Explorar los documents (998 total)

vignette_LaGranja.jpg
Fons Georges Delbos
Delbos, Georges (1920-2018). Collecteur
Georges Delbos (Faicelas, 1920 - Gramat, 2018), foguèt prèire oltés, professor de filosofia, collectaire e istorian. Après d’estudis de filosofia e de teologia al Pichon Seminari d’Essaudun, al que dintra en 1934, pronóncia sos vòts en 1940 a la fin de son noviciat a Marselha e es ordenat prèire a Borges en 1946.
Sa longa carrièra d’ensenhaire lo fa peregrinar en França metropolitana e tanben a Nomea en Nòva Caledònia que farà l’objècte de qualques unes de sos trabalhs d’istorian. Aquesta vocacion d’istorian, es son vilatge natal que la li revèla : Faicelas. A la fin de las annadas 1960 e a la debuta de las annadas 1970, entrepren una monografia istorica de Faicelas que donarà luòc a una tèsi d’universitat Faycelles en Quercy que ne tirarà una publicacion en nòu librets : Il y a cent ans... UN VILLAGE QUERCYNOIS.

En mai d’un apròchi de la preistòria e de l’istòria politica del vilatge, es sustot l’istòria de la vida vidanta de las gents e de las mentalitats que l'interèssa d’estudiar e de publicar. La preparacion combinada de la tèsi e de l’obratge dona luòc a una seria d’enquèstas sonòras depausadas als Archius Departamentals d’Òlt e numerizadas, que lor estudi foguèt fisat a l’associacion La Granja.
vignette_vielha.jpg

PRESENTACION

Aquela mòstra originala del plastician Robin Chouleur, propausa d'explorar la figura de la Vièlha dins la tradicion occitana e, al delà de metre en relèu la plaça essenciala de las femnas dins los procediments de transmission. Sus la basa d'un ensemble de retraches eissits de las colleccions del CIRDÒC – Institut occitan de cultura e de sos partenaris, l'artista torna trabalhar los imatges, modificant lo lor aspècte primièr per nos convidar a n'interrogar lo sens prigond, a costat del qual, de còps, passam. E, dins lo legendari occitan, la figura de la vièlha es una figura cosmogonica essenciala, sorça del vent, de l'aire e de la ròca...

Robin Chouleur 
Nascut a Nimes, Robin Chouleur viu e trabalha en Occitània. Enfant, la proximitat de sa familha amb lo mitan artistic lui permet de descobrir las òbras abstraitas dels artistas Claude Viallat e Roger Vilder. Ne conservarà una propension a l'abnegacion dins la repeticion dels motius, un engatjament fisic dins l'acte creatiu tant coma una volontat de descompausar los diferents moviments que constituisson aitant d'etapas dins lo traçat de sos dessenhs. Uèi, Robin Chouleur explòra dins sas òbras las logicas que se desplegan al sen de caduna d'aquelas cellulas elementàrias. Amb elas, faiçona de sistèmas inter-relacionals coërents en recrutant de règlas constructivas de las declinasons multi-escalaras. 


INFORMATIONS PRATIQUES



Vernissatge lo dijòus 09/03 a 18h30 - Maison de ma Région de Béziers (Plaça Jean Jaurès, 34500 Besièrs)

Infos : 04 67 11 85 10 / info@oc-cultura.eu
vignette_riquier.JPG

PRESENTACION

Chansons du troubadour GUIRAUT RIQUIER DE NARBONA (…1230 – 1292…), Doctor de trobar à la cour de Tolède ALFONSO X EL SABIO (1221-1284)
Guiraut Riquier (…1230-1292…) 

« Guiraut Riquier es nascut a Narbona als alentorns de 1230 e i visquèt fins a 1270 de son mestièr de trobador a la cort de « l’onratz vescoms Narbones » Amalric IV. 
Dins las 48 cançons que son notadas amb las melodias dins lo manuscrit medieval, Guiraut Riquier nos apareis coma un excellent compositor, abil e rafinat, qu'elèva l'art de la monodia al som de la virtuositat. Se n'èra el-meteis l'interprèta, se pòt pensar qu'aquel trobador de la fin del sègle XIII èra un cantaire virtuós. 

Dins un trobar classic, compausa sos Verses, Cansos, Retroenchas, Albas…  per una dòna nomenada Bel Depòrt, Plan Faita o Bèl Plaser ; per la Dòna dels Cèus o encara per la Vescomtessa Na Felipa D'Anduza. Mas Guiraut Riquier tròba pas de resson a son trobar de maèstria, art poetico-musical complèxe e finament elaborat de sabers e de coneissenças. Aquela polida manièra de trobar que son confraire d'Italia, Sordel de Goito, aviá ja abandonada, es pas mai presada en Lengadòc o en Provença, ont los nobles se son apaurits aprèp la crosada albigesa qu'a decimat Largueza e ricor. Las corts son pas aitant lusentas que pel passat e i a pas mai de plaça pels poètas-cantaires demest aqueles senhors a las manièras frustas importadas amb l'ocupacion dels crosats, ni demest aqueles clercs inquisitor, insensibles a l'art de trobar, e que pensan qu'a s'enriquesir pel pilhatge. Alara Guiraut Riquier s'arrèsta pas de testimoniar suls mors « avilits »de son temps e de denonciar aquel monde enfachilhat.

Lo trobador de Narbona prepara son exili. En 1270, aprèp la mòrt del vescomte, escriu sa primièra retroencha en l'onor dels Catalans en espèrant veire s'installar a la Cort del rei Jacme d'Aragon :  Entre·ls catalans Valens / e las domnas avinens... 
Mas es a la cort de Toleda, ont emigra, que va trobar un protector en la persona d'Alfonso X El Sabio, rei de Castilla e Leon. Guiraut Riquier sejornarà mai de dètz ans alprèp d'aquel rei sapient e benfactor, e defendrà son estatut de trobador e de doctor de trobar. 
An aquela cort ont vivan de musicians nombroses, dansaires o batelaires, Guiraut Riquier propausa al rei, dins una suplicatio, un classament dels artistas en quatre categorias : les bufos (jonglaires amusaires), los joglas (instrumentistas e interprètas de trobar), los trobadors (los que troban motz e sos), e los doctors de trobar, los qu'escrivan vers perfièits, los racontes e las bèlas poesias didacticas, e que transmetan lor saber als gens de valor ; En l'an 1275, aquela declaracion auriá estada adoptada pel rei... o benlèu per Guiraut Riquier el meteis. Que se considerava coma lo digne eretièr dels trobadors famoses. 
A la cort de Toleda, 420 cançons en galaïco-portugés, Gallego, son notadas e compiladas per formar un manuscrit enluminat bè representant nombre d'instrumentistas que lo rei dedicarà a la Santa Verge : Las Cantigas per la Santa Maria, un dels cançonièrs los mai importants d'Euròpa medievala ». Gerard Zuchetto, la Tròba, l’invention Lyrique des Tr., Éd. Tròba Vox 2017

EQUIPA ARTISTICA

Amb :

Sandra Hurtado-Ròs : cant, serpati
Mick André Rochard : vièla a ròda, oud, guiterne
Bertrand Bayle : guiterne
Laurence Fraisse : flaüta
Patrice Villaumé : tympanon, vièla tenor 
Christophe Montet : percussions
Gerard Zuchetto : cant, claris, direccion

FICHA TECNICA

De contactar lo difusor Trob'Art Productions

CONTACTE DIFUSION

Troubadours Art Ensemble 
Site internet : https://www.art-troubadours.com/
Pagina de la creacion : https://www.art-troubadours.com/clamor/ 


vignette_59109.jpg
Roch, Alan
Aqueste libre vos serà d'una granda utilitat quand passatz a taula o quand bevètz un còp per lançar una convèrsa, per vos mostrar aimable (o desagradiu...), per èsser trufarèl (sus un ton seriós), per alucar una disputa de las bèlas o just per dire quicòm... De mai, prendretz part atal a l'autentificacion populara d'aqueles dos milierats de formulas e obraretz per que los moments de manjar e de beure demòren de temps d'escambis, de paraulas, de sociabilitat e de convivialitat !
vignette_saga.jpg
Jonathan CAPDEVIELLE
Association POPPYDOG

PRESENTACION

Al sen de ma familha i a, i aviá, personas, personatges cal dire, qu'an noirit mon imaginari, mas obsessions e tanben influit sus la manèra de crear mos espectacles. 
Pendent una periòde carnièra entre l'enfància e l'adolescéncia, l'environa familial es estat lo teatre ont jorns aprèp jorns se joguèt una pèça que las scènas son tan risolièras que dramaticas, me trèvan encara a l'ora d'ara. 
Saga met en scèna aquel  « Roman familial » ne tornant visitar los sovenirs dels luòcs e en convocant los personatges e las situacions que compausan los episòdis d'aquela trepidanta vida passada. Aquelas scènas sortidas tot dreit d'un documentari o d'un filme, revelan la teatralitat d'aquela enfància viscuda al còr d'una banda d'adultes que se daissava anar a lo lor instint sens tròp se preocupar de l'endeman o de las consequéncias de lors actes. 
Lo raconte es construit a partir de lo de mos familiars e mai particularament de lo de ma sòrre, que foguèt amb mon bèlfraire, la principala actritz d'aquela istòria. Al platèu, quatre interprètas pòrtan aquel raconte autobiografic ont inventat e ensemble, re-interpretam los eveniments d'aquel passat contat al present e que s'entermescla al passat revisitat. Lo vai-e-veni entre la narracion e las scènas tornadas jogadas, rend compte del caractèr tot a l'encòp euforic, ludic, malenconiós e sorne d'aqueles episòdis de vida teatralizada. 
Dins la pèça, la cronologia dels eveniments n'es pas respectada. L'espaci de representacion es una zòna d'ombra, la de la memòria, que met en lum d'unes eveniments e concretiza de situacions o de scenaris viscuts, tot en daissant la libertat de los transformar e de los alunhar de lor realitat. La memòria opèra per trias, sauts dins lo temps, descalatges entre lo còrs present e lo lengatge, sensacions brolhadas o ellipses. 
Cada material, archius, vidèos, scenografia, lum, còrs, jòc d'actor deu trobar sa plaça per dintrar dins la sinfonia del sovenir. I a doas formas de particions que noirisson lo raconte, la de la paraula qu'es gaireben contunha, dins l'estil d'una pèça radiofonica, e la del moviment dels còrs que s'estira, se descala e per moments, se calha. 
Dins aquela massa memoriala, la frontièra entre la realitat e la ficcion es tenguda. Una dissociacion s'exercís entre lo còrs e la votz, entre l'accion e la paraula per fin d'èsser al mai près de l'agach portat per l'enfant sus aqueles eveniments atemporals de còps deformats, exagerats, absurdes e que son lo miralh de la nòstra identitat. Cada interprèta apòrta una parta de son istòria al raconte e renfòrça lo contengut autobiografic de la pèça. 
Al platèu, aquela memòria pren tanben la forma d'una scenografia concebuda e realizada per Nadia Lauro que la qualifica « d'animal-montanha » en pelissa, preséncia gardiana de la memòria e avaladora de sovenirs.  
Jonathan Capdevielle
 
Dorsièr complèt : AQUI

EQUIPA ARTISTICA

CONCEPCION E MESA EN SCÈNA
Jonathan Capdevielle
TÈXTE
Jonathan Capdevielle avec la participation de Sylvie Capdevielle et Jonathan Drillet
TRADUCCION EN OCCITAN
Joseph Fourcade
INTERPRETACION
Jonathan Capdevielle, Marika Dreistadt, Jonathan Drillet en alternance avec Robin Causse & Franck Saurel
CONSELHIÈR ARTISTIC – ASSISTANT A LA MESA EN SCÈNA
Jonathan Drillet
CONCEPCION E REALISACION SCENOGRAFICA
Nadia Lauro
ASSISTANT A LA SCENOGRAFIA
Romain Guillet
LUMS Patrick Riou
CREACION SONÒRA
Christophe Le Bris
REGIA GENERALA E PLATÈU, BRUTATGES LIVE
Jérôme Masson
REGIA SON
Vanessa Court
REALIZACION COSTUME ANIMAL
Daniel Cendron
REALIZATION COSTUME TRADICIONAL
Cécilia Delestre
IMATGES Sophie Laly, Jonathan Capdevielle
DRÒLLE Kyliann Capdevielle
AGACHE EXTERIEOR Gisèle Vienne e Virginie Hammel
PRODUCCION
Bureau Cassiopée – Léonor Baudouin e Manon Crochemore
DIFUSION, ADMINISTRACION
Fabrik Cassiopée –Isabelle Morel e Manon Crochemore
MERCEJAMENTS
a Anne-Cécile Sibué-Birkeland, Alexandra Murillo, Laetitia Laplace, Maxime Laplace, Cynthia Laplace, Mercedes Tormo, Stéphanie Michaud, Didier Capdevielle, Alexandre Reyes, Florian Hémadou, Guillaume Hémadou, Eliane Roudaut e la còla del Quartz, scèna nacionala de Brest.

FICHA TECNICA 


Sus demanda alprès de POPPYDOG : AQUI

CONTACTE DIFUSION

Poppy Dog
c/o Fabrik Cassiopée, 25 rue Michel le Comte, 75 003 Paris

Produccion – difusion – Administracion :
Fabrik Cassiopée  
Manon Crochemore  |  manon@fabrikcassiopee.fr
Isabelle Morel  |  isabelle@fabrikcassiopee.fr
vignette_adishatz.jpg
Jonathan CAPDEVIELLE
Association POPPYDOG

PRESENTACION

Convocant lo registre de l'auto ficcion, sòrta de documentari jos forma de confession, Adishatz/Adieu, met en evidéncia l'itinerari d'un personatge entre vida reala e vida fantasmada o somiada. La  pèça es escrita a partir de cançons, de conversacions, qu'evòcan coma de quasernets intimes, las raices o la familha.
Las cançons son un dels mòdes d'expression d'aquel jove, intervenon d'en primièr coma una estructura musicala e ritmica puèi al fial del temps, revelan sas obsessions, sas emocions e d'una nostalgia que ganha pauc a chapauc lo public. Cantadas a capella, fan nàisser d'emblada una forma de vulnerabilitat del personatge, son autenticitat. L'abséncia de musica fa ausir mai clarament las paraulas, que resonan coma un lengatge a parta entièra. D'unas cançons son tradusidas de l'anglés al francés, e fan l'objèt de tractaments variats : destornaments, repeticions o decalatges, acompanhament musical cantat o registres que s'entermesclan (de Madonna a Cabrel). 
Adishatz/Adieu es construit a partir de la tecnica de l'imitacion sovent utilizada per divertir. Aquí, es destornada amb una fòrça autrament mai trobla. Es important de multiplicar los contrastes, de compausar amb diferents mòdes d'expression de la votz, per significar d'identitats divèrsas, mesclar las pistas, en jogant amb l'umor e la gravitat, entre autres, coma fòrça de distanciacion. 
Es interessant de rendre visible lo camin percorregut dins aquela temptativa de s'apropriar « un autre » tan coma los otisses mes en òbra per aténher una forma de justessa o benlèu, de s'encalar. E aquò vòl tan per las personas « conegudas » que per las del cercle pròche, familha e amics. S'agís tanben d'empruntar fisicament las posturas dels clips vidèos e de s'apropriar los còdis de la pop, tot aquò dins un lagui de veracitat. Lo còs en moviment se dissòcia de còps de la paraula e daissa ausir las voses d'autres personatges eissits del sovenir. 
A un moment donat, un còr d'òmes aparaís. En causissant d'interpretar amb eles de cants tradicionals, lo personatge met l'accent sus d'estereotipes populars del Sud-Oèst, tot en evocant las raices e la tradicion. La cultura pop, tarbesa, tan coma la de la discotèca fan partida de sas obsessions, de son istòria tanben. Es un mescladís estranh, entre cultura locala e cultura internacionala qu'explòra al long de la pèça. Lo personatge es traversat per d'actitudas multiplas, qu'evòcan notadament la fragilitat, l'adolescéncia o la virilitat. Figura ambivalenta, vacilla entre gràcia e grossieretat. Lo recors al travestiments permet d'accentuar l'idèa d'una forma de solituda, tot en evocant quicòm de delicat e sensible. Lo travestiment es comun a l'òme e a la femna, e pòt èsser utilizat pels dos sèxes. Una estranhesa, un troble que permeton totes los retornaments o destornaments. La solituda es perceptibla : es trista e malenconiosa mas jamai tragica. 
Amb aquela pèça, ai trabalhat sus la nostalgia de las causas, per convocar aquela memòria fondatritz de l'identitat : l'enfància o l'adolescéncia, la nostalgia d'aqueles tubes d'ièr qu'an marcat mon viscut e que resona encara a l'ora d'ara...
 

EQUIPA ARTISTICA

CONCEPCION E INTERPRETACION Jonathan Capdevielle
LUM Patrick Riou
REGIA GENERALA Christophe Le Bris
REGIA SON Johann Loiseau
COLLABORACION ARTISTICA Gisèle Vienne
AGACH EXTERIOR Mark Tompkins
ASSISTÉNCIA AUDIÒ Peter Rehberg
ASSISTANT ARTISTIC PER LAS VIRADAS Jonathan Drillet
DIFUSION, ADMINISTRACION Fabrik Cassiopée – Manon Crochemore, Manon Joly et Isabelle Morel
AMB LA PARTICIPACION d’ECUME, ensemble coral universitari de Montpelhièr – direccion musicala Sylvie Golgevit – amb (en alternància) Pierre-Yves Bruzzone, Renaud Lebrun, Paco Lefort, Jean-Luc Martineau, Olivier Strauss, Benoit Vuillon.
MERCEJAMENTS Aurélien Richard, Mathieu Grenier, Tibo Javoy e Ya Basta, pel enregistrament e lo mesclatge dels còrs “pitaladyfacegalaxymix”, Jean-Louis Badet, e a Barbara Watson e Henry Pillsbury.

AMB L'AJUDA DE DACM e la còla tecnica del Quartz, Scèna Nacionala de Brest.

FICHA TECNICA 


Sus demanda alprès de POPPYDOG : AQUI

CONTACTE DIFUSION

Poppy Dog
c/o Fabrik Cassiopée, 25 rue Michel le Comte, 75 003 Paris

Production – difusion – Administracion :
Fabrik Cassiopée  
Manon Crochemore  |  manon@fabrikcassiopee.fr
Isabelle Morel  |  isabelle@fabrikcassiopee.fr
vignette_desir_vin.jpg
Grégoire Albisetti

PRESENTACION

Daissatz-me vos prene per la man per vos entrainar dins una divagacion poetica en tèrras viticòlas. L'amor, lo desir e lo vin son intimament ligats. Los poètas an l'art de revelar lors ligams prigonds. Dels soufis del sègle XII als nòstres contemporanèus, en passant per Rabelais e Baudelaire, tastarem ensembles al nectar de la lor(s) fulgurança. 
Lecturas de poesias e presics plan sentits, pimparrats de cançons de beure fins a l'embriaguesa... de consumir sens moderacion !

EQUIPA ARTISTICA

Grégoire Albisetti


FICHA TECNICA 

Tot public a partir de 15 ans
 
Durada : 1h00
 

Condicions tecnicas :

Se pòt considerar una arrièra-sala d'estanquet (ideal), dins un contèxte calme, preveire una sonorizacion segon l'audiéncia. 

CONTACTE DIFUSION


Formulari de contacte sul site de l'artista : http://www.en-caminant.com/
vignette.jpg
Romain Baudoin
Pagans
Romain Baudoin est passé maître dans l’utilisation du Torrom Borrom, un instrument hybride vielle à roue et guitare électrique qu’il a lui-même imaginé. Il en extrait des turbines « drone noise, proche du désert rock, mystique et chamanique ». Signé sur le célèbre label européen de musique improvisée In Situ, ce disque/livre illustré se dévoile en bestiaire expérimental et sensoriel.

Lien vers la version numérique sur le site www.harbrut.com
vignette_59001.jpg
Hons Peir de Buganda
Bigué, Pierre (1906-1987)
Giannerini, Pierre-Louis

Le fonds Peir de Buganda (Pey de Bugando)

Présentation des producteurs


Professeur d'Histoire à Oloron Sainte-Marie, Pierre-Louis Giannerini est attaché à l'histoire de sa ville et de sa région. Cet Oloronais a été le premier président de Radio Oloron à sa création en 1981. La même année, il créera l'association « Trait d'Union », qui a pour objectif de promouvoir la connaissance et la conservation du patrimoine local. Il a mis un point d'honneur à ce que la langue et la culture occitanes soient présentes sur les ondes de Radio Oloron. Pour cela, il a fait appel à diverses personnes comme Marcelin de Lurbe, conteur et auteur de chansons, Jean Lassalle, présentateur du Festival de Siros et maire de Lourdios-Ichère (puis conseiller général et, à partir de 2002, député), Nathalie Menvielle et Robert Laborde, enseignants et créateurs de la Calandreta oloronaise, et Pey de Bugando, ancien instituteur, passionné par la vie locale.

Peir de Buganda (ou Pey de Bugando), de son vrai nom Pierre Bigué, est né à Aramits en 1906 où il décède en mars 1987. Dans les années 20, il entre à l'École Normale de Lescar où il suivra des cours de langue avec l’auteur Simin Palay. Cette rencontre le pousse à améliorer sa pratique de l'occitan et son écriture. Tout au long de sa vie, il cherchera à perfectionner son niveau et s'intéressera aux différents parlers des vallées pyrénéennes. Cette expérience avec Simin Palay fera l'objet d'une chronique conservée dans le fonds. A sa sortie de l'École, il est nommé instituteur dans le Vic-Bilh. Puis, vers 1932, Peir se rapproche du Béarn et enseigne de 1932 à 1951 à Féas (ouest d'Oloron). Même s'il n'a pas transmis l'occitan à ses enfants, – car à l'époque il valait mieux parler un français correct que l'occitan –, Pey continuait d'utiliser cette langue qu'il chérissait tant lorsqu'il allait faire un tour à la foire ou au marché d'Oloron.

Avant de réaliser des chroniques pour Radio Oloron, Peir a beaucoup écrit pour le journal La Dépêche de Toulouse dans les années 1982-1983. Il a également été pendant de nombreuses années correspondant pour le journal La République des Pyrénées à Aramits. Ses articles et brouillons d'articles sont précieusement conservés par son fils. Le chroniqueur s'est beaucoup intéressé à la politique nationale mais surtout locale dans ses articles, thèmes que l'on retrouve à plusieurs reprises dans le fonds (chronique sur la carrière d'Henri Laclau, maire d'Oloron de 1977 à 1983, les élections législatives de 1924 et 1928 ou encore le parcours politique d'André Labarrère). Par ailleurs, il s'adonnait à l'écriture de portraits de personnalités (Louis Barthou, etc.), d'ami(e)s proches (André Mariette, l’un des créateurs du Festival de Siros et Henricou) et d'habitants d'Oloron (notable, agriculteurs, voisins, etc.)

La notoriété grandissante de Peir de Buganda a tout naturellement conduit Pierre-Louis Giannerini à le contacter pour faire des chroniques sur la toute nouvelle radio Radio Oloron. Chaque semaine, les deux hommes se retrouvaient chez Peir pour l'enregistrement. Selon les dires de Jean-Claude Bigué, son fils, le surnom initialement choisi par son père était Peir de Buganga. Bugangue est un bois situé à Aramits dans lequel Peir et son père avaient pendant une quarantaine d'années chassé la palombe ensemble. Le nom « Peir de Buganda » aurait été inscrit par erreur (coquille journalistique) en signature des articles dans La Dépêche de Toulouse. Peir ne l'aurait jamais modifié par choix.

Présentation du contenu


Le fonds est divisé en trois parties :
- Patrimoine culturel ;
- Société ;
- Programmes radiophoniques généralistes.

Peir de Buganda choisissait librement ses interventions pour chaque chronique. Le plus souvent, au début de chaque enregistrement, Pierre-Louis Giannerini, alors animateur/journaliste, faisait un décompte (3-2-1-0) pour lancer la cassette avant de présenter Peir de Buganda, le thème du jour ainsi que la date et l'heure.

Peir lisait d'abord sa chronique en occitan, avant de la traduire en français. Il arrivait que l’animateur pose des questions au moment de l’introduire. Des programmations musicales (chansons ou enregistrements de concerts) viennent compléter certains enregistrements de chroniques. Des journaux d'informations locales ou nationales ainsi que des reportages sur la vie oloronaise sont également conservés dans le fonds.
vignette_59001.jpg
Hons Jean-Loup Fricker
Fricker, Jean-Loup

Le fonds Jean-Loup Fricker

Présentation du producteur


Jean-Loup Fricker a conservé quelques enregistrements des années 1973 à 1980, époque à laquelle, jeune étudiant à Toulouse à l'Ecole d'Agriculture de Purpan, il s'est rapproché du Conservatoire Occitan où il est devenu formateur en chant et l'un des pionniers en Béarn de la relance de la flûte à trois trous. Dans cette dynamique, il a également mené des enquêtes en Béarn.

Présentation du contenu


Le fonds de Jean-Loup Fricker contient une douzaine de cassettes analogiques 60 minutes : collectes ou documents de travail et d'apprentissage de la flûte/tambourin à cordes de Gascogne.
A noter une enquête auprès d'Etxahun en compagnie d'un tambourinaire Béarnais, sur la comparaison des styles de jeu souletin et ossalois ; les Fêtes de Laruns le 15 août 1973 ; des chants polyphoniques enregistrés in vivo lors de fêtes d' Arros-Nay ; un enregistrement de flûte/tambourin et violon de la Vallée d'Ossau, remis par Jean Passimourt.
La moitié des enregistrements sont des documents de travail joués par Guy Bertrand, Xavier Vidal, Jean-Loup Fricker, pionniers du renouveau des musiques traditionnelles occitanes.
sus 100