Explorar los documents (998 total)

vignette_ASB.jpg
La vòta de la canalha ; Jana d'Aimé ; La cigala e lo cocut
La Granja. Collecteur
Récit : Laurent Rougières
Chant de moisson :
Céline Moulé
Conte mimologique :
Basile Marcouly


Cantar en trabalhant

Rude, voire pénible, le travail essentiellement manuel s’étale au long de journées bien plus longues que celles que nous connaissons aujourd’hui. Alors, pour se donner du coeur à l’ouvrage, on chante ! Les chants de labeur marquent la cadence de travaux souvent répétitifs. Ils offrent aussi une distraction en relatant des thèmes romanesques.

Les grandes foires de la Saint-Clair, le 1er juin, sont l’occasion de recruter des valets de ferme, souvent des enfants ou des adolescents. Cet événement annuel a laissé l’expression far Sant Clar qui signifie quitter son patron ou bien renvoyer son employé selon le cas.

C’est à l’occasion de grands travaux collectifs tels les moissons et les vendanges (las meissons e las vendenhas) que les travailleurs chantent et dansent, chaque corps de métier ayant son répertoire. Ces travaux donnent leur nom à de grandes fêtes qui les clôturent : la rastolhenca o garba bauda, fête de fin de moissons, la vendenhenca à la fin des vendanges... Les mêmes répertoires sont parfois chantés aux patrons en guise d’hommage et d’adieu jusqu’à la saison prochaine.

[Atlas sonore bourian, p. 44]
vignette_cantartrabalhar.jpg
Per far dansar ; Aval aval
La Granja. Collecteur
Cantar en trabalhant

Rude, voire pénible, le travail essentiellement manuel s’étale au long de journées bien plus longues que celles que nous connaissons aujourd’hui. Alors, pour se donner du coeur à l’ouvrage, on chante ! Les chants de labeur marquent la cadence de travaux souvent répétitifs. Ils offrent aussi une distraction en relatant des thèmes romanesques.

Les grandes foires de la Saint-Clair, le 1er juin, sont l’occasion de recruter des valets de ferme, souvent des enfants ou des adolescents. Cet événement annuel a laissé l’expression far Sant Clar qui signifie quitter son patron ou bien renvoyer son employé selon le cas.

C’est à l’occasion de grands travaux collectifs tels les moissons et les vendanges (las meissons e las vendenhas) que les travailleurs chantent et dansent, chaque corps de métier ayant son répertoire. Ces travaux donnent leur nom à de grandes fêtes qui les clôturent : la rastolhenca o garba bauda, fête de fin de moissons, la vendenhenca à la fin des vendanges... Les mêmes répertoires sont parfois chantés aux patrons en guise d’hommage et d’adieu jusqu’à la saison prochaine.

[Atlas sonore bourian, p. 44]
vignette_miremont.jpg
Brigitte Miremont-Orazio

PRESENTACION

Sorsa : IEO Lemosin

Brigitte Miremont-Orazio, autora de Pèire Miremont : 1901-1979, Escrivan doblidat del Perigòrd Negre, parla de son oncle.
Teatre, pròsa, poesia, estudis linguistics, a son mòrt en 1979 daissa una òbra rica e variada : 47 libres editats a compte d'autor, 3 libres pareguts aprèp sa mòrt, d'inedits nombroses.
Demest aqueles, d'escrits de guèrra : Prisonièr dins un oflag pendent la darrièra guèrra, fond « l’Escòla dels Embarbelats ».
D'estudis linguistics : La parucion de son glossari del Perigòrd Negre en 1974 es estat saludat amb entosiasme  per de dialectològs e notadament los del Michigan que lo metràn en linha en 2004.


Descobrir lo prefaci de Joan Rigosta

I a dels autors, que avèm pas besonh de res mai que de conéissser lor obra; d'autres que cal saber a l'encòp l'òbra, e mai la vida, que caduna a fargat l' autra, quora lo bon, quora lo mal astre, amb los monta-davala e los auvaris ; segur que la vida d'un autor nos balha las claus de son òbra, esclaira son engatjament, es coma lo contrapunt d'una anada literària o es­peritala.

D'autres autors an una personalitat, una vida e una òbra que se fondon dins un tot que se pòt pas destriar : aquí cal conéisser la vida per compréner l'obra, cal conéisser l'orne per compréner l'autor. Pèire Miremont n'es ben un d'aquela còla. Era pas de bon far, d'estaloirar atal una vida comola e granada, amb totas sas escasenças, que caduna a son resson dins quauque tèxte : basta de legir lo remirable « Paur » : l' autor i ditz sa sentida que, quand serà tornat dels « camps », lo monde serà baralhat e tresvirat, e que benlèu i trobarà plus sa plaça ... Quò fa pensar al libre de Bodon, « La Grava sul Carnin». Per çò qu'es de l'òbra, es tan variada qu'es malaisat de ne far la sintèsi: aicí de« Contes risolièrs », aquí un drama istoric poderós, « Muratèl » ; de poesias finament escritas, e de trabalhs linguistics de qualitat, coma los « Biais de dire en Perigord » ; sens oblidar lo teatre, e lo diccionari, e los inedits qu' anam descobrir ! 
Ai encontrat quauques còps Pèire Miremont : ai lo remembre d'un òme cortés, de l'uèlh risolièr, d'un òme aberit que sabiá escotar los autres, mas que teniá ferme a sas idèas, e qu'èra una fina espasa dins lo debat ! De las qualitats umanas, ne teniá un manat, que li faguèron mestièr, tant dins tot çò òrre que patiguèt pels Camps, coma dins las maganhas que la vida li esparnhèt pas. Atal s'èra fargat lo nogal a tota esprova d'una personalitat galharda e garruda, qu'amb ela traversèt sens se rebaissar totas las enganas. Lo secrèt n'es benlèu dins aquel « èime » , aquel « sabi pas qué » qu'es la marca unica e mai pri­gonda del pòble de Perigord.

Per aquel pretzfach, òbra de pietat e de memòria, caliá quauqu'un que l'agès ben conegut, en saber son sic: Brigida Miremont, sa neboda, èra la que caliá, e per fortuna - o ben per òbra de la Providéncia - ela tanben a caminat pels sendarèls secrèts de la poesia occitana ... E atal es en estat, mai que cap autre, de compréner e de far conéisser l'òbra de Pèire Miremont, lo que ditz « poeta oblidat »... Mas cossí lo que trabalhèt tant e mai per nòstra lenga, « tant per (la) gardar de perir coma per portar testimòni clins l'avenidor »,lo que disiá: « la cauza occitana es una cauza santa, e i ai donada ma vita », lo que sabiá tant finament cantar lo temps que passa : 
 "La nèu pels timps, la nèu pel cap, 
Nèu clins lo cur e nèu clins l'arma,
Nèu clins los uèlhs, nèu clins lo sang ... »
lo que foguèt un Majoral vertadièr, de los qu' an engloriat nostra literatura, coss{ se poiriâ desbrembar ? 


LA CONFERENCIÈRA 

Brigitte Miremont-Orazio, nascuda a Temniac sus la comuna de Sarlat, escrit tanben en occitan. Es l’autora de dos recuèlhs de poèmas : Mèl o citron (Novelum, 2003) e Endacòm mai (Novelum, 2009), recampats en un sol recuèlh en 2020 (bilingue).
Son darrièr libre paregut es Journal d’une centenaire en EHPAD (2022, Ed. Bacofin, bilingue) ont relata lo quotidian de sa maire en EHPAD pendent sièis ans.
total-festum-simple.jpg
Centre régional d'art contemporain de Sète
Région Occitanie / Pyrénées-Méditerranée
CIRDOC - Institut occitan de cultura

PROGRAMA

Lo Crac aculhís lo lançament de la 18ena edicion de Total Festum, la granda fèsta de las lengas e culturas catalanas e occitanas d'en pertot en Occitània e celèbra aital la Nuit européenne des Musées ! 

Dins los espacis del centre d’art : 
* a 16:00 : Descobrissètz las exposicions Fernand Deligny, légendes du radeau e Manifeste assisté de Florian Fouché mercés a una visita menada de cotria per un mediator del centre d'art en francés e per una interprèta del CIRDÒC - Institut occitan de cultura en occitan. Aquela visita vos permetrà d'entendre cossí doas lengas se completan per comentar las òbras d’art, los filmes e los documents expausats. Dins las doas exposicions, lo lengatge, coma relacion, s'espandís en abolir las frontièras entre los mots, los espacis e los objèctes del nòstre quotidian. La visita prepausarà d'evocar aquel despassament en passar tanben las barrièras entre las lengas ! 
 
* a 18:00 : dins lo quadre de Total Festum, Eliott Evaki Lézard (alias Julie Jardel), l’artista qu'a realizat l’aficha de l’edicion de 2023, presenta una mòstra de sas òbras.
* a 20:00, 21:00, 22:00 e 23:00 : Visitas flash (15 minutas environ) de las mòstras Fernand Deligny, légendes du radeau e Manifeste assisté de Florian Fouché, en companhiá d’un.a mediator.tritz.


Sul parvís e a proximitat del centre d’art :

* Entre 16:00 e 18:00 : Patrimòni maritime
> Iniciacions ramas tradicionalas dins los canals del pòrt de Sète, amb los equipatges de Cettarames de Sèta e Muscat ramas de Frontinhan.
> Demostracion e passejadas en batèls tradicionals dins los canals del pòrt de Sèta amb las embarcacions de las Voiles du bassin de Thau e de las Armejaduras lengadocianas.

* Entre 17:00 e 18:00 : Navirada, parada dins los canals del pòrt de Sèta amb los musicians de Chiviraseta e las barcas tradicionalas de las associacions Gréements languedociens e Voiles du bassin de Thau.

* 18h15 : Baptisme de la Serena de Brassens realizada pel escultor Jean-Louis Borg, acompanhat per la corala Brassens e lo Gyss, darrièr batèl del cantaire restaurat per los  Gréements Languedociens. Aquel eveniment simbolic serà seguit de discorses oficials sul parvís del Crac.

* 19h : Taulada inaugurala e Balèti amb los musicians de Chiviraseta e Christophe Nevado, mèstre de dança. L'escasença de descobrir danças e musicas tradicionalas, sul parvís del Crac. 

* 20h : Blindtest catalan per Julio Leone qu'interpretarà mantuna cançon incontornabla, sul parvís del Crac.

* 21h : Mini-concèrt de Rodín per un abans-tast de son segond album (de venir en 2024, tèxtes en occitan, mèsclant lo trap a las musicas urbanas latinas) sul parvís del Crac. 



Aqueles eveniments son propausats dins lo quadre de :   
La Nuèit Europenana dels Musèus
Total festum, fèsta de las culturas catalana e occitana, accion menada per la Region Occitània, dins lo quadre de Total Festum pel sosten a las lengas regionalas, en partenariat amb lo CIRDOC - Institut occitan de cultura.
Programa complèt de Total festum sul site de la Region Occitània.
Per sa novèla edicion, l'eveniment portat per la region Occitània / Pirenèus-Mediterranèa amb los ciutadan.a.s e las associacions, investís encara e totjorn l'ensemble de sos territòris amb près de 100 rendètz-vos al long del mes de junh, a l'entorn del solstici d'estiu e dels fuòcs de la Sant Joan. En dobèrtura, Total Festum e lo CRAC provòcan lo rencontre entre art contemporanèu e patrimòni cultural al fial dels canals e desvèlan l'aficha creada per aquela edicion de 2023. 

Parlem una cultura viva !


INFORMACIONS PRACTICAS

Gratuit, tot public.
Dissabte 13/05 a CRAC de Sèta : 26, quai Aspirant Herber
34 200 Sèta - França
crac@laregion.fr
Tèl : +33 (0)4 67 74 94 37 
vignette.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
– Qu’est-ce qui unit le Tyrol, le Texas et les Pygmées Baka ? Une technique vocale dont les décrochages de registre produisent un effet musical rythmique et harmonique plein de reliefs.

– Qu’ont en commun les chanteurs Sardes et Inuits ? Une technique de gorge pour amplifier leurs voix basses et leur donner une épaisseur impressionnante !

D’un bout à l’autre de la planète émergent des structures organiques sonores au travers desquelles les chanteurs dégagent des logiques et des méthodes du partage du chant. Chœurs ou corps collectifs, les voix font un ou se détachent pour exprimer des structures sociales ou des relations au monde. En dehors du langage, les configurations vocales elles mêmes sont les reflets symboliques des pensées collectives. Notre intuition est que c’est là que réside le véritable destin de la musique : transporter et partager des structures de pensées au-delà du langage, d’être un seul corps, à plusieurs membres, avec une idée commune.
Comme une ornementation poétique, nous déposons dans ce creuset vocal notre langue, la langue d’oc, dans la variété des provenances de notre groupe : provençal, béarnais, piémontais, italien s’y répondent, empruntant parfois à leur histoire commune les textes profonds des troubadours.

Projet porté par CERC et le label Indémo.
vignette_LILI.jpg
Un libre per esser liure - Lo viòl de la hemna mòrta
Blin-Mioch, Rose

Capsula radiofonica ont Rose Blin-Mioch nos presenta una òbra literària de sa causida

Capsula sul libre Lo viòl de la hemna mòrta de Rosalina Roche. 

vignette_salinelles23.jpg
Association L' Aucèu Libre
Comité des fêtes de Salinelles
CIRDOC - Institut occitan de cultura

Los Rencontres de Salinelles de 2023 se desrotlaràn los 16, 17 e 18 de junh dins lo vilatjòt de Salinèlas, prèp de Someire (Gard).
Aculhit per la comuna dins l'irangeria e lo pargue del castèl, aquel eveniment es un temps d'escambi e de descobèrta a l'entorn de la literatura en lenga d'Òc, dins una perspectiva dobèrta e viva, que fa lo ligam entre los tèxtes grands de la tradicion literària d'Òc.  

DIVENDRES 16/06/2023 - cap. St Julien : « Serada medievala » - 20h00

- Taula redonda animada per Gilda Caïti-Russo (Université Paul Valéry) amb los poètas e traductors Luc de Goustine e Yves Leclair, en collaboracion amb l'editor Pierre Mainard.

- Espectacle musical « Lo Cant de las pèiras » amb los estudiants dels Mastères d'Occitan e de Musicològia medievala de l'Universitat Paul Valéry dirigits per William Rose.

DISSABTE 17/06/2023

Matinada « Prosa D'uei : lo conte occitan » - Lavador de Salinèlas »

- 10h00 -  Intervencion (conferéncia e discussion) - Le rôle et la place du conte dans la littérature occitane actuelle. Jean-Luc Doumenge

« Batèsta » de contes qu'opausarà contaires e contairas dels diferents orizons de l'espaci occitan.

- 13h-15h Pausa dejunar. Reservacion repais conselhada

Tantossada, Irangeria del castèl :

14h00 : Sièsto pouëtico.

Omenatge a Robert Lafont
Lecturas pels escolans de la Calandreta Aimat Serre e un ensemble d'estudiants, introduitas per Estelle Ceccarini.

- 14h30 : Sièsto pouëtico : centenari de la revista Òc
Frédéric Figeac, Bruno Pèiras, Mario Cubeddu, William Méalier, Magali Bizot-Dargent e Felip Angelau.

- 15h30 : Poètas d'òc, del tèxte a la cançon, de la cançon al tèxte Gaël Hemery et Eric Fraj
L'entrevista : pels escolans de la Calandreta Aimat Serre.

- 16h30 : Contes pels enfants : (jos la pergola)


- 15h30 : Jean-Paul Creissac, Frédéric Figeac, Franc Bardou legits pels poètas presents. 

- 16h00 : Contes pels enfants : Catarina Ramonda

Performanças poeticas - Capèla Sant Julian

- 17h00 : « D'una paraula l'autra - Une traversée bilingue de l'œuvre de Marcelle Delpastre » (amb l’aimabla autorisacion de Jan dau Melhau). Concepcion e mesa en scèna : Erwan Le Roy-Arnaud, amb Thérèse Canet e Sylvie Beaujard, conselhièr literari Alexandre Le Roy-Arnaud. La Mobile Compagnie.

Serada festiva - Pargue del castèl

19h00 : Obertura oficiala : en preséncia dels elegits e de las institucions partenàrias

- 19H30 : animacion de l’espaci editors. Actualitats de l’edicion en lenga d’Òc.

- 20h00 : sala dels marronièrs (Taulas redondas professionalas limitadas ) Los editors occitans

A partir de 20H15 Repais foods trucks + animacion musicala musica d’Òc (CD)

21h00 - Concèrt Mauresca Sounds

 

PROGRAMA DEL DIMENGE 18 DE JUNH

« Debats actuals » - Irangeria del castèl

09h00 : La Mòda teissuts, imprimits e perfums, etc.
Nouveaux usages de la langue occitane dans le commerce : Carmen Alén Garabato (Directrice du Laboratoire DIPRALANG - UPV Montpellier).
Suivie d'une causerie avec des acteurs et chefs d'entreprises du domaine : Les Indiennes de Nîmes, La Botte Gardiane, etc.

11h00 : 
Protestantisme e Occitània :
Sur La Huguenote de Robert Lafont : Claire Torreilles (Enseignante-chercheuse, UPV de Montpellier)

Protestantisme et Félibrige : Patrick Cabanel (Historien, Directeur d'études à l'École pratique des hautes études)

12h30 : Scèna dobèrta : réservée au moins de 25 ans, sur inscription préalable auprès des organisateurs. 

INFORMACIONS PRATICAS

Durant los dos jorns : Salon del libre d’Òc / Exposicions

Editors, Librariás e Revistas

Credd’O, Édite-moi, Jorn, L’Aucèu libre, Aquò d’Aquí, Revista ÒC, Le Félibrige, Reclams, IEO-IDECO, Espaci Occitan deis Aups

Informacions : T/ 06 84 90 73 92 / 06 23 53 25 32
Facebook : LesRencontresdeSalinelles
vignette_BIAI.jpg
Biais de dire en Lengadòc - Las fadarèlas (Los noms del paisatge)
Carcassés, Philippe

Cronica radiofonica per fin de conóisser melhor la lenga occitana e lo Lengadoc.
Primièr episòdi sus tres que s'interessa a la produccion audiovisuala « Los noms dels paisatges » de Amic Bedel.
Episòdi sus las fadarèlas en Avairon.

Paraulas registradas :

Collectatge d'una istòria de fadarèlas contada per Julianne Jonquet de Milhau. 00:02:30 à 00:03:38

Collectatge d'una istòria de fadarèlas contada per Lucien Gazel de Sant Africa. 00:04:02 à 00:04:15

Collectatge d'una istòria sus l'origina dau caòs rocassós de Ròcas Altas contada per Paul Brudy de Peiralèu. 00:06:01 à 00:06:27

Collectatge d'una istòria de fadarèlas contada per Louis Valès de Milhau. 00:06:43 à 00:06:57

vignette_BIAI.jpg
Biais de dire en Lengadòc - Istòria de Sant Ròc, un sant clapassièr
Carcassés, Philippe
Cronica radiofonica per fin de conóisser melhor la lenga occitana e lo Lengadoc.
Episòdi sus l'istòria de Sant Ròc, un sant clapassièr.
vignette-cigalo-lg-15.jpg
La Cigalo lengadouciano. - Annado 15, n° 118, (abril 1922)
Vabre, Léopold (1864-1936). Directeur de publication
La revista, entièrament redigida en occitan, conten de tèxtes literaris, principalament d'autors lengadocians. Los escrivans del besierenc son largament representats. La Cigalo rend tanben compte de l'activitat del Felibritge e en particular de las escòlas felibrencas de la Mantenença de Lengadòc. Cada numèro s'acaba per una cronica literària.
sus 100