Explorar los documents (1198 total)

Regent e poèta audenc. Fonda mantunas escòlas felibrencas. Es sòci de l’Acadèmia dels Jòcs Florals de Tolosa. En 1900, es elegit majoral del Felibritge. En 1927 fonda lo Collègi d’Occitanía. Dirigís mantunas revistas, coma Lo Gai Saber e elabòra amb Antonin Perbòsc una grafia inspirada dels trobadors que servirà de basa a la grafia “classica” de l’occitan. Entreten una correspondéncia amistosa amb Mistral entre las annadas 1890 e 1910 dins laquala Mistral lo complimenta sus sa poesia e comenta sas causidas ortograficas, de còps en las li reprochant.

Descripcion de la correspondéncia

Poèma manuscrit de Frederic Mistral escrich a l'ocasion del concors de la Societat per l'estudi de las lengas romanicas del 23 al 29 de mai 1878 a Montpelhièr.

En Provença, l'annada 1878 es mercada per de nombrosas celebracions destinadas a popularizar la pensada felibrenca emai la comunion latina. A Monpelhièr la Societat per l'estudi de las lengas romanicas organiza per l'escasença los jòcs florals del Felibrige dotats de mantuns prèmis. Una copa d'argent es ofèrta pel felibre catalan Albert de Quintana al milhor poèma sul tèma de la Cançon del latin dont la tòca es de consacrar la fraternitat dels pòbles de lenga romanica per un imne comun. La data limita de remesa dels manuscrits es fixada al 1er de març 1877, totas las lengas romanicas son admetudas a concórrer.
La jurada es entre autres compausada de Quintana e Mistral. Demest los 52 poèmas recebuts, lo poèma premiat es lo de l'autor romanés Vasile Alecsandri (Cânticul gintei latine), que Mistral ne publiquèt la revirada en occitan dins  L'Armana Prouvençau de 1884, jos lo nom de : La Cansoun dou latin.
Aquel poèma, qu'es aicí reproduch, a fach l'ojècte d'una publicacion dins lo tòme 13 de l'annada 1878 de la Revista de las lengas romanicas, p. 266. Lo manuscrit fa d'ara enlà partida del fons dels manuscrits de la Societat de las lengas romanicas conservat per la Bibliotèca universitària de Letras e Sciéncias umanas de l'universitat Paul-Valéry de Montpelhièr.

Felibre parisenc que li devèm la màger part de las presas de vistas fotograficas parisencas de Mistral.

Èra tanben professor al Collègi Chaptal a París e secretari de La Brandade, l’associacion dels Gardencs de París qu’organisava de dinnars entre 1895 e 1901.

Felibre parisenc que li devèm la màger part de las presas de vistas fotograficas parisencas de Mistral.

Èra tanben professor al Collègi Chaptal a París e secretari de La Brandade, l’associacion dels Gardencs de París qu’organisava de dinnars entre 1895 e 1901.

Felibre parisenc que li devèm la màger part de las presas de vistas fotograficas parisencas de Mistral.

Èra tanben professor al Collègi Chaptal a París e secretari de La Brandade, l’associacion dels Gardencs de París qu’organisava de dinnars entre 1895 e 1901.

Felibre parisenc que li devèm la màger part de las presas de vistas fotograficas parisencas de Mistral.

Èra tanben professor al Collègi Chaptal a París e secretari de La Brandade, l’associacion dels Gardencs de París qu’organisava de dinnars entre 1895 e 1901.

Descripcion de la lettra

Felibre parisenc que li devèm la màger part de las presas de vistas fotograficas parisencas de Mistral.

Èra tanben professor al Collègi Chaptal a París e secretari de La Brandade, l’associacion dels Gardencs de París qu’organisava de dinnars entre 1895 e 1901.

Felibre parisenc que li devèm la màger part de las presas de vistas fotograficas parisencas de Mistral.

Èra tanben professor al Collègi Chaptal a París e secretari de La Brandade, l’associacion dels Gardencs de París qu’organisava de dinnars entre 1895 e 1901.

Felibre parisenc que li devèm la màger part de las presas de vistas fotograficas parisencas de Mistral.

Èra tanben professor al Collègi Chaptal a París e secretari de La Brandade, l’associacion dels Gardencs de París qu’organisava de dinnars entre 1895 e 1901.

Descripcion de la lettra