Explorar los documents (134 total)

fonds-documentaire.png
[ Arxiu Històric General Aran ] Çò de Cardenal e çò de Menescal de Salardú
Présentation du producteur :

Nom del(s) productor(s) Família Mòla Castèth de çò de Cardenal e família Jaquet de çò de Menescal de Salardú. Història del(s) productor(s) Eth document mès antic d'aguest hons apertanh ara família de çò de Cardenal. Son uns capítols matrimoniaus der an 1756, en supòrt papèr. Ei eth maridatge entre Jusèp Mòla Còi e Teresa Vilò Espanha. Era sua hilha, Maria Mòla Vilò, serà era ireua dera casa e eth sòn maridatge damb Père Castèth De Deu harà que càmbie eth cognòm dera família. Auem notícies d'aguesta família enquia 1871. Non sabem s'era relacion entre era família Mòla Castèth e era família Jaquet ei per vincles familiars o per ua simpla crompa d'abitage. Sonque sabem qu'a compdar dera dusau meitat deth sègle XIX càmbie eth nòm dera casa de çò de Cardenal per çò de Menescal. Aguest cambi, poirie auer-se produsit peth trabalh d'un des membres dera família Jaquet, Ramon Jaquet Escala, qu'estudiarà entà menescal en Barcelona e que tornarà tà Aran entà exercir eth sòn mestièr. Història arxivística Era documentacion ère conservada per Àlex España Bozzani, proprietari actuau dera casa. Dades sobre l'ingrés Era documentacion ingrèsse en archiu eth 5 d'octobre de 2006. Eth contracte de depòsit se formalize per acòrd deth plen deth Conselh Generau d'Aran en 28 de hereuèr de 2007.

Présentation du contenu :

Abast i contingut Aguest hons arremasse documentacion familiara, personau e patrimoniau dera familia Mòla Castèth de çò de Cardenal e dera família Jaquet de çò de Menescal de Salardú, deth sègle XVIII enquiath XIX. I trapam documents sus era crompa-venda deth sòn auviatge e sus es aliances familiares. Tanben, auem coneishença des documents personaus de dus des sòns membres, Ramon Jaquet Escala e Bienvenido Jaquet Escala, pair e hilh. Plan importanta ei era correspondéncia personau damb amics e familiars que se trapen demorant en diuèrsi parçans de França (Tolosa, Aush, Narbona, Burdèu, Agen e Besièrs) e de Catalonha (Barcelona). Sistema d'organització Eth hons ei organizat enes següents grops de sèries: 01.Documentacion familiara e personau, 02. Documentacion patrimoniau, 03. Documentacion municipau, 04. Conselh dera Bartièra (Salardú e Tredòs), 05. Documentacion alièna. Notes Eth trabalh de Ramon Jaquet Escala coma menescal, mos a deishat documentacion sus era sua etapa coma subdelegat de veterinària en partit de Vielha. Atau madeish, era sua vinculacion damb er Ajuntament de Salardú mos a deishat documentacion sus era sua etapa coma jutge e alcalde d'aguesta vila (1891-1904). Era documentacion personau de Bienvenido Jaquet Mòga mereish ua mencion a part. Bienvenido, qu'arremasse cançons de Canejan com Era Còrna e Era cançon de Bordius. E consèrve ua còpia manuscrita dera poesia Era Lengua aranesa de Mossèn Jusèp Condò Sambeat, mès damb uns petits cambis en prumèr vèrs, entà, possiblament, èster enviada entàs Jòcs Floraus de Barcelona. Cau díder que Bienvenido coincidís en Salardú damb Condò, en moment qu'eth caperan pren possession deth cargue de rector dera parròquia de Salardú en 1910 e a on demorarà enquia 1915, quan ei destinat entà Bossòst. Tanben cau remercar es brolhons des cartes d'amor qu'escriu pendent aguest madeish periòde de temps ara sua estimada. Laguens d'aguest hons patrimoniau s'a conservat un libre de capítols deth Conselh dera Bartièra, comuns de Salardú e Tredòs, des ans 1693 a 1735. En eth s'i arremassen es ordenances que regissen aguest conselh. D'aguest madeish conselh s'an conservat 7 documents deth sègle XIX (1860-1879) sus es arrendaments des peisheus e bòsqui des montanhes comunaus ad aguesti dues poblacions. Element : Çò de Menescal, Salardú AGA190-106-T1-199 : Poema "Era lengua aranesa" de Mn. Condò Sambeat. Manuscrit de Bienvenido Jaquet Mòga,1912-1913

Importance matérielle :
0,60 m., en papèr. 1 element pel occitan

Couverture Temporelle :
1723-1923

Supports représentés dans le fonds :
Manuscrits/Tapuscrits

Accroissement :
Fonds clos (ne connaîtra pas d'accroissement)

Accès

Identifiant du fonds :
FONS AGA190-106

Instruments de recherche :
Siti internet : http://cultura.gencat.cat/arxius/aga Se dispause der inventari en supòrt electronic hèt damb eth programari de Gestion Integrau des Archius Comarcaus (GIAC). Actuaument era consulta se hè a trauèrs d'aguest programari en sòn Modul de Consulta. Tanben se pòt consultar on line a trauèrs dera opcion "Arxius en línea: Cercador de fons i documents" des archius dera Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya en web dera Subdirecció General d'Arxius i Gestió Documental deth Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació dera Generalitat de Catalunya.

Conditions d'utilisation

Conditions de consultation :
Documentacion d'accés reservat. Liure accés dera documentacion publica.

Conditions de reproduction :
fonds-documentaire.png
[ Arxiu Històric General Aran ] Conselh Generau dera Val d'Aran

Présentation du producteur :

Conselh Generau dera Val d'Aran, era Administracion Reiau e Militara en Aran, era Corona d'Aragon, es reiaumes d'Espanha e França, eth Bisbat de Cominges e era Comunautat Eclesiastica dera Val d'Aran. Eth document coneishut coma Querimònia l'autregèc eth rei Jaime I des de Lhèida eth 23 d'agost de 1313, dempús qu'era Val d'Aran siguesse reintegrada ath domeni dera Corona e en era s'amassen determinats drets consuetudinaris acceptats o modificats peth monarca. En capítol XVII d'aguest document s'escriu: Tanben en çò que tanh ath capítol segontes eth quau ei costum ena Val d'Aran, amassats en lòc de costum, acostumen a constituïr e convocar era Cort dera Val, era quau, pendent un an pòt regir e encuedar-se'n des ahèrs dera gent dera Val e tractar, se siguesse de besonh damb eth casterèr e per era madeisha, e ordenar es cargues, es exaccions e es ahèrs dera nomentada Val. Atau establim qu'aguesti cònsols pòden méter e designar bères persones aunèstes entà tot açò, mès non qu'agen eth nòm de corts, senon eth de procuradors o jutges de patz, o conselhèrs dera Val. D'aguest tèxte podem díder qu'a compdar de 1313 es amassades se nomentarien Conselh e es sòns membres conselhèrs. Eth Conselh Generau sonque s'amassaue per ahèrs fòrça importants. Un cas concrèt abantes se solucionaue enes conselhs de vila o enes conselhs de terçon . Senon se trapaue solucion passaue a instància deth Conselh Generau. Es amassades se produsien per: Jura deth governador reiau o deth jutge ordinari; visita tara Val d'Aran deth representant reiau; eth dia dera eleccion des oficis; ahèrs molt grèus tara Val; ahèrs sus era comptabilitat.Enes sègles XVII-XVIII es institucions políticoadministratives dera Val que regulaven es "Ordinaciones" continuen foncionant. En 1 de gèr de 1716 Catalonha perdec es sòns drets, furs e institucions dempús dera Guèrra de Succession Espanhòla. Felip V dictèc eth Decrèt de Naua Planta iniciant ua epòca de centralisme. En Aran era institucion se conservèc, mès es competéncies sigueren cada còp mès redusides en benefici des representants reiaus, qu'a compdar de 1726 presidirien es sessions deth Conselh Generau. Damb era instauracion deth regim liberau en estat espannhòu, a començaments deth sègle XIX, e era creacion des províncies, er an 1833, era Val d'Aran siguec incorporada ara província de Lhèida. Er an següent, 1834, ua Reiau Cedula dera reina governadora suprimic eth Conselh Generau. A despiech dera abolicion d'aguesta institucion, es representants municipaus des pòbles dera Val, des der an 1877 regits per un Ayuntamiento, continuarien amassant-se periodicament en Vielha, mès aguestes amassades ja non aurien cap de poder efectiu. Història arxivística Ei coneishut qu'era documentacion deth Conselh Generau se sauvèc laguens der Armari des Sies Claus e qu'a compdar deth segle XX o dejà abantes se depause ena sagristia dera glèisia de Sant Miquèu de Vielha. Damb era inauguracion deth Musèu dera Val d'Aran e pendent quinze ans siguec depausada ena sala abilitada coma archiu. En noveme de 1993, eth Conselh Generau d'Aran contracte un tècnic entà trabalhar ena gestion deth hons istoric d'aguesta institucion. Aguesti trabalhs se realizaran pendent es ans 1993 e era primauèra de 1998. Dades sobre l'ingrés Ena primauèra der an 1998 era documentacion siguec trasladada tara actuau sedença der Archiu Generau d'Aran ena Casa deth Senhor d'Arròs. Oficiaument era documentacion ingrèsse eth 7 de noveme de 1998, data d'inauguracion dera sedença.

Présentation du contenu :

Abast i contingut Aguest hons arremasse informacion sus era Administracion generau dera maxima institucion aranesa, sus era Administracion reiau e militara e sus es relacions dera Val d'Aran damb França e damb era Glèisa, des deth sègle XIV enquiath XIX. Eth subfons "Administracion deth Conselh Generau dera Val d'Aran" arremasse informacion sus era administracion dera maxima institucion aranesa des deth sègle XVI enquiath XIX. Era compdabilitat e era eleccion des oficis, sindic generau e conselhèrs, mos da informacion sus era estructura e foncionament deth Conselh. Eth subfons "Administracion Reiau e Militara" arremasse informacion sus era administracion reiau e militara pendent es sègles XIV e XIX. En eth i trapam es documents de confirmacion e ratificacion des privilègis autrejats a Aran. Atau madeish arremasse era documentacion que hè referéncia a dus des foncionaris reiaus, governador e jutge, establerts ena val. Tanben i traparam documentacion deth sègle XIX e que dà a conéisher es infraestructures militares araneses. Eth subfons "Relacion d'Aran damb França" arremasse informacion sus era relacion d'Aran damb era vesia França. En eth i traparam documents sus es tractats de lies e patzeries, eth dret dera forana e dominella e es ahèrs judiciaus en Parlament de Tolosa entre eth govèrn d'Aran e es marchands francesi. Eth subfons "Relacion d'Aran damb era glèisa" arremasse era documentacion enviada des deth Bisbat de Cominges enquiara Val d'Aran (correspondéncia, ordenances, visites...). Sistema d'organització Eth hons ei organizat enes següents subfons: 01. Conselh Generau dera Val d'Aran, 02.Administracion Reiau e Militara, 03. Relacions d'Aran damb França, 04. Relacions d'Aran damb era Glèisa, 05. Publicacions, 06. Documentacion alièna. Administracion deth Conselh Generau dera Val d'Aran > Administracion generau > Informes AGA190-71-T1-355 : Brolhon d'un informe a enviar ath rei Carles I sus era entrada de gascons en Aran,1527 AGA190-71-T1-92 : Informacion recebuda ena Curia d'Aran. Es dera Val d'Aneu an manat non véner horment as aranesi1582  AGA190-71-T1-2984 : Informe des sindics d'Aran adreçat entath rei Felip II de Castelha sus es fortificacions araneses 1581 Relacion d'Aran damb França > Tractats de lies e patzeries AGA190-71-T1-2207 : Còpia deth tractat de lies e patzeries de 1513 (gascon),1654 Administracion deth Conselh Generau dera Val d'Aran > Administracion generau > Correspondéncia > Correspondéncia d'entrada AGA190-71-T1-84 : Carta deth rei Felip V entath Conselh Generau.Da es gràcies pera resiténcia aranesa dauant er enemic, 1706  AGA190-71-T1-99 : Carta deth virrei d'Aragon entàs aragonesi. Es aranesi pòden trèir marchandises deth regne d'Aragon, 1624 AGA190-71-T1-2195 : Carta des hemnes araneses dirigida entara reina Maria Loisa de Parma, hemna de Carles IV, 1793  Administracion deth Conselh Generau dera Val d'Aran > Finances > Ingrèssi e despenes. Bon e Mau AGA190-71-T1-240 : Bernat Borjolach de Campan, França, deishe sòs as aranesi entà pagar un arrest en Parlament de Tolosa, 1642  AGA190-71-T1-2293 : Listra de sòs qu'es aranesi an de pagar en Sant Beat,1678 Administracion deth Conselh Generau dera Val d'Aran > Finances > Fiscalitat AGA190-71-T1-54 : Era deputacion deth Generau determine qu'Aran a de pagar era guida de sau enes taules araneses, 1691 AGA190-71-T1-156 : Era deputacion deth Generau determine qu'Aran a de pagar era guida de sau enes taules araneses, 1692 Administracion deth Conselh Generau dera Val d'Aran > Oficis > Síndic AGA190-71-T1-158 : Eth sindic generau interrògue as aranesi atracats pes òmes dera Val de Larbost en França,1658 Administracion deth Conselh Generau dera Val d'Aran > Ahèrs judiciaus AGA190-71-T1-60 : Requesta entà qu'es aranesi non paguen leudes ena Bailia de Pujòlo,1672  AGA190-71-T1-75 : Senténcia autrejada en tribunau deth dret de guèrra. Es aranesi non an de pagar aguest dret,1667  AGA190-71-T1-78 : Senténcia contra Jaume Campí entà que non crube eth dret de guèrra as aranesi,1667  AGA190-71-T1-276 : Es còssos d'Escalò protèsten contra es aranesi per non assistir ara hèira de Sant Grau, 1692  AGA190-71-T1-368 : Senténcia contra Raimundo Sales sus un deute qu'a damb es aranesi, 1513 AGA190-71-T1-2312 : Senténcia deth jutge de Sant Beat contra es aranesi1659  AGA190-71-T1-2313 : Senténcia arbitrau contra es aranesi, 1617 Administracion reiau e militara > Privilègis AGA190-71-T1-3 : Privilègi autrejat per Joan I eth Caçador. Eth rei perdone toti es delictes des aranesi,1391  AGA190-71-T1-5 : Privilègi autrejat per Joan I eth Caçador. Es aranesi son francs de toti es drets, 1387  AGA190-71-T1-20 : Privilègi autrejat per Martin I er Human. Confirme es privilègis autrejats as aranesi,1399  AGA190-71-T1-21 : Privilègi autrejat per Alfons III eth Benigne. Confirme es privilègis autrejadi as aranesi, 1330 AGA190-71-T1-23 : Privilègi autrejat per Ferran I. Confirme es privilègis autrejats as aranesi,1414 AGA190-71-T1-27 : Privilègi autrejat per Pere III eth Ceremoniós. Confirme es privilègis autrejats as aranesi,1336  AGA190-71-T1-32 : Privilègi autrejat per Felip II de Castelha. Confirme es privilègis autrejats as aranesi,1585  AGA190-71-T1-42 : Senténcia reiau ena que se declare qu'es aranesi non an de pagar eth dret de guèrra,1702  AGA190-71-T1-121 : Comunicat reiau a favor des aranesi entà poder importar sau des salines de Gerri entà França, 1761  AGA190-71-T1-136 : Còpia deth privilègi autrejat per Joan I en 1387. Es aranesi son francs de toti es drets, 1639  AGA190-71-T1-148 : Còpia deth privilègi autrejat per Martin I en 1399. Confirme es privilègis autrejats as aranesi, 1640  AGA190-71-T1-149 : Còpia deth privilègi autrejat per Martin I en 1399. Confirme es privilègis autrejats as aranesi, 1640  AGA190-71-T1-150 : Còpia deth privilègi autrejat per Ferran I en 1414. Confirme es privilègis autrejats as aranesi, 1640  AGA190-71-T1-152 : Còpia deth privilègi autrejat per Felip II en 1585. Confirme es privilègis autrejats as aranesi, 1640.  AGA190-71-T1-2190 : Acòrd entà autrejar passapòrt a favor des aranesi en comdat dera Ribagorça, 1647. AGA190-71-T1-3140 : Còpia d'ua Cedula reiau autrejada per Felip V sus es desordes deth clergat aranés, 1730 . Administracion reiau e militara > Foncionaris reiaus e militars > Governador reiau e militar > Correspondéncia AGA190-71-T1-58 : Carta deth rei Carles II dirigida entath governador d'Aran. S'ordene non crubar drets as aranesi, 1676. Administracion reiau e militara > Foncionaris reiaus e militars > Jutge dera curia reiau AGA190-71-T1-74 : Procés contra es taulèrs de Pònt de Suert e Vilalher. Hent a pagar eth dret deth generau as aranesi, 1631. Relacion d'Aran damb França > Tractats de lies e patzeries AGA190-71-T1-45 : Era reina Mariana d'Austria da facultat as aranesi de signar patzeries,1668  AGA190-71-T1-2154 : Eth capitan generau deth Principat de Catalonha autrege patzeries a favor des aranesi, 1696  AGA190-71-T1-2227 : Orde de Lois XIII, rei de França, tà respectar es privilègis des aranesi, 1624  AGA190-71-T1-2254 : Informe sus es privilègis qu'an es aranesi tà passar marchandises des de França, 1624  AGA190-71-T1-2311 : Comunicacion tà qu'es aranesi poguen passar liurement marchandises pendent era hèira de Sant Beat, 1696  AGA190-71-T1-2669 : Sus eth privilègi autrejat per Enric II, rei de França, en 1556 a favor des aranesi, 1580 Relacion d'Aran damb França > Dret dera forana e dera dominella AGA190-71-T1-2214 : Arrest sus eth dret de pas de bestiar des aranesi, 1680  AGA190-71-T1-2216 : Arrest definitiu sus era facultat des aranesi d'introduir bestiar mulam ena hèira de Sant Beat, 1680  AGA190-71-T1-2222 : Arrest a favor des aranesi peth dret dera forana,1633  AGA190-71-T1-2229 : Arrest deth Conselh d'Estat der arrendièr contra es aranesi, 1661  AGA190-71-T1-2234 : Confirmacion der arrest a favor des aranesi sus eth pagament deth dret dera forana,1624 AGA190-71-T1-2245 : Suplica des aranesi entàs còssos de Sant Beat, 1658  AGA190-71-T1-2251 : Listra des pagaments qu'an de hèr diuèrsi aranesi peth pas de marchandises de França, 1663  AGA190-71-T1-2259 : Acte de protèsta hèta pes aranesi contra er arrendièr deth burèu de Sant Beat, 1642  AGA190-71-T1-2260 : Contraròtle deth bestiar qu'es aranesi an passat entara Val en mes de noveme, 1644.  AGA190-71-T1-2262 : Acte d'obligacion qu'an de pagar es aranesi segontes er arrest deth Conselh d'Estat, 1663 AGA190-71-T1-2272 : Requesta presentada pes aranesi sus eth pagament des dret dera forana e dominella, 1619  AGA190-71-T1-2273 : Còpia der arrest dat a favor der aranesi sus eth pagament deth dret dera forana e dera dominella, 1658  AGA190-71-T1-2274 : Còpia der arrest dat a favor der aranesi sus eth pagament deth dret dera forana e dominella, 1658  AGA190-71-T1-2284 : Orde deth Parlament de Tolosa sus es represalies hètes contra es aranesi en temps de patz, 1662  AGA190-71-T1-2301 : Amassada entre es aranesi e er arrendièr generau deth dret dera forana e dominella, 1616 AGA190-71-T1-2304 : Còpia d'ua requesta presentada pes de Sant Beat contra es aranesi, 1625  AGA190-71-T1-2437 : Senténcia contra es aranesi tà que paguen eth dret dera forana, 1664  AGA190-71-T1-2438 : Arrest contra es aranesi tà que paguen eth dret dera forana, 1662  AGA190-71-T1-2470 : Pagaments qu'an de hèr es aranesi a favor der arrendièr deth dret dera forana e dominella, 1664  AGA190-71-T1-2665 : Informe sus era requeptacion deth dret dera forana e dominella hèta as aranesi, 1624  AGA190-71-T1-2705 : Incautacion de bestiar mulam e cargues de vin as marchands aranesi, 1662  AGA190-71-T1-2791 : Còpia d'un comunicat der arrendièr deth dret dera forana contra es aranesi, 1624  AGA190-71-T1-2813 : Senténcia a favor des aranesi sus eth pagament deth dret de hèira e dera dominella, 1607-1608  AGA190-71-T1-2817 : Carta que parle sus eth pagament deth dret dera forana per part des aranesi en Luchon,1645  AGA190-71-T1-2818 : Carta que parle sus eth pagament deth dret dera forana per part des aranesi en Sant Girons,1645 AGA190-71-T1-2819 : Carta que parle sus eth pagament deth dret dera forana per part des aranesos en Castilhon, 1645  AGA190-71-T1-2820 : Carta que parle sus eth pagament deth dret dera forana per part des aranesos, 1645  AGA190-71-T1-2822 : Es deputats aranesi demanen en Sant Beat que non an de pagar eth dret dera forana, 1646  AGA190-71-T1-3099 : Acòrd sus es represalies hètes as aranesi en Sant Beat, 1634  AGA190-71-T1-3102 : Senténcia favorabla as aranesi peth pas de bestiar pera termièra damb França,1645  Relacion d'Aran damb França > Ahèrs judiciaus damb França > Ahèr Bartièr AGA190-71-T1-2346 : Còpia dera orde dada peth loctinent e capitan de Catalonha as aranesi en ahèr Bartièr, 1661  AGA190-71-T1-2503 : Eth sieur de Bésins incaute bestiar aranés vinculat ar ahèr Bartièr, 1661  AGA190-71-T1-2845 : Prèst que hè François Bartièr, marchand de Sant Beat, a favor des aranesi, 1638 Relacion d'Aran damb França > Ahèrs judiciaus damb França > Ahèr Lagarde AGA190-71-T1-2812 : Arnau Lagarde, marchand de Sant Beat, prèste sòs tàs aranesi,1608  Relacion d'Aran damb França > Ahèrs judiciaus damb França > Ahèr Solé AGA190-71-T1-2269 : Requesta presentada per Arnau Solé, sieur de Bésins, contra es aranesi, 1677 Relacion d'Aran damb França > Ahèrs judiciaus damb França > Ahèr Ageda AGA190-71-T1-2277 : Acte d'obligacion de Bruno Ageda, marchand de Sant Girons, contra es aranesi, 1693. Relacion d'Aran damb França > Ahèrs judiciaus damb França > Ahèr Montferran-Daunis AGA190-71-T2-9 : Listra deth bestiar mulam e shivaus incautats per Pierre Daunis, marchand de Bolonha, as aranesi en 1703, 1704. Relacions d'Aran damb era glèisa AGA190-71-T1-2895 : Carta des caperans aranesi dirigida entath governador d'Aran, 1719 Alièna > Auti ahèrs AGA190-71-T1-161 : Imprés entà autrejar carta de franquicia as aranesi qu'ac demanen, 1755

Importance matérielle :

3,40 m., en papèr; 91 pergamins. 84 elements pel occitan.

Couverture Temporelle :

1316-1861

Supports représentés dans le fonds :

Manuscrits/Tapuscrits, Monographies Imprimées, Documents iconographiques

Accroissement :

 

Accès

Identifiant du fonds :

AGA 190-71

Instruments de recherche :

Se dispause der inventari en supòrt electronic hèt damb eth programari de Gestion Integrau des Archius Comarcaus (GIAC). Actuaument era consulta se hè a trauèrs d'aguest programari en sòn Modul de Consulta. Tanben se pòt consultar on line a trauèrs dera opcion "Arxius en línea: Cercador de fons i documents" des archius dera Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya en web dera Subdirecció General d'Arxius i Gestió Documental deth Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació dera Generalitat de Catalunya. Eth Conselh Generau d'Aran consèrve ua còpia deth catalòg en supòst papèr des unitats documentaus. Siti internet : http://cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/

Conditions d'utilisation

Conditions de consultation :

Documentacion de liure accés.

Conditions de reproduction :

 

fonds-documentaire.png
Arrós (Val d'Aran), Arxiu Històric General Aran Colleccion Zerkowitz
CIRDÒC - Mediatèca occitana

Histoire du fonds

Adolfo i Alfredo Zerkowitz : Adolfo Zerkowitz e Alfredo Zerkowitz, pair e hilh, fotografieren era Val d'Aran entre 1915 e 1980.

Modalités d’entrée :

 

Accroissement :

Fonds ouvert (peut connaître des accroissements)

Description du fonds

Es Zerkowitz conserven es originaus en sòn propri archiu. Era documentacion ingrèsse eth 4 de mai de 2010. Eth hons ei organizat enes següents grops de sèries: 01. Pòbles dera Val d'Aran. 02. Montanhes e pòrts de montanha dera Val d'Aran. Elements : AGA190-136-T2-106 : Carrèr d'Occitània damb ua gran nheuada. Fonda Talabart. num. 8814 (Pòbles dera Val d'Aran).

Dates extrêmes :

1940-1950

Langues représentées dans le fonds :

Documents iconographiques

Importance matérielle :

1 document

Supports représentés :

 

Pour le consulter

Identifiant du fonds :

FONS AGA190-136

Instruments de recherche disponibles :

Siti internet dels archius 

I a un catalòg des unitats documentaus en papèr. Tanben se dispause der inventari en supòrt electronic hèt damb eth programari de Gestion Integrau des Archius Comarcaus (GIAC). 
Actuaument era consulta se hè a trauèrs d'aguest programari en sòn Modul de Consulta. Tanben se pòt consultar a trauèrs deth cercador de hons e documents des archius dera Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya en web dera Subdirecció General d'Arxius i Museus deth Departament de Cultura dera Generalitat de Catalunya.

Conditions d'utilisation

Conditions de consultation :

Liura consulta.

Conditions de reproduction :

Drets de reproduccion der Archivo Zerkowitz.

fonds-documentaire.png
[ Arxiu Històric General Aran ] Çò de Sarte d'Unha
Présentation du producteur :

Nom del(s) productor(s) : Familia Mòla d'Unha.

Història del(s) productor(s):

Era prumèra referéncia documentau a un membre dera família Mòla se produsís en un document de 1697, Geroni Mòla que crompe ua tèrra.
Cau destacar qu'eth cognòm Mòla se manten des deth sègle XVII enquiath XX, ja qu'en cada generacion i a un membre masculin que manten era eretat. Un des membres des deth Sarte, Ignacio Mòla apòrte ad aguest hons patrimoniau fòrça documentacion sus es sòns negòcis damb eth bestiar (1779-1813).
Interessant ei era creacion dera Societat de porcèths. Mòla amassa damb diuèrsi sòcis trabalhen ena explotacion e venta d'aguesta bèstia. Mòla tanben destaque pera crompa-venta de bestiar de lan, vacum e mulam. Atau madeish, es membres dera familia Mòla s'encuedaràn, entre 1748 e 1786, der arrendament deth Santuari de Nòsta Senhora de Montgarri e der arrendament deth ressèc deth Pè dera Còsta.
En 1777, un des membres dera familia, Ignacio Mòla demane entrar en seminari de Sant Bertran de Comenges entà seguir era carrèra eclesiastica, possiblement sigue d'eth un document damb un sermon e tèxtes religiosi en latin.
En 1931, Francisco Mòla serà eth depositari der ajuntament d'Unha. Història arxivística Era documentacion a estat custodiada per Manuel Capel d'Unha.
Era unitat de descripcion siguec depausada eth 14 de mai de 1997 en archiu istoric deth Conselh Generau d'Aran damb sedença en Musèu dera Val d'Aran. Dades sobre l'ingrés Ena primauera der an 1998 era documentacion siguec trasladada tara actuau sedença der Archiu Generau d'Aran ena Casa deth Senhor d'Arròs. Oficiaument era documentacion ingrèsse eth 7 de noveme de 1998, data d'inauguracion dera sedença.
Er 1 d'octubre de 2001, ingressèc mès documentacion dera família Mòla d'Unha.

Présentation du contenu :

Abast i contingut Aguest hons arremasse era documentacion familiara, personau e patrimoniau d'ua familia aranesa, es deth Sarte d'Unha.
Conten documents sus es sues estratègies de maridatges e sus era administracion deth sòn auviatge.
Tanben se consèrve correspondéncia damb amics e familiars, e i trapam documents des negòcis de quauque membre dera família, sustot ena explotacion deth bestiar. Es relacions de trabalh damb era administracion locau mos apòrten documentacion des pòbles d'Unha, Tredòs, Salardú e deth Conselh dera Bartièra.

Sistema d'organització :
Eth hons ei organitzat enes següents grops de sèries:
- 01 Documentacion familiara e personau,
- 02 Documentacion patrimoniau,
- 03 Documentacion municipau,
-04 Ignacio Mòla, marchand de bestiar,
-05 Documentacion alièna Aliena : AGA190-20-T1-183 : Recebut de Joseph Filhat de Rebert a favor de Joseph Casteth Aranés, 1787 Descripció Venta de hormatge

Importance matérielle :
0,20 m., papèr. 1 element pel occitan

Couverture Temporelle :
1680-1946 (1787 pel document)

Supports représentés dans le fonds :
Monographies Imprimées

Accroissement :


Accès

Identifiant du fonds :
FONS AGA190-20

Instruments de recherche :
Instruments de descripció:
Se dispause der inventari en supòrt electronic hèt damb eth programari de Gestion Integrau des Archius Comarcaus (GIAC).
Actuaument era consulta se hè a trauèrs d'aguest programari en sòn Modul de Consulta.
Tanben se pòt consultar on line a trauèrs dera opcion "Arxius en línea: Cercador de fons i documents" des archius dera Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya en web dera Subdirecció General d'Arxius i Gestió Documental deth Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació dera Generalitat de Catalunya.
Eth proprietari deth hons, Manuel Capel, a ua còpia deth catalòg des unitats documentaus en papèr.
http://cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/

Conditions d'utilisation

Conditions de consultation :
Documentacion d'accés reservat.
Liure accés dera documentacion publica.

Conditions de reproduction :
fonds-documentaire.png
Bibliothèque municipale. Sarlat-la-Canéda, Dordogne, Fonds local
CIRDÒC - Mediatèca occitana

Histoire du fonds

 

Modalités d’entrée :

 

Accroissement :

Fonds ouvert (peut connaître des accroissements)

Description du fonds

Fonds de 25000 ouvrages
Fonds courant plus fonds spécifiques sur les Arts du spectacle ( théâtre et cinéma), le Moyen Age et la Renaissance
Le fonds local porte sur le Périgord noir et le Périgord en général

Sujets représentés : 

Littérature essentiellement( contes, théâtre, poésie)
Etude et histoire de la langue
Dictionnaires, glossaires
Musique
Moeurs et coutumes

Dates extrêmes :

 

Langues représentées dans le fonds :

 

Importance matérielle :

50 ouvrages environ
1 titre de périodique

Supports représentés :

Monographies Imprimées
Périodiques (presse et revues)

Pour le consulter

Identifiant du fonds :

Classement dans le domaine "langues" et fonds local directement accessible
Le fonds local conservé en réserve

Instruments de recherche disponibles :

Accès au fonds de la bibliothèque de Sarlat via le catalogue départemental en ligne  
Les bibliothèques possèdent leurs blogs.

Conditions d'utilisation

Conditions de consultation :

Consultation sur place gratuite
Prêt selon conditions

Conditions de reproduction :

Reproduction possible avec quelques restrictions

fonds-documentaire.png
[ Musée du Biterrois ] Sous-fonds Léonce Beaumadier
Présentation du producteur :

Léonce Beaumadier est un folkloriste biterrois du milieu du XXe siècle, ayant réuni une importante collection d'ouvrages, de photographies et de témoignages sur le folklore biterrois, auxquels il a ajouté ses propres collectages, notes et manuscrits.

Présentation du contenu :

- Notes manuscrites et tapuscrits concernant les Arts et traditions populaires en biterrois (XIXème et Xxème siècle).
- Photographies et diapositives concernant les fêtes traditionnelles à Béziers et dans le biterrois (1920-1980).
- Bandes magnétiques et disques vinyles disponibles à l'écoute sur support numérique.
- Partitions manuscrites et tapuscrites ( ATP et Variétés Françaises).
- Périodiques locaux.

Importance matérielle :
Non chiffré

Couverture Temporelle :
Milieu du XIXe siècle – fin XXe siècle

Supports représentés dans le fonds :
Manuscrits/Tapuscrits
Monographies Imprimées
Périodiques (presse et revues)
Enregistrements sonores
Documents iconographiques

Accroissement :
Fonds clos (ne connaîtra pas d'accroissement)

Accès

Identifiant du fonds :
Non coté – Appellation « fonds Beaumadier »

Instruments de recherche :
Inventaire imprimé et informatisé, consultable sur demande.

Conditions d'utilisation

Conditions de consultation :
Sur rendez-vous.

Conditions de reproduction :
Avec autorisation de la Ville de Béziers et de l'Escolo Trencavel, et sous condition de citation obligatoire.
RPCO_vignette_FONS.jpg
Fons Louis Baquerisse, Bibliotèca del musèu Pirenenc (Lorda)
CIRDÒC-Mediatèca occitana

Histoire du fonds

Ce Fonds de livres imprimés occitans de l'époque moderne et contemporaine a été constitué par Louis Baquerisse (1874-1939), inspecteur des Douanes à Bordeaux, à partir de la bibliothèque gasconne et languedocienne de l'érudit bordelais Ernest Labadie (1847-1917), dispersée en 1918. La Bibliothèque de Louis Baquerisse a été acquise en 1965 par le Musée Pyrénéen de Lourdes.
Ernest Labadie, qui avait publié le catalogue de sa « Collection de plus de cinq cents ouvrages en patois gascon et languedocien » (Bordeaux : Imprimerie Y. Cadoret, 1916), avait pour projet de constituer une bibliothèque complète sur le livre occitan gascon et languedocien, regrettant l'absence de collections significatives dans les bibliothèques et chez les bibliophiles.  
 

Modalités d'entrée :

Acquis en avril 1965 par le Musée Pyrénéen.

Accroissement :

Fonds clos

Description du fonds

Selon Jean Robert, conservateur du Musée Pyrénéen de 1965 à 1985, qui en dressa le catalogue en 1973, le Fonds Louis Baquerisse « semble réunir à peu près tout ce qui a été rédigé en patois, de la Renaissance à 1854 (date de la fondation du Félibrige) d'une part, et d'autre part, les œuvres imprimées de félibres de 1854 à 1938 environ », ces-dernières ayant été acquises par E. Labadie et L. Baquerisse de façon moins exhaustive. 
Reflet de l'intérêt dialectologique dans lequel la collection a été constituée à son origine, le fonds Baquerisse a souvent été décrit selon un classement géolinguistique reprenant les principales aires des « parlers occitans » dans leurs variantes gasconnes et languedociennes (Agenais, Armagnac, Béarn, Bigorre, Comminges, etc.) À noter que le fonds contient également un ensemble de titres en occitan limousin.
Mais le fonds Baquerisse représente avant tout un des plus riches fonds de littérature d'expression occitane de l'époque moderne (XVIe-début XIXe siècle) conservant des exemplaires rares, voire uniques, comme Lou Béray e naturau gascoun en las quouate sasous de l'an (Toulouse : chez Pierre d'Estey, 1636) de Jean-Géraud Dastros, texte connu par ce seul exemplaire ou encore un important ensemble d'impressions bordelaises avec notamment une vingtaine d'éditions de comédies et poésies d'Antoine Verdié (1779-1820), dit Meste Verdié.
Le fonds Baquerisse contient également quelques ouvrages en catalan, basque et poitevin-saintongeais et un corpus d'études de linguistique romane.  

Dates extrêmes :

XVIe (1581) - XXe (1942)

Langues représentées dans le fonds :

Occitan (languedocien, gascon, provençal, auvergnat, limousin, vivaro-alpin)

Français

Catalan

Basque

Poitevin-Saintongeais

Importance matérielle :

765 volumes

Supports représentés :

Monographies imprimées

Périodiques (presse et revues)

Pour le consulter

Identifiant du fonds :

B 001 - B 756

Instruments de recherche disponibles :

Catalogue imprimé (voir bibliographie ci-dessous) ; notices versées dans le Catalogue collectif de France (base Patrimoine).
Voir la description du fonds et consulter les 776 notices disponibles dans le CCFR.

Conditions d'utilisation

Conditions de consultation :

Consultation sur rendez-vous

Conditions de reproduction :

Photographies de travail autorisées dans le cadre d’une recherche ; si diffusion à but lucratif, demande d’autorisation à adresser au Maire de Lourdes ; pas de photocopies ouvrages fragiles.

RPCO_vignette_FONS.jpg
Fonds Sylvain Toulze, Bibliothèque patrimoniale et de recherche du Grand Cahors
CIRDÒC-Mediatèca occitana

Histoire du fonds

Sylvain Toulze (1911-1993), né au Cayre sur la commune de Gréalou dans le Lot en 1911, est un poète occitan du Quercy. Il est le prêtre de Trespoux-Rassiels de 1939 à 1991.
Membre de l’Escòla occitana à partir de 1931, il en devient le président de 1973 à 1989, il est également nommé majoral du félibrige en 1961.

Modalités d'entrée :

Legs de Sylvain Toulze

Accroissement :

Fonds clos

Description du fonds

Le fonds Sylvain Toulze comprend deux grands ensembles. Le premier ensemble est constituée de documents imprimés, dont 300 en occitan qui recouvrent l'ensemble de l'aire des parlers occitans. Le fonds de manuscrits n’a pas encore fait l'objet d'inventaire. Il se compose pour l'essentiel de la correspondance de l'abbé Toulze avec un certain nombre de majoraux ainsi que d'une vingtaine de tapuscrits des œuvres de l'abbé Jules Cubaynes.

Dates extrêmes :

Archives : 1930-1993

Bibliothèque : milieu XIXe-1992

Langues représentées dans le fonds :

Occitan (auvergnat)

Occitan (gascon)

Occitan (limousin)

Occitan (provençal)

Occitan (languedocien)

Français

Importance matérielle :

La bibliothèque est composée d'environ 300 documents en occitan, autant en français.

Les archives sont composées d'environ 3 mètres linéaires de documents.

Supports représentés :

Manuscrits/Tapuscrits

Monographies Imprimées

Périodiques (presse et revues)

Pour le consulter

Identifiant du fonds :

"Fds Tze" pour les imprimées

Les archives ne sont pas encore cataloguées mais devraient suivre la cote "Fds Tze M"

Instruments de recherche disponibles :

Catalogue en ligne du réseau des médiathèque du grand Cahors http://www.lecture.grandcahors.fr/dk_opac15/search/list pour les documents imprimés

Voir la description du fonds dans le CCFr

Ressources en ligne

Consulter et télécharger l'inventaire des tapuscrits de Jules Cubaynes conservés dans le fonds Sylvain Toulze

Conditions de consultation :

Consultation sur place

Conditions de reproduction :

Payantes, soumises à l’accord du conservateur et du président de la communauté de communes

icone-e-anem-fonds-documentaire.png
Archives départementales de l’Ardèche, fonds Albin Mazon
CIRDÒC-Mediatèca occitana

Histoire du fonds

Albin Mazon (Largentière 1828 - Privas 1908), historien du Vivarais, directeur du télégraphe à l'agence Havas à Paris est l'auteur de nombreux ouvrages dont des récits de voyages en Ardèche publiés sous le pseudonyme de Docteur Francus.

Modalités d'entrée :

Don

Accroissement :

Fonds clos

Fonds complémentaire :

 

Description du fonds

Les registres de l'Encyclopédie de l’Ardèche forment une partie du fonds Mazon, Ils se composent de notes, lettres, coupures de presse, documents originaux collectés par l'auteur au cours de ses recherches et classés alphabétiquement par localité, personnage ou sujet. Pour Albin Mazon, ce recueil de notes devait servir à un dictionnaire "historique, géographique, biographique, bibliographique, industriel et commercial" de l'Ardèche qui n'a jamais vu le jour.

Dates extrêmes :

XIIIe – XIXe

Langues représentées dans le fonds :

Français

Occitan (vivaro-alpin)

Importance matérielle :

24 pages

Supports représentés :

Manuscrits/Tapuscrits

Pour le consulter

Identifiant du fonds :

52 J 38

Instruments de recherche disponibles :

Répertoire numérique détaillé de la sous-série 52 J sur place

Ressources en ligne

Entrée patois de l'encyclopédie

Conditions d'utilisation

Conditions de consultation :

 

Conditions de reproduction :

Reproduction soumise à autorisation.

fonds-documentaire.png
[ Archives départementales de l’Ardèche ] Compoix de Sainte-Marguerite-Lafigère
Présentation du producteur :

Communauté d’habitants de Sainte-Marguerite-Lafigère, commune actuelle de Sainte-Marguerite-Lafigère (département de l’Ardèche, canton des Vans). Avant 1790, elle formait une communauté de la subdélégation du Bas-Vivarais, sénéchaussée de Villeneuve-de-Berg.

Présentation du contenu :

La majeure partie des compoix dans le département de l’Ardèche datent du milieu du XVIIe siècle, époque de renouvellement de ces documents de référence au sein des communautés d’habitants, utilisés et manipulés des décennies (voire des siècles) durant. Les compoix sont à cette époque rédigés en français, les plus anciens le sont en latin ; celui de Sainte-Marguerite-Lafigère fait partie du petit nombre de compoix antérieurs à l’édit de Villers-Cotterêts qui soient parvenus jusqu’à nous, il est rédigé entièrement en langue d’oc, ce qui le rend à ce titre exceptionnel.

Importance matérielle :
1 registre, 75 feuillets

Couverture Temporelle :
Fin XVe-XVIe siècle.

Supports représentés dans le fonds :
Manuscrits/Tapuscrits

Accroissement :
Fonds clos (ne connaîtra pas d'accroissement)

Accès

Identifiant du fonds :
3 E- Sainte-Marguerite-Lafigère

Instruments de recherche :
Catalogue des compoix microfilmés.

Conditions d'utilisation

Conditions de consultation :
Consultation sur microfilm uniquement.

Conditions de reproduction :
sus 14