Explorar los documents (955 total)

miereille-grau-roi.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : Total Festum au Grau dau Rei / Tè Vé Òc
Tè Vé Òc. Producteur
Emission dau 16 de junh de 2017

Lo festenau de cultura d'òc Total Festum se durbiguèt aquest an au Grau dau Rei. Lo tèma d'aquesta manifestacion inedita dins lo vilatge balneari èra Mistral e Mirèio. Dins nòstra emission, veirètz mai particularament lo trabalh dau Centre Comunau d'Accion Sociala auprès dei publics per lei sensibilizar a l'òbra Mirèio e son univèrs. Leis elegits, leis artistas de l'opèra Mireille, lo CIRDÒC et les associations pròchas lo Felibritge prepausèron un eveniment nòu, dins una perspectiva sociala fòrta.
Un reportatge d'Amada Cròs.
aqueles-punk.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : Aqueles e son CD "Punk's Not Born" / Tè Vé Òc
Tè Vé Òc. Producteur
Emission dau 09 de junh de 2017

Es a la Bòria marina deis Aresquièrs que vos convidam per descubrir lo CD d'Aqueles, un triò inspirat de la Bèla Epòca e lo repertòri musicau lengadocian. Per la presentacion de son primièr album, Aqueles causiguèt un luòc bèu e una còla simpatica, lo duò Falco/Charrier, per l'animacion. E pendent la degustacion de la brasucada, Aqueles cantèt una cançon en òc pròche cada taula. Solèu, fruchas de mar, amistats e cançons novèlas : un bonaür !
Un reportatge de Lisa Gròs.
baragonha-st-cristou.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : Cafè Òc a Sant Cristòu / Tè Vé Òc
Tè Vé Òc. Producteur
Emission dau 02 de junh de 2017

Lo Cafè Òc de Sant Cristòu organizat per Los amics de la Baragònha fuguèt una capitada bèla. Mai de 50 personas i èran presentas per escotar, parlar, e cantar la lenga ensenhada tot dau long de l'annada ais adultes per Joan Simar. Una familha, que disèm lei Gròs, reviscòlan l'occitan au vilatge de Sant Cristòu. Una serada rica au domèni Coste Moynier, dins un esperit fòrça conviviau.
Un reportatge de Lisa Gròs. 
patrimoni-escauna.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : Patrimòni de Sernhac / Tè Vé Òc
Tè Vé Òc. Producteur
Emission dau 26 de mai de 2017

A Sernhac, lo siti d'Escauna a Cantarèla fuguèt una peirièira e una lausièira gallesa, que l'aqueducte roman traversava davau lo Pont de Gard. Se tracta d'un endrech fabulós que l'associacion dau Valon li torna donar sa bèutat de passat temps. Retroba sa foncion agricòla anciana, amb sei dos aqueductes sosterranhs e seis olivetas en terrassa. Ne'n veirèm leis imatges desempuèi un dròna puèi rescontrarèm lei benevòls que i trabalhan per la fèsta de la prima. Un reportatge de Claudi Queyrel.
arles-peira-romana.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : Pèira romana en país rodanenc 4/4 : Arle / Tè Vé Òc
Tè Vé Òc. Producteur
Emission dau 12 de mai de 2017

Amb aqueste 4en numerò de la seria "Pèira romana", acabam sus l'amfiteatre d'Arle, qu'es la seguida logica de nòstre percors. Rivala de sa vesina nimesenca, l'arena d'Arle vos serà revelada per Viviana Roux, anciana ensenhaira, e Crestian Espelly, manadier arlatenc. Tot aquò sostengut per d'imatges de la granda corsa camarguenca "La Cocarda d'Aur" e dei representacions de combats de gladiators per la companhiá ACTA. Nòstre biais d'utilizar un patrimòni eiretat, contribuís a legitimar la construccion d'un edifici magistrau.
Un documentari d'Amada Cròs.

peira-romana-nimes.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : Pèira romana en país rodanenc 3/4 : Nimes / Tè Vé Òc
Tè Vé Òc. Producteur
Emission dau 12 de mai de 2017

Es la 3ena partida de nòstra seria documentària a l'entorn deis edificis romans. Per aquest' edicion, anam a Nimes per nos interessar de mai pròche a son amfiteatre. I veirètz d'entrevistas d'Eric Dars, istorian, e Lisa Gròs, afogada, sus fons d'imatges dei Grands Jòcs Romans e dau Trofèu deis As. Dins un monument coma aqueste, lei genres d'espectacles son mens tancats dins l'art, e son mai pròches de l'espòrt, au contrari dei teatres antics qu'avèm filmats dins leis emissions passadas. Aquí, l'artista es vengut un combatent, un esportiu.
Un documentari d'Amada Cròs.

artus-pescaire.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : Artús, pescaire en Auvernhe / Tè Vé Òc
Tè Vé Òc. Producteur
Emission dau 5 de mai de 2017

En Auvernha, país de sa reire reire grand, lo joine Artús (un Carcassonenc de onze ans) nos fai descubrir sa passion per la pesca. D'Alièr en estanhs dau ròdol, partejam sei vacanças de Pascas.
Quora la tradicion respelís dins lo gèst d'un dròlle.
Reportatge : Lisa Gròs
musee-camargue-1.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : Lo Musèu de Camarga / Tè Vé Òc
Tè Vé Òc. Producteur
Emission dau 28 d'abriu de 2017

Lo Musèu de la Camarga, que se tròba pròche Arles, es un espaci que recampa tot çò qu'es ligat a l'identitat camarguenca. Es amb Gaël Hémery, cap de projècte, que farètz la visita dau musèu. I comentarà lei veirinas que presentan lei particularitats dau canton, coma la fauna, la flòra, lei culturas, leis ostaus e praticas. La creacion artistica, la literatura de Camarga son tanben presentas dins aqueu luòc ric de testimoniatges. Tanben, lei bòrnas interactivas dau musèu ajudan per mièlhs descubrir lei secrets de Camarga, que vos seràn mostrats dins l'emission.
Un reportatge de Miquèu Gravier.
peira-romana-aurenja.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : Pèira romana en país rodanenc 2/4 : Aurenja / Tè Vé Òc
Tè Vé Òc. Producteur
Emission dau 21 d'abriu de 2017

Se tracta de la segonda partida de la seria documentària, sus lo meme tèma e la mema estructura. Aqueste còp, anarem au rescontre d'Alan Costantini, istorian locau, e Paulin Reynard, director de produccion ai Coregias d'Aurenja, per evocar leis festejadas dramaticas dins l'Antiquitat, e que lei Coregias modèrnas ne son que lo rebat.
I podrètz mirar la bèutat d'un site ben conservat, que lo mur de scèna es demorat, amb tanben d'imatges dei Coregias d'Aurenja de 2016.
Un documentari d'Amada Cròs.
peira-romana-vaison.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : Pèira romana en país rodanenc 1/4 : Vaison / Tè Vé Òc
Tè Vé Òc. Producteur
Emission dau 14 d'abriu de 2017

Es la primièra partida d'una seria de quatre documentaris que presentan de comparasons istorica, arquitecturala e culturala de quatre monuments en Provença rodanenca. Aquela emission es consacrada au teatre antic de Vaison. Entre lei presas de vista dau site roman e dau festenau "Vaison Danses", Melania Bienfait, guida, e Joan-Loís Ramel, ancian ensenhaire, nos partejan sei coneisséncias e impressions a prepaus d'aquel edifici que la foncion a jamai cambiat, dei Romans a uèi.
sus 96