Explorar los documents (5750 total)

vignette_passeport.jpg
Sandra Juan, CIRDOC - Institut occitan de cultura

Tornar trobar lo passapòrt : https://www.toulouse.fr/web/cultures/passeport-pour-l-art

PRESENTACION : 

Lo Passapòrt per l'Art ofrís als enfants un percors artistic e cultural que contribuíß a lor formacion artistica e a lor accès a la conéissença.

La Vila de Tolosa met en òbra aquel dispositiu d'Educacion Artistica e Culturala per favorizar l'accès a las arts e a la cultura, dins la diversitat de las disciplinas e de las practicas. 

Organizat sul temps escolar, lo Passapòrt per l'Art s'apuja sus un partenariat construit entre la Vila de Tolosa e l'Educacion nacionala e a per objectiu de favorizar l'accès a la cultura dels joves tolosencs, per la mesa a disposicion cada an d'un percors de descobèrta o de practica d'una activitat artistica e culturala. Aqueles percorses s'adreçan exclusivament als escolans de las classas de la Granda seccion de l'escòla Mairala als CM2 de las escòlas publicas de la vila de Tolosa.
 

CANDIDATAR : 

Podètz despausar la vòstra candidatura fins al diluns 21 de febrièr de 2022, 12h a l'adreça seguenta : passeportpourlart@mairie-toulouse.fr
Entresenhas > contacte per telefòn al 05 62 27 43 22.
vignette_catalogueTe.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

Aquí es vengut lo temps de la metamorfòsi, lo del grand bolegadís. Aital s’acaban las nòstras certituds, descubrissèm un monde ont se petaçan l’eveniment e l’inatendut per butar en avant las frontièras del concebable. Sabèm pas se nos demòra un dedins e un defòra,  un envèrs e un endreit,  un òrdre e un caòs, un futur que siague pas un present repapiant. Pasmens, los artistas perseguisson lor òbra, l’autor d’escriure, la cantaira de compausar, lo contaire de dire. Alara cal pas creire que dins lo revolum actual del monde se fargue pas, de per en dejós, una paraula novèla. E se nos sembla de còps que las parets de la necessitat  se rapròchen dangierosament de nosautres, nos demòran la lectura, l’escota e las experiéncias sensitivas de totas menas per nos en desliurar. Las sorsas de meravilhament son inagotablas e la nòstra cultura ne manca pas, aqueste numerò de Tè ! ne fa encara la demonstracion. Que, païses de Carnaval e del borlesc, sabèm qu’una vitalitat prigonda, creativa e poderosa se manifesta dins los marges e contribuís al novelum. La prima apròcha !  

Qu’es aquò, Tè! ?

Al fial de las paginas, classadas per grandas tematicas mas que los contenguts dialògan entre els d'un domeni a l'autre, vos propausam per aquel catalòg novèl de la creacion occitana actuala, una seleccion plurala. Plurala dins sas formas e expressions (romans, concèrts, espectacles de teatre, exposicion...), mas tanben quand se fa lo miralh de la granda diversitat de l'expression occitana dins totas sas formas dialectalas, del provençal al gascon en passent pel lengadocian. 

« Seleccion » que significa pas « exaustivitat »
, aital los numèros a venir de Tè! vos convidaràn a descobrir de creacions novèlas, d'artistas inedits, tot en demorant al mai pròche de l'actualitat. 
Per fin de vos ajudar dins las vòstras causidas d'aquisicion e de programacion, aquelas presentacions seràn acompanhadas d'informacions tecnicas e de pictogramas que lo detalh es presentat sus la primièra pagina del catalòg. Caduna d'entre ela remanda tanben, a una presentacion en linha, al còr del portal de la creacion occitana actuala : fabrica.occitanica.eu, per una presentacion detalhat (e bilingüa).

E, plan segur, esitètz pas a sollicitar las equipas del CIRDÒC - Institut occitan de cultura per vos acompanhar dins las vòstras cèrcas, las vòstras presas de contacte, o per beneficiar dels servicis e otisses propausats dins lo quadre de l'ofèrta a las collectivitats (detalh en pagina 27 del catalòg).


Consultar lo primièr numèro del catalòg Tè! en linha : AQUI

Bona lectura e bona immersion !
vignette_agendajppop.jpg
L'Alambic des Arts
PRESENTACION 

Irena es perduda. Pendent una collècta de racontes en occitan, la daissem pas dire son istòria, se compren l'occitan, Irena lo parla pas. Estabosida per la violéncia d'aquela exclusion, va refusar de causir entre lo francés e l'occitan. A comptar d'aquel moment, debuta per aquela vagabonda de l'entre-dos, una quista onirica e amusanta a l'encontre de sos aujòls, descendents, amors o... emplegaires. 

INFORMACIONS PRACTICAS


L'Alambic des Arts -  Place de la Poste 105 Rue Lutter Sondersdorf 40190 Villeneuve de Marsan
Entresenhas e reservacions : culture@cc-vdm.com / 05 58 93 08 00.
vignette_57649.jpg
Fraisse, Chantal
« La petite troupe de Notre-Seigneur se dépêchait d'aller chanter matines. Toute la nuit un vent mauvais avait ramassé des gerbes de pluie pour les jeter avec rage contre les fenêtres du dortoir. Les moines les plus vieux n'avaient pas beaucoup dormi. Il ne faisait pas froid mais les corps et les esprits étaient encore enveloppés de la couverture tiède du sommeil. A la queue-leu-leu les bénédictins de Saint -Pierre s'en allaient vers le chœur de l'église. Cette nuit d'avril où le printemps attendait, encore caché quelque part sous terre, tout valsait, feuilles, branches et manteaux. Le vent qui sifflait poussait au derrière et puis, d'un coup, se retournait pour vous gifler au visage. Tout était sens dessus dessous : même le jeune moine si docile qui aidait le sacristain et qui devait allumer les torches le long du mur avait oublié de les abriter. Une sur deux ou presque s'était éteinte. Alors le pavement trempé de la longue galerie ressemblait à un serpent géant : un anneau luisant et l'autre obscur. Les hommes entraient un instant dans la lumière pour plonger aussitôt dans la nuit. Pas sûr que personne n'ait disparu, avalé par le grand serpent. En approchant de l'église on y voyait mieux, avec la lueur rousse des cierges qui gardaient l'autel. Le sacristain n'avait rien dit à l'enfant qui avait oublié de protéger les lumières, le novice Bertrand, celui qui boîtait bas. C'était le fils de la dame de Lagarde -Dieu, qui vivait depuis quelques mois dans le quartier des femmes du couvent. Il y avait quand même quelque chose qu'il ne comprenait pas : pourquoi ce jeune n'était pas resté avec les autres novices et leur maître, dans les bâtisses du nord ? »
vignette_57647.jpg
Ramonda, Caterina
L'istoria de Joanin es un conte de la tradicion occitana, escrich aqui per Caterina Ramonda dins una version bilingua (occitan - italien) per los pichons, amb d'illustracions d'Edoardo Marconi.

Libre per enfant partant de 4 ans
vignette_57634.jpg
Estèbe-Hoursiangou, Danièle
Aquel recuèlh pichòt, lo segond de Danièle Estèbe-Hoursiangou, publicat per JORN (aprèp Parçans esconuts, 2013) ten doas parts.

La primièra es compausada de dètz e sèt poèmas brèus que perseguisson lo tèma central de l'autora, lo rapòrt al còs fisic e a la consciéncia. Pasmens, a aquel tèma, aqueles poèmas n'ajustan un de mai, ponhent e dolorós, lo de la pèrda, de l'abséncia e del dòl, coma dins lo tèxt entitolat « Ua gauba » : « L'aviéner n'ei pas mei qu'un present iteratiu, escandit per ua dolor sosterrana qui s'encairè au dehens de jo, pesanta coma un nin qui refusa de nèisher, a còps dormilhosa, a còps envadissenta dinc a l'estofament. »

La segonda part, Trinitat, es una pròsa poetica adreiçada al marit defunt. Quand dos èstres s'aiman, un « nos » apareis que subreviu a la desaparicion de l'un dels dos e abita la consciéncia del subrevivent. Aquò's aquel « nos » qu'ensaja de far existir aquel cant funèbre, que ven cant de vida, al mens lo temps que dura. Aquel biais de viure lo dòl qu'espròva la que demòra, impausa son evidéncia consolatritz, mercés a una lenga musicala e fluida. Nos daissam enrebalar per ela e capitam de véncer la mòrt, al mens tant qu'aquela musica s'ausís. Non es pas aquò, cap e tot, la mission mai nauta de la poesia ?
vignette57633.jpg
Dupon, Maëlle
Vènus a l'Escorpion qu'ei un raconte poetic originau suus tèmas deu desir e de la Lenga, on la votz de la lenga occitana amenaçada s'encarna dens la d'un personatge femenin oniric e intemporau, tot en pintrar un tablèu viu e realista de la vila de Montreal, au Quebèc.
vignette_57610.jpg
Decòr, Miquèl
En Menerbés, per las vinhas, los cabanòts servissián, e benlèu encara, per recaptar los espleches, abrigar de l'auratge vendemiaires e vendemiairas, aculhir las amors bartassièras qu'i venián e, quau sap, venon totjorn, nisar d'amagat.

La particularitat d'aquestes granjòts e autres masets es que pòrtan de pichons noms femenins : Carmen, Liseta, Annà... Entau s'aparentan a de villàs de vila batejadas dau mème biais.

Miquèl Decòr a causit d'evocar lo destin tragic o malaürós d'unas femnas e filhas presas dins la chavana de la guèrra, victimas de degalhs collateraus. Aquestes tèxtes fan resson e son lo pendent umil – rapòrt a la situacion de las femnas de l'epòca – a Agost de guèrra publicat en 2007 dins la colleccion A Tots de l'IEO. I trobam la mèma ambicion de l'autor de rendre justícia a d'èssers simples sovent moguts per l'amor.

Aquesta publicacion, fisada per Miquèl Decòr a l'IEO-Erau, l'autor l'aurà pas vista espelir, que se n'anèt dins l'annada. Grand gaug que n'auriá agut...
vignette_Tresbadors.jpg

Los Tresbadors traduit littéralement de l’occitan signifie les trois troubadours. 
Ce groupe de trois jeunes musiciens vous proposent de  voyager entre Quercy, Ariège, Centre-France, Gascogne, Languedoc sur des rythmes enjoués de musique traditionnelle occitane. 


Jessy-Lou
 : Saxophone Alto, Saxophone soprano, Saxophone ténor, Chant, Cajon


Thibaud
 : Trombones Ténor et Basse,Tin Whistle, Kick, Cajon


Mathys
 : Accordéon Chromatique, Aboès, Clarin, Clarou, Graïle, 16 pouces, Gaita de Boto, Bohas, Craba, Fifres, Kick et Chant 

 
Los Tresbadors propose : 
- d'animer des bals traditionnels : au choix, danses des Pyrénées, des Landes, d’Auvergne, du Centre, du Béarn, du Pays Basque !
- d'intervenir lors d'un concert-conférence comprenant à la fois un voyage musical et une présentation des instruments utilisés par ces trois musiciens


CONTACT : 
Association Los Fasedors de Sons
18 Quater Chemin de Bourges
Pamiers , 09100
triojtm@gmail.com
06-95-14-74-20

vignette_57568.jpg
Recuèlh dels racontes finalistas del “II Concors de Racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols”.
sus 575