Explorar los documents (4496 total)

vignette_55888.jpg
Lamotte, Maria-Francesa
Me dison PATONET, siáu un orson-dodon tot doç, tot doç que jòga tanben la mariòta… que parla e compren ren que l’occitan provençau… Vèni tot bèu just d’espelir e siáu en quista de pichonets a calinejar, a potonejar e que m’aiman ! E per n’aver a molons vau descurbir lo monde e viure tot plen d’aventuras !

Patonet es una ajuda pedagogica ludica per entrainar lei petitons dins lo bilinguisme francés-provençau. Tèxte originau en provençau e fotografias de Maria-Francesa Lamotte. 
vignette_55887.jpg
Lamotte, Maria-Francesa
Lei aventuras de Patonet l’orson occitan n°6 de la collection

Me dison PATONET, siáu un orson-dodon tot doç, tot doç que jòga tanben la mariòta… que parla e compren ren que l’occitan provençau… Vèni tot bèu just d’espelir e siáu en quista de pichonets a calinejar, a potonejar e que m’aiman ! E per n’aver a molons vau descurbir lo monde e viure tot plen d’aventuras !

Patonet es una ajuda pedagogica ludica per entrainar lei petitons dins lo bilinguisme francés-provençau.
vignette_55886.jpg
Boyer, Roland
Cet ouvrage est destiné aux personnes souhaitant enseigner le provençal ainsi qu’à celles qui ont l’intention de l’apprendre.

L’objectif du présent ouvrage a été de développer une méthodologie au travers de séquences réalisées en classe axées sur des situations de communication et d’échanges entre pairs. Ces séquences clé en main ont permis de proposer des supports éprouvés et pertinents. Les conduites des enseignants sont rigoureusement guidées au travers d’une méthodologie novatrice. La progression linguistique, syntaxique, morphosyntaxiques et lexicale est contextualisée dans des histoires relevant de l’univers enfantin et empreintes de bonhommie provençale. Ce sont des histoires d’où l’on s’extrait par la suite pour aller vers l’autonomie, la création et l’étude du provençal pour lui-même et en comparaison avec le français. L’oral est soutenu par l’apprentissage de la lecture et de l’écriture intimement liées. Afin de développer une activité réflexive une étude comparée de la grammaire provençale et de la grammaire française est insérée tout au long de la progression.

2 volumes : Le livre du maître 76 p. + les fiches pour l'élève 127 p.
vignette_55885.jpg
Jacques-Serano, Sòfia
Un conte pels pichons e pels grands dins la colleccion Farfadet.

Cossí nasquèt la bodega ? Sòfia Jacques-Serano conta cossí aquò se passèt un còp èra… Cossí una craba venguèt un instrument de musica, qun ròtle joguèron dins l’istòria una fada-mitona, lo pichon Tiston e l’ors Pèdescauç ?
vignette_55860.jpg
Ngugi wa Thiong'o
Era revolucion verticau ei ua faula africana d’estil classic escrita en kikuiu e revirada en mès de ueitanta lengües de tot eth mon. Ei un aumenatge ara tradicion dera literatura orau e d’aqueth magic moment partatjat que se da en tot liéger tàs auti. Eth conte explique era formacion deth còs uman coma ua discussion entre es sues parts. Braci e cames voleràn mostrar que son es mès importanti en ua competicion qu’aurà coma testimònis a toti es animau. Es animaus les preneràn per pècs, e es autes parts deth còs i voleràn intervier. Com acabarà tot aquerò?

Un meravelhós conde de Ngugi wa Thiong’o revirat en occitan aranés e illustrat per Agustín Comotto.
vignette_55847.jpg
Cane, Giambattista
Traduccion Alan Barthélémy-Vigouroux

La Provença dèu a l’Italié son nom, sa lenga, leis òuriginas de sa civilisacien, em’un apòrt de populacien considerable au jonhènt dei dos darniers siècles. Aquel apòrt, tant bèn integrat a l’ora d’ara, s’es pas debanat sènsa convulsiens, mai tre lo començament la prossimitat dei referèncis comunas a traçat lo camin dei convergèncis. Lo precios temonhagi que si nen trovarà aquì un large estrach siguèt sauvat de la disparicien pèr Enrico Berio, Direitor onorari deis archius d’Estat de la Prefetura d’Imperia en Ligurié. S’encarguèt de lo publiar mé l’ajuda de la Cumpagnia de l’Urivu d’aquela vila, sota lo titre « Storia di un giovane povero » en 2011 ais ediciens Amadeo. L’autor, Giambattista Cane, naisse en 1868 dins lo vilagi de Pietrabruna vesin de la vila d’Imperia, dins una familha desfortunada e dins una passa de fòrta crisi economica. A la mòrt de son paire e a l’agi de quinge ans es costrench d’emigrar dins la regien marselhesa. Entornat au païs après pron d’auvaris que cònta emé umor e emocien, aquel autodidacte escriu sei memòris quora a poscut enfin ajonhe una posicien sociala prospèra. L’Associacien pèr l’ensenhament de la lenga d’òc de Provença-Aups-Còsta d’Asur a aprofichat l’aimabla autorisacien d’Enrico Berio pèr publiar lo tèste e la traducien provençala de l’ensèmble dei chapitres que pertòcon lo sejorn de l’autor en Provença. A l’idèia ensin de donar l’òucasien de miés comprendre una pontanada capitala de l’istòri comuna a la Provença e a la Ligurié, e de demostrar la capacitat de la lenga d’òc, situada a la crosiera dei lengas romanas, pèr dobrir lo publique escolari em’aqueu deis amators au rescòntre dirèite mé leis autreis espressiens de la latinitat. Devèm a l’istorian Estève Mourlane de l’Universitat d’Ais-Marselha una importanta introducien que pòrge una vista d’ensèmble sus l’imigracien italiana en Provença.
vignette_55846.jpg
Calandreta Gapiana
Aqueth liberet que’vs permeterà de descobrir vint e un contes, vint e tres cantas e onze jòcs cantats, qui haràn lo bonur, qu’ac esperam, deus petits e deus grans. Los tèxtes que son en aupenc d’Òc. Ua arrevirada en francés qu’ei prepausada. Las particions que harà lo bonur deus musicaires. Fichèrs a àudio que son disponibles suus sites Internet deu Rescontre gapian e de la Calandreta gapiana.

Tà'n saber mei
vignette_55845.jpg
La Salle de Rochemaure, Félix de (1856-1919)
Grand senhor e felibre, Félix de la Salle de Rochemaure parlava nòstra lenga amb gaubi e natural. Es Arsèni Vermenosa que lo convidèt a collaborar tre 1895 a "Lo Cabreto" (La Cabreta), revista de l'Escolo oubernhato e del Naut Miejour. I publiquèt sos primièrs Récits carladéziens (Racontes del Carladés). Son d'istòrias plenas de vam, que se debanan per la part màger en Carladés, del sègle 13 al sègle 19, de racontes istorics qu'an "gardé l'odeur nostalgique des parchemins dont ils se sont inspirés et celle, plus amère, du sang séché et des roses fanées. Mais il n'y a rien de poussiéreux dans les aventures guerrières et les batifolages dans lesquels il nous entraîne, pour notre édification et pour notre amusement" (B. Belaigues). De joièlons literaris, de (tornar)descobrir tanben per la sabor e lo natural de la lenga.

Novèla edicion d'après l'edicion de 1906, bilingüa : lo tèxte francés es seguit del tèxte occitan (grafia, patesejanta, de l'autor). Présentation novèla, illustrada de fotografias en negre e blanc. 

Los dotze racontes :

Le pauvre Jacques / Lou pàure Jiaque
La fin de Carlat / Lo fi de Corlat
Deux princes en Carladez / Dous princes en Corlodes
Pour l'Empereur / Per l'Emperur
Le testament du routier / Lou testomen del routié
Le corset de la Reine / Lou courselet de lo Reyno
Un défenseur de l'indépendance romane / Un defensur de lo libertat del Mietchiour
Le dernier siège de Clavières / Lo dorrieiro botalho d'o Clobièiro
Guiral d'Yolet / Guirolou d'o Biòuet
Les malheurs d'un huissier / Les molhurs d'un utchié
Un déjeuner interrompu / Un repas màu ocobat
Mauvais jours / Meissons jiours.
vignette_55843.jpg
Clamenç
Per acabar l'annada sus un rai de rire e de solelh dins aquela passa un pauc grisa, va espelir "Tè...Ve!" un libre que recampa 4 espectacles de l'umorista de lenga occitana Clamenç, a saber: Mesclum, Clics d'Oc, Tè...Ve! Oc-limpià.

Publicat per IEO Aude, colleccion Vendèmias, es un obratge d'un centenat de paginas dins una lenga occitana aisida de comprene.
vignette_55842.jpg
Bardòu, Franc
Memorial poetic de Térrafort - 2019-2020 (3 vol.)

Aquesta òbra en tres volumes se vòl èsser un ramèl de clavèls, roges de sang e negres de revòlta e de resolucion. Dins los faits, cada poèma i es despausat, animat d'un fòc sempre viu, en memorial a la grandor e a la dignitat eroïca dels milicians anarquistas de la 26ena colomna Durriti de l'armada Republicana dita « espanhòla » e de lors aligats.
sus 450