Explorar los documents (4531 total)

vignette_55845.jpg
La Salle de Rochemaure, Félix de (1856-1919)
Grand senhor e felibre, Félix de la Salle de Rochemaure parlava nòstra lenga amb gaubi e natural. Es Arsèni Vermenosa que lo convidèt a collaborar tre 1895 a "Lo Cabreto" (La Cabreta), revista de l'Escolo oubernhato e del Naut Miejour. I publiquèt sos primièrs Récits carladéziens (Racontes del Carladés). Son d'istòrias plenas de vam, que se debanan per la part màger en Carladés, del sègle 13 al sègle 19, de racontes istorics qu'an "gardé l'odeur nostalgique des parchemins dont ils se sont inspirés et celle, plus amère, du sang séché et des roses fanées. Mais il n'y a rien de poussiéreux dans les aventures guerrières et les batifolages dans lesquels il nous entraîne, pour notre édification et pour notre amusement" (B. Belaigues). De joièlons literaris, de (tornar)descobrir tanben per la sabor e lo natural de la lenga.

Novèla edicion d'après l'edicion de 1906, bilingüa : lo tèxte francés es seguit del tèxte occitan (grafia, patesejanta, de l'autor). Présentation novèla, illustrada de fotografias en negre e blanc. 

Los dotze racontes :

Le pauvre Jacques / Lou pàure Jiaque
La fin de Carlat / Lo fi de Corlat
Deux princes en Carladez / Dous princes en Corlodes
Pour l'Empereur / Per l'Emperur
Le testament du routier / Lou testomen del routié
Le corset de la Reine / Lou courselet de lo Reyno
Un défenseur de l'indépendance romane / Un defensur de lo libertat del Mietchiour
Le dernier siège de Clavières / Lo dorrieiro botalho d'o Clobièiro
Guiral d'Yolet / Guirolou d'o Biòuet
Les malheurs d'un huissier / Les molhurs d'un utchié
Un déjeuner interrompu / Un repas màu ocobat
Mauvais jours / Meissons jiours.
vignette_55843.jpg
Clamenç
Per acabar l'annada sus un rai de rire e de solelh dins aquela passa un pauc grisa, va espelir "Tè...Ve!" un libre que recampa 4 espectacles de l'umorista de lenga occitana Clamenç, a saber: Mesclum, Clics d'Oc, Tè...Ve! Oc-limpià.

Publicat per IEO Aude, colleccion Vendèmias, es un obratge d'un centenat de paginas dins una lenga occitana aisida de comprene.
vignette_55842.jpg
Bardòu, Franc
Memorial poetic de Térrafort - 2019-2020 (3 vol.)

Aquesta òbra en tres volumes se vòl èsser un ramèl de clavèls, roges de sang e negres de revòlta e de resolucion. Dins los faits, cada poèma i es despausat, animat d'un fòc sempre viu, en memorial a la grandor e a la dignitat eroïca dels milicians anarquistas de la 26ena colomna Durriti de l'armada Republicana dita « espanhòla » e de lors aligats.
vignette_55841.jpg
Roch, Alan
Cronicas del Papieròt Menerbés (2017-2019)
Vendémias, n° 84

Segon los precèptes jupiterians actuals, se pòt èsser en même temps de dreita e d’esquèrra, gilet jaune e gilet vèrd, contra lo rescalfament climatic e proprietari d’una veitura-diesèl… Lo cronicaire del Papieròt menerbés dins La Semaine du Minervois capita, el, setmana aprèp setmana, d’èsser tot a l’encòp : espepissaire de l’actualitat, cercaire de provèrbis, critic literari, esportiu afogat, conselhièr gastronomic, joglaire de mots e formulas, romegaire patentat, umorista ironic, obrièr de la lenga nòstra,… Las 3 annadas de cronicas son represas per tematicas : L’anar dels jorns (actualitat, la part mai importanta) ; Agach critic (sus libres, espectacles) ; Mots e provèrbis (creacion de provèrbis autentics e jòcs de lenga) ; Contes e racontes ; En mai (suplements)
vignette_55835.jpg
Hergé
Revirada en occitan aranés de l'album de Tintin On a marché sur la lune.
vignette_55834.jpg
Hergé
Revirada en occitan aranés de l'album de Tintin Objectif lune.
vignette_55831.jpg
Lamaison, Daniel
Recuelh de poèmas de l'artiste pluridisciplinari Danièl Lamaison. Dab dessenhs de l'autor. En aquera referéncia a l'amor de luenh deu trobador Jaufré Rudèl, s'amuishan ompras d'amors qui ne vaden pas, d'amors qui’s des·hèn e d’amors esbrigalhadas, on s’escaden los encontres estèrles, la distanciacion o la separacion, on s’escriven la mauescaduda, la pèrda, la sofrença mes tanben lo desbromb.
vignette_55779.jpg
Ailhaud, Violette (1835-1925)
Daumas, Daniel. Traducteur
Revirada de « L'homme semence » de Violette Ailhaud en occitan provençau per Daniel Daumàs.

Debuta de 1852 : Violeta Alhaud se va maridar. Son vilajon dei Basseis-Aups es brutament vuejat de tótei seis òmes per la repression que seguísset la revòuta còntra lo còp d’estat dau desembre de 1851. Dois annadas puei se passon sensa que degun vengue plus au païs. Lei femnas, entre èlei se fan la promessa que, s’un òme veniá, sariá son espós de tótei. Per fins que la vida contunhesse dins lo ventre de caduna.
vignette_55759.jpg
Cosset, Sébastien R.
Quand lo Missant Lobàs , a fòrça de manjar de tessonetos e capaironets roges, comença d'aver qualques pensaments de ventre e de regretar sa golardisa, es plan temps de cambiar son alimentacion...

Version en occitan de Un loup trop gourmand. per los escolans de la seccion Oc de Jullian (65).
vignette_55758.jpeg
Peire Cardenal (1180-1278)
Leclair, Yves. Traducteur
« Vadut en 1180 au Puei de Velai e mort en 1278 a Montpelhièr, Pèire Cardenal qu’ei un deus tots prumèrs poètas satirics. Au sègle XIIIau, lo de l’Inquisicion, aqueth trobador occitan que compausè virulents sirventés (o poèmas satirics) contra los francs e lo clergat qui roinèn la tèrra d’òc. Que’ns demandam per quina man de las gràcias, los sons sirventés coneguts de tots, se podón sauvar deu fichatge deus sinistres « clergues », deu clericalisme inquisitor, deus pilhatges deus « francés » envadidors, deu lenhèr de tots aceths brusladors de libes e d’òmis. L’òbra de Pèire Cardenal qu’apartien a la grana tradicion contestatària de la poesia universau, de Juvénal a André Chénier o d’Ossip Mandelstam a Federico García Lorca. » Yves Leclair

Après lo succès encontrat per la soa revirada de las Chansons pour un amour lointain de Jaufre Rudel, Yves Leclair qu’amassa ací un florilègi susprenent cuelhut dens l’òbra poetica de Pèire Cardenal. Ne s’i trobarà pas ací las convencionaus cançons d’amor, mes satiras de la nosta Nau deus hòus : pr’amor, tad aqueth trobador, ce precisa enqüèra lo traductor au son prefaci, ne s’ageish pas mei de « plan díser, plan cantar », « colorar », « fénher », « laudar », « daurar la [so]a canta », mes de « l’ordir » e de la « téisher » de « mau díser ». Dens la « transposicion » ritmada d’aqueras cançons satiricas e lo constant respècte deu sens medievau, Yves Leclair que prèsta la soa votz de poèta contemporanèu au trobador mei anticonformista e que’u hè hèra pròche de nosautes.
sus 454