Explorar los documents (4498 total)

vignette_60993.jpg
Carrère, Gilbèrt
Marselha, lo Pòrt Vièlh. Junh 2017. Lo rescòntre d’azard d’un òme e d’una frema. Un escrivan qu’ama d’escotar de racòntes, em’una musicairitz que n’a un de dire. Aqueu d’une joventa que sa premiera istòria d’amor, mancada, li fa considerar sa vida amorosa venenta d’un biais singular. Leis experiéncias successivas, que son trajècte sentimentau li farà conéisser, saupràn pas la faire cambiar de vejaire. Alevat d’una.
vignette_60992.jpg
Vaast, Juliette
Los insurgents del Roèrgue, 1643

Cossí Joan Petit, Laforca e Lapalha, al cap de 14000 crocants en armas, cugèron amodar la Revolucion francesa en 1643 dins las províncias meridionalas. - L’IEO del Vilafrancat coedita doncas aquesta BD istorica amb Luttes Populaires en Bas-Rouergue, la traduccion n’es estada assegurada per Colette Pailhasse e Herminie Delpérié-Saurel amb lo concors de Sèrgi Carles e tanben Patrice Lesueur a la collaboracion editoriala.
vignette_pastorala_volurs.jpg

PRESENTACION

La Rampe-TIO interprèta lo tèxte crudèl mas poetic de Max Rouquette, tornant visitant lo genre tradicional de la pastorala.
Un ser de Nadal, un ric païsan e son esposan se planhon de la pigresa dels paures. Dos mendicaires frapan a la pòrta e pervenon a convéncer la femna que son Sant Pancraci e Sant Grabié en mission sus tèrra. Aculhits coma cal, los dos pretenduts sants fisan a lors dos òstes un grand secrèt : un tresaur es escondut jos la tèrra a una lèga del mas.

DISTRIBUTION 

Amb : 
- Viviana Alloco 
- Bruno Cécillon
- Pèire Peralta
- Jean-Luc Terrisse
- Simon-Pierre Ramon

Mesa en scena : Françoise Bouvard


FICHA TECNICA

Espectacle adulta. 
Entresenhas complementaris al prèp del difusor. 

CONTACTE DIFUSION 

La Rampe-TIO

Site internet : larampe-tio.org

Contacte Servici difusion de la Rampe TIO : Stella FONTANA al 04.67.58.30.19 / stella@larampe-tio.org
vignette_60989.jpg
Couture, Hervé
Vaissiere, Stéphanie
Gouny, Nicolas. Illustrateur
Un àlbum taus cicles 1 e 2, tà abordar lo purmèr lexic necessari a la classa capvath lo tèxte o las illustracions. Aqueth obratge qu'ei constituit d'un imatgèr, d'ua istòria e d'ua letra.
vignette_60985.jpg
Magnin, Florence
Domas, Tatiana
Aquel libret d'art permet de descobrir de faiçon ludica la Legenda de santa Énimie illustrada per Florence Magnin, dessenhaira professionala de BD, de libre de joinesa e de jòcs esoterics. 58 enluminaduras e 54 letrinas vos van ofrir, en tota libertat, pel tèxte integral (traduccion francesa en pròsa de Gérard Gourian, universitat Paul Valéry Montpellier, 1989, adaptat per l'editor) de la Legenda d'Enimia, una experiéncia istorica e originala a la descobèrta d'aquel joièl del Gavaudan medieval.

Vos demòra pas mai qu'a partir sus las traças de la princessa merovingiana als quatre cantons d'aquel territòri ont nombre de luòcs citats dins la legenda son demorats autentics. Las passejadas, illustradas per Tatiana Domas, dessenhaira professionala, son aquí per vos guidar e esclairar vòstra curiositat. Enfin, poiretz noirir vòstras descobèrtas dels complements istorics e lingüistics, lo poèma occitan del trobador Bertran de Marselha essent a l'origina d'aquel obratge.


A L'ENTORN DE LA VIDA DE SANTA ENIMIA - Documents complementars e dralhas pedagogicas

























RESSORSAS NUMERICAS COMPLEMENTÀRIAS


1. La vie de sainte Énimie, en vers provençaux, par Bertrand de Marseille, XIVe siècle, parchemin en provençal. Presentacion del document sus Occitanica.eu
vignette_60983.jpg
Ganhaire, Joan
Goya visquet a Bordeu e i es mòrt lo 17 d’abriu 1828. Es saboturat au cementeri de La Chartreuse dins lo caveu de son amic Goïcoechea. Quante, a la fin dau segle XIX, Anfós XIII ordona lo retorn dau còrs dau pintre en Espanha, una meschanta surpresa espera los fossejaires. Lo còrs de Goya a pus de testa...

Amorós de Goya e medecin, Joan Ganhaire prenguet grand plaser a escriure un scenario possible. Entre imaginacion e realitat, nos permena dos segles de temps dins l’òbra, la vita e la mòrt dau grand pintre, e dins la malediccion que sembla pejar a son òbra la mai negra.
vignette_60975.jpg
Alibert, Laurenç
Lo recuelh qu'amassa la màger part deus poèmas escriuts per Laurent Alibert enter 2003 e 2020. De genres hòrt divèrs, aquestes que tròban la lor hont dens l'experiéncia de la vita e deus soviéners de l'autor e tanben dens la musica e la lectura d'òbras literàrias de l'Edat Mejana dinc a uei. Eric Fraj, qui prefàcia l'obratge, que relata atau la soa experiéncia de lectura : "me parlava una votz prigondament umana, terriblament umana, una votz-monda."
vignette_60974.jpg
Tauriac, Pèire
Pierre Tauriac, paysan retraité, est né en 1951 à Broquiès et a vécu toute sa vie au Périé, sur cette même commune. L’occitan fut sa première langue, mais elle s’est longtemps effacée devant le français. La voici de retour. Ce livre a une clé, ami lecteur je te la donne : « La Terre n’est pas à nous, c’est nous qui sommes à la Terre. » Ses personnages, Occitans et Quechuas, portent ce message chacun à leur façon. Si toi, lecteur, tu le reçois, son écriture n’aura pas été vaine.

Un viatge entre Avairon e America del Sud contat dins una lenga saborosa.
vignette_jean_association.jpg
Konture, Matt
Velay, Jacques
Mattt Konture e Jacques Velai an realizat amassa aquel Jean de l'Ors, novèla version de la legenda pirenenca : se s'esperava un manifèst punk e destroy, sembla aicí una benda dessenhada quasi classica. Tot comença coma una aimabla ficcion bucolica de coble en vacanças, e subte lo raconte partís lentament vèrs de las turbuléncias particularas. En plantant lor tenda, la femna es tirada per un ors, e sembla pas qu'aquò s'avere tan malencontrós…
Un libre estranh e desplaçat dins l'òbra de Mattt Konture e de las Fuméti anarcho-liricas de Velay.
vignette_paraulas_de_femnas.jpg
Miquèla Stenta

PRESENTACION


Pertot e de totes tempses, las femnas an parlat, escrich, agit, cantat. En país d'òc coma endacòm mai. Mas aicí, amb los fondaments socials e culturals que fan lor originalitat. Una paraula ancorada dins lor temps.

EQUIPA ARTISTICA

Conferencièra : Miquèla Stenta


CONTACTE DIFUSION


Contacte : Cèucle occitan setòri - oc.setori@gmail.com
sus 450