Explorar los documents (5750 total)

vignette_maximemichelet.jpg
Originari d’Agen, lo fotograf Maxime Michelet aima a contar los territòris, los del real e los de l’intima. Per metre en perspectiva subjèctes tan variats que las mobilitats, lo colonialisme o la familha, recor a de modèles, decòrs e otisses que, portaires de narracions concretas, despassan lo simbòl.

La cèrca estetica qu’entrepren se vòl bruta, convidant tota onèsta arma o objècte dins la presa de vista, consequéncia d’un desvolopament artistic autodidacte e principalament argentic. 

Maxime Michelet es actualament integrat a la seconda edicion del programa de mentorat de l'agéncia Vu e del Fons Régnier per la Creacion.

vignette_58310.jpg
Ganhaire, Joan
Mandat en mission especiala per la jutja d'instruccion Rosalina Lavernha, l'Alexandre Darnauguilhem deu quitar son comissariat de Maraval per segre las piadas d'Antòni Klemeniúk, dich lo Polak, recentament liberat aprep vint ans de preison per l'ataca d'un forgon blindat clafit de belòias, per fin de tornar trobar lo tresaur en question.
Dins son enquesta, vai crosar lo chamin dau Comte Gaëtan Caüsac daus Ombradors, ancian comissari e enquestaire privat - que los legeires de Enquestas de pas creire coneissen ben - per un rendetz-vos au cementeri.

(A tots. Crimis ; 231)
RencontresOcc-affiche.jpg
Parc Naturel Régional Aubrac
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Lo Congrès Permanent de la Lenga occitana
Ofici Public per la Lenga Occitana
Région Occitanie / Pyrénées-Méditerranée

PROGRAMME

10H Accueil des participants 10H30 0uverture des rencontres Présentation de structures (CIRDOC – Institut occitan de cultura, OPLO, Lo Congrès, La Région) Présentation des résidences de territoire Sirventès et FEM Collectiu.

11H00 – 11h45 
1 - L’occitan, une langue vivante -  Par l’Ofici Public de la Lenga Occitana, Jérémie Obispo, directeur adjoint.
Présentation : La langue occitane, langue maternelle de nombreux habitants de nos territoires est une réalité bien vivante dont il s’agit de témoigner : une réalité faite d’engagements, de mémoire, d’identités et de richesses linguistiques et culturelles. Élément fort de lien social et de positionnement territorial, la langue et la culture occitanes participent également à l’attractivité du territoire pour de nouveaux habitants en quête d’authenticité. Au travers d’éléments issus de la récente enquête sociolinguistique menée par l’Ofice public de la langue occitane nous découvrirons les enjeux liés au développement de la langue, les réalités de la pratique linguistique sur votre territoire et les acteurs qui pourront vous accompagner dans la valorisation et le développement de celle-ci.

12h00 - 13h30 : Verre de l'amitié offert par la Mairie de Saint-Geniez-d'Olt et d'Aubrac. Pique-nique partagé.  Possibilité de restauration sur place - aligot/saucisse à 7€ - sur inscription souhaitée avant le 2 juin par mail : laurent.joyeux@parc-naturel-aubrac.fr Siestes sonores du CIRDOC - Institut occitan de cultura.

13h30-14h30 : 
2/ Langue et territoire / enjeux et potentiels de la toponymie 
Présentation : Si la connaissance et la valorisation de la toponymie locale relèvent tout à la fois d’enjeux patrimoniaux et linguistiques, elles constituent également à l’heure actuelle un atout non négligeable en termes d’image et d’attractivité pour des territoires dont le potentiel touristique et économique coïncide avec la demande d’authenticité des publics.
« Restaurer la toponymie authentique pour retrouver le sens et l’esprit des lieux » - Conférence Intervenants : Vincent Rivière, Région Occitanie et Caroline Calvet, doctorante en Sciences du Langage, Laboratoire Dipralang, Université Paul Valéry Montpellier III.
« L’intérêt croissant des collectivités pour la signalétique bilingue : pour quoi faire ?comment aider ? Conférence Intervenant : Joan-Brice Brana - Lo Congrès permanent de la lenga occitana.

14h30-15h45
3 / Culture occitane, 1000 ans d'histoire et de création 
Présentation : La richesse et la valeur du patrimoine occitan a longtemps été mieux connue des milieux savants et artistiques à l’étranger que dans son territoire propre. Le patrimoine litéraire, immatériel, scientifque et historique occitan est pourtant aussi riche et varié que la longue histoire des territoires et de la société d’expression occitane, ses évolutions et ses rencontres depuis plus de dix siècles. Il témoigne de la vie culturelle et sociale à travers les âges d’un immense territoire s’étendant de l’Atlantique aux Alpes, carrefour millénaire d’idées et de cultures. Il est aujourd’hui conservé dans des centaines de bibliothèques, musées, archives, universités, sociétés savantes, en France et dans le monde entier. Surtout, il nourrit depuis ses origines une création forissante et diverse qui aujourd’hui encore, ne cesse d’explorer de nouveaux ailleurs à travers rencontres et propositions originales.

Descriptif des contenus « 1000 ans d’une culture vivante et créatrice » : découverte commentée de l’exposition Mil ans de cultura et tour d’horizon de la création actuelle – Cyril Gispert, directeur général du CIRDOC - Institut occitan de cultura Suivi d’une courte présentation des outils numériques à disposition des différents opérateurs (dont FaBrica) – Sandra Juan, responsable coopération et services aux pros

17h00 : Concert de Laurent Cavalié : A la frontièra dels gigants.

 

INFORMATIONS PRATIQUES

Par mail : laurent.joyeux@parc-naturel-aubrac.fr Syndicat mixte d'aménagement et de gestion du Parc naturel régional de l'Aubrac - Place d'Aubrac - 12470 AUBRAC / www.parc-naturel-aubrac
vignette_57931.jpg
Julien, Danièla
Coma o ditz lor títol, l’unitat d’aquelas uèch novèlas caup dins Ròse, grand flume mitic que lor accion se debana sus sas ribas. Títol qu’es pas innocent, puèi qu’es manlevat al vèrs de la Mirèio de Mistral, qu’i fa pensar sul pic : « De lòng dóu Ròse, entre li pibo / e li sauseto de la ribo... ». Es aquí, a Valabregas, pichòta ciutat de panieraires, que comença lo grand cant mistralenc, es aquí tanben que visquèt longtemps l’autritz, filha del flume. D’efièch, la primièra novèla, entièrament autobiografica, raconta sa naissença al castèl de Panissa, ont s’èran refugiats sos parents del temps que los aligats bombardavan Tarascon en agost 44.

Las istòrias que raconta Danièla Julien dins un provençal rodanenc d’un perfièch classicisme, mas refofant d’oralitat populara, an pas res de folkloric. Dison lo racisme ordinari e la misèria jornadièra dels vièlhs e dels marginals, mas tanben la passion de la pesca e de la caça, e mai de la bracona, en Camarga o dins los Segonaus, entre lo flume e sas levadas. Passion perilhosa e mai fatala, qu’òm s’es negat de tot temps dins Ròse. E l’autritz d’evocar los grands dramas que son los aigats e los encendis, tan plan coma las existéncias escuras e modèstas que se crosan per còp d’astre sus sas ribas. Quasi tot es vertadièr dins aqueles tròces de vida e tot i es d’una intensa poesia, que s’i unisson, per donar çò melhor, los dos fluides que son un flume et sa lenga, la que s’i parla despuèi mai de mila ans.
vignette_57882.jpg
Fijac, Jacme
Annada 2030. Una joventa de vint ans alestis sa vida avenidoira per èstre ornitològa. Ni per una situacion socio-politica foscosa, a tot per èstre urosa : familha, amorós... e aucèls. Seria forçada, l'astrada, de carrejar lo benastre amb ela ?
vignette_radiopais.jpg
Ràdio País
Ràdio País cèrca activament un.a animator/animatritz d'activitats culturalas e ludicas per Ràdio país. 

Lo pòst es basat a Rabastens de Bigòrra dins lo 65. Retrobaretz totes los detalhs d'aquela ofèrta en linha mercés al ligam seguent : AQUí
vignette_57864.jpg
Jan dau Melhau
A l'ora que tot lo monde, biais que biaina, se deu repentir, n'es gran de çò qu'a pogut far, mas de çò qu'es, avetz 'qui la confession de la mià vita, meitat riseiarda, meitat seriosa, que n'espere plan, coma penidencia eternala, 'na passejada (de tot repaus) dins lo non-res.
vignette_LGO-20220511.jpg
Au fieu de l'escortin a Nions - Tè Vé Òc
Cros, Amy. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 11 de mai de 2022

Au fieu de l'escortin a Nions

A Nions, en Droma miegjornala, i a una fabrica d'escortins que fonciona despuèi sa creacion en 1882. D'abòrd istòria familiala e locala, l'entrepresa se duerbe au monde e se desvelòpa amb una còla mai granda e de vendas mai importantas. La « Scourtinerie de Nyons » nos durbiguèt sei pòrtas, per una entrevista de Sophie Villeneuve sus lo percors familiau e l'evolucion de la fabrica en 130 ans, e per una visitada comentada en provençau menada per Jaumeta Hubert. Au mai pròche d'un patrimòni unique, seguirètz lo fieu de l'escortin, entre creacion e adaptacion ais usatges.

Un reportatge d'Amada Cròs.

[resumit de Tè Vé Òc]

vignette_penclub.jpg
PEN CLUB occitan
Presentacion

Lo projècte recampa l'associacion dels escrivans del PEN Occitan e l'associacion R.A.P.P.E.L Parole-Création, qu'es un regropament d'autors de la vila de Laval, al Quebèc. Lo projècte bilateral, serà l'escasença pels escrivans de participar a una residéncia d'escritura, de far conéisser lor cultura e tanben de participar al desvolopament de la cultura en region e promòure la literatura. Los tèmas màgers de las residéncias per las doas associacions son la promocion de la literatura femenina e la mesa en valor e proteccion de l'aiga e de las ribièras.
Al Quebèc an tanben lo projècte d'alestir una publicacion en òc e en fr d'aqueles tèxtes dins una revista literària prestigiosa, Femmes de parole que serà publicada a l'escasença de la residéncia occitana al Quebèc en setembre.
Quatre artistas del Quebèc arribaràn doncas tanben en residéncia a l'Ostal Occitan de Cailhavel, luòc de  residéncias artisticas occitanas a costat de Carcassona, del 9 de Julhet fins al 23 de Julhet de 2022. 
D'eveniments seràn organisatz amb lo CIRDOC, l'IEO Aude e la vila de Cailhavel, cadun es convidat a venir rescontrar los poètas e participar al projècte !


Candidatar

Trobaretz aquí la crida de projèctes, pels escrivans e artistas de slam e spoken word que vòlon mandar lor candidatura pel 15 de mai per participar a la residéncia al Quebèc, a la fin del mes de setembre 2022. 
VIGNETTE_projetculture22.jpg
Eurorégion Pyrénées-Méditerranée
Presentacion 

L’Euroregion Pireneus Meditèrranea GECT (EPM) valoriza la diversitat culturala, lingüistica e patrimoniala de son territòri. L'EPM es un espaci de referéncia al nivèl europèu e mediterranèu en matèria de cooperacion dins lo domeni cultural notadament dins lo sosten al desvolopament e a la creacion artistica jos totas sas formas, e dins la valorizacion de totes sos patrimònis.  
La presenta crida a projècte cultura s'inscriu dins lo quadre del fuèlh de rota 2030 de l'Euroregion, per fin de construire un futur resilient d'aicí a 2030. Prevei de promòure la diversitat culturala al sen de l'Euroregion e una cultura dobèrta sul bacin mediterranèu, e solidari amb d'autres territòris.
Per tot despaus de dorsièr de candidatura a una crida a projèctes emesa per l'Euroregion Pirenèus Mediterrània, vos prenguem de prene coneissença dels documents aplicables de respectar, en complement del reglament de cada crida. 

Calendièr : 
Webinar de presentacion de la crida a projèctes Cultura, en preséncia de membres euroregionals : 19/05/2022 (de matin, orari definitiu de precisar)

Formulari d'inscripcion (obligatòri) de telecargar sul site de l'Euroregion Pirenèus Mediterrània : AQUí

Ensemble de las pèças del dorsièr sus la presenta pagina de l'Euroregion.
sus 575