Explorar los documents (362 total)

vignette_56130.jpg
Arnaud, Miquèu
Sègle XV, lei comtats de Provença e de Forcauquier, tres vidas, tres jovents que vènon de quitar l’enfança. Sei vidas èran traçadas, mai jamai ren es calhat. Ansin, lei destins d’Amielh, de Bertrand e de Clemenç foguèron borrolats. Amielh que deviá èstre lauraire, serà pastre ; Bertrand que veguèt lo jorn entre mastra e forn, aurà ges de farina dins lei mans, mai l’espasa ; Clemenç enfantonet nascut dins un vilatjon, passarà sa vida dins lei clastras d’una abadiá. Promés a una existéncia quieta, sei vidas fin finala foguèron pas de lònguei ribieras tranquillas. Sabián pas qu’enregant un camin per lo quau èran pas predestinats, se trobarián implicats dins lei torments de l’Istòria.

(Colleccion A tots ; 225)
vignette_56074.jpg
« Lo trio qu’ei vadut dab la creacion de la grana region Navèra Aquitània. Navèth territòri, navèth repertòri, navèra identitat: Benoît Roblin, Arnaud Bibonne e Gilles De Becdelièvre qu’avón enveja de har s’encontrar las lors composicions e melodias tradicionaus de la navèra region tà perpausar un bal ric de varietats de dança e d'influéncias. La sonsaina, la boha e l'acordeon diatonic que’s mesclan mei que plan, lo bal neoaquitan que pòt començar ! »

Arnaud Bibonne : boha de las Lanas de Gasconha, canta
Gilles de Becdelièvre : acordeon diatonic, canta, pès
Benoît Roblin : sonsaina

Tà'n saber mei
vignette_56005.jpg
Los Cinc Jaus
« Musica deu Velai, enqüèra e enqüèra ! Aquò qu’ei hèit dab lo tornar deus Cinc jaus, en un dusau opus qui, per la nosta mei grana gaujor, continua d’explorar lo repertòri recuelhut per la generacion d’abans, la de l’associacion Ratapenada, dens las annadas 1980 e dinc au començament de las annadas 2000. Arsec, cadéncia impecabla, e tostemps aquesta recèrca polifonica tant urosa, qui hè la marca d’aqueth grop tan colorat. Lo liberet, hèra plan documentat, qu’auhereish paraulas e particions. E, taus qui’s demandan perqué s’apèran los « Cinc » jaus mentre que ne son pas sonque quate (Florent Paulet, Arnaud Bibonne, Antonin Duval e Luvien Pillot), rendetz-vos a la darrèra pagina d’aqueth liberet... » - AEPEM

Tà'n saber mei
vignette_55979.jpg
Guilhemjoan, Patric
Harrer, Elisa
Aqueste diccionari occitan (gascon) / francés que compta a l’entorn de 110 000 entradas en tres tòmes. Qu’amassa l’integralitat deu Dictionnaire français-occitan en dus volumes de Per Noste, revirat dens lo sens occitan (gascon) / francés au quau se horneish lo contienut deus diccionaris de Simin Palai, de Fèliç Arnaudin e de Vincenç Foish, hicats peu purmèr còp en grafia classica.

Qu’i trobaratz donc ua gran varietat de lexic, mots d’usatge locau com d’emplec generau, mots de ger mes tanben mots de uei, tèrmis corrents, de la vita de tot dia com tèrmis tecnics, sabents o literaris. Los mots gascons que son revirats per un o mei d’un mot francés en cada accepcion e acompanhats d’exemples d’emplec. Las diferentas fòrmas locaus d’un medish mot que remandan a ua entrada unica qui detalha los sens.

D’un endom comparable au Tresor dóu Felibrige de Frederic Mistral, e passant lo deu Dictionnaire du béarnais et du gascon modernes de Simin Palai, aqueste obratge qu’espèra aviar la nosta lenga dens lo sègle XXIau.
vignette_55953.jpg
Arnaudin, Richard
Large, Marc
Tucoo-Chala, Jean
« Cent ans apuish, ací qu’avetz ua relectura de l’òbra de Fèlix Arnaudin (1844-1921). Las cent fotografias que provienen d’Au Temps des échasses, obratge publicat en 1928 unicament a 310 exemplaris, la soa prumèra reconeishença postuma.

Richard Arnaudin, Marc Large e Jean Tucoo-Chala que’s son associats entà har tornar víver la magia de la Lanagran a travèrs los uelhs d’aqueth etnografe qui hasó de La Bohèira lo centre deu son monde. Las fotografias que son completadas peus sons pròpis tèxtes, daubuns inedits, e peu resultat de las recèrcas deus autors.

Fèlix Arnaudin, per la fotografia e per l’escritura, qu’a consacrat la soa vita a immortalizar ua cultura e paisatges uei desparescuts. » - Edicions Passiflore

Tà'n saber mei
vignette-libre.jpg
Libre, une émission d'ÒCtele
Valentin, Stéphane
Buannic, Lionel
Libre est une émission littéraire proposée par ÒCtele, la chaîne de télévision 100% occitane.
Le concept : à chaque épisode, un lecteur choisit l'extrait d'une oeuvre qui le touche. Après la lecture d'un ou plusieurs extraits, il explique au spectateur le pourquoi de son choix.
En près de 70 épisodes, qui durent chacun entre 5 et 10 minutes, se dessine ainsi un panorama de la littérature occitane d'aujourd'hui, racontée par ses lecteurs.
vignette_cvt-pesta.jpg
Embarrament d'un autre temps : la pèsta
Cultura Viva Televisioun
La cadena de television nissarda Cultura Viva torna sus l'istòria de las epidèmias que brandiguèron lo mond occitan.

La pèsta fouguèt presenta aquí tra lou sècoulou XIV e XVIII, que s'es countat pas mens de 102 episodi d'aquela calamità. Souvent la maladìa arribava dau pouòrt de Marsilha. Couma aquela dòu 1348, que fouguèt terribla, couma lou diguèt lou prouverbi « En lou quaranta vuech, sus cent s'en sauvava pas vuech »... E es ver qu'en Europa, si perdèt bessai la mitan de la poupulacioun, la vila de Nissa, ela, passèt de 13 000 a 5000 estajants.

[resumit : Cultura Viva Televisioun]

Veire l'autre episòdi 
d'Embarrament d'un autre temps
 : lo colerà
vignette_cvt-colera.jpg
Embarrament d'un autre temps : lo colerà
Cultura Viva Televisioun
La cadena de television nissarda Cultura Viva torna sus l'istòria de las epidèmias que brandiguèron lo mond occitan. Al sègle XIX, vengut d'India, lo colèra fa de degalh a Niça. Mens mortal que la pèsta, daissarà de traças nombroses dins lo paisatge de la vila. Es aquesta epdèmia, per exemple, qu'es a l'origina de la Glèisa del Vòt.

Veire l'autre episòdi d'Embarrament d'un autre temps : la pèsta 
vignette_55635.jpg
Arnaudin, Félix (1844-1921)
Edicion bilingua d’ua seleccion de contes populars deu celèbre collectaire landés, amassats dens la region de La Bohèira.
vignette_55634.jpg
Arnaudin, Félix (1844-1921)
Les contes recueillis par Félix Arnaudin autour de Labouheyre à la fin du XIXe siècle, constituent une pièce maîtresse de son oeuvre ethnographique. Peu de terroirs en France peuvent s'enorgueillir d'une investigation aussi poussée et aussi consciencieuse. Après le succès de l'édition bilingue des Contes populaires de la Grande-Lande (Tome 1 des Oeuvres complètes de Félix Arnaudin en 9 volumes) aujourd'hui épuisée, cet ouvrage (également bilingue français-gascon), illustré de photographies de Félix Arnaudin et de dessins, propose une sélection de contes brefs présentés par Joël Miro. II est accompagné d'un CD contenant les lectures de ces contes par une grand-mère landaise. Cet enregistrement audio donne ainsi à entendre la "voix des Landes" et souligne que ce travail ethnographique s'inscrit à part entière dans la tradition de la littérature orale française.
sus 37