Explorar los documents (4496 total)

vignette_58782.jpg
Lafont, Robert
Une anthologie historique de la littérature occitane. Cet ouvrage monumental rassemble une somme de textes bilingues introduits par des notices historiques et critiques permettant de les replacer dans l'évolution générale de la langue et de la littérature d'oc depuis mille ans. Ce premier tome, qui couvre une période extrêmement agitée de l'histoire d'Occitanie, restitue cinq cent ans d'écriture occitane : de sa naissance, au XIe siècle, à son apogée avec l'extraordinaire poésie des troubadours ; de son grand comtat et de sa survie. On sait que les troubadours ont, au XIIe siècle, inventé pour toute l'Europe moderne le chant d'amour, produisant des chefs-d'œuvre dont on continue à s'émerveiller. On sait moins que, sur les chemins de Saint-Jacques, l'Occitanie a donné en même temps ses premiers modèles à la poésie narrative. Cet essor exceptionnel a été brisé au XIIIe siècle par la grande guerre dite « croisade albigeoise », période tragique où la grande voix occitane va célébrer les valeurs agressées et dénoncer le crime. Cette aventure primordiale de la civilisation européenne s'est accompagnée du surgissement social d'une langue qui a enregistré la vie quotidienne comme les événements majeurs de la politique et occupé les domaines de la chronique et du savoir jusqu'à la fin du XVe siècle.
vignette_PAGAI.jpg
Compagnie Montanaro

PRESENTACION

Baltazar Montanaro e Simon Drouhin son dos electrons liures que son visceralament engatjats dina la creacion de novèlas musicas d'inspiracions tradicionalas, alargant lor cèrca a la question del nòstre rapòrt a la dança. 

Lor musica, qualificada d'inclassabla, se presenta coma un laboratòri d'experimentacions : a partir de melodias que s'inspiran de la tradicion occitana e interpretadas per Baltazar al violon bariton, explòran a eles dos los aspèctes electrics e acostics de l'instrument, tot en los confrontant a la particion electronica compausada per Simon a las maquinas. 

Amb aquel set de MUSICA ELECTRICA OCCITANA, plenament ancorat dins lo monde actual, plaçan lo public al còr dels espacis sonòrs novèls e distillan a lor entorn, una fèbre aventurosa e contagiosa de generositat !  

Lo Duò - « Pagaï» es lo besson del solo, son miralh, una luta contra las idèas qu'escurisson e necessitan d'èsser mai d'un. Per qué los «mantuns» sián infinits, es dins la reflexion de Baltazar Montanaro-Nagy d'assistir la musica per ordinator, per que se crèen d'oportunitats novèlas fins a las limitas de l'imaginacion sola. Aquel trabalh serà fait en collaboracion amb Simon Drouhin, per sa coneissenças de las raices, de la tèrra e la practica de las musicas electronicas. Lo violon bariton es al centre de l'atencion musicala amv Baltazar Montanaro-Nagy coma instrumentista principal e Simon Drouhin dins lo ròtle d'un alquimista experimentaire. Trabalharàn ensemble a partir de la meteissa sorsa sonòra qu'es lo violon bariton tan coma de sons recoltats dins lor environament. La partida « Amours» solo es una cèrca de l'intime, es pr'aquò que lo «combat» se mena sol amb l'instrument. Lo violon bariton es utilizat per sa paleta sonòra completa e sa capacitat a tradusir per rason de son timbre, un discors personal entre-mesclats de silencis e de partidas jogadas. 

LO RAPÒRT A LA MUSICA DE DANÇAR – Aquela exploracion es tanben lo punt de despart d'un questionament sul nòstre rapòrt a la musica, dins un monde en constanta evolucion, qu'ofrís uèi, un larg panèl de ressorsas de creacion sonòra. Es la confrontacion de las musicas de dançar dins lo lor sens lo mai grand, que sián tradicionalas o mai actualas, coma la musica electronica. En confrontant lo violon als ordinators, lo duò sortís la musica tradicionala de sa presentacion abituala, la propulsa vèrs una musica en ligam amb lo monde actual e ensaja de li redonar una plaça alprèp d'un public novèl. S'agís de convidar de publics que venon de las musicas tradicionalas e de las musicas actualas dins un univèrs permetent una apropriacion e mai un afranquiment dels còdis pre-establits. 

Lo rapòrt al public – Tradicionalament, e es totjorn largament lo cas, lo public es installat fàcia a la scèna, çò que l'inscriu dins un ròtle sustot passiu. Pagaï, s'inspirant dels còdis de la musica electronica, ensaja de rompre amb aquela distància. Posicionats al centre dels dançaires, los artistas ofrisson una disposicion susprenenta que permet de dessacralizar lo rapòrt scèna/public. Aquela proximitat, ligada a un dispositiu sonòr qu'enròda lo public permetrà an aquel darrièr de poder plenament sentir la dinamica de la musica e sas impulsions. Aital, al còr d'un espaci comun, los escambis entre los artistas e lo public son facilitats, e la circulacion de las energias produsidas per cadun dona una compreneson tota autra de la musica tant del punt de vista dels musicians coma dels dançaires. 

Aquel projècte s'adreça a las musicas actualas e sabentas, sens oblidar la scèna tradicionala per qué l'energia de la dança es una sorsa d'inspiracion solida. S'inscriu dins la dralha de l'evolucion de la musica tradicionala qu'Euròpa n'es ara la breçòla. 

EQUIPA ARTISTICA

Baltazar Montanaro (violon baryton)
Simon Drouhin (ordinators)

FICHA TECNICA

Telecargar la ficha AQUÍ 

CONTACTE DIFUSION


Difusion : Louise Migné Booking Cie Baltazar Montanaro Tel : +33 (0)7 83 56 65 11
Produccion : Anastasie Betron Administration / Production Tel : +33 (0)6 52 70 74 13
Site internet : https://compagnie-montanaro.com/
vignette_58780.jpg
Lafont, Robert
À l’intention de tous, les portraits critiques de trois « sauveurs » accusés d’avoir bâti leur gloire sur l’abandon de la France : Pétain, de Gaulle, Mitterrand. En contrepoint, et par l’un de ses principaux acteurs, l’histoire récente d’une revendication occitane aujourd’hui confrontée aux échéances de la mondialisation et d’une Europe en crise.
vignette_58779.jpg
Auteurs en scéne, N° 5

Robert Lafont, né à Nîmes en 1923, occupe une place prépondérante dans le champ de la culture occitane depuis un demi-siècle. Universitaire, chercheur, linguiste, historien, économiste, penseur du mouvement occitan, romancier, essayiste et poète, Robert Lafont est aussi l’auteur de vingt et une pièces dont dix-sept éditées, qui témoignent qu’il fut un précurseur dans ce domaine également. Ce numéro présente une bibliographie théâtrale détaillée, ainsi que deux pièces dans leur version occitane intégrale avec traduction française de l’auteur : Gertrud ou la mort du théâtre, texte à travers lequel Robert Lafont exprime sa perte de confiance dans la portée sociale du théâtre – l’impossible théâtre – et La révolte des Cascavèus, pièce bilingue et militante du répertoire occitan, qui retrace une page d’histoire sur le centralisme français et sur la collaboration de classe. Dramaturge, historien, citoyen, Robert Lafont écrit en conscience. Les diverses analyses présentées ici tentent de situer la place de la production théâtrale dans son œuvre multiple.
vignette_58778.jpg
Lafont, Robert
L'òbra literària de Robèrt Lafont procedís de scènas primitivas de l'enfança. Nos porgís d'en primièr un univèrs paupable, que se manja, se tasta, s'escota. Aquel escrivan, sovent presentat coma cerebral, es abans tot sensitiu e sensual, concret qu'estona, coma o son pauc d'autors, occitans ou pas. Son escritura es una creacion d'objèctes en relèu, manjadisses, que lor òlga s'escapa del papièr.
vignette_58777.jpg
Lafont, Robert
Lo primièr libre publicat de Robèrt Lafont es un recuèlh de poèmas : Paraulas au vièlh silenci. Sèm en 1946, el a 23 ans. Aquò's per la poesia qu'inaugura una òbra literària, scientifica e politica que comptarà mai de 110 libres. Robèrt Lafont es d'en primièr un poèta e aquò's per la poesia qu'intra en escritura.
vignette_58772.jpg
Yzac, Adelina
Recuelh de poèmas d'Adelina Yzac.

I a aquel lanç de la lenga e aquí lo poèma que pareis: mocandier, migrós, sansier, lengut, cavilhós… òc, la lenga e la paraula racan bric e rebecan. Assajar de lor far far chos? Tant val voler far cantar un calhau!
vignette_58771.jpg
Vergés Bartau, Frédéric
Inventari des mots e des expressions dera lengua pròpria d'Aran

Ua òbra que conten mès de 45 000 entrades en tot amassar eth camp semantic mès espandit possible, e que presente mots d’emplec locau, mots d’emplec generau, mots de d’auti còps desbrembats.
vignette_58758.jpg
Geny, Marcèla
Camin fasent a travèrs aquelas paginas la pròsa e la poesia de Marcèla Geny se rescontran e se crosan per vos contar l'istòria de son país.
vignette_58755.jpg
Omenatge a Robèrt Martí, auta figura de l’occitanisme contemporanèu, que nos daissèt en mai de 2021.

Aqueste libre non pretend pas dire lo tot d’aquel personatge pauc comun. Cada contribucion vòl simplament parlar, a son biais, de l’òme, privat o public, e de son òbra. Testimoniatges o analisis, los tèxtes recampats òfren totes una vision particulara, personala e subjectiva, mas çaquelà, d’un escrit a l’autre, las constàncias son evidentas, que revèlan una persona una e multipla a l’encòp: l’amorós d’un país e d’una lenga, lo passionat de transmission, l’escrivan prigond, l’autor de cançons e d’articles, de pèças umoristicas, lo pedagògue eficaç e aimat, l’òme de l’uèlh esperitós, lo militant entosiasta e infatigable, l’intellectual cultivat e dreit, de l’engatjament sense ambigüitat, lo contaire sense pariu, lo timide que pòt auçar la votz e s’expausar quand o cal, l’amic fidèl… Al mond que contribuïguèron, aqueste omenatge s’impausèt coma una evidéncia, per dire l’astre e lo bonaür d’aver conegut En Robèrt Martí, e tot çò que li devèm. Manièra de li tornar un pauc de tot çò que nos donèt e nos dona encara. De fòtos e d’illustracions qualitadosas acompanhan los tèxtes signats de: Claudi Alranq, Josep Arasa Ferrer, André At, Mirelha Braç, Joaquín Castillo Blanco, Bernat Cauhapè, Joan-Loís Cortial, Olivièr Daillut, Josiana Daunís-Martí, Joan-Claudi Forêt, Eric Fraj, Jacme Gaudàs, Roger Harvey, Sèrgi Javaloyès, Sèrgi Labatut, Florant Mercadièr, Danièl Rifà, Alan Roch, Estefe Ros, Joan-Claudi Sèrras, Claudi Sicre, Joan Thomàs, Muriel Vernières, Sèrgi Viaule, Joan Vilòta. La coordinacion del libre foguèt assegurada per Josiana Daunís-Martí e Eric Fraj.
sus 450