Explorar los documents (4496 total)

vignette_57445.jpg
Shannen, Lisa
Teò demòra ambe lo grand dins un ostal vièlh, dins las Lanas, prèp de l’ocean. Lo bòsc li porgèt un amic novèl qu’es un pauc magician, lo Sénher Cajam, que per el, sòmi e realitat se rejon hon. Aqueste rescontre va donar a Teò lo vam per superar las espròvas que li a reservadas la vida.

Mas Teo es un somiaire : sòmia dels parents desapareguts, d’ancianas ciutats reialas majestuopsas, de sire nas, de cavals...

Aquestes sòmis vendràn realitat ?
vignette-57444.jpg
Gaich, Claude
Grabièu es un dròlle un pauc sol dins son vilatge. La siá maire es sola per l’ensenhar e, per tant que l’aime, quand lo sieu gojat torna de l’escòla, ela, es al trabalh. Atal, lo dròlle creis coma pòt amb sos companhs de carrièra.

Sa tòca es de trapar la plaça demest eles ; e es pas de bon far. Per astre, un vesin vièlh ten lo ròtle de grand, de conselhèr amistós. Sa primièra prestacion coma matador serà un terratremol vertadièr, se guit de questionaments bèls !
vignette_57427.jpg
Decòr, Miquèl
L’IEO-Aude ven de publicar un recuèlh de poèmas del Miquèl Decòr. Son titol La mar sus las espatlas repren un vèrs de l’Ives Roqueta ; aquela mar sus las espatlas es un fais de suportar o la dobertura cap las espandidas de l’esper ? Aqueste recuèlh de tèxtes escrits entre 2012 e 2017 se trapava sul camin de l’estampariá quand lo poèta nos quitèt a la prima passada. Lo libròt de 36 paginas pren plaça al ras de sos predecessors (Lo pastre de las estelas, La nuèit esquiçada, La camèla blanca, Soledre,…) dins la colleccion Vendémias.


Tornam trapar, amb fòrça e prigondor, las tematicas que marcan l’òbra del poèta. Dins lo prefaci, Miquèla Stenta saluda aquesta poesia de la simplicitat qu’a per tòca d’aténher lo còr dels umans e de tota causa e que sèrva un esper caparrut fàcia al constat del mal-èsser del monde. Amb lo poèta, viatjam dempuèi son cabanòt al bèl mitan de las vinhas menerbesas fins a d’endacòm mai (Espanhas, Magrèb, Africa del sud mai que mai) : l’espandi del poèta non coneis termièras, poblat d’actes intemporals, de la cèrca de l’amor e de la patz, d’una comtessa de Tripòli de rescontrar o tornar trapar un jorn… Lo poèta es un teisseire de mots En vèrses ritmats o en pròsas cortetas, Miquèl Decòr es un mèstre per faire valsar la lenga e téisser los mots e lo lengatge. Aqueles mots corrisson coma las aigas : las de las sorgas e de las fonts, de Sessèr al rio Vero, fins a « la mar qu’ofrís sa sal ». Un poèma escrit pels Calandrons de Carcassona es dedicat a la memòria del caporal Barthàs : « La voliam pas la guèrra / Jaurès, lo sindicat, la patz, / Combatre la misèria… / N’aviam plan pro a far / Sens anar faire la guèrra. » Non, Miquèl, èras pas brica un « faidit de tròp », vist que l’èime del reviscòl te menava tan plan coma lo Bernat de Ventadorn que vesiá la lauseta cantar lo retorn renovelat e desirat de l’alba.
Alan Roch
vignette_bourse-vie.jpg
Dins aquel espectacle novèl de contes de Desdièr Huguet, tot comença per un escotelada pel ventre e tot s'acaba amb l'efigia, sus la punta d'un cloquièr, de « Mitat-de-Pol ». Entretemps, de bandits, lo Diable en persona, una gèrla magica e un ròc estonant auràn entrainat mai d'un drame e provocat maitas esmogudas, en illustrar lo vièlh  biai de dire :  « L'argent fa pas lo bonur ».

Mas res es pas simple que de còps, la fortuna ajuda a l'òme ausat. E per aquel que sap i faire i pòt donar la man...

Aquel especactle de gaireben una ora dètz (a partir de 12 ans), en francés mirgalhat d'occitan (mas que tot lo monde pòt comprendre) es pebrat de musicas e de cançons acompanhadas per un acordeon.

Contact : 07 50 65 26 37 ou lekiosque15@gmail.com
vignette_57418.jpg
Cèucle occitan setòri
Rattaché à la branche ancestrale par ses origines historiques, lo novèl Almanac setòri e de las ribas de Taur s’ouvre délibérément sur le présent. Textes de tradition, chroniques médiévales, mais aussi ancrage dans l’actualité, textes d’auteurs et œuvres d’artistes, Sétois d’origine, nouveaux venus ou voisins, toutes et tous contribuent à faire un Almanac renouvelé. Un Almanac qui fait place à la parole vive, donne une image à multiples facettes de notre ville et des sensibilités de quelques un.e.s de ses habitant.e.s. Bien sûr, les incontournables sont là, comme autant de signes emblématiques : le pavois, le tambour et le hautbois des joutes, les poissons, le gorille de Brassens, la macaronade, le parler de Sète, la souche occitane, la touche « calabraise »… mais encore les dictons météorologiques et les sornettes de nos voisins bosigauds. Le tout en occitan et en français, en francitan aussi, avec de l’humour, du sérieux, du convivial.

Un Almanac qui, par les temps de mauparada que nous vivons, invite à rester zen, à appliquer l’adage : Siam de Seta, se viram pas !
vignette_57417.jpg
Domenge, Jean-Luc
Volume 13 de la collection Contes et Chansons populaires de la Provence dirigée par Patrick Meyer. Recueil des Noëls populaires de Provence en français et en provençal.

Il existe en Provence depuis des siècles une tradition particulièrement riche et diverse de chants de Noël. Jean-Luc Domenge a recueilli et recoupé durant des décennies de nombreux témoignages, du Rhône aux Alpes Italiennes, en passant par la Provence maritime et la Haute Provence. Il a constaté en collectant la mémoire populaire que le répertoire des Noëls effectivement chantés dans les villes et villages de Provence n'était pas celui, habituellement évoqué, des noëls d'Avignon. L’auteur redonne ici le véritable répertoire chanté en Provence au XIXe et au début du XXe.
vignette_57416.jpg
Liza. Ill.
Ce livre est issu du projet "Cantejadas de Leon" qui s'est déroulé dans les écoles du Pays d'Aix-en-Provence de 2020 à 2021. Ce conte musical est illustré par Liza, autour du texte de narration ainsi que les paroles des chants interprétés avec les enfants, en provençal et parfois en anglais.

Graphie classique et graphie mistralienne
vignette_57414.jpg
Raud, Piret
Lévêque, Jean-Louis. Traduction
Adaptacion en occitan (lemosin) de Voisins zinzins et autres histoires de mon immeuble (Edicions dau Roergue, 2015).

26 istorietas que se desbotjen dins un immòble extraordinari ente Taavi e sa mair viven. A chasque testage, los vesins son foligauds mai los uns que los autres. I a la dama championa de las boiòlas de chaunhon, lo crocodile malurós en amor, la drolleta que sa treça es lonja coma la coá d'un gròs animau... La quita femna de servici 'trapa la saletat emb-d'un fialat de parpalhòus ! Un recuelh d'istòrias cortas, de legir sole l'enser o acompanhat.

CE2-Cicle 3.
vignette_57413.jpg
Viaule, Sèrgi
Tròces de vida, lo vinten obratge de Sèrgi Gairal. Après una tièira de romans de tèmas variats, tot en occitan o bilingües, après la revirada de Dòn Quichòt (tròces causits) e dels Entremeses de Cervantes, après un recuèlh de mots crosats, un recuèlh d’istorietas, nos ofrís aicí un ramelet de quaranta tèxtes, "de remembres, d’anecdòtas, de scènas e situacions divèrsas, recentas o ancianas, comunas o excepcionalas, realas o somiadas, urosas o malurosas, una granda varietat de tèmas, lo rebat de nòstra vida de dròlles, de joves, d’adultes e de vièlhs." Tròces de vida, lo rebat de nòstra vida a un moment donat.

Dins l’avantprepaus Sèrgi Gairal precisa que "l’escrich sufís pas per far viure una lenga, encara mens per l’aprene. Per parlar de lenga viva, la cal ausir. Per l’ensenhar e la transmetre, cal dispausar de testimoniatges orals." Es per aquò que propausa una version audio d’una seleccion de tèxtes del recuèlh qu’òm pòt escotar sul site sergegayral.fr
vignette_57412.jpg
Darrées, Anne-Pierre
Los dotze trabalhs d’Ercules que son esplèits cargats d’ensenhaments, qu’ei çò qu’a volut retrobar l’autora. Contar las benalèjas e tanben legir los simbèus que permeteràn a l’eròi de vénguer un òme, de véncer l’animalitat, los vicis, d’alargar la sua consciéncia. Dab aqueste libe, los legidors que poderàn anar mes luenh en la coneishença de l’eròi mes popular de la mitologia grèca.
sus 450