Explorar los documents (1160 total)

vignette_chantvache.jpg
Séverine Sarrias
Mathieu Lespagnol

PRESENTACION

A travèrs '' Lo cant de las vacas (Le chant des vaches)'', Séverine Sarrias e Mathieu Lespagnol tornan a las originas del monde. Un monde dins lo qual las vacas e l'Òme son apareguts e se son dispersats sus tèrra. Aquí, los dos artistas celèbran los ligams estreits qu'unisson las vacas e l'Òme dempuèi de millenaris. De mites africans, de contes, de cants tradicionals d'Euròpa e la musica se mesclan per un viatge al còr d'aquels ligams sacrats. Lo ritme lent e pesuc de las vacas acompanha aquela quèsta pivelanta; mentre que los paisatges sonòrs creats pel musician venon sublimar los racontes de la contaira. 

Descobrir per un extrait video : ICI

EQUIPA ARTISTICA 

Séverine Sarrias - contaira
Mathieu Lespagnol – musician  


FICHA TECNICA

Alprès de la companhiá Les Fées du Az’Art
Durada : 20 minutas - Version pels petitons a partir de 6 meses 
Durada : 30 minutas  - Version pels mairalas fins a 5 ans 

DATAS PASSADAS E A VENIR

• 9 juin 2023 : Borée (07),
• 17 juin 2023 : la première à Brezons (15),
• 18 juillet 2023 : Saint-Bonnet près Riom (63)
• 22 juillet 2023 : Lavaudieu (43)
• 5 août 2023 : Anzat-le-Luguet (63),
• 20 octobre : Massiac (15)
• Autonme 2023 : Brioude (43),  
* 26 octobre 2024 : Venteuges (43)

CONTACTE DIFUSION 

06.82.19.66.38
lesfeesduazart@gmail.com
www.lesfeesduazart.com
vignette_poma.jpg

PRESENTACION

Una grana es tombada pel sòl… Puèi a butat, crescut e a enfantat un albre… Al cap de las brancas, de las pomas ! Per un camin bordejat de comptinas, de bolegadís del còs, de cançons, didonèlas e musicas, Severina Sarrias e Arnaud Cance propausan de demenar los pichonets dins lo verdièr de l’imaginari. Un conte per partatjar las emocions dels sens, per marmolhar, per descubrir, per se congostar de la vida en revolum d’una poma. Un espectacle per s’esvelhar e venir bèl !

Descobrir per un extrait video : ICI

EQUIPA ARTISTICA 

Séverine Sarrias - contaira
Arnaud Cance – musician e cantaire
Françoise Diep – agach exterior 


FICHA TECNICA

Alprès de la companhiá Les Fées du Az’Art
Durada : 20 minutas - Version pels petitons a partir de 6 meses 
Durada : 30 minutas  - Version pels mairalas fins a 5 ans 

CONTACTE DIFUSION 

06.82.19.66.38
lesfeesduazart@gmail.com
www.lesfeesduazart.com
vignette_becarut.jpg
Écoles maternelle & primaire de Mireval
Plongez dans l'imaginaire des élèves de Mireval et faites un saut dans le temps. Découvrez des personnages hauts en couleur, avec une pointe d'humour, une pincée d'émotion et des péripéties trépidantes...
Ils ont su mettre en valeur les particularités de ce superbe territoire de la Gardiole pour vous offrir trois légends dont le protagoniste est l'animal totémique de la petite ville de Mireval...

Textes bilingues occitan / français
vignette_artdesevetir.jpg
Association Ressoc
Françoise Dague-Sormail
Françoise Sormail
Lucien Sormail

PRÉSENTATION

Une exposition de la collection Dague-Sormail
Cette rare collection comporte près de 5000 pièces de textiles et d'accessoires authentiques dont 240 costumes complets. 
Elle illustre une vaste aire géographique de culture occitane : Languedoc, Gascogne, Guyenne, Limousin, Comté de Foix, de la fin du XVIIIe siècle jusqu'au début du Xxe siècle. 
Sur le socle de recherches documentaires approfondies, tous ces éléments recueillis et sauvés de la destruction et de l'oubli confèrent par leur vécu à ces costumes, une séduction prenante et éloquente. La collection nous entraîne dans le courant de l'évolution des modes vestimentaires sur près de deux siècles. Elle nous révèle les tenues au fil des saisons et des circonstances de la vie, des paysans, des artisans, ouvriers, commerçants et de la petite bourgeoisie. 
Par leur beauté, leur richesse et leur évocation spectaculaire, ces costumes touchent et émeuvent un très large public. 
Cette collection au service d'une identité occitane, de son histoire et de son rayonnement culturel, nous livre une œuvre patrimoniale essentielle, de connaissance et de reconnaissance à transmettre et à mettre en valeur, avec amour et respect. 
Le costume régional : héritage culturel à transmettre et à faire fructifier 
Chargé d'humanité et d'histoire, le costume régional occupe une place prépondérante dans notre patrimoine. Le costume régional s'inscrit dans l'ethnologie et les arts de la mode. 
Il est lié à la tradition, à la coutume des populations d'un territoire donné, sans être pour cela totalement exclu de la mouvance de la mode parisienne, dite « mode nationale ». 
Il est le reflet direct de leurs mœurs et de leurs mentalités. Outre sa fonction première de protection, le costume est un langage. Il est un élément fort de communication. 
Il permet à l'individu de s'affirmer et de paraître avec dignité dans sa position sociale au sein d'un groupe, tout en respectant les codes communs établis. 
Témoin d'histoire, le costume traditionnel nous touche et nous émeut ; chaque pièce vestimentaire est un morceau de mémoire. Aujourd'hui, il nous captive et nous séduit par son originalité, son esthétique surprenante. 
Avec force, il dégage une fertile attractivité propice à lui assurer une place dynamique dans l'avenir. 


FICHE TECHNIQUE 

L'exposition est composée d'un ensemble photographique représentant et illustrant un extrait de la collection Dague-Sormail, sous la forme de : 
    • 34 posters et 20 photos grand format de costumes féminins ;
    • 3 posters pour 24 dessins d'étude de costumes masculins ; 
    • 6 posters-panneaux didactiques sur le costume régional. 
 
L'Art de se vêtir en Occitanie
Conception et réalisation de l'exposition : Françoise et Lucien Sormail
Photographies : Alain Braud, Daniel Molinier, Lucien Sormail
Graphisme-édition-Labo photo : OGHAM, ABCD Picture
Production : RESSOC
Avec le soutien du Département de la Haute-Garonne et de la Région Occitanie. 

EMPRUNTER L'EXPOSITION

Contact :
Association Ressoc
Mail : lucien.sormail@wanadoo.fr 

Lavit Joan-Loís : joan-lois.lavit@orange.fr / 06 07 74 13 03
vignette-escambiar-nouveau-quartier-enchantant.jpg
Claude Sicre
« Zaza qu'abita lo Quartièr Encantant, on los abitants hèn causas extraordinàrias… e qu'inventan cançons a cada petita o grana escadença ! Qué aqueth sia entà un anniversari o entà ua mudada, totòm que participa e cadun que's pòt amusar a improvisar… »

Lo Quartièr Navèth Encantant que conta ua istòria qui mòstra aus mainatges com vàder de vertadèrs eròis de la vita vitanta, per actes de solidaritat. Dens aqueth espectacle musicau, l'invencion de las cançons e l'invencion deus actes de solidaritat que van amassa : tots los personatges qu'i participan . Lo public que s'identifica ad aqueths personatges, e per solidaritat dab eths, que's mescla a l'accion en cantant e en improvisant com lo hèit dens l'istòria la populacion deu quartièr.

Segon los libes-disques entà mainatges de Claude SICRE
« lo Quartièr Encantant » e « Novèlas deu Quartièr Encantant »
(Actes Sud Junior / de d'òra O tard, colleccion « toto O tartare », 2006 / 2008)

A partir de 4 ans
vignette_LCDEB.jpg
La Cronica d'en Bas : un an en Nòva Zelanda
Tetsu, Marie
Seria de sièis cronicas d'una dezenat de minutas caduna, en occitan, sus la cultura neozelandesa, presentada per Maria Tetsu.
Lo Blu.jpg
Ostau Bearnés
La Ciutat, citée créative de la culture béarnaise
Aqueth quasernet de cant qu'ei un indispensable que s’arretròba dens las pòchas de las néo cantaires en cantèra, au hons de vielhs sacs de timponas, dens las tiretas deus bufets de familha, sus las taulas de maridatges o dens los cartables d'escolans, Que's pèrd, que s’arretròbe, que s’arrecrompe, que s'auheresca, que's plapa de vin roi, tomba dens ua hlaca, que s’arrecrompe un dusau còp, e que sèrv quitament a còps a notar numèros de telefòne… Aqueth objècte deu quotidian, deus moments ordinaris com extraordinaris, qu'ei considerat com l'atruna simpla e eficaça presentant la basa deu repertòri de la polifonia gascona tradicionau.

Creat mei de 20 ans a per militants preocupats de transméter lo repertòri de cantèra e reeditat mantun còp, aqueth liberet blu, a l'origina shens títol, qu'ei coneishut com lo « liberet blu » per tot los cantaires de gascona enlà.

Un segond volume qu'ei estat editat : « Lo Jaune ».

Somari :

1 - Aqueras montanhas
2 - Adieu ville de Perpignan
3 - Adishatz pastoreta deu Benon
4 - Adiu, plana de Bedós
5 - Adiu praube carnaval
6 - Adiu Vièla e Vilhèras
7 - A la rastora deu hroment
8 - A ! malaja la bugada
9 - Amor d’Aussau
10 - A nueit hè nau ans
11 - Aqueths aussalés
12 - Atau, quan l'arròsa ei navèra
13 - Au bord d'une fontaine
14 - Au pè de la montanha
15 - Au reng deus bienurós
16 - Au som d'Artés / Au bèc d'Ortès
17 - Au verdurèr
18 - Be n’èi ua gran tristessa
19 - Bergèra Naneta
20 - Bèth cèu de Pau
21 - Bona Mair deu Bon Diu
22 - Carnaval qu'ei arribat
23 - Cant d’alegria
24 - Cessatz vòste ramatge
25 - C'est un de mes amis
26 - Chanson d'un jeune amant
27 - Crudèla, si no'm vòs aimar
28 - De bon matin je me suis levé
29 - De la plus charmanta anesqueta
30 - Deus trèits d'ua bruneta
31 - Diga, cruèla pastora
32 - Diu ! D'aqueras montanhetas
33 - Dus pastors a l'ombreta
34 - Diu ! De la nueit qui tant ei longa
35 - Enter La Ròcha e Cotràs
36 - En davant Bearnés
37 - Era cançon de Grangèr
38 - Era sòuta de banassa
39 - Fotetz-me lo camp canalha
40 - Hilhòta de delà l’aiga
41 - Hilhòtas de la-baish
42 - II y a environ cinq ou six ans
43 - Il y a sept ans au mois d'avril
44 - II y a un mois ou cinq semaines
45 - J'ai tant aimé une beauté
46 - L'angèlus
47 - L'aulhèr auprès de son aulhèra
48 - L’encantada
49 - L’Ors Dominica
50 - La-baish a l'arribèra
51 - La belle s'en va au jardin d'amour
52 - La canta d’Avitenh
53 - La Copa Santa
54 – La-haut sur la montagne
55 - La-haut sus la montanha
56 - La hilha deu pastor
57 - La lua s'ei cochada
58 - La Shuqueta
59 - Le refuge
60 - Lo mau d'amor
61 - Lo naviu de nèu
62 - Lo permèr de mars
63 - Lo planh deu pastor / Aulhèrs
64 - Lo printemps qu'ei arribat
65 - Lo ser, l'après sopada
66 - Los galants d'aquesta vila
67 - Lo tres de mai
68 - M'a pres per fantesia
69 - Malaja quan te vi
70 - Maudit sia l'amor (òmis)
71 - Maudit sia l'amor (hemnas)
72 - Mon Dieu que j’en suis à mon aise
73 - Montanhas sus montanhas
74 - Noste Dama deu Cap de Pont
75 - Ò Magali, ma tant aimada
76 - Où vas-tu de ce pas Nicolas
77 - Pan deu cèu
78 - Pastorejant
79 - Quan jo n'èri amoroseta
80 - Quan lo printemps
81 - Quan lo rei partí de França
82 - Que i a ua bergeròta
83 - Réveillez-vous, belle endormie
84 - Sent Vincenç
85 - Si Carnaval nous quitte
86 - Si m'auretz vist
87 - Sous les roses
88 - Tant qui haram atau
89 - Tout en revenant de Paris
90 - Tout serviteur qui sert son maître
91 - Un beau soir au clair de lune
92 - Une fillette de quinze ans
93 - Un joen pastor quitava
94 - Un pastoret navèth
95 - Vos qu'ètz bèra e qu'ètz joena
vignette_clamenq.jpg

PRESENTACION

Es jos la forma d'una velhada que l'umorista Clamença passa un còp de mai l'actualitat del moment a la molineta occitana amb son novèl espectacle :  « Ont anam ».

Arriba pas solèt sus scèna. Es acompanhat :– de Marcel, un òme plen de bon sens que se trufa de parlar del malaür dels animals coma de la faiçon de pagar o d'esparnhar l'electricitat. - de Benoîte tanben, una petita vièlha viva, l'uèlh maliciós, que se deleita amb lo test del celibat dels capelans, de la faiçon de confessar. Es carcanhada per causir son "après la mòrt" e se demanda cossí tuar lo temps.
- de Maguelone que ten son jornal intime lo temps del COVID. Es tota trebolada pel recaufament climatic.
Clamenç, el, pren plaser a grafinhar las politicas d'aquí d'enlà sens doblidar, Ucraïna. Es a se demandar "Ont anam ?" d'un biais risolièr e trufandièr.


EQUIPA ARTISTICA


Clamenç (André Clément) : Umorista

FICHA TECNICA


Condicions materialas :
Sala escura
Scèna pas obligatòria

CONTACTE DIFUSION

Site internet : clamenc.fr/
Port.: 0686960903.
Adresse électronique : andre.clement@wanadoo.fr
vignette_revol.jpg
Videoguida : La Revolucion francesa e las lengas de França (en lenga occitana sostitolada francés)

Aquel videoguida d'animacion s'estaca a l'estudi d'aquela periòde carnièra per las lengas de França, que constituïguèt la Revolucion francesa (1789-1799). 

Foguèt realizat en 2023 dins la continuitat de la colleccion e-Anem, mercés al partenariat negat entre lo CIRDOC - Institut occitan de cultura e l'Universitat Tolosa Joan-Jaurés. 

Version occitana sostitolada en francés.

Tèxte occitan

Quand restontís la Revolucion francesa, sos partisans son confrontats a un dilèma : lor objectiu es d’espandir lo messatge revolucionari demest lo pòble per obténer son sosten. Mas pauc de monde sabon lo francés, la màger part  parlan lor lenga regionala.  

Al començament, los revolucionaris s'encargan de traduire los decrets novèls dins las lengas de França. L’entrepresa es gigantassa, e fa espelir 96 volums de traduccions. 

Mas apareisson lèu mai d'un empach : economics, tecnics e sustot ideologics. D’unes revolucionaris presican d'efèit un apròchi radicalament diferent. Tre 1790, lo Provençal Mirabeau declarava « Il est temps de parler françois dans les lois françoises, et d'ensevelir ce style gothique sous les débris de la féodalité » mentre que l’abat Grégoire lançava una enquista granda sus « les moyens d’anéantir les patois ». 

La politica de traduccion es finalament abandonada alara que l'ostilitat cap a las lengas regionalas s'impausa pendent la Terror. Lo deputat Bertrand Barère ten un discors violent ont assòcia las lengas de França als contrarevolucionaris fanatics e a la barbariá. Es représ per l’abat Grégoire que preconiza de fòrabandir los parlars locals al profièit del francés, sola lenga que se deurà ensenhar dins las escòlas de la Republica. 

Aquel climat que s’i mesclan ostilitat declarada e presa en compte pragmatica de la realitat de terren empachèt pas pr’aquò l'usatge de las lengas localas dins los escrits de propaganda, revolucionaris tanplan coma contrarevolucionaris. A Tolosa, lo paire Sermet, defensor afogat de la Revolucion, dispausa aital d’una notorietat considerabla. 

Finalament, ça que la, la Revolucion vei lo trionf d’una linha dura que fa del francés la sola lenga de la libertat e del progrès, e remanda las lengas regionalas al passat e a una societat retrograda. Una fractura ideologica en forma d’oposicion binària que travèrsa los sègles e pesa encara uèi dins lo paisatge politic francés.

contes-provença-salamon-huet.jpg
Rémy Salamon
Elsa Huet
Un album beròi de quate contes de Provença, entaus grans com entaus petits, amassats per Rémy Salamon dab l’ajuda de Betty Alasio, Mirelle Combe-Trinquier, Yannick Chaumette e Jean-Pierre Reynaud entà la mesa en fòrma e la traduccion en provençau, grafia classica. Las illustracions que son de Elsa Huet.
sus 116