Explorar los documents (1198 total)

FRB810046101_Roch-Ms-1-bis_00005_B.jpg
Second tome du parnasse occitanien de Henri de Pascal de Rochegude
Rochegude, Henri-Pascal de (1741-1834)

Aquel manuscrit es la seguida del premier tome du parnasse occitanien de Henri Pascal de Rochegude. Es pas datat mas a versemblablament estat escrich vèrs la fin del sègle XVIII. Serviguèt de basa, coma lo manuscrit 1, que possedís una religadura identica, a l'edicion del Parnasse occitanien en 1819. Ça que la l'obratge editat amassa pas l'integralitat de las pèças e elements redigits dins los dos manuscrit.

Es compausat de tres grandas parts.
La primièra d'una longor de 255 paginas, conten de pèças de trobadors. Es seguida de mantuns complements inedits. A saber :

- la taula dels trobadors conteguts dins los manuscrits 1 e 1bis amb lo primièr vèrs de cada pèças e son emplaçament dins lo manuscrit (36 paginas)
- la taula alfabetica dels trobadors amb indicacion del tòme e de la pagina (2 paginas)
- la taula alfabetica de totas las pèças presentadas amb l'indicacion des manuscrits ont se tròban (35 paginas)
- la taula alfabetica dels noms de personas menciondas dins las poesias dels trobadors (12 paginas)
- un vocabulari geografic (7 paginas)
- d'aires notats (8 paginas)

La segonda partida del manuscrit conten lo Glossaire occitanien pour servir à l’intelligence des poésies  troubadours editat en 1819. Aquel es constituït :

- d'un prefaci de 18 paginas notadas de I a XVIII que correspond al prefaci del glossari editat
- d'una primièra lista de mots sus tres colonas (71 paginas) seguida d'una pagina d'avertiment e d'una segonda lista de mots (35 paginas). Aquelas doas listas, fondudas entre elas constituisson l'essencial del glossari estampat.


Enfin, lo manuscrit 1 bis porgís d'autres tèxtes de trobadors que una partida es probablament estada aponduda aprèp lo trabalh del religaire. La darrièra partida d'aquel manuscrit conten :

- de pèças addicionalas (10 paginas)
- La drecha maniera de trobar (7 paginas)
- un « Complement des troudabours » que compren un avertiment (2 paginas) e una seguida de pèças (80 paginas)
- de taulas coma dins la primièra partida del manuscrit 1 bis

FRB810046101_Roch-Ms-1_00005_B.jpg
Tòme primièr del Parnasse occitanien de Henri de Pascal de Rochegude
Rochegude, Henri-Pascal de (1741-1834)

Lo tòme primièr d'aquel manuscrit conten de poèmas e cançons (de còps fragmentaris) de 145 trobadors. Son precedits d'un prefaci de 18 paginas numerotadas de I a XVIII que correspond a lo de l'obratge que serà estampat en 1819.
La pagina XVIII conten la taula dels trobadors citats amb l'indicacion dels manuscrits utilizats e mencionats a la debuta de cada pèça. Las pèças dels trobadors figuran a la seguida e son notadas de 1 a 580. L'òrdre retengut es aquel causit per l'abat Millot dins son Histoire littéraire des troubadours (1774) e que Rochegude coneis e critica dins son prefaci.
En roge son escrichas las vidas (vidas de trobadors) e razos (tèxtes biografics brèus qu'an per tòca de donar una interpretacion d'un poèma). Puèi son los poèmas sus doas, tres e mai quatre colonas.  Qualques nòtas o remarcas son indicadas sul marge o en bas de pagina.
Aquel manuscrit foguèt estat religat a París. Per ne limitar l'espessor, Rochegude completèt la presentacion dels trobadors dins lo manuscrit 1bis.
Aquel manuscrit « definitiu » de Rochegude es datat de 1797 (An V del calendièr republican). Lo nom d'autor indicat, « Le contre-amiral Rochegude Représentant du peuple » (« Lo contra-amiral Rochegude, representant del pòble ») o confirma : son mandat al Conselh dels Cinc Cents s'acabèt lo 1èr d'abril de 1797.

vignette.jpg
Dictionnaire gascon-français (dialecte du Gers) : suivi d'un abrégé de grammaire gasconne / par Cénac Moncaut
Cénac-Moncaut, Justin (1814-1871)
Justin Cénac-Moncaut (1814-1871) originaire de Saint-Élix (Gers), auteur de nombreux romans historiques méridionaux, publie en 1863 un Dictionnaire gascon-français (dialecte du Gers) : suivi d'un abrégé de grammaire gasconne.
FRB112626201_Ms-208_0008_B.jpg
Odyssée d'Homère en vers burlesque patois
Manuscrit anonyme d'une adaptation burlesque en occitan de l'Odyssée d'Homère
Montpellier_Bibliotheque_interuniversitaire_H_095_garde_001.jpg
La Chirurgie d'Albucasis en occitan
al-Zahrāwī, H̱alaf ibn 'Abbās Abū al-Qāsim al- (0936?-1013?)‎

Aquel manuscrit unenc de la version occitana de la cirurgia d'Albucasis, revirada per Gaston III de Fois-Bearn (1331-1391), dich Gaston Fèbus sembla eissut d'una version latina.
Lo manuscrit es conservat a la Bibliotèca interuniversitària de Medecina de Montpelhièr (quòta H95) que, segon lo trabalh recent de Claude Galley, auriá pogut èsser sa sorga.


Lo manuscrit compòrta sus lo primièr fulhet las armas e la devisa de Gaston Fèbus. Es tanben remirable per sas dessenhs nombroses (215 figuras environ) que representan  mai que mai los instruments de cirurgia d'epòca.

Es estat numerizat per l'Institut de Recherche et d'Histoire des Textes (IRHT) e se pèot consultar en linha sus la Bibliothèque virtuelle des manuscrits médiévaux (BVMM).

Consultar lo manuscrit numerizat :

Veire lo manuscrit numerizat dins la Bibliothèque virtuelle des manuscrits médiévaux (IRHT-Cnrs)

Veire lo manuscrit numerizat dins la Bibliothèque numérique interuniversitaire de Montpellier.

Ne Saber mai :

- Veire la descripcion detalhada del manuscrit dins l'inventari dels manuscrits de la Bibliotèca Interuniversitària de Medecina (sus Calames) : veire la notícia del manuscrit H95.

- Veire totas las ressorgas disponiblas sus la version occitana de la Cirurgia d'Albucasis dins Occitanica : aquí

Martel_001.jpg
Las houros perdudos del sieur Martel, avoucat des Ciroliers prés de Chambonas en Lengadoc : poësios burlescos / Martel
Martel

Las houros perdudos est un manuscrit inédit du « pays des Vans », ancienne région attachée aujourd'hui à l'Uzégeois, rédigé vers la fin du XVIIe siècle.

Le CIRDÒC conserve une microforme de ce recueil qui semble aujourd'hui perdu. Néanmoins, cette copie, à l'instar du document source, est incomplète, le manuscrit original étant amputé de son début, de sa fin ainsi que de plusieurs feuillets de sa partie centrale. La pagination originale pouvant être suivie selon les indications présentes dans la partie supérieure centrale de chaque feuillet.

Le recueil est néanmoins suffisament complet pour demeurer compréhensible. 
À manière d'un Jacques Roudil à Montpellier, son contemporain, le « sieur Martel » est un fervent défenseur de la cause locale. Il vante ainsi haut et fort les mérites de l'Uzégeois, notamment de la ville thermale naissante de Vals-les-Bains ou encore du château de Chambonas.
Bien qu'on puisse le qualifier de chansonnier « léger » presque carnavalesque, le texte n'en oublie pas pour autant les grandes questions politiques et religieuses de son temps.

vignette_11763.jpg
Nouveau Testament e Rituel cathare en occitan

Vous trouverez la numérisation de l'exemplaire de la Bibliothèque municpale de Lyon Ms P.A. 36 sur Numelyo 

vignette_11510.jpg
La Liro ensoulelhado : pouèsios per Isidoro Pagés
Pagés, Isidore

La liro ensoulelhado d’Isidore Pagés poète narbonnais

La liro ensoulelhado est le titre d'un cahier de poésies en occitan écrites par Isidore Pagés, poète audois primé aux Jeux-floraux de l’Escolo audenco de Carcassonne en 1908 pour son poème « A la fountaïno ». Son cahier, rédigé au mois de février 1910, contient 39 poèmes dont plusieurs ont été primés aux concours de poésies à Carcassonne, Narbonne 1908 (La barbo), Cette 1908 (Uno beilho d’elecsîu), Avignon 1907 (Lou baquiè Guilhaumet), Béziers 1908 (Lou dourmi letargique), Montauban 1908 (Bernat lou tracassiè). Certains de ces poèmes ont été publiés au cours de l'année 1909 dans la Gazette mondaine de l'Aude et du Roussillon : Journal littéraire, artistique, théâtral, judiciaire et sportif, paraissant le dimanche.

Le manuscrit qui semble être une partie de l’œuvre méconnue d'Isidore Pagés, accompagné de plusieurs dessins exécutés à la plume et représentant les principaux monuments de la ville de Narbonne, a été confié au CIRDOC par Monsieur Gilbert Viviès de Marcorignan.

V_H-639-02.JPG
Lou rire de la princesso de Francès Guitton-Talamel
Guitton-Talamel, Francès (1831-1903)
Aquel conte en occitan de Provença es l'òbra del felibre provençal François Guitton-Talamel (1831-1903), fondator del jornal occitan Lo Brus. 
V_H-639-01.JPG
A Magalouno de François Delille
Delille, Francés (1817-1889)
Poèma en dètz-e-nau estròfas en alexandrins de rimas platas emai crosadas escrich en occitan provençal de varietat rodanenca, de fach la de la vila d'Arles. L'autor, François Delille (1817-1889), felibre arlatenc, dedica aquestes vèrs a l'anciana ciutat de Magalona, actuala comuna de Vilanòva de Magalona, dins Eraut, bastida sus una prèsqu'illa litorala de la Mediterranè, uèi desaparescuda mens una anciana catedrala e qualques bastiments. La legenda de las amors de Pèire de Provença e de la bèla Magalona es restacada a-n-aqueles luòcs. 
sus 120