Explorar los documents (1160 total)

vignette_ISTO.jpg
Cronica Istorica - Revoltas al sègle 14 a Montpelhièr
Martel, Philippe (1951-....)
Cronica radiofonica amb Felipe Martel que nos conta l'istòria d'Occitània.
Episòdi de lectura del "Petit Thalamus" de Montpelhièr, subjècte del jorn, de revoltas a Montpelhièr, al sègle 14.
vignette_ISTO.jpg
Cronica Istorica - Eveniments climatics
Martel, Philippe (1951-....)
Cronica radiofonica amb Felipe Martel que nos conta l'istòria d'Occitània.
Episòdi de lectura d'eveniments climatics als alentorns de Montpelhièr als sègles 14 e 15, del "Petit Thalamus" de Montpelhièr.
vignette_labobicouse.JPG
Labô Bicouses

PRESENTACION

Lo grope : Labô Bicouses, es un projècte en duò de Camille Guillemet e Agnès Clauzel. Lo concèpte musical es basat sus un mescladís de melodias e de cants eissits del sud del Massís Central, al còr dels Monts d'Ardècha. Camille E Agnès son doas cantairas multi-instrumentistas als univèrs musicals variats. Dins lor labô, mesclan sonoritats acosticas d'instruments tradicionals (flaütas, cornamusas, tamborn, tamborin e autras petitas percussions...), sons e tecnologias actuals (pedala de bocla, efièches sonòrs, beatbox…) aital coma mignonnettes, objèctes sonòrs e autras "bidouilles".
Armonizan e adoban de melodias e cants eissits de collectatges d'Ardecha, e puèi es a Léo Craplet de portar sa tòca. Tecnician son e creator sonòr, Léo es l'òme de l'ombra del trio, assegurant la sonorizacion del platèl, las boclas, los efièches ...

Lo nom del grope evòca lo costat experimental "laboratòri" del projècte, tot en essant plan ancorat dins un territòri : "bicouses”, un mot ben d'aquí, que significa “la mèche rebelle” en occitan d'Ardecha.

LabÔ Bicouses, es un projècte a la crosada de las musicas actualas e tradicionalas, musicas a dançar pel balèti fòlc, musicas a escotar en forma de concèrt ! Una proposicion "electro" doça e tranquilla, luènh de las infrabassas e dels "kickers" de las pistas de dança, per un concèrt-balèti intimista a las melodias tota en finesa...

EQUIPA ARTISTICA


- Agnès Clauzel, cantaira, flaütista, jogaira de cornamusa, comediana
- Camille Guillemet, cantaira, flaütista, bruitaira e comediana 
- Léo Craplet, 'bidouilleur' sonòr...

FICHA TECNICA 


Ficha complèta disponibla çai-contra. 

CONTACTE DIFUSION

Las musicianas :
Agnès Clauzel : 06.70.73.10.84
Camille Guillemet : 06.77.01.68.25
labobicouses@gmail.com

Produccion / Administracion :
Associacion ARTITELO : asso.artitelo@gmail.com
Leslie Petit : 06.84.15.37.06
vignette_salinelles23.jpg
Association L' Aucèu Libre
Comité des fêtes de Salinelles
CIRDOC - Institut occitan de cultura

Los Rencontres de Salinelles de 2023 se desrotlaràn los 16, 17 e 18 de junh dins lo vilatjòt de Salinèlas, prèp de Someire (Gard).
Aculhit per la comuna dins l'irangeria e lo pargue del castèl, aquel eveniment es un temps d'escambi e de descobèrta a l'entorn de la literatura en lenga d'Òc, dins una perspectiva dobèrta e viva, que fa lo ligam entre los tèxtes grands de la tradicion literària d'Òc.  

DIVENDRES 16/06/2023 - cap. St Julien : « Serada medievala » - 20h00

- Taula redonda animada per Gilda Caïti-Russo (Université Paul Valéry) amb los poètas e traductors Luc de Goustine e Yves Leclair, en collaboracion amb l'editor Pierre Mainard.

- Espectacle musical « Lo Cant de las pèiras » amb los estudiants dels Mastères d'Occitan e de Musicològia medievala de l'Universitat Paul Valéry dirigits per William Rose.

DISSABTE 17/06/2023

Matinada « Prosa D'uei : lo conte occitan » - Lavador de Salinèlas »

- 10h00 -  Intervencion (conferéncia e discussion) - Le rôle et la place du conte dans la littérature occitane actuelle. Jean-Luc Doumenge

« Batèsta » de contes qu'opausarà contaires e contairas dels diferents orizons de l'espaci occitan.

- 13h-15h Pausa dejunar. Reservacion repais conselhada

Tantossada, Irangeria del castèl :

14h00 : Sièsto pouëtico.

Omenatge a Robert Lafont
Lecturas pels escolans de la Calandreta Aimat Serre e un ensemble d'estudiants, introduitas per Estelle Ceccarini.

- 14h30 : Sièsto pouëtico : centenari de la revista Òc
Frédéric Figeac, Bruno Pèiras, Mario Cubeddu, William Méalier, Magali Bizot-Dargent e Felip Angelau.

- 15h30 : Poètas d'òc, del tèxte a la cançon, de la cançon al tèxte Gaël Hemery et Eric Fraj
L'entrevista : pels escolans de la Calandreta Aimat Serre.

- 16h30 : Contes pels enfants : (jos la pergola)


- 15h30 : Jean-Paul Creissac, Frédéric Figeac, Franc Bardou legits pels poètas presents. 

- 16h00 : Contes pels enfants : Catarina Ramonda

Performanças poeticas - Capèla Sant Julian

- 17h00 : « D'una paraula l'autra - Une traversée bilingue de l'œuvre de Marcelle Delpastre » (amb l’aimabla autorisacion de Jan dau Melhau). Concepcion e mesa en scèna : Erwan Le Roy-Arnaud, amb Thérèse Canet e Sylvie Beaujard, conselhièr literari Alexandre Le Roy-Arnaud. La Mobile Compagnie.

Serada festiva - Pargue del castèl

19h00 : Obertura oficiala : en preséncia dels elegits e de las institucions partenàrias

- 19H30 : animacion de l’espaci editors. Actualitats de l’edicion en lenga d’Òc.

- 20h00 : sala dels marronièrs (Taulas redondas professionalas limitadas ) Los editors occitans

A partir de 20H15 Repais foods trucks + animacion musicala musica d’Òc (CD)

21h00 - Concèrt Mauresca Sounds

 

PROGRAMA DEL DIMENGE 18 DE JUNH

« Debats actuals » - Irangeria del castèl

09h00 : La Mòda teissuts, imprimits e perfums, etc.
Nouveaux usages de la langue occitane dans le commerce : Carmen Alén Garabato (Directrice du Laboratoire DIPRALANG - UPV Montpellier).
Suivie d'une causerie avec des acteurs et chefs d'entreprises du domaine : Les Indiennes de Nîmes, La Botte Gardiane, etc.

11h00 : 
Protestantisme e Occitània :
Sur La Huguenote de Robert Lafont : Claire Torreilles (Enseignante-chercheuse, UPV de Montpellier)

Protestantisme et Félibrige : Patrick Cabanel (Historien, Directeur d'études à l'École pratique des hautes études)

12h30 : Scèna dobèrta : réservée au moins de 25 ans, sur inscription préalable auprès des organisateurs. 

INFORMACIONS PRATICAS

Durant los dos jorns : Salon del libre d’Òc / Exposicions

Editors, Librariás e Revistas

Credd’O, Édite-moi, Jorn, L’Aucèu libre, Aquò d’Aquí, Revista ÒC, Le Félibrige, Reclams, IEO-IDECO, Espaci Occitan deis Aups

Informacions : T/ 06 84 90 73 92 / 06 23 53 25 32
Facebook : LesRencontresdeSalinelles
vignette_Bartas.jpg
La seconde Sepmaine de Guillaume de Saluste, seigneur du Bartas
Du Bartas, Guillaume de Saluste (1544-1590)
2 parties en 1 vol.
Marques aux titres, bandeaux et lettres ornées gravés sur bois.
Ed. par S. G. S. = Simon Goulart, de Senlis

vignette_CR-A-8007.jpg
Sepmaine de la creation du monde
Du Bartas, Guillaume de Saluste (1544-1590)
Ce volume est souvent considéré comme le second en 2 parties de La Sepmaine de la création

Marques aux titres, bandeaux et lettres ornées gravés sur bois.

Publié avec :
La Judith de G. de Saluste seigneur du Bartas reveue et augmentee d'arguments, sommaires & annotations. A madame Marguerite de France, royne de Navarre

Titre modernisé : Commentaires sur la Semaine de la création du monde, de Guillaume de Saluste sieur du Bartas
vignette_LaGranja.jpg
Fons Jean Lafon
Lafon, Jean (1923-2015). Collecteur
Jean Lafon (Ròcamador, 1923 - Gramat, 2015) foguèt un prèire oltés, collectaire e promotor de la lenga e de la cultura occitanas. Se formèt al Pichon Seminari de Gordon e en ne sortir, a l’atge de 14 ans, consigna los primièrs cants e racontes que constituiràn un còrpus d’unes 280 cants, 46 contes e 116 racontes que n’enregistrarà d’unes sus caisseta àudio tre las annadas 1960 puèi mai tard a la debuta de las annadas 1990.
Requisicionat dins los obradors de joventut en Aquitània se’n escapa per anar al maquís de Ròcamador. Partís coma volontari al Liban tre la fin de la guèrra : i ensenha e i apren notadament l’arab e los rudiments de las lengas semiticas (aramèu, ebrèu) que li serviràn per un projècte de traduccion dels Salmes.
Tornat en França s’adonèt a d’estudis teologics al Grand Seminari de Caors e tanben a l’Institut Catolic de Tolosa. Ordenat prèire, percorrèt Òlt dins l’encastre de son sacerdòci. Retirat en 1989 a Ròcamador, perseguiguèt son entrepresa de collècta e de consignacion de la literatura orala del país de Ròcamador en mai de son ministèri d’acompanhament espiritual.

Las collèctas de Jean Lafon prenon la fòrma d’una colleccion de pichons objèctes literaris orals e de testimoniatges (manuscrits, tèxtes picats, àudio) que s’organizan a l’agrat de sas peregrinacions, descobèrtas e rencontres. Avèm pas aquí un biais scientific metodic coma o poguèt entreprene l’abat Georges Delbos de Faicelas mas puslèu un florilègi que testimònia d’una itinerància per la memòria, l’espiritualitat e l’expression vernaculara del país de Ròcamador e de sas environas.
bodega-bodegaires-anthologie-de-la-cornemuse-du-haut-languedoc.jpg
Los mots craba o bodega que designan la cornamusa grana de Lengadòc (Occitània) dont la saca ei hèita d'ua pèth de craba o d'aulha sancèra. A la fin deu sègle XIXau, aqueth instrument qu'èra enqüèra sonat per mei de 300 menestrèrs dens ua region petitona acavalada enter Monts de La Cauna e Montanha Negra. Uei, après un periòde de relatiu silenci, que son près de 70 musicians a s'estar remetut a sonar, escampilhats dens diferentas regions.
Que trobaratz dens aqueth cofret, un important liberet sus l'istòria de l'instrument, e tres disques compactes, l'un amassant documents d'archius, los dus autes tà çò de las practicas actuaus.

Hons : CORDAE / La Talvera
vignette_OPN-20150314.jpg
L’occitan pels nulasses - L'afficha Oficiala
De bèlgas que van esquiar a la plana de Tolosa, a una eurodeputada irlandese que fa una cauma de la lenga, pichon torn de l'actualitat occitana e de la rèsta del mond amb l'occitan pels nulasses.
vignette_OPN-20121108.jpg
L’occitan pels nulasses - Un pichon aire d'Estivada
Dètz, la web radiò occitana es a l'onor dins aquela emission amb un retorn sus l'Estivada 2012 en companhiá d'Arnaud e Jean.
sus 116