Es un poèta e fabulista originari de Carcassona. L’autor, coma un fum de sos confraires, escriu primièr en francés abans de se virar cap a l’occitan. Son primièr poèma occitan, La Bigno, es escrich en 1863. Mir lo manda al Concors de la Societat Arqueologica e Literària de Bezièrs e lo fa paréisser dins la revista Les Muses du Midi. Es alara remarcat per Mistral. En 1874, Mir adreça una primièra letra al poèta de Malhana que li respond lèu. S’enseguís una correspondéncia que durarà mai de 30 ans e al dintre de laquala aparéis una amistat franca e sincèra entre los dos òmes. Mir serà l’un dels contributors màgers en tèrme de lexicografia carcassonesa al diccionari occitan de Mistral : Lou Tresor dóu Felibrige.
Aquesta letra de Frederic Mistral a Aquiles Mir datada del 10 de mars de 1874 e mandada dempuèi Malhana es un bon exemple de la mena de rapòrt qu’entretenián los dos autors.
Sus aquesta letra aparéis clarament l’estima de Mistral : “vous êtes un poëte certainement, vous avez (...) une profonde connaissance du riche dialecte carcassonais”. Aquesta estima se fonda doncas tant sus la qualitat literària de l’autor que sus sa granda coneissença de sa lenga. Ça que la, als uèlhs de Mistral l’escritura de Mir es pas exempta de tot repròchi : “il faut, si l’on veut exister, affirmer carrément son existence en reprenant les traditions de notre littérature nationale. Il faut expulser hardiment tous les gallicismes”. En efièch d’unes literators de l’epòca reprochavan a Mir una grafia e de causidas lexicalas de còps tròp pròchas del francés, çò qu’explica, encara uèi, la manca d’estudis prigonds portats sus son òbra. La letra s’acaba sus la demanda de Mistral d’expressions localas : “Je termine un grand Dictionnaire de tous les dialectes du midi. Vous seriez bien aimable de me faire une liste des mots que vous croyez particuliers à Carcassonne” que pròva que lo Tresor dóu Felibrige aviá ja plan avançat, e que l’ajuda de Mir foguèt plan sollicitada.
Etudes et éditions des correspondances de Valère Bernard et Frédéric Mistral
Etudes et éditions des correspondances d'Ulysse Boissier et Frédéric Mistral
Etudes et éditions des correspondances de Prosper Estieu et Frédéric Mistral
Etudes et éditions des correspondances d'Auguste Fourès et Frédéric Mistral
Etudes et éditions des correspondances de Charles Guérin et Frédéric Mistral
Etudes et éditions des correspondances de Raoul Lafagette et Frédéric Mistral
Etudes et éditions des correspondances de Ludovic Legré et Frédéric Mistral
Etudes et éditions des correspondances de Charles-Amédé Mager et Frédéric Mistral
Etudes et éditions des correspondances de Stéphane Mallarmé et Frédéric Mistral
Etudes et éditions des correspondances d'Achille Mir et Frédéric Mistral
Etudes et éditions des correspondances de Joséphin Péladan et Frédéric Mistral
Etudes et éditions des correspondances de Philadelphe de Gerde et Frédéric Mistral
Poèta francés de las originas borguinhonas e lorencas. Es considerat coma lo mèstre del simbolisme. Son mestièr de professor d’anglés li pesa e sas exigéncias literàrias fòrça ambiciosas li causan un fòrt sentiment d’impoténcia. En octòbre de 1867, obten una mutacion a Avinhon, ont tòrna trobar sos amics felibres Mistral, Romanilha e subretot Aubanel, amb losquals entretendrà una correspondéncia regulara. En 1871, partís a París e es aquí, al mitan de la vida literària, que comença de se desgatjar de son sentiment d’impoténcia. Se met a publicar en abondància, e cada dimars, aculhís a cò d’el los poètas e artistas de son temps.
La correspondéncia de Frederic Mistral a Stéphane Mallarmé es constituïda d’un desenat de letras e cartas mandadas entre 1865 e 1879 que revèlan la proximitat entre los dos òmes : a partir d’una data compresa entre 1868 e 1873 Mistral se met a tutejar Mallarmé, çò que mòstra una cèrta familiaritat. Los escambis son mai que mai d’òrdre privat, emai intim : se tracha sovent de la familha de Mallarmé e Mistral se dubrís sus d’unes subjèctes sentimentals. Mantunas convidas de Mistral semblan de mostrar que los dos òmes se devián encontrar sovent dins l’encastre privat, mai que mai a Malhana. Per çò que concernís la poesia, Mistral encoratja son amic a “sortir de la pénombre” e a se “laisser envahir par la nature”, se tòrna trapar aquí lo poèta estacat au solèlh e a la lutz : “le bonheur fait la lumière et la lumière fait la poésie”. Parla tanben de son pròpri procediment poetic, çò qu’es puslèu rar dins sas correspondéncias : “mon poème provençal plaira-t-il? Je l’ignore mais je le fais avec plaisir, avec passion, émotion même”.
Dins una de las letras, datada del 20 de novembre de 1873, Mistral respond a un “projet” de Mallarmé, que seriá fòrça malaisit, a partir d’aquela sola letra, de ne conéisser los tèrmes exactes. Mallarmé vòl integrar lo Felibritge a un malhum mai larg de poètas de totas nacionalitats que se farián los critics e reviraires los uns dels autres? De tot biais a Mistral l’idèa li agrada pas : la tasca seriá tròp importanta, lo poèta vendriá “l’employé d’une compagnie d’exploitation réciproque”, reduch “en servitude”, e aquò portariá tòrt a la poesia occitana, seriá “la mort de toute spontanéité, de toute poésie sérieuse”. Mistral insistís en passant sus la manca d’institucions que ne patisson los poètas occitans, los luòcs oficials de circulacion de la lenga e de la cultura, perfièchament foncionals pel francés, ignoran completament l’occitan e los felibres pòdon pas comptar que sus eles-meteises per se far conéisser e presar del public : “pas un de nous n’a une minute de son temps à employer au service d’autre chose que de la Cause provençale”. Se Mistral demòra pròche de l’idèa de se dubrir e d’establir de ligams amb los representants d’autras culturas, o vòl pas far al prejudici de la sieuna pròpria : los poètas occitans devon concentrar lors energias sus la creacion poetica e la defensa de la lenga.