Explorar los documents (4496 total)

vignette_55841.jpg
Roch, Alan
Cronicas del Papieròt Menerbés (2017-2019)
Vendémias, n° 84

Segon los precèptes jupiterians actuals, se pòt èsser en même temps de dreita e d’esquèrra, gilet jaune e gilet vèrd, contra lo rescalfament climatic e proprietari d’una veitura-diesèl… Lo cronicaire del Papieròt menerbés dins La Semaine du Minervois capita, el, setmana aprèp setmana, d’èsser tot a l’encòp : espepissaire de l’actualitat, cercaire de provèrbis, critic literari, esportiu afogat, conselhièr gastronomic, joglaire de mots e formulas, romegaire patentat, umorista ironic, obrièr de la lenga nòstra,… Las 3 annadas de cronicas son represas per tematicas : L’anar dels jorns (actualitat, la part mai importanta) ; Agach critic (sus libres, espectacles) ; Mots e provèrbis (creacion de provèrbis autentics e jòcs de lenga) ; Contes e racontes ; En mai (suplements)
vignette_55835.jpg
Hergé
Revirada en occitan aranés de l'album de Tintin On a marché sur la lune.
vignette_55834.jpg
Hergé
Revirada en occitan aranés de l'album de Tintin Objectif lune.
vignette_55831.jpg
Lamaison, Daniel
Recuelh de poèmas de l'artiste pluridisciplinari Danièl Lamaison. Dab dessenhs de l'autor. En aquera referéncia a l'amor de luenh deu trobador Jaufré Rudèl, s'amuishan ompras d'amors qui ne vaden pas, d'amors qui’s des·hèn e d’amors esbrigalhadas, on s’escaden los encontres estèrles, la distanciacion o la separacion, on s’escriven la mauescaduda, la pèrda, la sofrença mes tanben lo desbromb.
vignette_55779.jpg
Ailhaud, Violette (1835-1925)
Daumas, Daniel. Traducteur
Revirada de « L'homme semence » de Violette Ailhaud en occitan provençau per Daniel Daumàs.

Debuta de 1852 : Violeta Alhaud se va maridar. Son vilajon dei Basseis-Aups es brutament vuejat de tótei seis òmes per la repression que seguísset la revòuta còntra lo còp d’estat dau desembre de 1851. Dois annadas puei se passon sensa que degun vengue plus au païs. Lei femnas, entre èlei se fan la promessa que, s’un òme veniá, sariá son espós de tótei. Per fins que la vida contunhesse dins lo ventre de caduna.
vignette_55759.jpg
Cosset, Sébastien R.
Quand lo Missant Lobàs , a fòrça de manjar de tessonetos e capaironets roges, comença d'aver qualques pensaments de ventre e de regretar sa golardisa, es plan temps de cambiar son alimentacion...

Version en occitan de Un loup trop gourmand. per los escolans de la seccion Oc de Jullian (65).
vignette_55758.jpeg
Peire Cardenal (1180-1278)
Leclair, Yves. Traducteur
« Vadut en 1180 au Puei de Velai e mort en 1278 a Montpelhièr, Pèire Cardenal qu’ei un deus tots prumèrs poètas satirics. Au sègle XIIIau, lo de l’Inquisicion, aqueth trobador occitan que compausè virulents sirventés (o poèmas satirics) contra los francs e lo clergat qui roinèn la tèrra d’òc. Que’ns demandam per quina man de las gràcias, los sons sirventés coneguts de tots, se podón sauvar deu fichatge deus sinistres « clergues », deu clericalisme inquisitor, deus pilhatges deus « francés » envadidors, deu lenhèr de tots aceths brusladors de libes e d’òmis. L’òbra de Pèire Cardenal qu’apartien a la grana tradicion contestatària de la poesia universau, de Juvénal a André Chénier o d’Ossip Mandelstam a Federico García Lorca. » Yves Leclair

Après lo succès encontrat per la soa revirada de las Chansons pour un amour lointain de Jaufre Rudel, Yves Leclair qu’amassa ací un florilègi susprenent cuelhut dens l’òbra poetica de Pèire Cardenal. Ne s’i trobarà pas ací las convencionaus cançons d’amor, mes satiras de la nosta Nau deus hòus : pr’amor, tad aqueth trobador, ce precisa enqüèra lo traductor au son prefaci, ne s’ageish pas mei de « plan díser, plan cantar », « colorar », « fénher », « laudar », « daurar la [so]a canta », mes de « l’ordir » e de la « téisher » de « mau díser ». Dens la « transposicion » ritmada d’aqueras cançons satiricas e lo constant respècte deu sens medievau, Yves Leclair que prèsta la soa votz de poèta contemporanèu au trobador mei anticonformista e que’u hè hèra pròche de nosautes.
vignette_55727.jpg
Lagarda, Andrieu
En posant a la font de la paraula viva dels contaires de son país, Andrieu Lagarda a sabut far passar dins son escritura tota la fòrça dels racontes populars. De contes misterioses, meravilhoses e legendaris, risolièrs e amistoses dins una polida garba pel plaser dels mainats coma dels adultes.

Libre acompanhat de l’enregistrament dels contes (votz de Camilha Bilhac). Amb un lexic occitan-francés
vignette_campagne-participatif.jpg
Talhièr « Capitar son projècte de finançament participatiu » : vidèo e guida practica
Renaud Savy
Robin Darlington
Mathias Leclerc
En 2016 lo CIRDOC organizava en collaboracion amb l'agéncia de comunicacion Komgourou una jornada professionala « Talhièr » dedicada a l’acompanhament dels artistas, creators e portaires de projècte cultural occitans per la mesa en plaça de campanhas de finançament participatiu. Una practica venguda sovent necessària per la produccion de projèctes en circuit cort.

Retrobatz dins la Bóstia de la FaBrica la guida de las bonas practicas establida per Renaud Savy e Robin Darlington de l’agéncia Komgourou per aquel Talhièr,  que podètz tanben descobrir aquí en imatges jos l’uèlh de la camèra de Mathias Leclerc.

Amb la participacion e lo retorn d’experiéncia de Silvan Chabaud/Chab dels grops Doctors de Trobar e Mauresca (Lo Sage e lo Fòl prod.) e Adrien Bellay, realizator del filme L’Éveil de la permaculture.
vignette_55724.jpg
Viaule, Sèrgi
La novèla sembla un genre literari que convenga plan a la lenga nòstra e Sèrgi Viaule s’i adona amb golardisa. Servam totes en memòria son recuèlh Fotuda planeta ! Amb aquesta Dança amb los voltres vos ne prepausam un florilègi de mai.

Los vint-e-quatre tèxtes recampats dins aqueste volume son totes desparièrs amb lor color pròpria, mas son tanben marcats de l’emprenta indelebila de l’autor. La de proposar una casuda inesperada per clavar cada pèça.

La pròsa de Sèrgi Viaule pòt èsser a l’encòp poetica e umoristica. D’unes tèxtes an un sens teatral afortit. D’un a l’autre passan prèstament del symbolisme al fantastic, e mai qualques còps tenon, perqué pas ?, un pecilh de naturo-romantisme.
L’autor escriu dins la lenga rica e naturala que li coneissèm. Una lenga que s’atissa de tòrcer dins totes los sens per li tirar tot son chuc.

(Colleccion A Tots n° 221)
sus 450