Explorar los documents (5750 total)

vignette_pontdeviaur.jpg
Jean-Louis COURTIAL

PRESENTACION

Lo 29 de junh de 1944, Pont de Salars en Avairon foguèt salvat del chaple mercés al coratge de son conse, Jean Amans, que s'interpausèt tota una nuèit, per fin d'entravar la volontat del lòctenent Boeger de la Gestapo, cargat d'organizar las represalhas contre la populacion recampada sul fieiral, lo maquís qu'ataquèt una colomna alemanda pendent la matinada. 
Sus aquela basa, Joan Loís Courtial creèt una ficcion, en particulièr en cambiant los noms dels personatges e dels luòcs. A flor e a mesura que la pèça « Pont-de-Viaur, juin 1944 » se debana, los eveniments d'aquela nuèit tragica son jogats pels actors. Puèi, de « tablèus » son regularament intercalats dins lo raconte coma de còps de projectors qu'illustran de moments passats o actuals. L'idèa es aital de temptar de comprene lo per qué e lo cossí de las causas, viure la terror dels josieus percaçats, analisar l'embrigadament dels joves alemans dins la mecanica mortala del nazisme dins las annadas 1930, sentir lo patiment de las victimas. 

EQUIPA ARTISTICA

Flavie Castagné : conservatòri d’art dramatic de Montpelhièr
Jean-Louis Courtial : cantaire e comedian occitan.
Composicion de las musicas : Jean-Louis Courtial.
Mesa en scèna : Yves Durand
Costumes : Sarah Langner

CONTACTE DIFUSION

jean.courtial@laposte.net
vignette_57855.jpg
Lagarde, André
Descobrir e conéisser l’origina e la significacion dels noms de familha (« d’ostal »), d’aquela dels vesins, dels amics o de personatges de bèl temps a tanplan coma d’uèi, vaquí la tòca e l’ambicion d’aqueste libre, dels Alps als Pirenèus, de las còstas del Gòlf de Gasconha duscas las de la Miègterrana.

E, plan solide, en País d’Òc, es la lenga occitana o lenga d’òc, lenga romanica sortida del latin, la sorga de mantun nom de persona. Los mots del païsatge, los noms de mestièrs, los noms d’origina, los escais venguts noms d’ostal, atal se desplegan dins totas las variacions de la lenga, de Lemosin a Provença, de Bearn e Gasconha a Carcin e Roèrgue, de Lengadòc a Auvèrnha, dels Alps als Pirenèus…

Andrieu Lagarda, bon coneisseire de l’occitan e pòrtavotz de la cultura populara d’òc, reculhiguèt pacientosament pendent un mont d’annadas la matèria d’aqueste diccionari, que lo botèt en forma per la nòstra edicion lo Cristian Lagarda. Porgís al public mai ample lo frut reculhit de longa, organizat e presentat d’un biais tan simple coma de bon fisar. Al fial de las paginas, cadun i podrà trapar matèria per descobrir.
vignette_57854.jpg
Rigouste, Jean
Cet ouvrage est né de deux constats assez clairs : L’un est l’intérêt très fort pour tout ce qui touche à notre culture et à notre identité, et, entre autres, pour l’étude des noms de lieux et de personnes. Il est vrai que ces noms, chez nous, parlent en occitan, et nous révèlent bien des choses sur notre pays et nos aïeux. 

L’autre constat est celui d’un problème : il n’existe aucune formation « officielle » à l’onomastique ; la grande majorité des chercheurs sont des autodidactes, ils se sont formés seuls, avec l’aide de quelques livres, parfois de quelques conseils, et de beaucoup d’expérience. Il a bien existé quelques cours, dans certaines universités, mais ils n’ont pas duré longtemps, et peu de personnes ont pu les suivre. Quant aux bons livres de toponymie, ils sont parfois difficiles à trouver et ils donnent plus souvent le résultat des recherches que la méthode qui a permis de les obtenir.

C’est ainsi qu’est née chez l’auteur l’idée d’un manuel simple, élémentaire, destiné à ceux qui veulent se lancer sur les sentiers tortueux (et sans fin) de l’onomastique ; d’un guide pour éviter quelques erreurs et quelques pièges, d’une aide pour gagner du temps, d’un conseiller pour leur rappeler la prudence indispensable. Ce petit livre est donc dédié à tous ceux qui s’intéressent à l’étude et à l’origine des noms de lieux des régions de langue occitane. L’auteur l’a voulu assez simple, réduit aux connaissances fondamentales et sans théories savantes. Il l’a également conçu en se rappelant que chaque jour, le trésor de ces noms anciens, qui parlent encore notre langue, diminue et se perd.
Camins de vida.jpg
Greta Lösch
Lòc de vacanças, de paisaneria e de migracions, lo vilatge d'Aulús que recèla deus trajèctes de vita multiplas. Jeanne Rogalle e la soa hilha Bernadette que'ns guidan peus camins e las epòcas, enlà de las mars e montanhas, e que'ns contan las lors istòrias d'Aulús, en occitan.

https://tele-buissonniere.org/video/camins-de-vida/
Pais-de-flors.jpg
Jacob Redman (Réalisation/Montage)
Evelyne Thys (Ecriture)
Ana Sany (Ecriture/Son)
Jean-Marc Paraye (Musique originale)
Un convit a contemplar la beutat mentre que la prima éclot dens los Hauts Pirenèus. Las plantas que vaden pretèxte a la narracion poetica, acompanhadas per las votz de passionats qui contan dab sensibilitat lo lor ligam a la flòra. La poesia qu'encontra la coneishença scientifica, que ns'incita a pausar un espiar navèth sus aqueth monde silenciós e vulnerable.

Enter cinèma e botanica, aqueth cortmetratge qu'ei lo hrut de nombrosas òras passadas au còr de las montanhas deu País Toy au parat d'ua residéncia de territòri. La volontat de l'equipa artistica qu'ei de « méter endavant la dimension sensibla deu vegetau, mostrar la beutat de las espècias e deus mieis qui los abrigan, har espelir un estacament de cap a eths, entà, en filigrana, afirmar la necessitat de la lor conservacion ».

Projècte pilotat per l'Ostau deu Parc nacionau e de la Vath, en associacion dab Occitània filmes e lo parc nacionau deus Pirenèus.

https://kovisuel.com/pais-de-flors/

https://www.occitanie-films.fr/wp-content/uploads/2021/09/Dossier-de-presse-Pais-de-Flors-web.pdf
vignette_57850.jpg
Kamakine, Paulina
Recueil poétique bilingue occitan gascon / français, illustré par les peintures de Marie-Christine Juston.
vignette_57840.jpg
Ayme, Philippe. Réalisateur
Charras, Florent. Scénariste
Octobre 2009, une marche est organisée autour du Ventoux et jusqu’au sommet de la montagne pour soutenir l’inscription de la langue d’Oc au patrimoine mondial de l’humanité (UNESCO).

Le film esquisse un portrait actuel de la culture d’oc à travers des témoignages vibrants de marcheurs, d’artistes et de spécialistes : une langue parlée dans trois pays européens, une culture vivante, créative et intimement liée à sa terre.
vignette_57839.jpg
Vajut en 1950 a Julhac en Bearn, l’Albèrt Cassou que creishó dens una familha de paisans dont la lenga de comunicacion de tot dia èra l’occitan. Après los sons estudís a l’Escòla normau de Lescar, qu'estó regent a Las Aigas Bonas puish a Vilhèra. En 1974 que hasó la causida de mudar en Gironda on ensenhè dens mantuns colègis de l’aglomeracoin bordalesa. Après annadas d’engagament sindicau, que descobri la soa occitaniat a Peçac e que devienó un militant actiu de la causa occitana en investissent-se dans mantunas associacions, en animant corses per adultes o talhèrs de canta. De las soas originas paisanas, qu’a lo gost de trabalhar son casau. E de sas originas bearnésas, que's guarda la passion de la canta.
affichesalinelles22_A3_blanc.jpg
Association L' Aucèu Libre
Comité des fêtes de Salinelles
CIRDOC - Institut occitan de cultura
M.A.R.P.O.C.
Los Rencontres de Salinelles de 2022 se desrotlaràn los 24, 25 e 26 de junh dins lo vilatjòt de Salinèlas, prèp de Someire (Gard).
Aculhit per la comuna dins l'irangeria e lo pargue del castèl, aquel eveniment es un temps d'escambi e de descobèrta a l'entorn de la literatura en lenga d'Òc, dins una perspectiva dobèrta e viva, que fa lo ligam entre los tèxtes grands de la tradicion literària d'Òc.  

PROGRAMA DEL DIVENDRES 24, DISSABTE 25 E DIMENGE 26 DE JUNH DE 2022
Telecargar lo programa papièr

DIVENDRES 24/06/2022 - cap. St Julien : « Serada medievala » - 20h00

> Escrituras nomadas en Mediterranèa - rencontres e metamorfòsis d’una lenga.  Alem Surre-Garcia, escrivan, autor de Au-delà des rives, les Orients d’Occitanie (Paris, 2005), Philippe Martel - istorian, professor emerita de l’Universitat Paul-Valéry Montpelhièr III. 

> Intervencion musicala de Naïma Chemoul a l'entorn del Chant des femmes sépharades. 

DISSABTE 25/06/2021

Matinada « Prosa D'uei : lo genre de la novèla » - Lavador de Salinèlas »

- 10h00 - Coordinator : Florian Vernet

Conferéncia La novèla en occitan, de Provença a Gasconha. Evelyne Faïsse

Lecturas (extraits) :

Las Marjas (sortit de Casaus perduts) de Bernat Manciet

Visita (sortit de Isabèu de la valea) d’Eric Gonzales

L’ome que davalava au fiéu dóu Rose (sortit de La Sereno) de Carles Galtier

Memòrias ficcion (sortit de Los Macarèls) de Leon Còrdas

Problèmas oculars (sortit de Cronicas del diluvi) de Florian Vernet

Taula redonda - animada per Florian Vernet : La nouvelle et son écriture.

- 13h-15h Pausa dejunar. Reservacion repais conselhada

Tantossada, Irangeria del castèl :

- 14h30 : Sièsto pouëtico, acompanhada per Mona Hilaly, arpista.

Omenatge als poètas desapareguts (Sergi Bec, Claudio Salvagno, Jean-Marie Petit, Miquèl Decòr) : lecturas pels escolans de la Calandreta Aimat Serre e los poètas present.a.s.

- 15h30 : Jean-Paul Creissac, Frédéric Figeac, Franc Bardou legits pels poètas presents. 

- 16h00 : Contes pels enfants : Catarina Ramonda

Performanças poeticas - Capèla Sant Julian

- 17h00 : Navegació poetic Euroregion : intervention des poètes et poétesses de ce projet eurorégional, entre Occitanie, Baléares et Catalogne. 

Serada festiva - Pargue del castèl

- 19H30 : animacion de l’espaci editors. Actualitats de l’edicion en lenga d’Òc.

- 20h00 : sala dels marronièrs (Taulas redondas professionalas limitadas ) > Les revues d'oc + invités politiques, universitaires et institutionnels

A partir de 20H15 Repais foods trucks + animacion musicala musica d’Òc (CD)

21h00 - Concèrt COR DE LA PLANA

 

PROGRAMA DEL DIMENGE 26 DE JUNH

« Debats actuals » - Irangeria del castèl

09h30 : Agricultura e tradicions 
>  La Révolution viticole en Occitanie héraultaise et gardoise depuis 1950, Jean-Philippe Martin
La tradition orale en Cévennes : conter, chanter, raconter,  Jean-Noël Pelen et Nicole Coulomb 
 
11h00 : Venir à la langue - discussion animada per Amy Cros (TéVèOc) : Tres testimoniatges : Guillaume Chevalier, Cathy Dufour, Gisèle Nakowski. 

INFORMACIONS PRATICAS

Durant los dos jorns : Salon del libre d’Òc / Exposicions

Editors, Librariás e Revistas

MARPOC, Credd’O, Édite-moi, Jorn, L’Aucèu libre, Aquò d’Aquí, Òc, Le Félibrige, Li Nouvello de Prouvenço, Letras d’Oc, Papiers coupés, Edition des Monteils...


Informacions : T/ 06 84 90 73 92 / 06 23 53 25 32
Facebook : LesRencontresdeSalinelles
uoe_secondessai copie.jpg

PRESENTACION

Dempuèi mai de quarante-cinq ans, l'Universitat Occitana d'Estiu (UOE) de Nimes, portada per la MARPOC, constituís un rendètz-vos estival a l'entorn de l'actualitat dels sabers, del debat d'idèas e del rencontre cultural. Se debanarà ongan del 08 al 12 de julhet a Nimes a l'entorn de la tematica : « Urgéncias climatica e lingüistica ».

5 jornadas de conferéncias, taulas redondas, talhièrs... conclusas en serada per concèrts e espectacles nombroses. Una edicion que se debanarà en 2022 dins de sites e institucions emblematics de la ciutat gardenca.

Lo programa de l'edicion de 2022 es de descobrir AQUÍ


INFORMACIONS PRACTICAS :

Site internet : https://www.ieo30.org/ Contacte : marpoc30@gmail.com Tèl : 04 66 76 19 09 / 06 32 19 92 67 MARPOC : 4 rue Ferdinand Pelloutier - Nîmes
sus 575