Explorar los documents (1132 total)

vignette_mounin.jpg
Entrevista amb Roger Monin
Mir, Didier (19..-....). Collecteur

Roger Monin es un comedian occitanista qu'a fach partida de la tropa del Centre dramatic occitan.

Participèt a la pèça Lo darrièr moton de Gaston Beltrame, mesa en scèna per Andrieu Neyton en 1971, al subjècte del camp de Canjuèrs.

vingette_lenga.jpg
Association Subran

PRESENTACION

Concèrt en memòria de René Duran, ardent defensor de la cultura occitana, membre del projècte Levar Lenga, disparegut subitament lo 16 d'agost de 2020 en cors de creacion.

L'espectacle « Levar lenga » recampa los tèxtes de René Duran e de Jaumes privat, meses en musica per 13 artistas a l'entorn d'una mesa en scèna susprenenta que met l'espectator al còr de la scèna. 

Pèça de 1h15 entièrament compausada a l'entorn d'artistas singulars que crean e òrban dempuèi d'annadas nombrosas  e escultan lo paisatge cultural rutenis e avaironés. Faire sonar las riquezas linguisticas e artisticas localas. 

Creacion multi-generacionala que recampa divèrsas expressions artisticas : poesia, musica, dança e visual. Faire descobrir a un public larg tèxtes d'autors occitans magèrs : Jean-Marie Pieyre e Jaumes Privat. 

La lenga occitana dins aquela proposicion aquerís una dimension artistica contemporanèa. Pel biais dels tèxtes, de la musica e de la dança, aquela creacion fa apèl a nòstra memòria e al nòstre imaginari tot en se projectant vèrs lo monde d'uèi notadament dins sa dimension sonora. 

EQUIPA ARTISTICA 

Amb : 

Jaumes Privat – tèxte e visuals

François Bessac – electronic e objèctes sonòrs

Igor Boyer - performança e objèctes sonòrs

Antoine Charpentier – cabretas

Isabelle Cirla – clarineta bassa

Lore Douziech – dança

Julia Hanadi Al Abed – votz augmentada e projeccion sonòra  

Laurence Leyrolles – dança

Nicolas Marmin – electronica e objèctes sonòrs

Pascal Niggenkemper - composicon, direccion artistica e contrabassa

Papillion – batariá, percussion e objèctes sonòrs

Guy Raynaud - electroacoustic, difusion de son e espacialisacion

Fabien Salabert – regia

Jean-Jacques Triby – vièla a ròda  

FICHA TECNICA

Un espaci cairat de 20m de costat, dins aquel dispositiu evoluan liurament lo recitaire – Jaume Privat – e las dos dançairas, dins cada canton del cairat, un musician (electronic, objèctes sonòrs e percussions). 

Al centre d'aquel cairat, un cèrcle de 5m de diamètre. A l'interior qu'aquel cèrcle, un quatuor de musicians d'instruments acostics, sus aquel cèrcle, quatre gropes d'escolans jogan de la « luteria rurala ». Espacializacion sonòra : 4 encenchas plaçadas suls 4 costats del cairat, activadas per dos electroacosticians plaçats a l'interior del cairat. A proximitat del cèrcle se tròba una batariá. 

CONTACTE DIFUSION

ASSOCIATION SUBRAN : 1, rue Eugène Viala, 12000 Rodez / president Jean-Jacques TRIBY

07 68 52 63 99 / subran.asso@gmail.com / licence de spectacle  2-1123440 et 3-1123441


vignette_bizot.jpg
Entrevista amb Magali Bizot-Dargent
Mir, Didier (19..-....). Collecteur

Artista pintre, autora, cantaira, Magali Bizot-Dargent es egalament comediana. Faguèt partida del Centre Dramatic Occitan tre sas debutas e joguèt dins la pèça Lo darrier moton de Gaston Beltrame, mesa en scèna per Andrieu Neyton en 1971.

vignette_bramerie.jpg
Entrevista amb Andrieu Neyton et Miquèla Bramerie
Mir, Didier (19..-....). Collecteur
Nascut en 1935 a Tolon, Andrieu Neyton es un òme de teatre. En 1971, fonda lo Centre Dramatic Occitan, puèi en 1984, lo Teatre de la Mediterranèa. En 1971, met en scèna Lo darrièr moton de Gaston Beltrame, una pèça que tracta de la question del camp de Canjuèrs.
Miquèla Bramerie es una cantaira en lenga occitana. A animat lo grop Lei Chapacans. Jornalista plan populara en Provença, produguèt l'emission Vaquí sus FR3-Marselha pendent tretze ans, a partir de 1981.
vignette_recolte.jpg
Anolis
LAVLAC

PRESENTACION 

Mai de 600 000 manifestantas dins las carrièras de Montpelhièr per protestar contre lor  misèria comuna : «  Fòra lo frau ! Estòp al sucratge ! »
Vaquí la cronica d'un cofle « tsunami » en plen còr del Miègjorn que faguèt tremolar la IIIena Republica. 
La votz contaira rapòrta la revòlta viticòla de las annadas 1900 dins lo Miègjorn, principalament a travèrs lo prisme de son leader - Marcelin Albert - en i imbricant anecdòtas, contes e cants pròpris an aqueles temps. 
Creacion oratòria : 
Aprèp una intensa consultacion dins divèrs documents istorics, de la granda Istòria, contes e istòrias popularas an poscut s'entermesclar sens perdre lo fial. 
L'espectacle es doncas : « la remembrença multi-tonala de Marcelin ». 
Una marcha de la memòria en fin d'annada de 1907 alara que la revòlta es ja passada : Marcelin qu'a reviscolat las folas, marcha sol dins Argelièrs. Aprèp aver saludat al lavador la darnièra contaira del vilatge, contunha son percors per nos embarcar al grat de sos passes dins sos sovenirs, partidas participantas de l'Istòria meridionala. 
« Lo sovenir es un poèta, ne'n fagatz pas un istorian » se disèm,  e l'astre aquí es que Marcelin Albert a mai d'una casquetas, la del poèta notadament. Costejam aital los estats d'arma del « redemptor de la viticultura » - mas tanben, recèptas insolitas, cants, discorses de l'epòca – e evidentament, de contes que se mesclan a la trama en ofrissent una subtila reculada analogica sul debanament d'aquela revòlta. 
La contaira es pas una istoriana, garda l'equilibri entre los faits reals e los contes, companhons de camin estimats e causits sens asard. 
La contaira es pas pus una musiciana, mas « musicala ». Dos mbiras, un saxo-flûte e un acordeon acompanhan lo raconte, qu'es contat en sièis partidas – coma aitant de colors per abordar la vida de la vinha, la pauperizacion del pòble, sas revendicacions, la montada en fòrça de l'epopèa dels «gusses », son estonant desnosament e l'epilòg al lavador del vilatge. 

EQUIPA ARTISTICA

Contaira : Anolis
Annelore Daycard dicha Anolis – s’es revelada contaira sus las scènas colombianas fa 14ans. Partida en 2007 per menar una enquèsta en Colombia sul rapòrt entre Oralitat e Violéncia, a tescuda sa ret artistica pendent 5 ans. Fargada per aquela experiéncia multiculturala, conta d'istòrias ancoradas – tintadas d'una frescor tropicala. 
 
 

FICHA TECNICA

Durada : 1h15
Public : Adultes (+de 10 ans)

Espaci scenic : 
2x3m
Autonomia en luses e sons.
Alimentacion electrica demandada
Possibilitat de faire l'espectacle en exterior.  

CONTACTE DIFUSION 

Site internet  :  lav-lac.org 
Tèl :  06 45 95 45 14
 
vignette_ventour-1914.jpg
Armana dóu Ventour e dis Aupiho. - 1914
Vidau, Léopold (1862-1926). Directeur de publication
Cada numèro de l'Armana compren un centenat de paginas, dont un vintenat de paginas d'anóncias publicitàrias, generalament en provençal. Lo contengut es plan divèrs, s'i tròba lo calendièr aital coma d'informacions sus la vida del Felibritge, mas la produccion literària es predominanta.
vignette_ventour-1913.jpg
Armana dóu Ventour e dis Aupiho. - 1913
Vidau, Léopold (1862-1926). Directeur de publication
Cada numèro de l'Armana compren un centenat de paginas, dont un vintenat de paginas d'anóncias publicitàrias, generalament en provençal. Lo contengut es plan divèrs, s'i tròba lo calendièr aital coma d'informacions sus la vida del Felibritge, mas la produccion literària es predominanta.
vignette_ventour-1912.jpg
Armana dóu Ventour e dis Aupiho. - 1912
Vidau, Léopold (1862-1926). Directeur de publication
Cada numèro de l'Armana compren un centenat de paginas, dont un vintenat de paginas d'anóncias publicitàrias, generalament en provençal. Lo contengut es plan divèrs, s'i tròba lo calendièr aital coma d'informacions sus la vida del Felibritge, mas la produccion literària es predominanta.
vignette_ventour-1911.jpg
Armana dóu Ventour e dis Aupiho. - 1911
Vidau, Léopold (1862-1926). Directeur de publication
Cada numèro de l'Armana compren un centenat de paginas, dont un vintenat de paginas d'anóncias publicitàrias, generalament en provençal. Lo contengut es plan divèrs, s'i tròba lo calendièr aital coma d'informacions sus la vida del Felibritge, mas la produccion literària es predominanta.
vignette_ventour-1910.jpg
Armana dóu Ventour e dis Aupiho. - 1910
Vidau, Léopold (1862-1926). Directeur de publication
Cada numèro de l'Armana compren un centenat de paginas, dont un vintenat de paginas d'anóncias publicitàrias, generalament en provençal. Lo contengut es plan divèrs, s'i tròba lo calendièr aital coma d'informacions sus la vida del Felibritge, mas la produccion literària es predominanta.
sus 114