Explorar los documents (5752 total)

vignette_56101.jpg
Menestrèrs Gascons
Lo Balmesclat 2021 que's harà en version numerica lo dissabte 5 de junh a comptar de 20h. Que serà possible de'u seguir : 
- Sus la pagina Facebook deus Menestrèrs Gascons
- Sus la cadena Youtube deus Menestrèrs Gascons
Programa
- Estagi de danças deu Carcin e bal peu Duo Vidal
- Bal dab Socam
Informacions practicas
2021-06-05 / 20h
Tà'n saber mei
vignette_56100.jpg
Balad'Òc
Le festival Balad'Òc, ou les 6e Journées d'Expressions Occitanes, se déroulera du 3 au 5 juin 2021 à Tulle (19).

Programme

Jeudi 3 juin :
- 18h/Cinéma VEO : Projection du film docuentaire De gòrja a aurelha en présence des réalisateurs Catherine et Alain Dogneton, et de Yves Lavalade.

Vendredi 4 juin :
- 18h/Médiathèque : Lecture de contes des élèves du professeur d'occitan Claude Chabrerie & Contes bilingues par Monica Burg.

Samedi 5 juin :
- 10h/Place du marché de la gare : Plateau radios
- 11h/Médiathèque : Concert de Guyom Touseul et Gilles Puyfagès
- 14h-15h et 15h10-16h30/Musée du cloître : Autour de Joan Ganhaire et à partir de nouvelles de l'auteur, ateliers langue et lecture animés par Fabienne Garnerin. Réservation/inscriptions : 06.04.16.90.56.
- 18h/Salle Latreille : Concert du Duo Bernard Combi - Olivier Pairat et de Farem Tot Petar.

Vendredi 16 juillet & Samedi 17 juillet :
- 18h/ Église de Naves (19) : Concerts de Vox Bigerri.

Informations pratiques

Contact : baladoctula@laposte.net / 06.83.40.81.97

En savoir plus
210507-04-CIRDOC-1-Copie.jpg
Université Paul-Valéry Montpellier III
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Lo dimècres 16 de junh, rendètz-vos a Besièrs per una serada de fèsta e d'escambis, a la descobèrta de las lengas e del territòri. Al programa, concèrt sus la granda plaça del 14 de julh. Menats pel grop Sors les mains d’tes poches, los mai joves (mas tanben lors parents) son convidats a dintrar dins la dança al son de las mazurkas, borrèias e autres passes de dos. La serada se perseguirà en seguida als costats del grope Asuèlh per un magnific cinè-concèrt que fa tornar viure los esmovents imatges tornats per Michel Cans dins las annadas 50 dins l'Oèst d'Erau.

PROGRAMACION (modificacions possiblas en foncion de las condicions sanitàrias  a la data del 16 de junh)

18:00 - Concèrt  : Sors les Mains d’Tes poches Plaça del 14 de julh, Besièrs

Quand on écoute des musiques « trad » et qu’on se laisse porter par les pas de la danse, comment ne pas penser aux enfants, ces mélodies entraînantes nous donnent envie de faire la ronde avec nos petits bout et c’est ça la force de ces musiques intergénérationnelles, qui pourront faire chanter adultes et pichons sur des chansons dites "enfantines" mais aux paroles à sens multiples. 20:30 - Cinè-Concèrt : Chronos Palais dels Congrès de Besièrs Dins Chronos, Asuelh ofrís un escrinh musical als filmes realizats dins las annadas 50 e 60 pel realizator Michel Cans. Aquelas « galariá de retraches de familha » (dixit Max Rouquette), imatges en negre e blanc del temps passat, son interrogadas pel savant mescladís musical e poetic propausat pels artistas e la montaira Catherine Legrand. D'instants raubats als que son desapareguts, bèls e esmovents, dialògan amb de musicians e d'auditors-relucaires d'aquel espectacle intimament universal. La lenga occitana n’es pas mai l'objècte, mas l'interprèta d'aquela matèria muda e descalada del nòstre temps.  

INFORMACIONS PRACTICAS

Reservacion obligatòria alprèp del CIRDÒC - Institut occitan de cultura per accedir als eveniments. 04.67.11.85.10. / secretariat@oc-cultura.eu Un eveniment gratuit propausat per l'Universitat Paul-Valéry Montpelhièr III e lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura dins lo quadre del festenal Total Festum de la Region OCCITÀNIA / Pireneus - Mediterranèa, a l’escasença del collòqui internacional LANGUE ET TERRITOIRE.
vignette_56088.jpg
Roqueta, Max
Verd Paradís II es una garba de racontes, ressons e rebats d’un paradís perdut, que l’a causida e ligada Max Roqueta, un dels autors màgers de la literatura occitana contemporanèa. A la descobèrta d’una natura aspra e secrèta, poblada d’èrbas e de sauvatgina, sens ges rescondre la duretat del monde. Al briu dels racontes de Max Roqueta, se desvelan los poders d’una escritura al còp enrasigada dins las paraulas carnalas de cada jorn e creacion literària portada per la libertat de l’imaginari. Un dels caps d’òbra de las letras d’òc.

Verd Paradís II, segond volume de l’òbra màger en pròsa de Max Roqueta, es seguit d’un tèxte de Felip Gardy, Verd Paradís, una òbra en camin.

Fotografia de cobèrta de G. Souche
vignette_escola.jpg
Calandreta de la Dauna
PRESENTACION 

DIMARS 1èr de JUNH - 19h - CINÈMA JEAN EUSTACHE -
Sortida del filme de P. LAVAUD - L'escòla en occitan - 58 mn

Depuis la création de la première Calandreta à Pau en 1979, les écoles immersives en occitan ont fleuri dans toute l’Occitanie. À partir de l’exemple de la Calandreta de la Dauna de Pessac en Gironde et d’entretiens avec la directrice, des écoliers et des parents, ce film aborde différentes questions : les spécificités de la pédagogie en école immersive, les aptitudes des enfants à s’immerger et à apprendre une « autre » langue, l’engagement associatif et les motivations des parents, le lien intergénérationnel entre les locuteurs naturels et les enfants, la place de la langue occitane dans les familles et dans la société.
 

INFORMACIONS PRACTICAS
Concernant l'Avant-première du film de P. Lavaud sur notre école, il est fortement recommandé de réserver. 
Cette réservation ne peut se faire que de deux manières : 
vignette_56080.jpg
Gonzalès, Eric
Prumèr roman d'Eric Gonzalès. Prèmi Joan Bodon 1996. L'autor que tornè tribalhar l'estille, que cambiè mots deu lexic entà har ganhar au son roman mei de precision e de ritme. Que son sèt relates d’ua medisha istòria : la temptativa de murtre de duas personas e la mort deu copable presumit.

Visenç Labaisha n'a pas nada circonstància atenuanta, çò qui s'apèra nada, e qu'aqueths especialistas de las malaudias deu topin ne’ns viengan pas avejar dab las lors rantòinas. Qu'a hèit de maishanteria. qu'ei anat dinc au cap d'aqueras tristas ideas qui daunejan en la societat desempuish annadas, segon las quaus un pair e ua mair n'an pas nat dret suus lors mainatges, e se'n vólen aver, aquestes quan lo dret de s'arrevendir, qu’an lo dever de s'arrevendir. Çó de mau non pót har bona fin, e puishque Visenç Labaisha a volut seguir aquera trista mòda, tampís per eth, jo ne’u vau pas anar plànher, ni pensi guaire de monde a Gelòs. A Visenç Labaisha que l'aurén devut deishar au gave.
vignette_56078.jpg
Larzac, Joan
Dempuèi Sola Deitas (1962 , Grand prèmi de las letras occitanas), Joan Larzac persièc son dialòg amb un Dieu que se cala. E dempuèi L’Estrangièr del dedins (1968, Prèmi Antigona), recèrca dusca en fòra de las frontièras la responsa finala d’una Istòria que condemna encara son pòble al muditge.

Donèt vam al sector literari de l’Institut d’Estudis Occitan e fondèt 4 Vertats. Mas paradoxalament, pendent trenta ans, a fauta d’editor, fins a la publicacion per Letras d’òc en 2019 de Se rauqueja ma votz, acomolèt los inediches. Rejonhent los ressons de la pus recenta actualitat dramatica, fan la matèria d’aquel novèl recuèlh : Larzac n’apèla del present tant als companhs semenats sus sa rota coma a l’avenidor qu’aparten pas qu’a Dieu.
vignette_56077.jpg
Rilke, Rainer Maria (1875-1926).

Kamakine, Paulina. Trad.
Revirada occitana de Paulina Kamakine

AICÍ tot canta la vida d’antan,
sens intencion d’escrancar lo deman ;
l’òm devina, valents, dins lor fòrça primièra
lo cèl e l’aura, la man e lo pan.

Es pas un ièr que s’espandís de pertot
aturant per sempre aqueles ancians contorns :
es la tèrra contenta de son imatge
que consent a son jorn primièr.
vignette_56075.jpg
Gairal, Sèrgi
« Dins la segonda mitat del sègle XIX, per de rasons mai que mai economicas, lo movement migratòri dels Roergasses (Avaironeses de uèi) s’accelerèt cap a d’autres païses e continents. En 1884, a l’iniciativa de Clamenç Cabanettes, a l’entorn de 160 personas (adultes e enfants) emigrèron cap a la pampa argentina per fondar una colonia, venguda la vila de Pigüé (15000 estatjants). Foguèt una aventura extraordinària per l’epòca que representava un cambiament total e definitiu. Çò sol sufiriá a escriure un roman, mas i a tanben l’aspècte lingüistic qu’interessèt particularament Sèrgi Gairal. Es una colonia occitana que foguèt creada e que faguèt resclantir nòstra lenga en America pendent qualques decennis.

Es dins aquel contèxte, de la fin del sègle XIX, que se debana aqueste roman, a l’encòp en Roergue e en Argentina, que pausa un problèma totjorn d’actualitat : l’emigracion cap a d’autras tèrras per fugir la misèria… » - IÈO Edicions

Informacions
vignette_56074.jpg
« Lo trio qu’ei vadut dab la creacion de la grana region Navèra Aquitània. Navèth territòri, navèth repertòri, navèra identitat: Benoît Roblin, Arnaud Bibonne e Gilles De Becdelièvre qu’avón enveja de har s’encontrar las lors composicions e melodias tradicionaus de la navèra region tà perpausar un bal ric de varietats de dança e d'influéncias. La sonsaina, la boha e l'acordeon diatonic que’s mesclan mei que plan, lo bal neoaquitan que pòt començar ! »

Arnaud Bibonne : boha de las Lanas de Gasconha, canta
Gilles de Becdelièvre : acordeon diatonic, canta, pès
Benoît Roblin : sonsaina

Tà'n saber mei
sus 576