Cada annada, divèrses mercats tradicionals e fèrias als mestièrs d'un còp èra metan a lo'nor de gèstes e otisses renduts obsolets per las tecnologias novèlas.
Ara las bugadièras an desaparegut. Pasmens, d'aquel temps que la bugada constituissiá un vertadièr eveniment, un moment de sociabilitat, demòra un ensemble d'imatges, de representacions, mas tanben de cants e de tèxtes.
Version occitana sostitolada en occitan
Le document est accessible sur le site de Gallica
À la croisée des chemins es un espectacle que recampa cinc artistas per un omenatge al patrimòni : arquitectural, musical e oral. Investissent un luòc patrimonial, la tropa met en valor aqueste per una enluminadura visuala, e l'anima de contes, de musica e cants occitans, per menar l'espectator dins un viatge dins temps.
Lo temps de la natura, al fial de las sasons, de la cultura del campèstre, dels cants de quèsta, de fèstas e dels pelegrinatges... Lo temps del sòmi, de l'estranh e del meravilhós.
Lo public circula dins una arquitectura viva, colorada, ciselada per la sombra e la lutz. Entonada de tot còr, la Granda surgís de la terra. La Cabreta engruna sas melodias ornamentadas. Los mots dançan, endelugals, en defòra dels camins abituals.
À la croisée des chemins. Entre la terra e lo cèl, lo profan e lo sacrat, l'òme e la natura. Al calabrun, quand lo jorn e la nuèit s'embrasan.
Enluminadura arquitecturala : Audrey Cogny et Alexandre Fournials, plasticians lum especializadas dins la realizacion de banhs de colors en directa, a las nuanças naturalas dins sites patrimonials. Son los autors de scenografias, imatges e colors per sites classats al patrimòni mondial de l'UNESCO e als Monuments istorics.
Cabreta : Jean-Claude Rocher. Cabretaire dempuèi 1978, lo musician explòra lo ric repertòri auvernhat, tanben coma collectaire de cants, de musicas e de contes. Jean-Claude Rocher voda en tota logica una passion granda a la cultura occitana d'Auvèrnhe.
Cant occitan e francés : Brigitte Bigotte. Propausa un repertòri ancorat en terra auvernhata. Es lo cant dels paisans e de lor vida quotidiana, cants de labor transmes per Joseph Canteloube, cants d segada, cants de fèsta, de quèsta o cants a dançar.
Contes occitans e francés : Didier Huguet. Dempuèi que reculhís cants, contes e legendas als quatre extremitats d'Auvèrnhe, Didier Huguet es vengut lo temps, un passaire d'istòrias. Sos racontes mesclan umor e gravitat, fantasia e emocion, istòria e legendas localas. Aquela ensalada de mots en francés e en occitan, es pebrada de cançons e d'un zèst d'acordeon.
Alexandre Fournials – 0781419934 – cognyaudrey@yahoo.fr
Lo roman de Flamenca, redigit en occitan al sègle XIII per un anonim, nos es arribat jos la fòrma d’un sol manuscrit incomplet, retrobat a Carcassona a l’escasença de las confiscacions revolucionàrias.
Aquela videoguida d’animacion realizada en 2014 dins l’encastre del projècte e-Anem vos propausa de (tornar) descobrir aquel cap d’òbra sulfurós de la literatura medievala, demorat desconegut per mai de sièis sègles.
Version occitana sostitolada en occitan
L’associacion Los Amics de Bernat Manciet qu’a creat un site internet dedicat a l’autor landés, a l’òmi e a la soa òbra occitana e francesa
Que i descobrim o tornam descobrir la soa biografia, e atau medish los dessenhs de Manciet, la relacion de l’autor a la lenga occitana, diferentas correspondéncias qui Manciet avó dab enter autes Sèrgi Javaloyès, romancièr e poèta e Claude Rouquet, creator de las edicions L’Escampette (Bordèu).
Lo site dedicat a Bernat Manciet a descobrir ací : https://www.bernardmanciet.fr/
Pròche de l’autor, Sèrgi Javaloyès qu’avè enregistrat a Bernat Manciet qui legè l’incipit deu son celèbre libe « Lo Gojat de Noveme ».
Tròç qui podetz escotar ací : https://occitanica.eu/items/show/433.