Explorar los documents (4496 total)

vignette_55907.jpg
Cazals, Alban
La Fontaine, Jean de (1621-1695)
Alban Cazals demanda a l'immortal Joan de La Font de li prestar un pauc de son clar vejaire per parlar dels eveniments de l'actualitat.
vignette_55906.jpg
Daugé, Césaire (1858-1945)
Fables satiriques de l'abbé Césaire Daugé, mises en graphie classique par Patric Guilhemjoan. Recueil initialement publié en 1933.
vignette_55905.jpg
Tozy, Antony (1852-1911)
Fablas putzadas a la hont... C'est sous ce titre que, dans chaque livraison de la Rebuo de l'Escolo gascouno [1901-1912], Antony Tozy distille ses fables. Si l'intitulé est un hommage à Jean de La Fontaine, il n'en est cependant ni le traducteur en occitan, comme tant d'autres, ni l'imitateur servile. Antony Tozy crée son bestiaire local et la faune et la flore sont bien de chez nous !

Ce volume constitue le T. 3 des Œuvres complètes d'A. Tozy


vignette_55904.jpg
La Fontaine, Jean de (1621-1695)
Fabre, Paul. Traducteur
Quaranta faulas de Jean de La Fontaine reviradas en occitan.

La lèbre e la tartuga, la granolha que se vòl far tant gròssa que lo buòu, lo lop e l’anhèl, la mòrt e lo boscatièr, la cigala e la formiga, la lachièra e lo pòt de lach, lo corbàs e lo guèine, lo cèrvi se mirant dins l’aiga : trobaretz aicí de fablas conegudas e i descobriretz tanben d’autres tèxtes pauc espandits. Ambe finessa e esperit, Pau Fabre sap servar tot l’èime de la fablas originalas de La Fontaine en i ajustant, de temps en quora, un pecic de sau o un gran de pebre occitan.

Un libre gostós escriut dins una lenga saborosa.
vignette_55903.jpg
Surre Garcia, Alem
Man Trobat nos conta, dins la dralha de las novèlas picarescas espanhòlas e occitanas, l’istòria d’un jovenàs pron perdut dins la granda Babilonia, una megalopòli contemporanèa. Coma ò escriu Gabrial dins son assaber : « Un jove vagant sens ambicion, sens passat e crestat d’avenidor, sens relacions sincèras si que non virtualas. Copat de la natura, pivelat per çò que ne demòra. Un pícaro contemporanèu en cèrca d’emplec, e que se viu coma una rabasta qu’entrepacha l’ande del monde. Inapte al bonur de çò qu’apren pas res dels embolhs encontrats. Incapable de s’enriquir tant materialament coma intellectualament emai moralament ». Un biais de delargar, a travèrs el, una critica canina de la societat nòstra.
vignette_55902.jpg
Miremont, Brigita
Reedicion a las edicions Novelum-IEO daus dos recuelh de poesia per Brigita Miremont, precedentament pareguts en 2003 e 2009.

Brigita Miremont es nascuda a Tinhac, a costat de Sarlat, dins queu ranvers onte los adultes nonmàs parlavan occitan. A totjorn 'gut beucòp d’admiracion per son oncle, lo majorau Pèire Miremont, autor de mai d’una òbra en lenga occitana, que li contava sovent sa lucha per la defensa de quela lenga que ela i aviá pas 'gut drech. 'Laidonc, quand lo moment li es 'ribat d’exprimir sas emocions e sos sentiments, quò es en lenga nòstra que los mots son venguts naturalament.
vignette_55901.jpg
Sicre, Claude
Vernières, Muriel
Livret de 6 comptines adaptées en occitan des Comptines de la Récré de Claude Sicre (adaptation en occitan par Claude Sicre, Muriel Vernières). Les comptines ont été enregistrées par les Calandrons d'Albi. Les illustrations sont de Boris Faurie.
vignette_55900.jpg
Vernet, Florian
Le Dictionnaire grammatical de l’occitan moderne est une tentative de réponse aux besoins d’apprentissage d’un public nouveau pour qui l’occitan est une langue qui s’enseigne et qui s’apprend, avec des règles, des fonctionnements propres, des formes communes sous l’infini des variations et des parlers, avec une grammaire, en un mot. Il intègre, en allégeant au maximum les considérations théoriques, les acquis de la recherche des dernières années et met l’accent en priorité sur la syntaxe de l’« occitan larg », commune en très grande partie à tous les parlers d’oc, dans le temps et dans l’espace, par-delà les pratiques réductrices ou l’enfermement localiste. De cette syntaxe souvent originale et trop souvent mal connue, il tente d’éclairer le fonctionnement. Pour ce faire il revient systématiquement sur des notions dont la maîtrise est indispensable et propose des exemples aussi nombreux que possible.

L’ouvrage est en français pour les explications, avec des entrées dans les deux langues et un système d’indexation qui permet une consultation raisonnée.
vignette_55891.jpg
Cubaynes, Jules (1894-1975)
Aqueste libre presenta una novela inedita dau majorau Juli Cubaines (1894-1975). L'autor es estacat a sa terra carcinòla d'ont tira sas principalas inspiracions. La vida dels camps e la vida de la familha son inseparablas per actuel enfant de pagés. L'occitan l'a pas aprés, l'a popat amb lo lach. Sa lenga es la del Carcin, de son enfança, de son pais. Escriu la lenga de son autenticitat. Parla de çò que coneis : sa familha, sas estudis, son ministèri, son Carcin.  Es subretot la vida de sa terra carsinòla que lo trobaire a retrasada : tèrra de causes blanquinozes ont bufa lo vent cantalés, ont los èrmes ofrison lor espandida als tropèls, ont l'agait se pòrta duscas al lentan orizon sens que res non l'arrèste, ont pracò las combas an lors òrts e lors prats, las sèrras lors malhòls, las planuras (...)
vignette_55890.jpg
Combas, Gèli
Dins Parladissas animalas, Gèli Combas contunha dins la dralha dubèrta per son oncle Loís Combas (aliàs Cantalausa, 1925-2006). Son trenta sièis bèstias que nos descrivon cossí son, cossí naisson, ont vivon, çò que manjan, lors costumas, lor vida entièira, que partejam vertadièirament amb elas, dins l’aiga, dins l’aire, sus tèrra e quitament jos tèrra. Son d’aucèls, de peisses, de mamifèrs, d’insèctes, d’anfibis, de batracis, de reptils. Lor lenga, la lenga de Gèli, es una lenga viva, autentica, qu’òm saboreja de la debuta a la fin, sens oblidar l’interès pedagogic indiscutible de l’obratge, que la màger part de nosautres coneissèm pas grand causa del mond animal.

La lenga de Gèli Combas, sas qualitats de narrator, las descobriguèrem en 2011 dins Una lutz sul camin (Grelh Roergàs, n°37). La podèm legir regularament dins sas contribucions a las revistas Patrimòni e Canta-Grelh, dins sas cronicas plan sentidas pel jornal Le Tarn libre.

Sèm pas acostumats a escotar las bèstias, que n’an de causas a nos dire a nosautres los òmes. Es formidable de poder trapar tot aquò dins Parladissas animalas, en esperant que los tèxtes, los messatges e la lenga de Gèli Combas contunhen d’illuminar lo camin lo pus longtemps possible.
sus 450