Explorar los documents (4486 total)

vignette_57931.jpg
Julien, Danièla
Coma o ditz lor títol, l’unitat d’aquelas uèch novèlas caup dins Ròse, grand flume mitic que lor accion se debana sus sas ribas. Títol qu’es pas innocent, puèi qu’es manlevat al vèrs de la Mirèio de Mistral, qu’i fa pensar sul pic : « De lòng dóu Ròse, entre li pibo / e li sauseto de la ribo... ». Es aquí, a Valabregas, pichòta ciutat de panieraires, que comença lo grand cant mistralenc, es aquí tanben que visquèt longtemps l’autritz, filha del flume. D’efièch, la primièra novèla, entièrament autobiografica, raconta sa naissença al castèl de Panissa, ont s’èran refugiats sos parents del temps que los aligats bombardavan Tarascon en agost 44.

Las istòrias que raconta Danièla Julien dins un provençal rodanenc d’un perfièch classicisme, mas refofant d’oralitat populara, an pas res de folkloric. Dison lo racisme ordinari e la misèria jornadièra dels vièlhs e dels marginals, mas tanben la passion de la pesca e de la caça, e mai de la bracona, en Camarga o dins los Segonaus, entre lo flume e sas levadas. Passion perilhosa e mai fatala, qu’òm s’es negat de tot temps dins Ròse. E l’autritz d’evocar los grands dramas que son los aigats e los encendis, tan plan coma las existéncias escuras e modèstas que se crosan per còp d’astre sus sas ribas. Quasi tot es vertadièr dins aqueles tròces de vida e tot i es d’una intensa poesia, que s’i unisson, per donar çò melhor, los dos fluides que son un flume et sa lenga, la que s’i parla despuèi mai de mila ans.
vignette_57882.jpg
Fijac, Jacme
Annada 2030. Una joventa de vint ans alestis sa vida avenidoira per èstre ornitològa. Ni per una situacion socio-politica foscosa, a tot per èstre urosa : familha, amorós... e aucèls. Seria forçada, l'astrada, de carrejar lo benastre amb ela ?
vignette_57864.jpg
Jan dau Melhau
A l'ora que tot lo monde, biais que biaina, se deu repentir, n'es gran de çò qu'a pogut far, mas de çò qu'es, avetz 'qui la confession de la mià vita, meitat riseiarda, meitat seriosa, que n'espere plan, coma penidencia eternala, 'na passejada (de tot repaus) dins lo non-res.
vignette_57855.jpg
Lagarde, André
Descobrir e conéisser l’origina e la significacion dels noms de familha (« d’ostal »), d’aquela dels vesins, dels amics o de personatges de bèl temps a tanplan coma d’uèi, vaquí la tòca e l’ambicion d’aqueste libre, dels Alps als Pirenèus, de las còstas del Gòlf de Gasconha duscas las de la Miègterrana.

E, plan solide, en País d’Òc, es la lenga occitana o lenga d’òc, lenga romanica sortida del latin, la sorga de mantun nom de persona. Los mots del païsatge, los noms de mestièrs, los noms d’origina, los escais venguts noms d’ostal, atal se desplegan dins totas las variacions de la lenga, de Lemosin a Provença, de Bearn e Gasconha a Carcin e Roèrgue, de Lengadòc a Auvèrnha, dels Alps als Pirenèus…

Andrieu Lagarda, bon coneisseire de l’occitan e pòrtavotz de la cultura populara d’òc, reculhiguèt pacientosament pendent un mont d’annadas la matèria d’aqueste diccionari, que lo botèt en forma per la nòstra edicion lo Cristian Lagarda. Porgís al public mai ample lo frut reculhit de longa, organizat e presentat d’un biais tan simple coma de bon fisar. Al fial de las paginas, cadun i podrà trapar matèria per descobrir.
vignette_57854.jpg
Rigouste, Jean
Cet ouvrage est né de deux constats assez clairs : L’un est l’intérêt très fort pour tout ce qui touche à notre culture et à notre identité, et, entre autres, pour l’étude des noms de lieux et de personnes. Il est vrai que ces noms, chez nous, parlent en occitan, et nous révèlent bien des choses sur notre pays et nos aïeux. 

L’autre constat est celui d’un problème : il n’existe aucune formation « officielle » à l’onomastique ; la grande majorité des chercheurs sont des autodidactes, ils se sont formés seuls, avec l’aide de quelques livres, parfois de quelques conseils, et de beaucoup d’expérience. Il a bien existé quelques cours, dans certaines universités, mais ils n’ont pas duré longtemps, et peu de personnes ont pu les suivre. Quant aux bons livres de toponymie, ils sont parfois difficiles à trouver et ils donnent plus souvent le résultat des recherches que la méthode qui a permis de les obtenir.

C’est ainsi qu’est née chez l’auteur l’idée d’un manuel simple, élémentaire, destiné à ceux qui veulent se lancer sur les sentiers tortueux (et sans fin) de l’onomastique ; d’un guide pour éviter quelques erreurs et quelques pièges, d’une aide pour gagner du temps, d’un conseiller pour leur rappeler la prudence indispensable. Ce petit livre est donc dédié à tous ceux qui s’intéressent à l’étude et à l’origine des noms de lieux des régions de langue occitane. L’auteur l’a voulu assez simple, réduit aux connaissances fondamentales et sans théories savantes. Il l’a également conçu en se rappelant que chaque jour, le trésor de ces noms anciens, qui parlent encore notre langue, diminue et se perd.
vignette_57850.jpg
Kamakine, Paulina
Recueil poétique bilingue occitan gascon / français, illustré par les peintures de Marie-Christine Juston.
affichesalinelles22_A3_blanc.jpg
Association L' Aucèu Libre
Comité des fêtes de Salinelles
CIRDOC - Institut occitan de cultura
M.A.R.P.O.C.
Los Rencontres de Salinelles de 2022 se desrotlaràn los 24, 25 e 26 de junh dins lo vilatjòt de Salinèlas, prèp de Someire (Gard).
Aculhit per la comuna dins l'irangeria e lo pargue del castèl, aquel eveniment es un temps d'escambi e de descobèrta a l'entorn de la literatura en lenga d'Òc, dins una perspectiva dobèrta e viva, que fa lo ligam entre los tèxtes grands de la tradicion literària d'Òc.  

PROGRAMA DEL DIVENDRES 24, DISSABTE 25 E DIMENGE 26 DE JUNH DE 2022
Telecargar lo programa papièr

DIVENDRES 24/06/2022 - cap. St Julien : « Serada medievala » - 20h00

> Escrituras nomadas en Mediterranèa - rencontres e metamorfòsis d’una lenga.  Alem Surre-Garcia, escrivan, autor de Au-delà des rives, les Orients d’Occitanie (Paris, 2005), Philippe Martel - istorian, professor emerita de l’Universitat Paul-Valéry Montpelhièr III. 

> Intervencion musicala de Naïma Chemoul a l'entorn del Chant des femmes sépharades. 

DISSABTE 25/06/2021

Matinada « Prosa D'uei : lo genre de la novèla » - Lavador de Salinèlas »

- 10h00 - Coordinator : Florian Vernet

Conferéncia La novèla en occitan, de Provença a Gasconha. Evelyne Faïsse

Lecturas (extraits) :

Las Marjas (sortit de Casaus perduts) de Bernat Manciet

Visita (sortit de Isabèu de la valea) d’Eric Gonzales

L’ome que davalava au fiéu dóu Rose (sortit de La Sereno) de Carles Galtier

Memòrias ficcion (sortit de Los Macarèls) de Leon Còrdas

Problèmas oculars (sortit de Cronicas del diluvi) de Florian Vernet

Taula redonda - animada per Florian Vernet : La nouvelle et son écriture.

- 13h-15h Pausa dejunar. Reservacion repais conselhada

Tantossada, Irangeria del castèl :

- 14h30 : Sièsto pouëtico, acompanhada per Mona Hilaly, arpista.

Omenatge als poètas desapareguts (Sergi Bec, Claudio Salvagno, Jean-Marie Petit, Miquèl Decòr) : lecturas pels escolans de la Calandreta Aimat Serre e los poètas present.a.s.

- 15h30 : Jean-Paul Creissac, Frédéric Figeac, Franc Bardou legits pels poètas presents. 

- 16h00 : Contes pels enfants : Catarina Ramonda

Performanças poeticas - Capèla Sant Julian

- 17h00 : Navegació poetic Euroregion : intervention des poètes et poétesses de ce projet eurorégional, entre Occitanie, Baléares et Catalogne. 

Serada festiva - Pargue del castèl

- 19H30 : animacion de l’espaci editors. Actualitats de l’edicion en lenga d’Òc.

- 20h00 : sala dels marronièrs (Taulas redondas professionalas limitadas ) > Les revues d'oc + invités politiques, universitaires et institutionnels

A partir de 20H15 Repais foods trucks + animacion musicala musica d’Òc (CD)

21h00 - Concèrt COR DE LA PLANA

 

PROGRAMA DEL DIMENGE 26 DE JUNH

« Debats actuals » - Irangeria del castèl

09h30 : Agricultura e tradicions 
>  La Révolution viticole en Occitanie héraultaise et gardoise depuis 1950, Jean-Philippe Martin
La tradition orale en Cévennes : conter, chanter, raconter,  Jean-Noël Pelen et Nicole Coulomb 
 
11h00 : Venir à la langue - discussion animada per Amy Cros (TéVèOc) : Tres testimoniatges : Guillaume Chevalier, Cathy Dufour, Gisèle Nakowski. 

INFORMACIONS PRATICAS

Durant los dos jorns : Salon del libre d’Òc / Exposicions

Editors, Librariás e Revistas

MARPOC, Credd’O, Édite-moi, Jorn, L’Aucèu libre, Aquò d’Aquí, Òc, Le Félibrige, Li Nouvello de Prouvenço, Letras d’Oc, Papiers coupés, Edition des Monteils...


Informacions : T/ 06 84 90 73 92 / 06 23 53 25 32
Facebook : LesRencontresdeSalinelles
vignette_canteguit.jpg
Dominique Commet

Lecture en français et occitan de Gascogne pour maternelles et CP

L'HISTOIRE

"Un còp’ èra, il était une fois, un vilatjòt, un petit village au milieu du pinhadar de las lanas. Quan s’estancavan dens aqueth vilatge, on pouvait voir le chemin qui menait à la ferme du canard qui chante, à la bòrda de Canteguit.
Un canard qui chante, com es estranh. Qu’es pr’amor d’un jorn, dans la basse-cour de la bòrda, que s’es passat quauquarren d’extraordinari. Aqui, au bòrd deu pinhadar, ua ombra que vien de passar.
Oaf, oaf ! Lo can que laira… Oaf, oaf ! Le chien a reconnu cette ombre…"

Le spectacle

Temps d'installation : 10 min.
Temps de lecture : 20 min.
Temps pédagogique : 20 min.
Spectacle autonome de et par Dominique Commet


CONTACT DIFFUSION

Cie C.K.C
vignette_57832.jpg
Biu, Felip
« Peu men mestièr que soi acostumat a hicar en relacion documents, paraulas, hèits de tot escantilh qui pòden paréisher shens rapòrt, a'us classar, a'us analisar entà ensajar de har emergir un sens. »

Tot aquò qu'ei hòrt bon, e que'ns podem felicitar que i aja en las nostas societats de taus professionaus de la rason e de l'intelligéncia. Mes que's passa quan las conclusions a las quaus deu logicament arribar lo cervèth uman son au delà de çò qui accèpta de concéber ?

Quate novèlas fantasticas e d'anticipacion.
vignette_57830.jpg
Cortial, Joan Loís
Vaquí quatre novèlas coloradas de verd puèi de roge, belcòp de negre, mas puslèu pintradas de patiràs, d’injustícia. Los òmes, son capables… de tot. Capables de far mal e de far de mal.
sus 449