Cahier d'écolier petit format à l'effigie de Mistral contenant le manuscrit d'une scène comique, écrite par Emile Barthe, poète et auteur dramatique, élu Majoral du Félibrige en 1925.
Bien qu'aucune date ne soit indiquée, il est néanmoins facile d'estimer la période approximative d'écriture puisque cette scène fut publiée en 1934.
Ce manuscrit regroupe des poèmes de Jacques Prunac, connu sous le nom de Jacques Libérat ou encore, de Mèstre Prunac. Outre ses fonctions de boulanger-pâtissier à Sète, il écrivit des poésies en provençal.
Les poèmes de cet ouvrage sont dédiés à Rosalie Prunac (petite fille de Jacques Libérat) par son oncle, F. Prunac.
Le recueil se scinde en deux grandes parties, une première dédiée aux poèmes occitans, et une seconde aux poèmes français.
Petit manuscrit à tranche doré, dédicacé à Carmen Sylva, pseudonyme de Élisabeth Pauline Ottilie Louise de Wied, reine de Roumanie de 1881 à 1914.
L'auteur, Frédéric Estre utilise le pseudonyme « Lou felibre de la mousèlo » lorsqu'il écrit en provençal, comme c'est le cas pour ce manuscrit, et « Chan Heurlin » quand il emploi le dialecte lorrain.
Lectura per Silvan Chabaud d'un poèma extrach del recuèlh Leis Illas Infinidas (ed. Jorn, 2012).
Enregistrament realizat en 2012 per Camille Martel.
Transcripcion :
CORALH
Passi e repassi la sabla
entre mei dets.
Sus ma pèu
pauc a cha pauc resquilhan
peiretas, codolets, gravetas e cauquilhas
es a dire
montanhas, còlas, combas, bauç e planuras
esbrigats
decompausats en milierats de milierats de gruns.
Una farina de monde.
E, a l'azard de la ressaca,
la mar que destria lei causas
laissa aparéisser
una branca de coralh :
letra roja
d'un alfabet ensebelit
ai nuechs miegterranas.
Jogaire –bateire- e afogat de tambornet participa a sa renaissença per la creacion d’una federacion en 1939 e la refonda de sas règlas en 1954, a partir del tamburello italian.
Biografìa detalhada :
Lectura per Ives Roqueta d'un extrach de son poèma L'escrivèire public. Extrach sonòr publicat dins lo disc de la colleccion Trésors d'Occitanie (ne saber mai) consacrat a Ives Roqueta, produch per Aura - Occitània Productions.
Transcripcion del texte :
Quand aurai tot perdut
ma memòria ma lenga e lo gost de luchar
me virarai encara un còp cap a vosautres
òmes mieus
carretièrs jornadièrs pastres varlets de bòria
visatges doblidats esperduts renegats
dins un temps que vòl pas
que pòt pas espelir
e traparai dins vòstre agach
dins lo quichar de vòstras mans
dins vòstres crits mandats de lònga
de fons a cima de la terra
e que degús pòt far calar
una rason de creire encara
Tornarai èsser per vosautres
abitants pesucs e maladrechs
d'un païs de la votz d'enfança e de tèrra
lo mainatge qu'ai pas quitat d'èsser
un enfant de la vila en cerca de l'amor
del pibol plegadís coma un cant de lauraire
trevant los nauts pelencs
de la vòstra memòria
d'òmes que sabon tot sens aver ren legit
que lo libre del temps que fai (fin de l'extrach sonòr)
Quilharai una taula
contra lo vam dels serres
e me farai per vautres
escrivèire public
Menina
Fa tant de temps que las ai pas pus vistas, mas drolletas. Tant de temps, que sabi ieu, un an e mièg, pel mens, que dels ans n'ai perdut lo compte, ara. Quand i son pas, aicí, l'ostal sembla vuèg.
Mon filh e ma nòra fan pas cap de bruch. Despuèi que son a la retirada totes dos e que son tornats viure aicí, al mieu, mon filh passa totas sas jornadas defòra, dins l'òrt, a la pesca, a la caça, o bricolèja, dins la passada.
E ma nòra fa lo tren de l'ostal, gaita la television, va veire las vesinas. Los ausissi gaireben jamai. I a pas que quand ma pichòta filha e son òme arriban, per las vacanças, qualques jorns solament que lor cal tanben anar veire la familha d'el, del costat de Tolosa, que i a un pauc de vida dins l'ostal.
Que las pòdi ausir, las pichonetas, que corrisson d'en pertot, que cridan, que se ploran, que se carpinhan, que cantan. Que rison. Mas fa tant de temps que las ai pas pus vistas. Dos ans gaireben. Cossí devon aver cambiat, Angelica, la granda, qu'a fach uèch ans en abrial, e Ninon , la pichoneta, que n'a cinc despuèi setembre. Qué donariái pas per las tornar veire. Paura de ieu! Mas las vacanças son aquí, aqueste còp, ne soi solida.
Extrach tirat de «Menina» de VERNET, Florian, Vidas e engranatges, IEO edicions, Castres, 2004.