Explorar los documents (703 total)

jorgi-gros-omenatge-enfancia.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : Omenatge a Jòrgi Gròs / Tè Vé Òc
Gros, Lise
TéVéÒc
Emission especiala dau 23 de març de 2018

Jòrgi Gròs, lo Nimesenc que menèt fòrça a l'occitanisme, nos a quitats en febrièr passat. Aquela emission es un omenatge au pedagòg, escrivan, contaire e militant occitan. Un òme que laissa de traças multiplas a un molon d'amics esmoguts e reconeissents. Veirètz d'arquius que mòstran son implicacion e son impact dins lo militantisme occitan. Es per aquò que de son vivent una Calandreta dubriguèt e prenguèt son nom a Nimes. Jòrgi Gròs toquèt mai d'una generacion, dins l'ensenhament tant coma a la retirada.
Un retrach per Lisa Gròs.

marcel-piazza.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : Marcèu Piazza, retrach d'òme d'òc / Tè Vé Òc
Tè Vé Òc. Producteur
Emission dau 16 de març de 2018

Discret, fòrça umil e generós, Marcèu Piazza resta a Sant Genièis de Malgoirès, dins Gard. Aquel òme autodidacte ausiguèt la lenga dins lo lengadocian de sa familha e apren despuèi d'annada lo provençau de son canton. Marcèu es un manuau, e de sei mans crea un molon d'òbras : dessenhs, pinturas, esculturas sus pèira, pirogravadura... Un artista dins l'ombra que metèm en lume aquí dins un retrach colorat, a l'imatge deis ilustracions que fai per acompanhar sei pichòtas istòrias. Cabussatz dins l'univèrs de Marcèu, amb sa femna Monica coma primièr sosten.
Un retrach per Lisa Gròs.
josiana-ubaud.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : Josiana Ubaud, retrach de femna d'òc / Tè Vé Òc
Tè Vé Òc. Producteur
Emission dau 9 de març de 2018

Nòstra emission sus Josiana Ubaud vos prepausa un retrach de l'autora de Des arbres et des hommes e dau Diccionari ortografic de l'occitan, entre autrei. De formacion scientifica, militanta feminista, aquela Marselhesa d'origina ten una òbra diversificada e consequenta a son actiu. La part màger deis occitanistas coneisson pron l'implicacion e la rigor de Josiana Ubaud, una especialista dei plantas e de la lenga d'òc, nos partejant aquí son saber ric que publica tanben sus son blòg.
Un retrach per Amada Cròs.
rachel-cabanes.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : Rachel Cabane, obrièra feminista / Tè Vé Òc
Tè Vé Òc. Producteur
Emission dau 23 de febrièr de 2018

Nativa de Gard, Rachel Cabane èra una militanta sindicalista de la seda cigalèsa a la debuta dau sègle XX. Fondèt lo Sindicat dei Fialairas Cigalèsas, e joguèt un ròtle grand dins sa defensa. Militanta coratjosa, fuguèt puèi onorada per lo ministre de l'Igièna e de la Prevencion sociala en 1920. Vos menarèm au Musèu de la Seda, a Sant Ipolit dau Fòrt, onte una escòla pòrta lo nom de Rachel Cabane despuèi fin de 2017.
Un reportatge de Marc Carteyrade.
sant-gervasi-2018.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : Festenau de vidèo e cinèma Rescontre 2018 / Tè Vé Òc
Tè Vé Òc. Producteur
Emission dau 16 de febrièr de 2018

La 8cha edicion dau Festenau se debana aqueste còp dins la Mediatèca de Marguerittes, pròche Sant Gervasi ont la manifestacion nasquèt. Lo festenau presenta una seria de filmòts realizats per d'amators e de còps que i a de professionaus. I trobam una majoritat d'òbras en occitan e/ò sus la cultura d'aquí. Dubert en totei e a gràtis, l'eveniment s'espandís sus una tantossada cada an en febrièr.
Un reportatge d'Amada Cròs.
passejada-literaria-2017-s-carles.jpg
La Passejada literària de la Calandreta dagtenca / CIRDOC, Mathias Leclerc
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault)
Mathias Leclerc
Aquel filme realizat en 2017 pel CIRDÒC per Mathias Leclerc torna en imatges sus l'aventura de la Passejada literària d'Agde, un temps fòrt de la literatura de joinesa en occitan amb a son còr lo rencontre entre los autors e lor public.
Dempuèi 2016, la Calandreta d'Agde (34) organiza un prèmi literari que convida los joves lectors a votar per l'obratge qu'aiman mièlhs entre una seleccion d'òbras en occitan. Aital, es una jurada de mai de 1 000 joves lectors que balhan aquel "Prèmi literari Calandreta". La proclamacion de las resultas es l'escasença per una granda jornada de fèsta, de rencontre amb los autors e d'escambis a l'entorn del plaser de legir : la Passejada literària.
cans-tesan-de-besiers.JPG
Erau dins las annadas 1950 : Tesan de Besièrs / Michel Cans
Cans, Michel

Aqueste film negre e blanc mut realizat per Michel Cans a Tesan de Besièrs (Erau) se dubrís sus d'imatges de l'escòla Louis Prunet flame nòva. Es doncas pas anterior a 1955, annada de l'inauguracion d'aquesta escòla.

Aprèp la visita de l'escòla, plaça a la sortida dels escolans puèi a una sortida de glèisa. Aprèp de scènas per carrièra (pasants, taulièrs de peisses, una femna que mena una carreta) se ve la venda dels Bleuets, apausats a las botonièras, puèi un desfilat d'ancians combatents acompanhats per la fanfara, e enfin una ceremonia del sovenir al monument als mòrts amb lo depaus d'una garba.

beziers-neige-cans.jpg
Erau dins las annadas 1950 : Besièrs jos la nèu / Michel Cans
Cans, Michel

Aqueste film negre e blanc mut seguís las activitats d'un drollet filmat pendent de periòdes diferents : aprèp de sequéncias que mòstran de jòcs de defòra (jòc de bala, veitureta a pedalas...), se retrobam plonjats, a sa seguida, dins las carrièras vengudas pistas d'esquí d'una Besièrs  embelinada per una nevada. Enfin, los darrièrs imatges mòstran l'enfant que fa vespralhon dedins.

vida-de-genier.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : La vida occitana en genièr / Tè Vé Òc
Tè Vé Òc. Producteur
Emission dau 2 de febrièr de 2018

Après lei fèstas de fin d'annada, a despart dei betlèms, pastoralas e autrei fèstas dei Reis, leis activitats occitanas existisson tanben en genièr, au còr de l'ivèrn. Es ambé pas mens de 4 reportatges que vos presentam una idèia de çò que se fai en debuta d'annada, a l'entorn de la lenga e la cultura d'òc : cafè provençau a z'Ais (13), projècte pedagogic en collègi a Lunèu (34), Trad'Hivernalas a Somèire (30), e Dictada occitana an' Aurenja (84).
Un reportatge d'Amada Cròs.
arca-theo-lenga-d-oc.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : L'Arca de Théo / Tè Vé Òc
Tè Vé Òc. Producteur
Emission dau 26 de genièr de 2018

A Bèuvesin (30), Théo Tauleigne garda e dressa lei chivaus que suenha dins son mas. Tota mena de bèstias i vivon dins un grand respièch e lo socit de la libertat.
sus 71