Explorar los documents (127 total)

GENES-Marguerite-CP_A-cadun-sa-part.jpg
Margareta Genès, Mestresso en Gai-Sabé
Cette carte postale fait partie de la collection "A cadun sa part" destinée à promouvoir les écrivains d'expression occitane de l'entre-deux-guerres. Les portraits stylisés des personnalités de la renaissance occitane sont accompagnés de courts textes.

Marguerite Genès, actrice importante du développement du mouvement félibréen en Limousin dès la fin du XIXe siècle, était par ailleurs professeur de français. Elle choisit naturellement de consacrer le texte de sa carte à la question du double héritage linguistique et de l'enseignement de l'occitan à l'école. 
groupe de musique de rue du COMDT (la boha aujourd\'hui) (1).JPG
Groupe de musique de rue du COMDT
Centre Occitan des Musiques et Danses Traditionnelles (COMDT)
Photographie couleur du groupe de musique de rue du COMDT.
01-comtesse-de-Die_72dpi.jpg
[Retraches de trobadors de Vivarés, de Gavaudan e de Dalfinat]

Ces 16 vignettes gravées proviennent du livre : Histoire des troubadours du Vivarais, du Gévaudan et du Dauphiné / par Henry Vaschalde ; Paris : Maisonneuve et Ch. Leclerc, 1889 (XII ; 214 p.) - consultable en ligne sur Occitanica


Il s'agit de reproductions en fac-simile de gravures réalisées à la fin du XVIIIe siècle selon l'Introduction d'Henry Vaschalde. Il indique en effet qu'elles proviennent d'un recueil "devenu excessivement rare, presque introuvable." Une partie seulement des gravures du recueil semblent avoir été reproduites dans l'ouvrage de Vaschalde, comme le prouve d'ailleurs la numérotation parfois discontinue des vignettes. Le recueil de gravures auquel Henry Vaschalde fait référence n'a pas pu être identifié à ce jour.


Ces gravures sont des copies modernes des très célèbres lettrines historiées, très nombreuses dans trois chansonniers occitans (siglés I, K et A), copiés en Italie du nord à la fin du XIIIe siècle : deux sont aujourd'hui conservés à la Bibliothèque nationale de France (ms fr 854 et ms fr 12473) et le troisième à la Biblioteca apostolica Vaticana (Vat. Lat. 5232). 


Cet exceptionnel corpus de "portraits" de troubadours a fait l'objet d'un inventaire et d'une édition complète en 2006 et 2009 par le Centre Trobar d'Ussel et la BnF : 


- Portraits de troubadours : initiales des chansonniers provençaux I & K (Paris, BnF, ms. Fr. 854 et 12473) / publiées par Jean-Loup Lemaître & Françoise Vielliard Ussel : Musée du Pays d'Ussel : Centre Trobar ; Paris : diffusion de Boccard, 2006.

- Portraits de troubadours : initiales du chansonnier provençal A (Biblioteca apostolica vaticana, Vat. Lat. 5232) / publiées par Jean-Loup Lemaître et Françoise Vielliard Città del Vaticano : Biblioteca apostolica vaticana, 2008.  

cocmdt_la_boha-5.jpg
Mabru, Lothaire
carnav-22.jpg
Corso o cavalcada del Carnaval de Besièrs (cap a 1900)
Aquesta seria de 21 fotografias de la cavalcada o « corso » carnavalenc a Besièrs proven d’una colleccion privada aquesida per lo CIRDÒC en 2011. Se coneis pas la data exacta, ni lo contèxte, nimai l’autor d’aqueste reportatge fotografic, que se pòt datar de la tota fin del sègle XIX o del començament del sègle XX. Pasmens, es probable que s’agisca del grand « corso » organizat pel Comitat de las fèstas de Besièrs « jol patronatge de las autoritats civilas e militaras » en febrièr de 1900 tal coma se tròba descrich dins la premsa regionala de l’epòca.

Del carnaval fèsta populara al carnaval-espectacle oficial : transformacions de la fèsta besierenca dins las annadas 1880-1900

Aqueste reportatge fotografic constituís un document sus la transformacion de las practicas festivas carnavalencas dins las vilas occitanas dins lo corrent del darrièr tèrç del sègle XIX, Besièrs adoptant, coma Montpelhièr, Ais de Provença, Marselha, e fòrça vilas mai, dins lo periòde, lo modèl del carnaval-espectacle, fruch d’una organizacion e d’un enquadrament oficials, tal coma se constituís a Niça a partir de 1873 e que demòra lo modèl del genre.
Besièrs aviá sos rituals carnavalencs mai o mens immemorials que reprenián, dins un cicle calendari a l'entorn del Dimars gras e del dimècres de las Cendres, totes los grands canons dels carnavals populars lengadocians : espontaneïtat e dimension polemica de la fèsta organizada a l'entorn de rituals, travestiments e mascas, inversion dels sèxes, dels ròtles, dels poders, non separacion dels participants entre espectators e actors, usatge de la lenga populara, etc.
La premsa locala fa estat del declin de las practicas de carnaval, fèsta populara de carrièra, dins la societat besierenca coma dins las autras vilas de la region dins lo corrent del darrièr tèrç del sègle XIX. Lo 22 de febrièr de 1887, lo Messager du Midi rend compte atal del carnaval a Besièrs : « Aquesta annada, lo carnaval es a Besièrs mens brilhant que jamai. Pas gaire d’animacion sus nòstras permenadas e per nòstras carrièras, es a pena se òm vei d'aquí d'ailà qualques pichonas mascas. En revenge, i a agut dins nòstra vila de brilhantas seradas particularas, e una granda animacion dins los bals mascarats » e, mas luènh, en parlant del dimenge gras, autrescòps jorn fòrt del carnaval besierenc : « Sus las alèas Pau Riquet, cap a uèch oras, profitant d’una serada clementa, qualques mascas an ensajat de tornar alucar la gaietat besierenca ; mas l'aluqueta a pas pres. Lo carnaval es mòrt. Avèm plan mai d’autres tracasses a l’esperit. »
Lo meteis cronicaire fa estat d’un autre costat, de mesuras de polícia presas dins la region contra las tradicions de « gets de favòls, d’iranges o autres projectils », en particular lo dimècres de las Cendres ont condemna un « usatge que qualificam pas, que consistís a getar suls passants de matèrias mai o mens netas. » Aquesta cronica resumís a son biais las doas fòrças que menan las practicas festivas carnavalencas al declin dins aqueste darrièr tèrç del sègle XIX : una evolucion cap a una societat de lésers borgeses (sols los grands bals privats e publics subsistisson coma marcador de la fèsta e atiran la favor de la premsa locala) e una presa en man del temps e de practicas carnavalencas per las autoritats publicas (aicí per de mesuras de polícia mas tanben pel contraròtle de la quita organizacion de las festivitats via los comitats de las fèstas).

Lo reportatge del carnaval de Besièrs cap a 1900 tal coma lo podèm discernir sus aquelas fòtos contrasta atal radicalament amb las practicas carnavalencas coma fèsta populara ritualizada e polemica. Òm apercep sus las fòtos la neta separacion entre un public vengut espectator passiu d’un espectacle ordenat que celèbra d'ara enlà lo progrès tecnic, industrial e comercial (carris de la bicicleta, del progrès agricòla, de l’espeçariá, de l’eoliana), l’armada (cinc carris o gropes militars dins lo passacarrièra). La quita musica es d'ara enlà organizada a l'entorn de las societats de musica que desfilan amb lor bandièra.
Son dins las zònas ruralas que las practicas carnavalencas popularas se van manténer e se reactualizar a partir de las annadas 1970, en retrobant lor fòrça creativa e lor sens politic pel desvolopament de movements contestataris que retròban tot l’interès d’un temps de libertat, d’inversion dels ròtles e dels poders, sovent indissociable d’una volontat de redignificacion de la lenga e de las practicas culturalas popularas.
A Besièrs, un sègle aprèp la mòrt del carnaval popular, es a l'entorn del movement occitan e de las escòlas associativas Calandretas que renais al tot començament dels ans 1980 un carnaval d'ara enlà dich « occitan » que cèrca a reactualizar los ròtles e foncions del carnaval original, dont lo temps fòrt es lo jutjament - en occitan e per la joventut - del rei Carnaval, concebut coma una mesa en procès de l’istòria e de l’actualitat per sollicitar un avenidor melhor.

Detalh de las fotografias :

Sus las 21 fotografias de la seria (segon la numerotacion, sembla qu’un clichat aja desparegut), 20 son presas dempuèi l’estatge d’un immòble de l’actual baloard Frederic Mistral. Una sola fotografia, non numerotada, es presa dempuèi un autre emplaçament, aval de la « Passejada », es a dire las alèas Pau Riquet.

Identificant dels documents originals : CIRDÒC - Iconotèca : IC-PA/2-1.34_Bez

Liste des fotografias :
1 - carri de la bicicleta
2 - « carri de l’espeçariá »
3 - carreta florida
4 - Sa Majestat Carnaval
5 - carri florit
6 - mancanta
7 - scèna militara
8 - cavalcada militara
9 - « carri de l’industria agricòla » 
10 - « carri dels mirlitons » 
11 - societat musicala
12 - societat musicala : la Corala besierenca
13 - scèna militara
14 - carri florit
15 - societat musicala : fanfara e « lo pofre de Bojan » 16 - scèna militara
17 - eoliana « Caritat »
18 - carri
19 - societat musicala
20 - scèna militara « Onor e Patria »
21 - Bacchus sens numèro - societat musicala 
74017311-Photo-Camel-Par-Is.jpg
Fotografia del Camèl de Besièrs a París
Fotografia del Camèl de Besièrs, plaça de la Republica a París a l'escasença de la fèsta de las províncias de 1955.
oc_extrait.jpg
Mort et résurrection d'Occitania / Teatre de la Carrièra
Teatre de la Carrièra
ICP-B-1R.jpg
Carte postale ancienne représentant l'âne de Gignac.
[ca 1920], date approximative
Mistral_Béziers_1902.jpg
[Photographie de la quatrième visite de Frédéric Mistral à Béziers lors des fêtes de la Santo Estello - 25 mai 1902]

Frédéric Mistral (premier plan à droite), en compagnie de Pierre Devoluy (second plan à droite), capoulié du Félibrige, et de Marius Jouveau (au centre, de profil) devant la porte des Arènes de Béziers, au milieu de la foule lors des fêtes de la Santo Estello de Béziers le 25 mai 1902.
Ils sont accompagnés par Fernand Pigot, Marc Varenne et Émile Barthe.

vignette_170.jpg
Ouvière, G. (photogr.)

C'est le 17 mai 1903 que Frédéric Mistral institue la première "Festo Vierginenco" à Arles. Il s'agit d'un rassemblement annuel où les jeunes filles d'Arles d'environ 15 ans et leur costume sont mis à l'honneur.

Le costume provençal est à l'époque en voie de disparition, la mode parisienne a pris le dessus et est alors synonyme d'élégance. Pour inciter les provençales à se distinguer, à réveiller leur « âme provençale », Mistral a l'idée de créer une grande fête populaire où le costume traditionnel serait montré triomphant, acclamé par la foule.

La première cérémonie décore 28 jeunes filles devant Mistral, le prince Roland Bonaparte et sa fille. (Le costume en Provence / J. Charles-Roux, 1909)

En 1904, elles viennent plus nombreuses des alentours d'Arles. Au théâtre antique, elles sont 370 à prendre le costume et à promettre de ne plus le laisser. Jules Charles-Roux parle d'une grande affluence du public venant de toute la Provence pour les acclamer.

Elles défilent en cortège (à cheval pour les Camarguaises), accompagnées de la cantate de Frédéric Mistral créée pour l'occasion. Chaque jeune fille reçoit alors des mains de Frédéric Mistral une broche en argent ornée d'un buste d'Arlésienne et un diplôme dessiné par Léo Lelée. La dernière « Fèsto Vierginenco » présidée par Mistral se déroule le 15 juin 1913. Depuis, cette fête existe toujours mais se déroule aux Saintes-Maries-de-la-Mer, le dernier dimanche de juillet.


Pour en savoir plus : 

- "Fêtes Vierginencos" de 1904 dans lFigaro du 2 avril 1904 

- J. Charles-Roux, Le costume en Provence avec un sonnet de Frédéric Mistral (Paris, 1909).

- Gérard Baudin, Frédéric Mistral : illustre et méconnu, (Paris, 2010).

- René Jouveau, Histoire du Félibrige. 2, 1876-1914, (Aix-en-Provence, 1970).

- Claude Karkel, Sur les pas de Frédéric Mistral : escapades provençales, (2009).

- Gérard Baudin, Moussu Frederi, ou Clichés d'un poète, (Marseille, 1987).

sus 13