Explorar los documents (4486 total)

vignette_57817.jpg
Battut, Eric
Labandés, Clàudia. Trad.
Òh la bèra poma daurada !
Que serà lo men secret.
Que la me vau estujar...
vignette_57815.jpg
Balard, Yvette
« Professora de sciéncias de la natura, dempuèi totjorn passionada de natura, Iveta Balard ensenha tant als joves coma als vièlhs las meravilhas que pòrta lo nòstre monde. E qual o podiá far tan plan dins la lenga que presam tant, nautres defensors de la lenga del país, defensors de la diversitat lingüistica ? Qual nos podiá dire melhor totes aqueles noms que lo pòble occitan donèt a las èrbas qu'aprenguèt a utilizar e doncas a respectar ?
Iveta nos convida a nos passejar pel campèstre, un pauc sauvatge de preferéncia, a nos daissar prene per l'ambient frescolit d'una matinada o caudet d'una vesprada, d'alenar d'a fons una golada de ventolet de prima, puèi de nos jaire pel sòl sens o espotir tot de tròp, e de legir deliciosament qualques tròces d'aquel libre… lo nas dins l'èrba. » (Cristian Andrieu)
vignette_57814.jpg
Serguier, Clément. Éd.
Au fil d'une illustration abondante et d'une documentation inédite, le présent ouvrage permet de suivre le parcours de celui qui a consacré sa vie entière à l'écriture provençale. Une chronologie établie à partir de sa biographie, de ses rencontres, et surtout des états successifs de ses oeuvres, enfin l'architecture monumentale des cinq livres de Pouèmo. Sont aussi représentés des aspects souvent ignorés comme les dessins personnels, les livres d'art parus dans la collection du Bayle-Vert ou la conception d'un nouveau caractère d'imprimerie. Un livre comme une invitation à la découverte d'un écrivain majeur de la littérature d'Oc contemporaine
vignette_57813.jpg
Lhubac, Jean-Michel
Fages, Marie-José
Depuis la création du port en 1666, à Sète, chaque réjouissance collective est toujours accompagnée de chansons, que soit à la barraqueta, aux joutes, dans les rues du Quartier Haut, lors des défilés cérémoniels, au bord des canaux ou dans les repas de famille. Ce recueil vous offre une rencontre avec la tribu d’irréductibles Sétois aujourd’hui au cœur de cette pratique chantée populaire – ou les hautbois et les tambours ne sont jamais loin ! qui a eu bien du plaisir à partager son vaste répertoire. Voilà un florilège de chansons anonymes et de créations chansonnières de Sète et du bassin de Thau reflétant la vie quotidienne de « l’Île singulière », avec ses tonneliers, ses pêcheurs, ses vendeuses de pâtes et ses personnages hauts en couleur, mais aussi la diversité de ses cultures : chansons en français, en occitan, en « sétois », en napolitain... Chanteurs, musiciens et collecteurs de la tradition orale languedocienne, Jean-Michel Lhubac et Marie-José Fages ont sélectionné 110 chants interprétés pour la plupart entre 2019 et 2021 par une trentaine de chanteurs-chansonniers. Le recueil livre les paroles et la musique de chaque chant et permet d’entendre – et souvent de voir ! – les passeurs de mémoire les interpréter eux-mêmes grâce à des QR codes ou aux références dans les bases de données numériques.

Chaque volume de la collection « Patrimoine des gens de mer », créée par l’Office pour le Patrimoine Culturel Immatériel, s’inscrit dans un vaste projet valorisation de la culture populaire d’un port (Fécamp, Le Havre, Douarnenez, Le Golfe du Morbihan, Les Sables-d’Olonne…)

Coédition OPCI - Eurotambfi - Domens
vignette_landaisgascon.jpeg
Dominique Commet

PRESENTACION

Quan sabèm qu'al sègle XVII, escriguèt « Los estatjants de Lanas son d'espècias de salvatges, per la cara, per l'umor e per l'esperit », qu'al sègle XIX : « Lo landés pastor, èstre eminentament paressós, pauruc e coard... », una conferéncia s'impausa per reabilitar lo landés-gascon e tornar botar a lor plaça d'unes caps ben pensants. 
Landés-gascon, un pleonasme doç qu'illustra amb malicia, una revendicacion identitària possada a son paroxisme. Amb aquela conferéncia teatralizada, Dominique Commet explica al segond gra, l'origina del Monde : Lanas !
Qualques cançons tradicionalas e d'autors acompanhan las diferentas tematicas abordadas. La conferéncia, interactiva, es semenada d'expressions e d'anecdòtas en gascon. 

Lo tèma de l'espectacle
 

Una conferéncia que vos convida a tornar descobrir Lanas, Gasconha, Occitània a partir de la geografia francesa, per de faits istorics averats, d'idèas preconcebudas, de la lenga occitana, gascona e dels pateses, del viscut de l'autor e del patrimòni cultural viu, local e regional.


Equipa artistica  


Dominique Commet


FICA TECNICA 

Espaci scenic minímum de 4m x 3m, e presa de corrent 220V.
Nautor 2,50m. 
Balhar : dos esclairatges, una amplificacion pel son votz guitarra, un ordenador, un projector, un ecran.

CONTACTE DIFUSION 


Cie C.K.C. : 40110 Onesse et Laharie - 05.58.07.33.20 - cie.ckc@gmail.com - www.lacieckc.fr
vignette_57809.jpg
Bardou, Franc
Amb lo recuèlh Tu que l'as vista, l'autor assaja de marchar, umilament, dins los passes ara celestials del grand Bernat Manciet, en omenatge e testimoniatge de reconeissença. Totun, s'agis tanben d'un cant d'amor a una Dòmna a l'encòp omnipresenta e absenta al narrator, una Dòmna que se sembla venir incarnar fugidissament dins la tèrra, la mar, los cèls e las sèrras tan cars al còr de l'autor, en País d'Aude, una tèrra presenta a cada pagina, a cada respir, a cada esmai, e que lo narrator, perdut dins son immensitat, nos para coma un miralh fidèl a l'esplendor de l'absenta adorada.
vignette_57808.jpg
Fraj, Eric
Eric Fraj es una de las figuras importantas de la cançon occitana. Autor-compositor interprèt, comença de cantar en public a Bordèu en 1971, a l'atge de 14 ans. Despuèi, sa votz non cèssa pas de ressonar ont la vida lo vòl menar, en Occitania o endacòm mai.

Format a l'escòla de la scèna, exprimis son gost de l'alteritat, sa fidelitat als sòmnis e a las tribulacions de l'enfança per sa causida de l'universalitat e de la pluralitat lingüistica : escriu e canta en occitan mas tanben en catalan, en espanhòl e en francés.

Gràcias al recuèlh de 50 ans de tèxtes de cançons que nos òfre aicí, ne sabèn un pauc mai sus la longua rota iniciatica qu'es la sia...
vignette_57807.jpg
Decòr, Miquel
Un libre d'omenatges al poèta occitan (1949-2021) : poèmas en occitan, francés e italian, tròces de correspondéncia, biobibliografia.
vignette_57806.jpg
Zuchetto, Gérard
Rosamonda
Chansonnettes occitanes pour les enfants

La nouvelle collection Libre-CDs facilite votre approche des textes qu’elle présente avec leurs traductions en bilingue ou dans plusieurs langues et accompagnés du CD audio correspondant.
vignette_57805.jpg
Stenta, Miquèla
Dins Fin’amors triptic ...e mai de Miquèla Stenta, lo raconte correspond en granda partida al títol, un pauc enigmatic, mas lo lector descobrís lèu, a dicha qu’avança dins las paginas, qu’aquesta dimension estetica e picturala es pas la sola, e benlèu pas la mai importanta. D’efièch, tota aquesta òbra corta e fòrta per son autenticitat tematica, es una longa vibracion musicala, un fremiment continú de voses, de sons, de silencis, d’ombras, de tempo mestrejat, d’armonias subtilas organizadas mercè una construccion en tres movements, coma un concèrto, sens oblidar lo scherzo final. Una istòria d’amor ? Òm pòt escriure de somas sul subjècte coma Belle du Seigneur d’Albert Cohen, o Ada de Nabokov, o escriure « tot simplament » aqueste triptic, cort, en fusion, d’un poder expressiu e d’una densitat impressionanta, deguts, de segur, a la frequentacion dels Trobadors e a lor exigéncia formala. Lo roman nos rend d’alhors lor preséncia quasi sensibla. Lo raconte realiza lo miracle (son de causas qu’arriban) de far coabitar dos monds diferents, d’èstres que se cèrcan, se tròban, se pèrdon, e… Lo miracle d’entrebescar dins la vida vidanta de tempses istorics e d’espacis diferents, d’espacis interiors tanben, e de far d’un viscut talament personal - pudicament personal- una experiéncia universala. La literatura occitana es al començament de la literatura occidentala modèrna, mila ans après, es encara viva e a pas oblidat sas originas. Lo florilègi final n’es la confirmacion.
sus 449