Explorar los documents (1132 total)

vignette_57815.jpg
Balard, Yvette
« Professora de sciéncias de la natura, dempuèi totjorn passionada de natura, Iveta Balard ensenha tant als joves coma als vièlhs las meravilhas que pòrta lo nòstre monde. E qual o podiá far tan plan dins la lenga que presam tant, nautres defensors de la lenga del país, defensors de la diversitat lingüistica ? Qual nos podiá dire melhor totes aqueles noms que lo pòble occitan donèt a las èrbas qu'aprenguèt a utilizar e doncas a respectar ?
Iveta nos convida a nos passejar pel campèstre, un pauc sauvatge de preferéncia, a nos daissar prene per l'ambient frescolit d'una matinada o caudet d'una vesprada, d'alenar d'a fons una golada de ventolet de prima, puèi de nos jaire pel sòl sens o espotir tot de tròp, e de legir deliciosament qualques tròces d'aquel libre… lo nas dins l'èrba. » (Cristian Andrieu)
vignette_arsene.jpg
LE BALUCHE DE MR LARSENE ET SES COMPLICES

PRESENTACION

Dançaire o pas, de 7 a 97 ans, sèm sulpic embarcat per l'atmosfèra calorosa e insolita d'aquel balèti. De naut de son joc, causit per l'escasença (balcon, fenèstra, arbre, veitura, empont), lo DJ, mr Larsene, intriga lo passant. Atrait per las garlandas de lum, de cravatas mirgalhadas e de sostens multicolors, lo public apròcha, s'ataula, comanda un gòt e los primièrs dançaires tardan pas a ganhar la pista. 
Mr Larsene lor distilha amb virtuositat, un coctèl musical de primièra causida, inspirat pels estils de dança los mai notables de las annadas 1930 a 1970 : chacha, valse, java, tango, madison, swing, sirtaki, polja, tradicionals josieu, roman, occitan, mambo, calypso, twist, rok, boogaloo, soul music. 
Sus la pista de dança, un embolhaire complici, que s'es fondut dins la carn de personatges singulars de l'univèrs dels balètis, se mescla al public e provoca d'interludis comics e inabituals (coregrafias, comedias). Los pès batan la mesura, las raubas viran, las caran s'esclairan, la nuèit serà polida... 

FICHA TECNICA

- Durada 2o
- Audiéncia 600 personas e mai, tot public
- Luòcs : Exterior e interior et intérieur
- Talha de l'espaci demandat (pista + scèna) : Nautor 5m, Largor 12m, longor 12m
- Montarge : 3o
- Desmontatge : 1 a 2o maximum
- Especeficitats : Autonòmia en son, lum, scenografia. Estructura autoportada, aucune pince au sol.
- Equipa en virada : 7 personas.

Tot lo detalh en linha  

CONTACTE DIFUSION 

Compagnie 1 RIEN EXTRA ORDINAIRE
06 37 85 43 84 /  1rienextraordinaire@gmail.com
vignette_MalikaVerlaguet-1.jpg
Malika Verlaguet
Frédo Mascaro

PRESENTACION

De contes ont la part bèla es faita a las bèstias...
Los salvatges que corron, 
Las dolças que ronronan,
Las misteriosas que vesem pas jamai,
Las que galòpan, las que s'escondon, las que dançan, las que s'aprivan, que careçam, las que parlan, las que se podèm pas rasejar e las que de devèm oblidar, las que se desvina l'arma, las que se crenhèm. E las que s'amatan al nòstre sen. 

De contes que rendon omenatge al buf qu'anima los èssers vius, a la vida, tot simplament !
 

FICHA TECNICA

Tot public a partir de 6 ans
Durada : 1h10
Possibilitat d'adaptar aquels espectacles per de baladas contadas e d'aperitius-conte. Possibilitat tanben de los jogar en occitan tot. 

CONTACTE DIFUSION

Agence Sirventés. 
conte.rue@sirventes.com
vignette_B50.jpg
M. Delfau (communication à Lafont, Lagarde, Séguy, Ibarrondo) : 11 mai 1961
Keravel, Armand (1910-1999)
vignette_B49.jpg
Lettre d'Armand Keravel adressée à Robert Lafont : 20 mars 1961
Keravel, Armand (1910-1999)
vignette_57742.jpg
L’ESCÒLA DERAS PIRENEAS
CIRDOC - Institut occitan de cultura
association Nati Vati Toti Comengesi
Aquera exposicion es estada concebuda peth CIRDÒC– Mediatèca Occitana en partenariat dab l’associacion Nati Vati toti Comengesi e’ra maintenança deth Felibritge de Gasconha - Naut-Languedoc dab eth sosten deths Archius despartemantaus dera Nauta-Garona (Antena de Sent-Gaudenç) per ester presentat ath moment deras hestes deth Felibritge a Tolosa en seteme 2016.
vignette_57711.jpg
Pellegrin, Valdo
Tambourin, joutes, course camarguaise sont devenus, au gré de temps souvent anciens, des jeux emblématiques du Languedoc. Pour tout comprendre et mieux apprécier ces jeux devenus sports, Valdo Pellegrin partage une histoire de passions et de fidélité, illustrée de manière originale par Frédéric Cartier-Lange. Pour ceux qui s’y connaissent comme pour ceux qui n’y entendent rien, et pour tous les curieux.
vignette_operaMondonville.jpg
Daphnis et Alcimadure, enquèsta sus un opèra barròc en occitan
En 2021, mercés al sosten del Ministèri de la Cultura, lo CIRDÒC-Institut occitan de cultura montèt un projècte de valorizacion dels bèls de l'opèra barròc occitan Dafnís e Alcimadura, escrich per Jean-Joseph Cassanéa de Mondonville.

Jean-Joseph Cassanéa de Mondonville nasquèt a Narbona en 1711. En 1754, presentèt l'opèra Dafnís e Alcimadura davant la cort del rei Loís XV a Fontainebleau.

Aqueste documentari es lo resultat d'una coproduccion amb Òctele. Restituís l’aventura d’aquela creacion occitana.
vignette_57472.jpg
Le Thanh, Taï-Marc
Dautremer, Rébecca. Ill.
Cirano aviá lo nas gròs.
Cirano èra enamorat de la siá cosina Roxana.
Mas li ausava pas dire son sentiment (per causa del nas... gròs).

Per astre, Cirano èra poèta.

Avètz aquí las aventuras de Cirano, plenas de reboge e contadas sens estaca al tèxt original (e quitament d'un biais un pauc cavalier), d'après Cyrano de Bergerac d'Edmond Rostand.

Revirada en occitan lengadocian per Christian Andrieu. Existís tanben en version gascona e lemosina.

Cicle 3
vignette_57464.jpg
Delrieu, Pierre Célestin
Le grand livre de Pierre Célestin Delrieu, Lo Ròc de la Cresta, avait une suite dont le parfait état d’achèvement n’avait pas été perçu parmi les nombreux manuscrits de l’auteur après son décès en 1991. Elle vient d’être publiée sous le titre choisi par l’écrivain : Quand los blats son madurs (Quand les blés sont mûrs). On y retrouve les personnages du premier récit, Célestin de Peyrebarre… mais cette fois le monde rustique d’autrefois est bouleversé par la Grande Guerre qui projette les hommes dans de terribles combats cependant que les épouses, en charge de tout, s’organisent courageusement dans la dominante malheureuse des jours éclairée par les élans de solidarité. L’originalité de ce livre documenté est que tout y est vécu de Sainte-Marie, village alors seulement peuplé de femmes, d’enfants et de vieux.

C’est un livre profond, émouvant, sans enseigner le désespoir, dont le dernier chapitre entr’ouvre le beau destin de Pierre Célestin Delrieu enfant de la terre, héros de l’aviation militaire, professeur de Lettres, Majoral du Félibrige, aujourd’hui un de nos meilleurs auteurs occitans du XXème siècle.
sus 114