Explorar los documents (1132 total)

vignette_AP-1919.jpg
Armana prouvençau. - 1919
Félibrige. Éditeur scientifique
Cada numèro compren lo calendièr, la cronica felibrenca e de tèxtes literaris : poesias, contes, faulas, cançons...
vignette_AP-1918.jpg
Armana prouvençau. - 1918
Félibrige. Éditeur scientifique
Cada numèro compren lo calendièr, la cronica felibrenca e de tèxtes literaris : poesias, contes, faulas, cançons...
vignette_AP-1905.jpg
Armana prouvençau. - 1905
Félibrige. Éditeur scientifique
Cada numèro compren lo calendièr, la cronica felibrenca e de tèxtes literaris : poesias, contes, faulas, cançons...
vignette_AP-1903.jpg
Armana prouvençau. - 1903
Félibrige. Éditeur scientifique
Cada numèro compren lo calendièr, la cronica felibrenca e de tèxtes literaris : poesias, contes, faulas, cançons...
vignette_AT-1899.jpg
Armana prouvençau. - 1899
Félibrige. Éditeur scientifique
Cada numèro compren lo calendièr, la cronica felibrenca e de tèxtes literaris : poesias, contes, faulas, cançons...
vignette_AP-1898.jpg
Armana prouvençau. - 1898
Félibrige. Éditeur scientifique
Cada numèro compren lo calendièr, la cronica felibrenca e de tèxtes literaris : poesias, contes, faulas, cançons...
vignette_saga.jpg
Jonathan CAPDEVIELLE
Association POPPYDOG

PRESENTACION

Al sen de ma familha i a, i aviá, personas, personatges cal dire, qu'an noirit mon imaginari, mas obsessions e tanben influit sus la manèra de crear mos espectacles. 
Pendent una periòde carnièra entre l'enfància e l'adolescéncia, l'environa familial es estat lo teatre ont jorns aprèp jorns se joguèt una pèça que las scènas son tan risolièras que dramaticas, me trèvan encara a l'ora d'ara. 
Saga met en scèna aquel  « Roman familial » ne tornant visitar los sovenirs dels luòcs e en convocant los personatges e las situacions que compausan los episòdis d'aquela trepidanta vida passada. Aquelas scènas sortidas tot dreit d'un documentari o d'un filme, revelan la teatralitat d'aquela enfància viscuda al còr d'una banda d'adultes que se daissava anar a lo lor instint sens tròp se preocupar de l'endeman o de las consequéncias de lors actes. 
Lo raconte es construit a partir de lo de mos familiars e mai particularament de lo de ma sòrre, que foguèt amb mon bèlfraire, la principala actritz d'aquela istòria. Al platèu, quatre interprètas pòrtan aquel raconte autobiografic ont inventat e ensemble, re-interpretam los eveniments d'aquel passat contat al present e que s'entermescla al passat revisitat. Lo vai-e-veni entre la narracion e las scènas tornadas jogadas, rend compte del caractèr tot a l'encòp euforic, ludic, malenconiós e sorne d'aqueles episòdis de vida teatralizada. 
Dins la pèça, la cronologia dels eveniments n'es pas respectada. L'espaci de representacion es una zòna d'ombra, la de la memòria, que met en lum d'unes eveniments e concretiza de situacions o de scenaris viscuts, tot en daissant la libertat de los transformar e de los alunhar de lor realitat. La memòria opèra per trias, sauts dins lo temps, descalatges entre lo còrs present e lo lengatge, sensacions brolhadas o ellipses. 
Cada material, archius, vidèos, scenografia, lum, còrs, jòc d'actor deu trobar sa plaça per dintrar dins la sinfonia del sovenir. I a doas formas de particions que noirisson lo raconte, la de la paraula qu'es gaireben contunha, dins l'estil d'una pèça radiofonica, e la del moviment dels còrs que s'estira, se descala e per moments, se calha. 
Dins aquela massa memoriala, la frontièra entre la realitat e la ficcion es tenguda. Una dissociacion s'exercís entre lo còrs e la votz, entre l'accion e la paraula per fin d'èsser al mai près de l'agach portat per l'enfant sus aqueles eveniments atemporals de còps deformats, exagerats, absurdes e que son lo miralh de la nòstra identitat. Cada interprèta apòrta una parta de son istòria al raconte e renfòrça lo contengut autobiografic de la pèça. 
Al platèu, aquela memòria pren tanben la forma d'una scenografia concebuda e realizada per Nadia Lauro que la qualifica « d'animal-montanha » en pelissa, preséncia gardiana de la memòria e avaladora de sovenirs.  
Jonathan Capdevielle
 
Dorsièr complèt : AQUI

EQUIPA ARTISTICA

CONCEPCION E MESA EN SCÈNA
Jonathan Capdevielle
TÈXTE
Jonathan Capdevielle avec la participation de Sylvie Capdevielle et Jonathan Drillet
TRADUCCION EN OCCITAN
Joseph Fourcade
INTERPRETACION
Jonathan Capdevielle, Marika Dreistadt, Jonathan Drillet en alternance avec Robin Causse & Franck Saurel
CONSELHIÈR ARTISTIC – ASSISTANT A LA MESA EN SCÈNA
Jonathan Drillet
CONCEPCION E REALISACION SCENOGRAFICA
Nadia Lauro
ASSISTANT A LA SCENOGRAFIA
Romain Guillet
LUMS Patrick Riou
CREACION SONÒRA
Christophe Le Bris
REGIA GENERALA E PLATÈU, BRUTATGES LIVE
Jérôme Masson
REGIA SON
Vanessa Court
REALIZACION COSTUME ANIMAL
Daniel Cendron
REALIZATION COSTUME TRADICIONAL
Cécilia Delestre
IMATGES Sophie Laly, Jonathan Capdevielle
DRÒLLE Kyliann Capdevielle
AGACHE EXTERIEOR Gisèle Vienne e Virginie Hammel
PRODUCCION
Bureau Cassiopée – Léonor Baudouin e Manon Crochemore
DIFUSION, ADMINISTRACION
Fabrik Cassiopée –Isabelle Morel e Manon Crochemore
MERCEJAMENTS
a Anne-Cécile Sibué-Birkeland, Alexandra Murillo, Laetitia Laplace, Maxime Laplace, Cynthia Laplace, Mercedes Tormo, Stéphanie Michaud, Didier Capdevielle, Alexandre Reyes, Florian Hémadou, Guillaume Hémadou, Eliane Roudaut e la còla del Quartz, scèna nacionala de Brest.

FICHA TECNICA 


Sus demanda alprès de POPPYDOG : AQUI

CONTACTE DIFUSION

Poppy Dog
c/o Fabrik Cassiopée, 25 rue Michel le Comte, 75 003 Paris

Produccion – difusion – Administracion :
Fabrik Cassiopée  
Manon Crochemore  |  manon@fabrikcassiopee.fr
Isabelle Morel  |  isabelle@fabrikcassiopee.fr
vignette_adishatz.jpg
Jonathan CAPDEVIELLE
Association POPPYDOG

PRESENTACION

Convocant lo registre de l'auto ficcion, sòrta de documentari jos forma de confession, Adishatz/Adieu, met en evidéncia l'itinerari d'un personatge entre vida reala e vida fantasmada o somiada. La  pèça es escrita a partir de cançons, de conversacions, qu'evòcan coma de quasernets intimes, las raices o la familha.
Las cançons son un dels mòdes d'expression d'aquel jove, intervenon d'en primièr coma una estructura musicala e ritmica puèi al fial del temps, revelan sas obsessions, sas emocions e d'una nostalgia que ganha pauc a chapauc lo public. Cantadas a capella, fan nàisser d'emblada una forma de vulnerabilitat del personatge, son autenticitat. L'abséncia de musica fa ausir mai clarament las paraulas, que resonan coma un lengatge a parta entièra. D'unas cançons son tradusidas de l'anglés al francés, e fan l'objèt de tractaments variats : destornaments, repeticions o decalatges, acompanhament musical cantat o registres que s'entermesclan (de Madonna a Cabrel). 
Adishatz/Adieu es construit a partir de la tecnica de l'imitacion sovent utilizada per divertir. Aquí, es destornada amb una fòrça autrament mai trobla. Es important de multiplicar los contrastes, de compausar amb diferents mòdes d'expression de la votz, per significar d'identitats divèrsas, mesclar las pistas, en jogant amb l'umor e la gravitat, entre autres, coma fòrça de distanciacion. 
Es interessant de rendre visible lo camin percorregut dins aquela temptativa de s'apropriar « un autre » tan coma los otisses mes en òbra per aténher una forma de justessa o benlèu, de s'encalar. E aquò vòl tan per las personas « conegudas » que per las del cercle pròche, familha e amics. S'agís tanben d'empruntar fisicament las posturas dels clips vidèos e de s'apropriar los còdis de la pop, tot aquò dins un lagui de veracitat. Lo còs en moviment se dissòcia de còps de la paraula e daissa ausir las voses d'autres personatges eissits del sovenir. 
A un moment donat, un còr d'òmes aparaís. En causissant d'interpretar amb eles de cants tradicionals, lo personatge met l'accent sus d'estereotipes populars del Sud-Oèst, tot en evocant las raices e la tradicion. La cultura pop, tarbesa, tan coma la de la discotèca fan partida de sas obsessions, de son istòria tanben. Es un mescladís estranh, entre cultura locala e cultura internacionala qu'explòra al long de la pèça. Lo personatge es traversat per d'actitudas multiplas, qu'evòcan notadament la fragilitat, l'adolescéncia o la virilitat. Figura ambivalenta, vacilla entre gràcia e grossieretat. Lo recors al travestiments permet d'accentuar l'idèa d'una forma de solituda, tot en evocant quicòm de delicat e sensible. Lo travestiment es comun a l'òme e a la femna, e pòt èsser utilizat pels dos sèxes. Una estranhesa, un troble que permeton totes los retornaments o destornaments. La solituda es perceptibla : es trista e malenconiosa mas jamai tragica. 
Amb aquela pèça, ai trabalhat sus la nostalgia de las causas, per convocar aquela memòria fondatritz de l'identitat : l'enfància o l'adolescéncia, la nostalgia d'aqueles tubes d'ièr qu'an marcat mon viscut e que resona encara a l'ora d'ara...
 

EQUIPA ARTISTICA

CONCEPCION E INTERPRETACION Jonathan Capdevielle
LUM Patrick Riou
REGIA GENERALA Christophe Le Bris
REGIA SON Johann Loiseau
COLLABORACION ARTISTICA Gisèle Vienne
AGACH EXTERIOR Mark Tompkins
ASSISTÉNCIA AUDIÒ Peter Rehberg
ASSISTANT ARTISTIC PER LAS VIRADAS Jonathan Drillet
DIFUSION, ADMINISTRACION Fabrik Cassiopée – Manon Crochemore, Manon Joly et Isabelle Morel
AMB LA PARTICIPACION d’ECUME, ensemble coral universitari de Montpelhièr – direccion musicala Sylvie Golgevit – amb (en alternància) Pierre-Yves Bruzzone, Renaud Lebrun, Paco Lefort, Jean-Luc Martineau, Olivier Strauss, Benoit Vuillon.
MERCEJAMENTS Aurélien Richard, Mathieu Grenier, Tibo Javoy e Ya Basta, pel enregistrament e lo mesclatge dels còrs “pitaladyfacegalaxymix”, Jean-Louis Badet, e a Barbara Watson e Henry Pillsbury.

AMB L'AJUDA DE DACM e la còla tecnica del Quartz, Scèna Nacionala de Brest.

FICHA TECNICA 


Sus demanda alprès de POPPYDOG : AQUI

CONTACTE DIFUSION

Poppy Dog
c/o Fabrik Cassiopée, 25 rue Michel le Comte, 75 003 Paris

Production – difusion – Administracion :
Fabrik Cassiopée  
Manon Crochemore  |  manon@fabrikcassiopee.fr
Isabelle Morel  |  isabelle@fabrikcassiopee.fr
vignette_herbesfolles.jpg
Estelle Cantala

PRESENTACION

Quina recèpta, quina formula, quin gran de mascariá s'escond darrièr aquela flor ?
Al fial dels rencontres amb de plantas misteriosas, d'istòrias amusantas surgisson, ont parlem d'emmascaments e de fenomèns estranhs… Ont s'invitan fadas, garisseires, ermitas e èsser magics de las fustas. Pasmens, pas de pensaments, cadun tornarà amb qualques recèptas tan coma de secrèts precioses de proteccion. 
La musica acompanha los contes, cants, acordeon e plan segur, la flaüta e lo tamborin, instruments privilegiats de las exploracions tenebrosas jos la luna. 
Herbes folles et Sorcières se prèsta aitant a una representacion en sala qu'a una passejada en montanha o una balada al sèn d'un vilatge per exemple.

L'espectacle
Herbes folles et Sorcières altèrna entre conferéncia sus la mascariá, conte, jòc entre las comedianas, lo tot, ponctuat de musica e de cançons.
L'espectacle met lo focus suls motius de l'imaginari local (Catalonha Sud, Rosselhon, Pirenèus) : abòrda, sus una tonalitat leugièra e decalada, la periòde tragica de la Caça a las Mascas.
Cant, acordeon, flaüta, tamborin, acompanhan lo jòc de las doas contairas, tot en desinvoltura e coquinariá.


EQUIPA ARTISTICA

Estelle Cantala 
Agnès Bonnisol


FICHA TECNICA 

Durada: 1h // entre 3 e 5h en passejada (segon lo percors)
Audiéncia: 80-100 personas en sala // 15-40 personas en passejada (segon lo percors)
Surfaça de jòc: 4m d’obertura x 2,5m de prigondor

CONTACTE DIFUSION

Estelle Cantala
Site internet : estelle-cantala.com

vignette_59070.jpg
Fabre, Paul
Las Passejadas toponimicas de Pau Fabre : un polit libre de toponimia occitana. Escrich en lenga occitana de cap a cima, çò qu’es novèl e signe de la dignitat de l’occitan que pòt èsser, de vertat, lenga d’estudi e de descobèrta.

L’autor a volgut e sabut escriure un libre seriós e de bon legir dins un lengatge simple, mas sas Passejadas toponimicas demòran pasmens un libre vertadièrament sabent. E mai saberut, Pau Fabre se sap rire e se trufa de las explicacions tròp imaginativas e fantasiosas qu’òm tròba tot còp e corregís amb vigor las errors dels mièges sabents o dels que se vòlon creire sabents.

Al long d’un seissantenat de cronicas, las Passejadas toponimicas de Pau Fabre son, fin finala, un viatge amorós per las sèrras, las combas e las vals, al briu de las aigas, en caminant per vilatges e vilas del País d’Òc.
sus 114