Emission del 25 de març de 2020
Lo vilatge trogloditic de Barri a Bolena
Anam sus leis relèus de Bolena, dins lo massiu onte lei vestitges d'una activitat umana revelan un passat pas tant luenchenc. Lo vilatge trogloditic de Barri èra isolat de la vila e bastit sus la plana dau Barri. Juscas en 1976, un òme viviá en ermita dins una cròta amenatjada sus lo ranc de Cabrièra. Lo vilatge, e mai s'es arroïnat, es defendut per l'associacion Barry Aeria, que perseguís l'òbra de son predecessor « Les amis de Barry », per aparar lo site e preservar un patrimòni a despart dins la region. Avèm rescontrat a la debuta de l'annada de sòcis de Barry Aeria e un sòci de Parlaren à Bouleno, per nos parlar de la construccion e dau biais de viure a Barri.
Un reportatge d'Amada Cròs
[resumit de Tè Vé Òc]
Jan-Peire Reidi (Lo Chamin de la font, Vilajalet, Chaucidas dins los blats...) nos presenta un extrèit deu sué darrèr obratge Per ma fe, cronicas e autres textes dau pais dins sa lenga (IEO Perigòrd Novelum, 2017) e nos parla deu sué caminament d'autor.
Escrivans qu'ei ua seria consacrada a la riquessa de la literatura occitana contemporanèa, abordada per l'espiar deus autors.
Produsida per l'InÒc Aquitània en partenariat dab ÒcTele, que's presenta en ua seria de corts pertrèits filmats dens los quaus los autors expausan la lor trajectòria, lo lor anar artistic, lo lor rapòrt a l'escritura e las lors influéncias.
Cadua d'aquestas entrevistas que s'acompanha de la lectura, peu quite escrivan, d'un extrèit de l'ua de las soas òbras. La prumèra sason qu'ei dedicada aus autors de Navèra Aquitània, un navèth pertrèit estant difusit cad mes.
[resumit : ÒCtele]
Emission del 18 de març de 2020
Quentin Peyras : collectatge per la lenga
Avem rescontrat Quentin Peyras, un òme jove que trabalha a la Talvera a Tolosa. Sa causida es de faire un trabalh sus la lenga occitana amb de personas que parlan la lenga naturalament dempuèi de temps. Se lo collectatge costumièr es fach sus de praticas, de mestièrs o de creacions, Quentin, el, s’interessa mai a la lenga. A lo socit de relevar lei particularitats de la lenga e de mesurar s’es « colonizada » o pas per lei francismes. Una entrevista rica en pais carcassés.
Un reportatge de Lisa Gròs
[resumit de Tè Vé Òc]
Emission del 11 de març de 2020
L'associacion Aups de lutz a Forcauquièr
Avèm passat lei raras abitualas de nòstre aire de cubertura per venir a Forcauquier, dins leis Aups de Provença Auta. Aquí, au baloard dei Martirs de la Resisténcia, se tròba lo sèti deis Alpes de lumière, Aups de lutz en lenga nòstra. I' avèm entrevistat Clauda Martel, la presidenta de l'associacion. Son espós defuntat, Pèire Martel, fuguèt lo fondator dau movement Alpes de lumière. Davans la decompausicion dau païsatge provençau, la partença deis estajants e la degradacion dau biais de viure au País, Pèire Martel vouguèt sauvar çò que demorava. Una iniciativa que durarà, que l'associacion deis Aups de lutz nasquèt en 1953 e perseguís encara son òbra, ambé de nombrós domenis d'intervencions, coma lei chantiers de benevòus e l'edicion d'obratges sus la Provença larga.
Un reportatge d'Amada Cròs
[resumit de Tè Vé Òc]