À la croisée des chemins es un espectacle que recampa cinc artistas per un omenatge al patrimòni : arquitectural, musical e oral. Investissent un luòc patrimonial, la tropa met en valor aqueste per una enluminadura visuala, e l'anima de contes, de musica e cants occitans, per menar l'espectator dins un viatge dins temps.
Lo temps de la natura, al fial de las sasons, de la cultura del campèstre, dels cants de quèsta, de fèstas e dels pelegrinatges... Lo temps del sòmi, de l'estranh e del meravilhós.
Lo public circula dins una arquitectura viva, colorada, ciselada per la sombra e la lutz. Entonada de tot còr, la Granda surgís de la terra. La Cabreta engruna sas melodias ornamentadas. Los mots dançan, endelugals, en defòra dels camins abituals.
À la croisée des chemins. Entre la terra e lo cèl, lo profan e lo sacrat, l'òme e la natura. Al calabrun, quand lo jorn e la nuèit s'embrasan.
Enluminadura arquitecturala : Audrey Cogny et Alexandre Fournials, plasticians lum especializadas dins la realizacion de banhs de colors en directa, a las nuanças naturalas dins sites patrimonials. Son los autors de scenografias, imatges e colors per sites classats al patrimòni mondial de l'UNESCO e als Monuments istorics.
Cabreta : Jean-Claude Rocher. Cabretaire dempuèi 1978, lo musician explòra lo ric repertòri auvernhat, tanben coma collectaire de cants, de musicas e de contes. Jean-Claude Rocher voda en tota logica una passion granda a la cultura occitana d'Auvèrnhe.
Cant occitan e francés : Brigitte Bigotte. Propausa un repertòri ancorat en terra auvernhata. Es lo cant dels paisans e de lor vida quotidiana, cants de labor transmes per Joseph Canteloube, cants d segada, cants de fèsta, de quèsta o cants a dançar.
Contes occitans e francés : Didier Huguet. Dempuèi que reculhís cants, contes e legendas als quatre extremitats d'Auvèrnhe, Didier Huguet es vengut lo temps, un passaire d'istòrias. Sos racontes mesclan umor e gravitat, fantasia e emocion, istòria e legendas localas. Aquela ensalada de mots en francés e en occitan, es pebrada de cançons e d'un zèst d'acordeon.
Alexandre Fournials – 0781419934 – cognyaudrey@yahoo.fr
Al còr de la garriga, prèp dels garrics que li an balhat son nom, demòran los vestigis de las capitèlas e de masets mai tardius. Son la marca daissada per l’òme sus aquestes paisatges dificils, que las tèrras son somesas a mantuna constrencha : solelh, manca d’aiga, terren escarpat. Aquelas fòrmas d’abitat d’aparéncia rudimentària, sovent constituits d’una sola peça, s’apèvan en fach sus una granda mestresa tecnica de las leis de resisténcia dels materials.
Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Version occitana sostitolada en occitan
Tolosa, Carcassona e Castèlnòu d’Arri, que caduna propausa sa recepta de caçolet, pròpria a son terrador, se ne contèstan la paternitat. Mas lo gastronòm lengadocian Prosper Montagné regla la question en favor del caçolet castèlnòudarrienc.
Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Version occitana sostitolada en occitan