Manuscrit de Bayeux, Chansons Normandes du XVème siècle.
Consulter l'ouvrage en ligne
Ms. NAF 6771 : Recueil de chansons italiennes et françaises, avec musique notée, copiées en Italie, XVe siècle.
Consulter l'ouvrage en ligne
Ms. NAF 4379 : Recueil de chansons, motets, etc., en français, latin, italien et allemand ; avec musique notée, XVe-XVIe siècles.
Voir la description du document
Marbrianus de Orto, Misse... Dominicalis, J'ay pris amours, cum duobus Patrem, l'omme armé, la bella se sied, Petita camuseta, Venezia : Petrucci, 1505.
Consulter l'ouvrage en ligne
Adrien Le Roy, QUART LIVRE DE CHANSONS, // composées à quatre parties par bons et excellents musiciens, // Imprimées en quatre volumes. [Marque de Le Roy et Ballard.] // A PARIS. De l'imprimerie, d'Adrian le Roy, et Robert Ballard, Imprimeurs du Roy, // rue S. Iean de Beauvais, à l'enseigne S. Genevieve. 2. Decembre 1553. // Avec privilege du Roy pour neuf ans. //, [S.l.] : [s.n.], 1553
Consulter l'ouvrage en ligne
La Fleur des Chansons amoureuses où sont comprins tous les airs de Court recueillis aux Cabinets des plus rares poètes de ce temps,Rouen : Adrian Delaunay, 1600, p. 378
Non le tresor ny le trias ne le cabinet, moins la beaute, mais plus, la fleur ou l'eslite de toutes les chansons amoureuses et airs de court. Tirez des oeuvres et manuscripts des plus fameux poëtes de ce temps, Rouen : chez Adrian De Launay, 1602.
Airs de Cour comprenans le trésor des trésors, la fleur des fleurs et eslite des chansons amoureuses, extraites des oeuvres non encor cy devant mises en lumière des plus fameux et renommez poètes de ce siècle, Poitiers : P. Brassart, 1607
Consulter l'ouvrage en ligne
Meslanges de musique de Jacques Le Fèvre, Paris, P. Ballard, 1613.
Manuscrit Livre des vers du lut, conservé à la bibliothèque Méjanes, début du XVIIème siècle.
Voir la description de l'ouvrage
Le Dernier Trésor des chansons amoureuses. Recueillis de plus excellents airs de court, et augmentez d'une infinité de très belles chansons nouvelles & musicales, A Rouen : de l'immpie de Martin Le Mégissier tenant sa boutique au haut des degrez du Palais, 1614.
Voir la notice de l'ouvrage
Manuscrit : Recüeil de chansons plus anciennes que nouvelles... copiées pendant mon séjour à la Grange-aux-Ormes en 1761. Pour Mlle B.A., 1761.
Jules Borgnet, Les passe-temps d'un greffier d'autrefois, Messager des sciences historiques, des arts et de la bibliographie de Belgique, XIII, 1851.
Stainer, John, Dufay and his contemporaries, fifty compositions ranging from about A. D. 1400 to 1440, transcribed from Ms. Canonici misc. 213 in the Bodleian Library Oxford, by J. F. R. Stainer,... and C. Stainer, with an introduction by E. W. B. Nicholson,... and a critical analysis of the music by Sir John Stainer,..., London : Novello, 1898.
Voir la notice de l'ouvrage
Alphonse Lamarque de Plaisance, Usages et chansons populaires de l'ancien Bazadais, Bordeaux : [s.n.], 1845.
Bladé, Poésies populaires de la Gascogne, Tome III : chansons de danse, Paris : Maisonneuve, 1881.
Consulter l'ouvrage en ligne
Localiser les exemplaires de l'ouvrage
Abbé Léopold Dardy, Anthologie populaire de l 'Albret : sud-ouest de l'Agenais ou Gascogne landaise, Agen : J. Michel et Médan, 1891.
Consulter l'ouvrage en ligne
Localiser les exemplaires de l'ouvrage
Henry Vaschalde, Chansons populaires du Vivarais, : Paris : E. Lechevalier, 1897.
Localiser les exemplaires de l'ouvrage
Almanac patoues de l'ariejo : 1899, 16
Daymard Joseph, Vieux chants populaires recueillis en Quercy, Cahors : Girma, 1889
Eugène Cheminade, Les vieilles chansons patoises du Périgord, Périgueux : Cassard jeune, 1902.
Consulter l'ouvrage en ligne
Chants populaires du Rouregue recueillis et publiés par la Solidarité aveyronnaise, Rodez : imprimerie Carrère, [1910]
Localiser les exemplaires de l'ouvrage
Recueil formé par M. Victor Smith, de Saint-Étienne (Loire), sur la littérature populaire du Forez et du Velay
Voir la description du document
Manuscrit : Poésies populaires de la France, recueillies par les soins du comité des travaux historiques, XIXème siècle.
Consulter le document en ligne
Georges Doncieux, La Pernette : origine, histoire et restitution critique d'une chanson populaire romane IN Romania, Paris : Société des amis de la Romania, T. 20, 1891.
Consulter l'article en ligne
Vincent d'Indy, La Pernette IN Chansons populaires recueillies dans le Vivarais et le Vercors par Vincent d' Indy, mises en ordre, avec une préface et des notes par Julien Tiersot..., Paris : Heugel, 1892.
Localiser les exemplaires de l'ouvrage
Consulter l'ouvrage en ligne
Patrice Coirault, La Pernette IN Répertoire des chansons françaises de tradition orale, I. La poésie et l'amour, Paris : BnF, 1996. p.153
Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Version occitana sostitolada en francés.
Lo Dictionnaire languedocien-français de Pierre-Augustin Boissier de Sauvages es una de las òbras lexicograficas occitanas las mai importantas de las que foguèron estampadas e difusidas a l’epòca modèrna. Es estat una aisina de trabalh importanta pels escrivans de la renaissença d’òc, que mantun còp i fan referéncia al sègle XIX. Es un dels primièrs diccionaris e lexics estampats de la lenga occitana, anteriors a las doas grandas entrepresas del sègle XIX, lo Dictionnaire provençal-français de Simon-Jude Honnorat (Digne, 1846-1848) puèi Lou Tresor dóu Felibrige de Frédéric Mistral (1878-1886).
Son autor, l'abat Pierre-Augustin Boissier de Sauvages (1710-1795), nascut e mòrt a Ales (Gard), es lo fraire del metge e naturalista François Boissier de Sauvages (1706-1767). Professor de filosofia al Collègi d’Ales, Pierre-Augustin Boissier de Sauvages se consacra a las sciéncias naturalas e publica mantun estudi relatiu a la sericicultura, sòcle de l’economia cevenòla al sègle XVIII. Es un dels pichons contribuidors provincials de l’Encyclopédie de Diderot e d’Alembert. Malgrat d’estudis de teologia quand èra jove a Paris, Pierre-Augustin Boissier de Sauvages rejonh lo sacerdòci pas que sul tard, en 1771, a 61 ans.
Lo duo cabreta/acordeon sembla uèi una evidéncia. En fach, lo rencontre entre la cornamusa tradicionala e lo novèl vengut dins lo Massís Central s’es pas facha sens dificultats. De fach, l’acordeon viu dins lo primièr mitan del sègle XX son ora de glòria e s’impausa pauc a cha pauc dins los bals e las manifestacions al detriment d’instruments mai tradicionals dins la region, coma la cabreta.
Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Version occitana sostitolada en francés.
En 1534, Rabelais redigís Gargantua, en anant quèrre la figura d’aqueste gigant arpentaire dins la tradicion orala. Al còr de Losèra, lo viatge d’aquel eròi impausant es lo subjècte de mantuna legenda. Langonha, dins lo nòrd-èst del departament, a fach d’aqueste manjador joial lo patron de sas fèstas votivas.
Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Version occitana sostitolada en francés.
Al còr de la garriga, prèp dels garrics que li an balhat son nom, demòran los vestigis de las capitèlas e de masets mai tardius. Son la marca daissada per l’òme sus aquestes paisatges dificils, que las tèrras son somesas a mantuna constrencha : solelh, manca d’aiga, terren escarpat. Aquelas fòrmas d’abitat d’aparéncia rudimentària, sovent constituits d’una sola peça, s’apèvan en fach sus una granda mestresa tecnica de las leis de resisténcia dels materials.
Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.Los « jornals de trencadas » representan un tipe de publicacion ligat a l'evolucion de la guèrra de 1914-1918. Apareisson tre que lo front s'estabiliza e que comença la guèrra de trencadas, concebuts pels soldats e pels oficièrs al front.
Enterrats dins las trencadas, de soldats regidisson, d'un biais manuscrit primièr, puèi jos la forma de pichòtas fuèlhas roneotipadas o estampadas, de jornals destinats a amusar lors camaradas. Jògan un ròtle essencial per lo moral de las tropas : emplenan l'abséncia de novèlas e ajudan, amb umor, a véncer lo lagui emai lo desesper.
Lo primièr, l'Écho de l'Argonne, naís en octòbre de 1914, puèi los jornals de trencadas se multiplican sul front francés : Le Petit Colonial, L'Écho de l'Argonne, Le Poilu et L'Écho des marmites son los primièrs a èsser creats, amb una periodicitat sovent incèrta. Son pasmens recensats mai de 450 títols, sovent tirats a un pichon nombre d'exemplaris, a l'excepcion de qualques uns, coma Le Crapouillot imprimit a mai de 1500 exemplaris e que coneisserà una longevitat excepcionala.
Los jornals editats per las tropas de primièra linha son majoritaris mentre que los jornals de las unitats de seconda linha (artilhièrs e territorials, còrs de tecnicians militars, cavalièrs e blindats) representan pas qu’un tèrç de las publicacions.
Los títols son redigits dins las unitats mens expausadas que l'infantariá de primièra linha. Emanan generalament de soldats qu’an una especialitat (forrièr, balardièrs, telefonistas, vaguemèstres, ciclistas, cosinièrs, etc.). Mantuns jornals de trencadas son estats redigits completament en occitan. La magèr part d'eles son creats per las societats felibrencas constituidas al Front.
Ecò dóu Bousquetoun. Escolo dóu Boumbardamen. [S.l.] : [s.n.], 1915-1919.
Veire la ficha de presentacion e los numèros disponibles en linha.
Buletin de l'Escolo dóu Boumbardamen. Escolo dóu Boumbardamen. [S.l.] : [s.n.], 1916.
Veire la ficha de presentacion e los numèros disponibles en linha.
A la diferéncia dels jornals de trencadas, aqueles títols son elaborats a l’arrièr, e per çò que tòca a l'espaci occitanofòn, fòrça luènh del Front. Pasmens, son d'unes còps en contacte dirècte amb los combatents, siá per la correspondéncia, siá perque lor redactor, coma Peire Azema, per Lou Gal de Montpelhièr, a fach l'experiéncia del combat abans d'esser reformat après una nafradura grèva.
Pòdon tanben èsser un ligam entre los combatents, coma dins lo cas de la Gazeto Loubetenco, ont lo redactor Joseph Loubet, que se definís coma un « grafiè de tóuti », s'encarga de reculhir las nòvas que recep del Front e de las faire circular alprèp de sos lectors-informators.
Çaquelà per capitar a la publicacion calguèt per totes passar l’òsca de las condicions materialas impausadas per la realitat dels combats e la susvelhança aumentada de la censura que portava son atencion sus totes los escambis de correspondéncia amb lo Front.
La Gazeto Loubetenco. [Paris] : [J. Loubet], 1915-1917
Veire la ficha de presentacion e los numèros disponibles en linha.
Lou Gal. Mount-Peliè : [s.n.], 1915-1920
Veire la ficha de presentacion e los numèros disponibles en linha.
L’Escolo de l’Uba-Luen [de l’Extrême-Nord]. [S.l.] : [s.n.], [s.d.].
Aucun exemplaire connu à ce jour, identifié grâce grâce aux informations contenues dans Lou Libre d’or de Santo Estello (p.63) et Noto de guerro de Marius Jouveau.
L'occitan es present dins la premsa e las revistas francesas publicadas pendent la primièra guèrra mondiala. Sa traça se pòt trapar dins las publicacions que pareisson sus lo Front e que son nascudas amb la guèrra, mas tanben dins las que pareisson a l’arrièr e que son en màger part de revistas regionalas o regionalistas.
Hurle Obus : Échos des terribles torriaux, organe des tranchées du 12e territorial infanterie. [S.n.] : [s.l.], 1916-1917.
Jornal de trencadas publicat de 1916 a 1917 que conten una cronica redigida totalament en picard. Un poèma de Camille Dupetit, titolat Fausse Alerte seriá estat publicat dins aquela rubrica.
Consultar los numèros disponibles en linha
Poil et Plume, Gazette inoffensive et intermittente: poil des rudes lapins, plume des joyeux coqs du 81me Régiment d'Infanterie. [S.l.] : [s.n.], 1916.
Tre sa parucion al mes de març de 1916, lo jornal met en abans sus la cobèrta de sos tres primièrs numèros “Vivo lou Clapas!” expression contestada e remplaçada apuèi per “Vivo lou Miejour” per satisfaire a las reclamacions de l’ensems dels soldats meridionals. Lo jornal publicava d’articles de tota mena : reclams, rubricas de bons mots que d’unes èran redigits en occitan. Estampat a Cavalhon, son tiratge variava entre 2000 e 3000 exemplaris.
La Vie poilusienne : Journal du 142e régiment d’infanterie. [S.l.] : [s.n.], 1916-1917.
Aquel jornal, fondat per Pierre Causse (1883-1951) - felibre montpelhierenc, vinhairon e poèta conegut jol nom de « Caussou de l'Oulivié » o del « felibre de l'Oulivié » – pareguèt pel primièr còp en mai 1916 dins las trencadas a la dreita de la bòria de Beauséjour, imprimit sus 4 paginas, tirat a 1200 exemplaris. La Vie poilusienne, que s'adreiçava al regiment 142, constituit de soldats del Miègjorn, publicava vèrs e pròsa en lenga d'òc. Lo jornal, imprimit a Montpelhièr tre lo numero 6, coneisserà 9 numèros.
L'Écho du boqueteau
Veire la ficha de presentacion e los numèros disponibles en linha
Le Rayon. Supplément du Poilu Saint-Emilionnais. Bulletin religieux. Bordeaux : [s.n.], 1917-1919.
Fondat per l'abat Daniel Bergey (1881-1950), mobilizat al 18en regiment d'infantariá, aquel jornal imprimit a Bordèu es lo segond suplement al Poilu Saint-Emilionnais. Èra pas solament l'organ del 18e RI mas lo dels combatents de tota una comuna e de lor familha ; lo jornal recebiá de nòvas de tots los Peluts de Sant-Emilion disseminats sul Front. Publica d'articles e de poèmas en lenga d'òc (bearnés) e en basc. Fondat en 1915, lo jornal desapareis en 1919 amb sos suplements.
Le Petit Var. Toulon : [s.n.], 1880-1944.
Le Petit Var es un quotidian republican socialista. A l'imatge d'una granda part de la premsa meridionala, pren lo partit dels soldats del 15en còrps contra l'accusacion de coarditge lançada pel senator Gervais. « Nos explicarem mai tard » escriu Le Petit Var lo 26 d'agost de 1914, e respectant sa promessa, publica una campanha per una reparacion morala pendent tot lo mes de julh 1919. Lo jornal publica tanben a una frequéncia irregulara de dessenhs umoristics redigits en occitan, que l'autor demòra encara uèi desconegut.
Revue Méridionale. Carcassonne : [s.n.], 1889-1915.
Fondada a Carcassona per Achille Rouquet en 1886, a l’origina jol nom de Revue de l'Aude, la Revue Méridionale es una revista regionalista que publica los tèxtes dels grans autors del Miègjorn : Achille Mir, Frédéric Mistral, Joseph Roumanille, Gaston Jourdanne, Auguste Fourès. Acòrda una plaça larga a l'occitan e publica tanben d'autors parisencs coneguts coma Mallarmé. En 1915, dins sa 30ena annada, la revista publica lo « Clam de guèrra occitan » de Prosper Estieu, en data del 27 d'agost de 1914. Las annadas de guèrra seràn marcadas per la publicacion de correspondéncias de guèrra, de nòvas del Front e de poèmas patriotics. La revista arrestarà de paréisser en 1916.
Le Feu. Aix-en-Provence : [s.n.], 1905-[1943?]. (NS 1917)
Organ del regionalisme mediterranenc, la revista Le Feu es publicada dos còps per mes a Ais-de-Provença per Émile Sicard e Joseph d'Arbaud. Aprèp una pausa al moment de la declaracion de guèrra, Le Feu torna paréisser dins una novèla seria en genièr de 1917. La revista mòstra son estacament a Mistral, a la renaissança provençala e a la fraternitat dels paises d'Oc, reivendica la renaissança de las províncias e defend la causa regionalista. Emai escriga en magèr part en francés, la revista consacra mantuns articles als autors occitans.
À l'instar de bien des épisodes de la Croisade des Albigeois, le siège de Minerve nous est rapporté par La Canso ou Chanson de la Croisade Albigeoise, texte contemporain des événements, ainsi que via l'Historia Albigensis (Petri Vallium Sarnai monachi) et L'histoire anonyme de la guerre des Albigeois de Dom Vic et Dom Vaissette (Histoire générale de Languedoc, Toulouse, édit, Privat, 1874-1894, t.VIII, p.46.).
Tolosa, Carcassona e Castèlnòu d’Arri, que caduna propausa sa recepta de caçolet, pròpria a son terrador, se ne contèstan la paternitat. Mas lo gastronòm lengadocian Prosper Montagné regla la question en favor del caçolet castèlnòudarrienc.
Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Version occitana sostitolada en francés.