Explorar los documents (4496 total)

vignette_57411.jpg
Michelet, Claude
Villeneuve, Michel. Traduction
Revirada occitana de La terre qui demeure de Claude Michelet.

Joan Bordare es d’aquela raça, seca, noseluda, nerviosa, aquela raça que s’encranca a la tèrra dempuèi de sègles e que se fa passar de generacion en generacion, lo gost del trabalh e l’amor gaireben carnal per las qualques ectaras de tèrra que cultiva… Pr’aquò s’entend dejà, pas luènh de la comba dels Vernhes, lo bronzinament dels buldosèrs. D’unes, se disiá, vendrián cercar d’uranium, d’autres, investir lèu dins de futuras demòras… Dins aquelas annadas 1960, al nom del progrès, lo campèstre va definitivament cambiar. Dins la comba, Bordare es lo sol païsan a pas voler vendre las tèrras, seriá a pes d’aur. Es sol contra totes per que sa tèrra demòre… Lo primièr roman de Claude Michelet, cantoral de la tèrra e dels òmes que s’encargan.
vignette_57407.jpg
Mourlevat, Jean-Claude
Labandés, Clàudia. Traduction
Dens « L’Arriu deu denvèrs » tòme 1, Tomèc que ns’entrainava en la soa incredibla quèsta : trobar l’arriu Qjar e la soa aiga qui empacha de morir. Que caminàvam dab eth sus las peadas d’Hannah. Aqueste còp, qu’ei Hannah era medisha qui’ns conta lo son viatge suu vertiginós Camin deu Cèu, puish capvath lo desèrt. Lo son raconte que’ns hè descobrir contradas navèras, mes qu’i trobam tanben paisatges coneguts : la Seuva deu Desbromb, la prada, la mar grana...
vignette_57372.jpg
Jussel, Ginou
Salamon, Rémy. Traduction
L’album en provençal s’adresse aux classes d’écoles maternelles et CP/CE1 qui entrent dans l’apprentissage de la langue. Le vocabulaire est simple, concret et immédiatement réemployable par les élèves. La répétition des situations permet une acquisition rapide de la structure interrogative, facilement transposable aux autres situations et apprentissages de la classe.

L’évolution de l’arbre depuis l’apparition des premiers bourgeons jusqu’à la cueillette d’un fruit mûr permet d’aborder les thématiques du printemps, de l’éveil de la nature, de la floraison et du temps qui passe.

Le texte magnifiquement illustré par les linogravures de Perrine Boyer constitue un ensemble d’une douce et agréable poésie.
vignette_57371.jpg
Duparfait, Claude
Harrer, Elisa. Traduction
« Atau que poish díser qu’èi aprés de Maurice non solament la beutat absoluda de la soa musica, mes que poish díser enqüèra que m’a ensenhat tanben a escotar cada musica, lo mei atentivament qui’s podossi, e dab lo mei gran suenh. Que m’a enjonhut, tanlèu sortit deu men espiralh, de léger autors que ne sospieitavi pas. Que’us m’a tenut com tenen la man a un mainatge entà que ne cadi pas en un putz pregond. A la crampa deu men temps de mainat e a la maison deu men temps de mainat, que m’a tornat apréner a escríver, e doncas a tornar descobrir lo vèrbe, mes tanben lo cant, e totas aqueras causas qui pertòcan l’esperit. Qu’ei doncas estat aquera relacion ideau que cercavi intensament deu men temps de mainat. E aqueth estranh qui’m liga ad eth que m’ei vadut familiar. Que hè partida de la mea maison, de la mea vita, deu men còs, e que’u partatgi shens cès. »
vignette_57351.jpg
Vernet, Florian
Akim viu a Pinhòlas e escriu de « romans alimentaris » per se ganhar la vida. Mai vaquí qu’un roman policier li va cambiar la vida. S’avisa que lei murtres qu’inventa se produson realament dins la vilòta. Aurà pron de temps, Akim, per acabar son roman e son enquista ?
vignette_57349.jpg
Mir, Achille
Dins aqueste diccionari, trobaretz de milierats d’expressions lengadocianas recaptadas per Aquiles Mir (1822-1881), escrivan e felibre. Un vertadièr tesaur de paraulas, d’expressions e de dires populars. Tèxte original occitan en grafia classica (tirat de la primièra edicion en grafia dialectala) ambe la traduccion francesa integrala de totas las comparasons e expressions. Poderetz aital vos congostar del chuc de la lenga tala coma èra parlada per carrièras, a l’ostal o pels camps.

Pel simple plaser de la descobèrta o per aprendre e melhorar vòstra coneissença de la paraula populara occitana.
vignette_57339.jpg
Dupont, Robèrt
L’Institut d’Estudis Occitans d’Arièja presenta un roman en occitan de Robèrt Dupont amb de dessenhs de Renat Meric. Loís Delbòsc conta la destinada d’un dròlle sens familha pendent la Segonda Guèrra Mondiala. Una istòria pertocanta que s’acaba plan.
vignette_57319.jpg
Daudet, Alphonse
Lagarda, Andrieu. Trad.
Quin plaser d’escotar La cabra de Monsen Seguin, Lo curat de Cucunhan, l’Elixir del Reverend Paire Gauchèr, La muòla del Papa, Lo secrèt de mèstre Cornilha o Las tres messas bassas. Dins una lenga linda e agradiva, Andrieu Lagarda nos balha una polida traduccion dels contes tirats de Les lettres de mon moulin d’Alphonse Daudet, òbra classica de la literatura francesa.

Illustracion de S. Vissière

Contes dits per Maria-Odila Dumeaux
vignette_57318.jpg
Larradet, Benoit
Lo bearnés José Lostalet, vadut gaucho dens la pampa argentina, ne sabarà pas jamei qu’un tròç de husta ei arribat a Punta Blanca. Quin poderé imaginar que son gessits de la medisha tèrra, eth e lo pau ? Annadas en darrèr, l’indian Talcaolpen qu’èra estat lo sol òmi qui avèva podut audir lo planh de l’avet. Ua epòca trespassada qui a engolit las dolors de l’un e de l’aute. Jamei aiga non cor capsús, un roman de Benoit Larradet d’escritura rica e sensibla sus l’anar deus òmis e autas destinadas au briu de las aigas.
vignette_56303.jpg
Gouiran, Gérard
Raguin, Marjolaine. Éd.
Seguida deu Tòme Ièr parescut en 2016, aqueth volume qu’acaba la nosta publicacion deus principaus estudis publicats per Gérard Gouiran despuish las annadas ueitanta dens la Revue des Langues Romanes, dens Senefiance (revista deu CUERMA) e dens diferents actes de congrès e de collòquis, per çò qui ei de l’òbra de Bertran de Bòrn e deus autes trobadors deus sègles XIIau e XIIIau. Que s'i tornan préner los sirventés e los planhs de Bertran de Bòrn qui concerneishen las soas relacions dab los Plantagenêts e Richard Coeur de Lion, la Corona de França, las crotzadas e las relacions dab lo monde sarrasin. Ua dusau partida qu’ei consacrada a l’amor cortés e aus personatges femenins (la Bèra Auda, Flamenca, la Sarrasina Braslimonda, eroïna de Rotland a Saragòssa), coneguts per tiéner ròtles, en Occitània, hòrt superiors aus qui’us son reservats dens la França deu nòrd. La tresau e darrèra partida qu’ei consacrada au genre sirventés e a la posicion culturau e sociau deus trobadors e deus joglaires occitans, en especiau deu temps de las guèrras albigesas.
sus 450