Explorar los documents (4497 total)

vignette-60493.jpg
Beaume, Ivona
« Ivona obsèrva lo mond a l’espèra de l’eveniment. Son inspiracion es sens bòlas que se va noirir de l’actualitat, d’anecdòtas, d’articles scientifics coma d’istorietas de uèi o dau passat, de la vida vidanta fin finala. Fina cosinièra, dins sas recèptas coma dins sos escriches, sap ajustar la punta de sal que dona de gost o apondre los qualques grans de pebre que fan ressortir sa composicion mas tanben lo vinagre quand li sembla necite e que las circonstàncias ne fan mestièr ».

Aqueste libre recampa, de passejadas en soscadissas au fial de l’aiga, de cronicas que la primièra espeliguèt dins lo temps de la covid. Volgut bilingüe per fissar la curiositat dels novèls estatjants aculhits en riba de Taur ; mas tanben per tornar donar lo chuc e lo muc de sa lenga a aqueles d’aquí.
vignette-60492.jpg
Segondy, Jean-Louis
Amoroses de la lenga occitana, apassionats d’ornitologia, de l’origina dels mots e dels noms vernaculars, aqueste libre es fach per vautres.

En mai 286 fichas d'aucèls polidament illustradas per de fotografias, lo libre presenta un vintenat de paginas sus las "paraulas d'aucèls" (mimologismes e onomatopèas) e de reviradas de las fabliòlas d'Esòp ont i a un aucèl, dau grèc a l'occitan, per Joan Pau Bringuièr. Obratge de vulgarizacion, las intradas se fan en francés, lo libre conten atanben la traduccion de las fichas dins aquela lenga e d'ensenhadors que permeton de passar d'una lenga a l'autra e de s'i retrobar.
vignette_60488.jpg
Ihry, Monique-Marie
Viaule, Sèrgi. Trad.
Aquel recuèlh de Monique-Marie Ihry clau qualques poèmas nostalgics de joventut. Son aquestes que benlèu me pertòcan mai. Son las recordanças d’un temps de boèmia ont la vida se viu al present sens se trachar d’aver un numèro de Seguretat sociala. Far la vida leugièra aquò’s lo ròtle, conscient o inconscient, del poèta. Tirar de l’existéncia çò pus agradiu es la tòca de la poesia. Per aquò far, l’escritura deu passar per l’armonia dels mots e dels sens, çò que capita a plaser Monique-Marie Ihry. Sos poèmas son pas desprovesits d’erotisme (la poesia dels sens). Amb Monique-Marie Ihry, la femna es suauda dins sa femenitat assumida. Dins aquela pèça poetica son tres personatges : Ela, El e lo Mèstre de felicitat. Ela se prenoma Alba. El es Pau. Còp e còp exprimisson l’esmai de lor rescontre primadenc sus las broas del Canal de las Doas Mars, las desseparacions setmanièras e lo bonur gaudiu de lors urosas retrobalhas dins lo campèstre occitan.
vignette_livre.jpg

PRESENTACION

Un programa excepcional entre sacrat e profan que fa omenatge a doas grandas figuras femeninas de l'Istòria : Alienòr de Bretanha e Alienòr d'Aquitània.

pèças polifonicas e monodiques del Gradual d'Alienòr de Bretanha (XIII e sègles XIV) precedisson la Cançon de Guilhèm d'Aquitània, pèça del compositor Philippe Erpiant, inspirat d'un poèma de Guilhèm IX, pepin d'Alienòr d'Aquitània (comanda de l'Abadiá de Fontevraud). 

Del Gradual provenon dels cants de la messa per la vigília de l'Assompcion, de las sequéncias e doas polifonias, de las polifonias improvisadas coma se'n fasiá alara. Se jonhon al programa tres pèças de provenença anglesa qu'aurián pogut èsser cantadas dins de fondacions fontevristes en Anglatèrra, coma Amesbury ont nasquèt Alienòr de Bretanha en 1275. Lo gradual d'Alienòr de Bretanha es excepcional a mai d'un títol. Ricament enluminé, se compausa de 301 fuèlhas.
Après un sejorn al convent anglés d'Amesbury, Alienòr de Bretanha arriba a Fontevraud, en 1290 e i pronóncia sos vòts. Ne ven la setzena abadessa en 1304 e, a sa mòrt en 1342, leguèt lo gradual portant sas armas. Es una font excepcionala per l'estudi de la practica del cant gregorian als XIII e sègles XIV. En 2013, Xavier Kawa Topor e Françoise Baudin, responsablas de l'Abadiá de Fontevraud – Centre cultural de rencontre, demandan als poètas de l'Oulipo d'imaginar çò que legissiá la reina Alienòr d'Aquitània. En 2013, un recuèlh es editat que s'obrís amb un poèma enigmatic escrich per Guilhèm IX, primièr dels trobadors e pepin d'Alienòr d'Aquitània : Farai un vèrs de dreit nien, valent a dire « farai un cant de pur neient ». Es aquel tèxt que Philippe Erpiant a causit de metre en musica. Doas cançons de trobadors li tendràn companhiá, l'una de Guiraud Riquier (1254- 1292), l'autre Guirault de Bornelh (1162-1199).

DISTRIBUCION

LAURENCE BRISSET
Direccion artistica, mezzo-soprano
EUGÉNIE DE MEY
Mezzo-soprano
ESTELLE NADAU
Soprano
CAROLINE TARRIT
Mezzo-soprano
MARIE-GEORGE MONET
Alto

FICHA TECNICA

Programa per 5 voses de femnas a cappella

Durada : 1h15

Dorsièr complèt de la creacion : AQUI

CONTACTE ARTISTIC

Ensemble De Caelis 

CONTACTE : Céline Landais, chargée de production et diffusion - 06 63 62 30 74

production@decaelis.fr

www.decaelis.fr

vignette_presentacion.jpg
Liste des contenus et services mis à disposition des porteurs de projet Total Festum
Juan, Sandra
Ficha de presentacion dels contenguts e servicis proposauts als actors culturals pel CIRDOC - Institut occitan de cultura per fin de los acompanhar dins lo montatge de lor eveniment.
vignette_60473.jpg
Lacombe, Jean-Pierre
Al long d’un desenat de novèlas, l’autor de Mudadas entremescla realitat e sòmi, de cara als trabucs de la vida e als trebolèris de l’Istòria. Las paurs, las amors, la violéncia, los sortilègis o los malastres de la guèrra desvelan çò escondut al pus prigond dels còrs e de las armas. Joan-Pèire Lacomba nos fa caminar pels sendièrs de vida del monde, dins la lenga de son país de Bòrt (Corresa).

Amb un lexic occitan-francés
vignette_cultura-viva-ecole.jpg
Jeanne-Marie Vazelle - CIRDOC - Institut occitan de cultura

La région Occitanie lance dans le cadre du plan Parlem una cultura viva un appel à projets d’éducation artistique et culturelle en langue catalane ou occitane sur l’année 2023-2024. Cet appel à projets prend la suite du dispositif PEC CO.
Le dépôt des dossiers sera ouvert du 15/09/2023 au 06/10/2023.

L'appel à projet est détaillé sur le site de la Région Occitanie ici : https://www.laregion.fr/Appel-a-projets-Catalan-et-Occitan-Projets-Educatifs-Culturels

Objectifs

Promouvoir, auprès d’un public scolaire, les langues et cultures régionales et de favoriser leurs usages en tant que matériau de création artistique et culturelle.

En collaboration avec les académies de Montpellier et de Toulouse, la Région invite l’ensemble des établissements scolaires intéressés - y compris ceux n’ayant pas d’enseignements en langues et cultures régionales - à préparer et à présenter des projets d’éducation artistique et culturelle en langue régionale dans le cadre scolaire sur l’année 2023-2024.

Ils doivent être portés en collaboration étroite avec des artistes et reposer sur les trois piliers de l’éducation artistique et culturelle :

- La rencontre des élèves avec une œuvre (contemporaine et/ou patrimoniale), des artistes, des lieux ou acteurs culturels de leur territoire ;
- La pratique artistique des élèves : le projet doit donner lieu à la mise en place d’un véritable processus collectif de création et déboucher sur la production d’une œuvre avec les élèves ;
- L’acquisition de connaissances ou l’appropriation de savoirs par les élèves en lien avec les langues et cultures occitanes et catalanes et le domaine artistique ou culturel concerné.

Candidatures et projets elligibles

Les candidatures éligibles sont celles portées par des établissements scolaires (écoles, collèges, lycées, universités) de la région Occitanie pour des projets réalisés en région Occitanie. Les projets impliquant plusieurs établissements sont possibles mais il ne pourra y avoir qu’une candidature par établissement chef de file.

Un établissement scolaire dont le projet a été soutenu via ce dispositif sur la précédente année scolaire ne pourra redéposer de candidature.

Les artistes ne pourront intervenir directement au maximum que sur deux candidatures distinctes et une collaboration au total.
Les projets présentés devront être spécifiques à l’établissement.
Un temps de restitution sera intégré au projet.
Les établissements scolaires en lien avec les artistes intervenants s’engagent à :
        - transmettre, lorsque cela sera possible, les productions réalisées avec les élèves ou tout élément permettant d’apprécier les productions réalisées ;
        - envoyer une évaluation une fois la réalisation complète.


+ d'information et dépôt des dossiers : https://www.laregion.fr/Appel-a-projets-Catalan-et-Occitan-Projets-Educatifs-Culturels

vignette_60388.jpg
Viaule, Sèrgi
Emai se de costuma Sèrgi Viaule prèsa gaire parlar d’el, un còp de mai aquò’s sa volontat militanta que lo butèt a escriure aqueles tròces autobiografics. Non pas per « se passar la bròssa de relusir sus l’ego », coma o ditz tan plan dins son prefaci, mas perque sa « sola ambicion es de relatar una accion militanta pel menut, de far òbra de testimoniatge per las generacions actualas e futuras d’occitanistas ». Dins aquel libre se presenta clarament coma nacionalista e coma resistent a la francisacion d’Occitania. Cadun se farà son idèia suls combats que menèt dins sa vida. Ni per tot, cadun retendrà qu’es un dels rares occitanistas a aver butat sas conviccions fins a conéisser las jaulas de l’Estat francés. Lo relat de son itinerari de vida participa a l’escritura de l’istòria, fins ara pauc documentada, del movement occitanista de las annadas 1970-1980. Son testimoniatge es d’ont mai preciós per las generacions venentas d’occitanistas qu’elas devon dobrir d’autras dralhas de resisténcia adaptadas als temps que son los nòstres. Se conéisser l’istòria es indispensable per analisar lo present, de cap de biais pòt pas èsser un modèl per l’avenidor. A l’ora d’Internet d’autres metòdes d’accions radicalas devon èsser inventats. D’aquí l’importància de conéisser las experiéncias de nòstres davancièrs. Aquesta n’es una demest plan maitas.

vignette_60387.jpg
Bernardin De Saint-Pierre, Jacques-Henri
Jullian, Marc-Andrieu. Trad.
Paul et Virginie pareguèt en 1787. Es lo raconte de la vida de dos joves, abalits per sas maires, dins un canton d'Iscla de França, dicha uèi Iscla Maurici. Al moment que lo mond modèrne s'orienta cap al Racionalisme, ligat a una fisança dins la Rason, e al detriment de las valors estacadas als benfaches de la Natura, Pau e Virginia van mostrar cossi viure en armonia amb ela e portar a son entorn de signes per la defensa de l'egalitat. Fins al moment que las pressions de la societat e de la Glèisa los van desseparar... Aprèp d'estudis d'engenhaire Jacques-Henri Bernardin de Saint-Pierre (1737-1814) foguèt recrutat per lo departament de la Guèrra e mandat dins mantuna mission. La darrièra èra a l'Iscla de França coma engenhaire militar, e d'ont ne traguèt totas sas coneissenças geograficas. De retorn en França en 1770, la vida lo menèt a se ronsar dins l'escritura. Publiquèt sas primièras Études de la Nature en 1784 ont presicava puslèu per una vision globala de l'organizacion de la natura, per sa proteccion e una justa reparticion dels bens, mas tanben per l'egalitat de totes. 
Marc-Andrieu Jullian, nasquèt en 1955 dins un pais de resisténcia que se ditz Cevenas, ont faguèt regent, puèi venguèt conselhièr pedagogic en Lenga e Cultura regionalas. Per son primièr obratge, a volgut revirar un classic de la literatura francesa en occitan lengadocian.
vignette_60386.jpg
Fournié, Joan-Baptista
Aici anatz trobar unis mòts arrapats tanlèu escapats de la gòrja d'un païsan en esclòps o de la d'una vièlha menina arrucada al canton. Èra dins un temps ont las gents prenian le temps de parlar, ont la novèlas, d'aurelha en aurelha fasian le torn del mond. Urós temps, quand les vièlhs, dins la vrespada anavan portar lor codena suls bancs de la plaça en seguent l'ombra e le solelh, l'un racontava, l'autre bargalhava. Urós temps, quand las femnas anavan emplenar la dorna a la font, l'una charrava, l'autra barjacava. Fèr la rasonada ont se parla de tot e de res, ont un mòt fa nèisser l'autre, ont de la craba se passa al perièr, ont les rires sièguen las rondinadas, es aprofitar del plaser qu'espelis dels mòts, es viure. D'aquelis mòts de cada jorn que de gòrja en gòrja vòlan e de còr en còr van, ne trobaretz qualques unis qu'esparriquèi, cossi que sia, sus pajas blancas, en pensant al temps ont amb d'una foissina de doas pias esparricava les rengs d'èrba al solelh dins les prats... (tròç de l'Avant-prepaus).
Joan-Baptista Fournié es nescut en 1938 a Amplanh (Arièja) ont les sieus èran païsans. Ara viu en Normandia ont fèc regent mès, un còp l'an, tornava venir popar l'aire del pais. A dejà fèit paréisser mantuns libres en occitan del Pais de Foish que sia de teatre, de contes e de novèlas.
sus 450