Explorar los documents (5751 total)

vignette_baroviatge.jpg

PRESENTACION

Acamp inedit de dos ensembles musicals : Gli Incogniti e la Manufacture Verbale gausan lo rencontre entre musicas sabentas dels sègles XVII, XVIII e XXI e musicas popularas que mesclan lenga occitana e colors vocalas del monde entièr. 

Quand Monteverdi costeja una musica tradicionala occitana, quand la Passion de Sant Matèu de Bach s'alia als acòrdis d'un cant d'amor indian, quand Pachelbel encontra la lenga d'òc d'una musica lemosina, se crea un país misteriós ont las sasons e los temps se mestissan e se cobrisson d'una poesia e d'un quicòm atemporal. 

Una coproduccion Théâtre des 4 Saisons, Office Artistique de la Region Novèla Aquitània, Gli Incogniti e Chantier Vocal.

Gli Incogniti e la Manufacture Verbale son sostenguts dins la creacion e la difusion d'aquel espectacle per lo Théâtre des 4 Saisons de Gradinhan, l’OARA, la DRAC Novèla Aquitània, la region Novèla Aquitània, lo departament de Gironda.   

EQUIPA ARTISTICA

Amandine Beyer, violon
Jakes Aymonino, votz
Vadym Makarenko, violon
Francesco Romano, tiòrba e guitarra barròca
Manuel Granatiero, traverso
Eloy Orzaiz, clavecin, 
Fouad Achkir, votz
Ravi Prasad, votz
Joan-Francès Tisnér, votz
Henri Marliangeas, votz

FICHA TECNICA

Contactar la Manufacture Verbale.

BESONHS MATERIAL

- sistèma de difusion adaptat a l'espaci
- 4 pès de micrò estandards
- 2 petits pès de micrò
- 1 taula 80 x 120 (François)
- 1 praticable o granda taula 65 x 220 (Iris e Romain)
- cadièra nauta o escabèl grand ... per i pausar lo vidèoprojector
- 2 cadièras
- 3 arribadas electricas

CONTACTE DIFUSION

contacte administratiu - MARIE BONAFY : 
06 71 24 74 70
contace artistic - JAKES AYMONINO :
06 08 63 87 95
dralha.jpg

PRESENTACION

DRALHAS, es una transumància audiovisuala. A la debuta, la campana. Lo Son. L'Òme, e la Natura. Es una vièlha sonalha espigada a la desvirada d'una brocanta, trobada al fons d'una anciana jaça, e nos vaquí inexorablament portats, atraits pel sovenir d'un son de tropèl ausit endacòm al fons d'una valada. Aquel tintinnabulum ancestral que dempuèi segles vestís, abita nòstres paisatges, avèm desirat l'explorar. Partir al rencontre d'aquel monde, vengut discrèt, gardat. Encontrar l'elevaire. Comprene son lengatge, sa musicalitat. Deschifrar l'incredibla particion que compausa amb l'ajuda de sas bèstias ensonalhadas; de sos crits e dels siblaments poderoses que lor adreça, e del ligam intime que crean ensemble per donar vida a aquela granda orquèstra populara. Dralhas, es l'istòria d'aquel rencontre, l'expression poetica de la descobèrta sensibla de la cultura pastorala contemporanèa entre Provença e Puèi Domat, de sas problematicas e de son urgéncia fàcia a l'industrializacion creissenta de l'elevatge. 

A partir d'imatges collectats sul terren (Provença, Cevenas, Losera, Aubrac) e d'imatges d'archius documentaris, la còla d'aquel cinè-concèrt a teissut un filme mut sus la vida de las sonalhas e de las esquilas, de lor fabricacion a lor usadura sus las dralhas del pastoralisme en Massís central. Alara las campanas sonan, prenan vida, la composicion sonòra dialòga amb la composicion cinematografica : sus scèna, un ecran, dos trelhons, un violon, de samplers e pedalas a efièits, de sintetizadors analogics... e tres musicians qu'embrasan las musicas tradicionalas dels paises d'òc coma la musica experimentala e brutista, recampats per liurar una poesia audiovisuala radicala. 

Una produccion l'Excentrala, ex-Auvèrnhe imaginada e FeM amb lo sosten de la Spedidam, de la DRAC Auvèrnhe Ròse e Alps e de la Region Occitània, lo sosten en residéncia de Rudeboy Crew / Festival d'Òlt, Vidéoformes, festival international des Arts numériques, Scènes Croisées, scène conventionnée de Lozère ; friche Lamartine, Lyon ; la Filature du Mazel, Notre Dame de la Rouvière. 

LIGAMS VIDÈO 

Descobrir lo teaser de la creacion aquí : https://vimeo.com/387651473 

EQUIPA ARTISTICA

Romain Maurel : direccion, violons, votz, sonalhas
Iris Kaufmann : direccion, votz, sonalhas, monotribe & pedalas
François Arbon : tractament sonòr, sintetizador, magnetofòn a banda
David Farge : realizacion vidèo

FICHA TECNICA

contacte tecnic - François Arbon - 06 85 12 63 20 
contacte produccion - Iris Kaufmann - 06 20 05 50 54

BESONHS MATERIAL

- sistèma de difusion adaptat a l'espaci
- 4 pès de micrò estandards
- 2 petits pès de micrò
- 1 taula 80 x 120 (François)
- 1 praticable o granda taula 65 x 220 (Iris e Romain)
- cadièra nauta o escabèl grand ... per i pausar lo vidèoprojector
- 2 cadièras
- 3 arribadas electricas

CONTACTE DIFUSION

FeM collectiu : femcollectiu@gmail.com – 06 20 05 50 54
Pagina internet : 
https://www.lexcentrale.com/dralhas  
https://www.fem-collectiu.com/dralhas  
vignette_55762.jpg
Marziou, Jean
« Aqueste Abécédaire passionné du Béarn (Abecedari ahuecat deu Bearn) qu’ei lo frut deus mens encontres bearnés dab personalitats celèbras per quauques uas, o anonimas per çò qui ei de d’autas. Fièrs de las lors singularitats, jamei los mens interlocutors ne manifestèn nada forma de comunautarisme bearnés exacerbat. Que’m declinèn, que’m decriptèn las facetas d’un caractèr qui vòu mei ligar que separar, çò qui desvela, darrèr los sosentenuts, las fòrças invisiblas deu ligam.
Aqueste libe que’s destina tant aus bearnés, a bèths còps pòc curiós deu lor pròpi país, com aus nèobearnés de mei en mei nombrós. Vint e sheis declinasons hidadas a vint e ueit autors, d’orizonts divèrs, perfèitament legitimes per la lor cultura, las lors experiéncias, la lor proximitat bearnesa cavilhada au còr. Tots qu’an exprimit dab sensibilitat e arsec las singularitats màgers deu Bearn e deus bearnés. » - Jean Marziou

Tà’n saber mei
vignette_55759.jpg
Cosset, Sébastien R.
Quand lo Missant Lobàs , a fòrça de manjar de tessonetos e capaironets roges, comença d'aver qualques pensaments de ventre e de regretar sa golardisa, es plan temps de cambiar son alimentacion...

Version en occitan de Un loup trop gourmand. per los escolans de la seccion Oc de Jullian (65).
vignette_55758.jpeg
Peire Cardenal (1180-1278)
Leclair, Yves. Traducteur
« Vadut en 1180 au Puei de Velai e mort en 1278 a Montpelhièr, Pèire Cardenal qu’ei un deus tots prumèrs poètas satirics. Au sègle XIIIau, lo de l’Inquisicion, aqueth trobador occitan que compausè virulents sirventés (o poèmas satirics) contra los francs e lo clergat qui roinèn la tèrra d’òc. Que’ns demandam per quina man de las gràcias, los sons sirventés coneguts de tots, se podón sauvar deu fichatge deus sinistres « clergues », deu clericalisme inquisitor, deus pilhatges deus « francés » envadidors, deu lenhèr de tots aceths brusladors de libes e d’òmis. L’òbra de Pèire Cardenal qu’apartien a la grana tradicion contestatària de la poesia universau, de Juvénal a André Chénier o d’Ossip Mandelstam a Federico García Lorca. » Yves Leclair

Après lo succès encontrat per la soa revirada de las Chansons pour un amour lointain de Jaufre Rudel, Yves Leclair qu’amassa ací un florilègi susprenent cuelhut dens l’òbra poetica de Pèire Cardenal. Ne s’i trobarà pas ací las convencionaus cançons d’amor, mes satiras de la nosta Nau deus hòus : pr’amor, tad aqueth trobador, ce precisa enqüèra lo traductor au son prefaci, ne s’ageish pas mei de « plan díser, plan cantar », « colorar », « fénher », « laudar », « daurar la [so]a canta », mes de « l’ordir » e de la « téisher » de « mau díser ». Dens la « transposicion » ritmada d’aqueras cançons satiricas e lo constant respècte deu sens medievau, Yves Leclair que prèsta la soa votz de poèta contemporanèu au trobador mei anticonformista e que’u hè hèra pròche de nosautes.
vignette_55727.jpg
Lagarda, Andrieu
En posant a la font de la paraula viva dels contaires de son país, Andrieu Lagarda a sabut far passar dins son escritura tota la fòrça dels racontes populars. De contes misterioses, meravilhoses e legendaris, risolièrs e amistoses dins una polida garba pel plaser dels mainats coma dels adultes.

Libre acompanhat de l’enregistrament dels contes (votz de Camilha Bilhac). Amb un lexic occitan-francés
vignette_campagne-participatif.jpg
Talhièr « Capitar son projècte de finançament participatiu » : vidèo e guida practica
Renaud Savy
Robin Darlington
Mathias Leclerc
En 2016 lo CIRDOC organizava en collaboracion amb l'agéncia de comunicacion Komgourou una jornada professionala « Talhièr » dedicada a l’acompanhament dels artistas, creators e portaires de projècte cultural occitans per la mesa en plaça de campanhas de finançament participatiu. Una practica venguda sovent necessària per la produccion de projèctes en circuit cort.

Retrobatz dins la Bóstia de la FaBrica la guida de las bonas practicas establida per Renaud Savy e Robin Darlington de l’agéncia Komgourou per aquel Talhièr,  que podètz tanben descobrir aquí en imatges jos l’uèlh de la camèra de Mathias Leclerc.

Amb la participacion e lo retorn d’experiéncia de Silvan Chabaud/Chab dels grops Doctors de Trobar e Mauresca (Lo Sage e lo Fòl prod.) e Adrien Bellay, realizator del filme L’Éveil de la permaculture.
vignette_55724.jpg
Viaule, Sèrgi
La novèla sembla un genre literari que convenga plan a la lenga nòstra e Sèrgi Viaule s’i adona amb golardisa. Servam totes en memòria son recuèlh Fotuda planeta ! Amb aquesta Dança amb los voltres vos ne prepausam un florilègi de mai.

Los vint-e-quatre tèxtes recampats dins aqueste volume son totes desparièrs amb lor color pròpria, mas son tanben marcats de l’emprenta indelebila de l’autor. La de proposar una casuda inesperada per clavar cada pèça.

La pròsa de Sèrgi Viaule pòt èsser a l’encòp poetica e umoristica. D’unes tèxtes an un sens teatral afortit. D’un a l’autre passan prèstament del symbolisme al fantastic, e mai qualques còps tenon, perqué pas ?, un pecilh de naturo-romantisme.
L’autor escriu dins la lenga rica e naturala que li coneissèm. Una lenga que s’atissa de tòrcer dins totes los sens per li tirar tot son chuc.

(Colleccion A Tots n° 221)
vignette_55723.jpg
Jumèu, Romieg
Romieg Jumèu es nascut a Marselha. Après d’estudis a l’Escòla de Bèlas-Arts e un Prèmi de gravadura e d’estetica, a trabalhat dins la publicitat. A ja publicat Sénher Quau, Cronicas imaginàrias, Pantòri e Embolh a Malamosca dins la colleccion « A Tots », e un recuelh de poèmas, E siguèsse una nafra... la lutz.

Extrach
« La bèla jovencèla ataquèt sensa patetejar. Queta filha estrània ! Que fasiá au servici dau vièlh pirata ? T’avoi qu’a partir d’aqueste jorn la question decessèt plus de me trevar ; siáu segur que n’èra conscienta e qu’èra decidida de ne’n jogar abilament. Lo retrach que me podiáu faire d’ela semblava d’aver una gròssa importança ; sentiáu aquò dins lo jòc dei regards. »

(Colleccion A Tots n° 222)
vignette_55722.jpg
Vernet, Florian
Emai o volguèssetz pas creire, dins una vila coma Collisioncity e pel temps que fa, riscatz d’i rencontrar de tot : un biologista (demoniac) ; un detectiu (facultatiu) ; de Ninjas (aquestes guerrièrs implacables desguisats en caucetas) ; de pensionaris d’un ostal de retirats (sul camin de l’evasion).

E s’aquò vira una bombineta antilhesa (inspectritz de polícia) ; un papagai jos acide que se pren per un teleevangelista ; un capitalista ancian legionari afectat d’un complèxe d’Edip de competicion. Un yacht gaireben clandestin dins lo pòrt de Badagòbi ; una sex-tape originala e lo Turbo Brain per metre lo fòc a las estopas.
Sens comptar çò qu’auretz evitat.
(Colleccion A Tots n° 223)
sus 576