Explorar los documents (1133 total)

un-mot-per-jorn-fichier-imatges.pdf
Aureli Berthelon

Vos presenti aqui un projècte menat dins l’encastre de mon annada PEE (Professora de las Escòlas Estagiaria).

La lenga occitana e sa transmission son al còr de las escòlas calandretas. Los mainatges la vivon aquela lenga, dins lor classa, en immersion. Del costat dels parents es plan diferent : d’unes ensajan de prene de corses, d’autres escotan de la musica, mas sovent sèm confrontats a una evidéncia : daissan aquela partida dins las escòlas !


Cossí permetre als parents dels calandrons de dintrar en contacte amb la lenga occitana ? Quinas aisinas per ligar parents e enfants alentorn d’aquela lenga ?

Vos prepausi aicí una aisina, mesa en plaça dempuèi doas annadas al dintre de ma classa  e de l’escòla. Aprenèm l’occitan amassa amb un mot per jorn es una aisina, una mena de ritual, que permés la descobèrta d’un mot novèl per jorn (pels parents e los enfants).

I trobaretz un fichièr .pdf amb 250 mots meses en pagina, una aficha per presentar lo ritual e una tièra alfabetica del mots prepausats que poiretz completar.

Cada regent poirà la metre en plaça aisidament per sa classa o l’escòla tota, l’adaptar a son biais de foncionar, ne’n fa un supòrt per la lectura, l’escritura...
01-Cartaslengatge_ML.pdf
Melodia Leymarie-Bellanger

Dins l’encastre de mon memòri de recerca de Master 2, trabalhèri a l’entorn de las sortidas en mairala.
Es dins aquela dralha que vòli prepausar un projècte que podria permetre al.la.s regent.a.s de partir de las sortidas de classa per bastir d’aisinas de classa.


Aquel projècte sortís tanben d’un constat evident que manca de material de classa en òc. Sul net, trapam un fum de causas plan interessantas per la classa, mas cal totjorn revirar e aquò prene un temps fòl.
Vòli aquí metre en abans la necessitat de partejar sas aisinas per poder facilitar le trabalh de cadun.

La primièra aisina, son de cartas de lengatge qu’ajudan a l’ecritura dels dessenh contat, dels articles de classa o de las letras pels correspondants.

La secunda aisina, toca an un domèni que se desvelopa fòrça dins l’encastre calandreta, es lo domèni de las familhas de lengas. Practicant un bilinguisme immersiu, las escòlas calandretas an aquela volontat de dubrir los mainatges sul pluriliguisme. Tre la mairala, permetre als mainatges de parlar, escotar las lengas del monde es lor balhar l’escasencça de desvelopar encara mai lor curiositat e dubertura cap al monde que los enròda.

1/ Sortir a la mairala : pescar defòra per cosinar dedins


Quand sortissèm, descobrissèm un univèrs completament diferent de la classa e sas parèts. Aussisèm de bruches, rescontram monde, escotam parlar, espepissam d’immòbles… aquò provoca tant d’emocions, de reacions diferentas que seriá domatge de se’n pas servir per ligar lo dedins e lo defòra.
De prene de fotos de çò que vivon los mainatges, permet de gardar traça de lor viscut e aital tornar dessús mai aisidament en classa.
Prepausar als enfants de jòcs, d’aisinas que son bastidas a partir de lor viscut permet de crear un ligam e aital de balhar sens a lor aprendissatge.

2 / Cosinar dedins : las aisinas de reinvestiment

Per totes los documents presentats, las fotografias son apositas a titre d'exemple e d'illustracion.
Son pas liuras d'utilizacion.
Cadun se devrà bastir sa banca de fotografias a partir del viscut de la classa.
Los documents modificables son en logicials liures e amb d’imatges liuras de dreit.
Los imatges que son dins los PDF son protegidas que sortisson de ma classa e son pas que d’exemples.

2.1/ Las cartas de lengatge

L’idèa ven de mas observacions de long de ma formacion que vegèri dins las classas un fum de cartas de lengatges amb de fotos pescadas sul net, de dessenhs, mai jamai amb d’illustracions que venian del viscut de la classa. Vaquí un aisina que permetrà de bastir las cartas a partir del viscut de la classa.

  •  Lo fichièr « cartaslengatge_ML » en PDF, presenta l’aisina e balha dralhas per l’utilisacion de las cartas
  • Lo document  « Fichièr_cartas-lengatge_ML » en libre office draw, es l’aisina que va servir per fargar las cartas.


2.2/ Lo jòc de las 7 familhas


  • Lo fichièr « tutò_jòcFDL_ML » en PDF, presenta l’aisina e ajuda per fargar lo jòc.
  • Lo document « Jòc_FDL_ML » en libre office draw, es lo que cal utilizar per fargar lo jòc per la classa. 


3/ Qualquas idèas per contunhar


a/ Per las cartas de lengatge,

las podetz utilizar per :
  • Fargar de familhas amb las diferentas cartas : natura, fornaria, carrièra, objèctes, fruchas….
  • Tornar metre los imatges dins l’òrdre de la sortida.


b/ Pel jòc de las 7 familhas,

se pòt utilizar per :
  • Un jòc de memòri
  • Un jòc de batesta


Vaquí, espèri qu’aquò vos farà mestièr.
Ara, basta pas que de prene lo vòstre aparelh foto, l’ordenator, una estampadoira, una plastificadoira, de cisèls e Zohh !!!
vignette_lechemisier.jpg

PRESENTACION 

En agachant un reportatge sus las commemoracions de junh de 1944, Marcelle reconeis Roger, son amor de joventut qu'a pas revist dempuèi 65 ans. Una ondada de sovenirs l'envasís…

Mai de 1944… En Margerida, al còr del Massís Central, Marcelle et sa familha veson tornar florir la prima e retroban los ritmes paisans ligats als camps, a las bèstias e a la vida sociala. Plan segur, i a los tiquets de racionament, las requisicions que possan a tuar lo pòrc de nuèch per èsser pas susprés pels gendarmas, lo cobrifuòc obligatòri, las fèstas de vilatge defendudas… Pasmens, se dança dins las fenièras a las fenèstras mascadas, s'escàmbia la farina contra de pomas…

Los afrontaments son luènh dins aquela region situada entre los departaments de Nauta Lèira, de Cantal e de Losèra. Pertant, la Margerida va èsser lo teatre d'afrontaments que marcaràn durablament los esperits. Alara que los Resistents tentan de blocar la Wermacht, la Batalha del Mont Mouchet s'engatja en junh de 1944. La guèrra es aquí, amb sos dramas, sa violéncia mas tanben sos espèrs... Sens dobta de cançons d'amor, de viatge... de contes dins los quals las princessas èran de simplas pastoras... 

Aquel collectatge es lo fruit d'un collectatge menat per Séverine Sarrias al près de testimoniatges de l'epòca.  « Le Chemisier jaune » pòrta un agach sensible sus la vida quotidiana en Margerida en 1944. Un espectacle que questiona la memòria pel conte e la musica.

Descobrir l'espectacle amb un extrait : AQUí

EQUIPA ARTISTICA

Séverine Sarrias - contaira

Arnaud Cance – musica e cants occitans

Michel Hindenoch – agach exterior 

FICHA TECNICA

Alprès de la companhiá Les Fées du Az'Art

CONTACTE DIFUSION

O6.82.19.66.38.
lesfeesduazart@gmail.com
www.lesfeesduazart.com 

Anem-Defora-m-Barthe.pdf
Melodia Barthe
Julie Luro
Illustrations : Juliette Armagnac

Aprene amb la natura, en anant defòra.
Crear un casal amb plantas e animals dins l’escòla, per amodar l’observacion dirècta del viu al fial de las sasons, l’experimentacion, lo suènh jornadièr.
Transformar las practicas educativas de l’escòla (classa defòra, implicacion dels parents, rituals periescolars…)


Aqueste libròt bilingüe desira testimoniar del projècte « Anem Defòra » que foguèt botat en plaça per l’escòla Calandreta Jansemineta d’Agen, dempuèi 2017. Testimònia de l’interès e de las accions del defòra per balhar enveja a d’autras escòlas de s’engatjar dins aquela aventura.

En efècte, lo projècte « Anem defòra » es l'utilizacion de l'òrt coma aisina pedagogica a dintre de l’escòla. Aqueste libròt explica cossí faguèrem per crear pichon a pichon lo nòstre casal e cossí faguèrem per i botar tot çò que i a a l’ora d’ara : galinas, conilh, pesquièr, ostalariá d’insèctes, òrt, compòst..., las activitats que permet aquela aisina e los anar-tornar entre lo dedins e lo defòra.

Lo libròt es l’idèa d’aisina memòria e tanben per eissemar lo projècte : balhar enveja de realizar un projècte parièr dins la seuna escòla.

Aqueste trabalh d’escritura d’un libròt foguèt realizat dins l’encastre de l’annada PEE amb APRENE.

An collaborat sul libre :
Melodia BARTHE (regenta e co-autora) per la calandreta Jansemineta
Julie LURO per l’associacion Au Fil des Séounes (co-autora)
Juliette ARMAGNAC (illustratitz)
Emilie BLABLA (grafista)

Aquel libre foguèt fargat mercés al sosten financièr de la Fondacion Nature & Découvertes www.fondation-natureetdecouvertes.com

Somari

Lo projècte / Le projet

  • « Anem defòra », qu’es aquò ? / « Anem defòra », qu’est-ce que c’est ?
  • La naissença del projècte / La naissance du projet
  • Sa mesa en òbra / Sa mise en place

L'òrt / Le Potager

  • Sa mesa en plaça / Sa mise en place
  • Son impacte suls mainatges / Son impact sur les enfants
  • Son impacte sul temps de classa / Son impact sur le temps de classe
  • Sa dobertura / Son ouverture

La cortada / La basse-cour

  • Mesa en plaça del galinièr / Mise en place du poulailler
  • Projèctes a l’entorn de la cortada / Projets autour de la basse-cour
  • L’arribada del conilh / l’arrivée du lapin

L’acuèlh de la fauna salvatja / l’accueil de la faune sauvage

  • Los nisadors / les nichoirs
  • Lo pesquièr / la mare
  • L’ostalariá d’insèctes / L’hôtel à insectes

L’escòla defòra / l’école dehors

  • Autres projèctes a l’entorn del casal / Autres projets autour du jardin
  • Autres casals dins d’autras escòlas / Autres jardins dans d’autres écoles

Bibliografia / bibliographie




vignette_aici-ara-1983.jpg
Aicí e ara. - Annada 05, n° 04, febrièr de 1983
Pach, Rémi. Directeur de publication
Aicí e ara conten enquistas, articles de reflexion e de critica mas tanben de textes literaris, per tal de mostrar cossi son ligadas las diversas manifestacions, culturalas e socialas, de l'occitanisme moderne.
vignette_22614.jpg
Bruno Paternot
Célia Demaret
Jean-Claude Forêt

PRESENTACION


La pièce est à l’image de ce théâtre de verdure à Aniane, dans son esprit, pierreux, brutal, dur, sans ornements, mais parfois avec  l’ampleur du vent, de la chaleur, du ciel et de la nuit ; et aurait pourtant les significations de la vie et de ses tourments, des tempêtes, des songes et de la souffrance de tout homme, dans tous les temps.

Max Rouquette
Préface de Médée


LO PROJÈCTE


« Coneissem la tragica istòria de Medelha, segurament inventada, en tot cas escrita pel primièr còp per Euripide. Medelha, abandonada per Jason que ven d'espausar la filha del rei de Corintha, se venja pel murtre dels dos enfants qu'aguèt d'el. 
Max Roqueta seguís al mai pròche la pèça d'Euripide, n'escafa unicament que la scèna centrala d'Égée visitant Medelha aprèp son bandiment de Corinthe, scèna destinada a flatar l'amor pròpre nacional dels Atenians que constituisson lo public de la tragedia. Lo projècte de Max Roqueta èra pas de tornar escriure un autre scenari, mas d'installar dins un canabàs classic, qu'aviái fach sas pròbas, un imaginari e una tematica capables de nos parlar, tot en respectant lo sens del mite. 
La trobalha la mai originala de Max Roqueta, son còp de gèni es estat de faire de Medelha una caraca, una boèmia, liurada al voide, e a totes los vents de l'errança. Lo doble tèma de l'errança e del voide transfigura tota la pèça. Dempuèi qu'a traït son paire e son país, anant fins a tuar son fraire per ajudar Jason a s'emparar de la toison d'aur, a pas arrestat d'errar amb el e lors dos enfants. Sa sola patria es d'ara enlà Jason pel qual cometèt de crimes inexpiables. E vaquí qu'aquel òme se lassa d'aquela femna e de lor vagabondatge sens fin. Vòl s'establir, « faire una fin », esposar una femna mai jove, renonciar a la vida nomada per devenir a son torn rei de Corinthe. La pèça es construcha sus aquela oposicion constanta sedentaritat-nomadisme, que dona luòc a de passatges d'una ponhenta poesia. Ligat a aquela, lo tèma del voide « emplena », s'o podèm dire, tota la pèça jos diferentas figuras, lo desèrt, lo camin, lo vent, l'immensitat del monde. La tragedia s'acaba sus un instant de pura poesia, lo salme del nonrés. 
Car, es una autra trobalha de Max Roqueta : a mantengut lo còr antic, mas a mes dins sa boca de poèmas intitulats salmes, que perlongan tal o tal tèma dels dialògs (salmes dels camins, de l'estrangièr, de l'abandon, de l'angoissa, puèi del nonrés). Aqueles salmes son destinats a èsser cantats e lo foguèron, en bambara, lenga del Sahel, dins la mesa en scèna en francés de J.-L. Martinelli. 
Lo personatge meteis es original. Medelha representa la vertat embornianta e son estèla insostenibla, l'estat d'incandescéncia ont pòrta la passion a son paroxisme, quand los sentiments se confondon en un sol metal en fusion, amor, òdi, mesprés, gelosiá, desir de venjança, enveja de murtre. Coma la sciéncia o la deméncia, Medelha se situís al-delà del ben o del mal.»

Jean-Claude Forêt

Nota d'intencion artistica e causida de mesa en scèna 

Una pèça politica
Lo rapòrt a la lengas

S'agís a l'encòp de la lenga occitana, mas dins sas divèrsas acceptacions e practicas : es pr'aquò que fasèm la causida desconcertanta d'utilizar lo singular de l'article (la) mas lo plural del substantiu (lengas). Lo rapòrt a la lenga dins la mesa en scèna montra que los personatges ont totes.tas un rapòrt intime e diferent a aquela e que l'emancipacion individuala passa per una causida e una reflexion a l'entorn de sa practica del lengatge. Aital, la lenga personala de Medelha, un francés mesclat d'expressions occitanas e prononciat amb un accent occitan denòta de sa causida de dintrar pas dins esquèma simplista e impausat per las convencions socialas. Abandona pas son identitat. 

La femnas

Coma per las lengas, Medelha es la femnas. Es a l'encòp un individú unic (la) mas tanben totas las facetas de la feminitat (femnas). Es una femnas : sensuala e que jòga de son sèxe, mas tanben una maire, es una reina, una sorcièra, una amorosa esplorada, una intriganta, etc. De totes los ròtles que se dona, de totas las foncions femeninas qu'endòssa, jòga e causís la proporcion de feminin, de femna o de feminitat que pren. Son emancipacion de femna passa per d'actes e de comportaments diches masculins sens per aitant devenir un òme.

Avèm tanben fach la causida de faire de Medelha una femna, la sola de la pèça, enrodada d'òmes. Lo còr, grand comentator de l'accion e sensat èsser un còr de femnas, deven dins nòstra version la representacion de la carrièra. Or, la carrièra e l'espaci public aparten als òmes, alara quel dintre de l'ostal es l'endreit de l'embarrament de las femnas. La Créusa (la que pareis tot en pareissent pas) es l'emblèma d'aquelas femnas que demòra n a l'ostal e que vesèm pas. Medelha (la que fa), encara un còp, pren l'espaci que li es pertant interdich, ocupa la carrièra, ocupa l'espaci dels òmes. Se plaça al centre a l'endreit ont normalament, es cantonada a la marge, quala que siá la societat. 
La marginalitat e l’exclusion coma mòda de vida

Medelha es una marginala, es logicament a la marge : gitana, femna, paura, masca...
Roqueta plaça aquela marge al centre.



EQUIPA ARTISTICA

Interprètas : Célia Demaret, Bruno Paternot
Meteire en scèna : Jean-Claude Forêt 
Musician : Aimat Brees 

FICHA TECNICA 

L'espectacle es bilingüe francés e occitan e se jòga unicament en exterior. Dins la version amb musicians, possibilitats de balèti trad a la seguida. 

CONTACTE DIFUSION

Bruno Paternot : 06 81 10 44 76 - Artistica
artistique@revesdu22mars.eu

David Cherpin
06 59 46 12 60 - Administracion
contact@revesdu22mars.eu

Site internet : www.revesdu22mars.eu
libredelcausse.jpg
De la Belle époque à 1968, de la Guerre de 14 à l’Occupation, à la Résistance, et à l’essor des Trente glorieuses, une saga familiale sur trois générations où, du Causse rouergat jusqu’à Montpellier, il n’est pas seulement question de travail et de fermes à sauver, mais d’argent, de sexe et de passion.

Genre : roman
Langue : occitan languedocien
ISBN : 978-2-85927-119-0
Pour en savoir + : http://www.vent-terral.com/blog/collections/paratge/lo-libre-del-causse/

« Au plus haut, il y a le pays. Sans illusion de pays perdu. La misère, l’orgueil. Les hommes. Tout s’intègre au roman. Pas un seul personnage, même le maître d’école, même Lisotte qui n’est qu’une fille de ferme, et même… et même…, pas un seul personnage qui ne soit de chair et d’os, dont la destinée ne soit inscrite dans les réalités économiques et sociales du temps, authentique jusque dans sa retenue, jusqu’à cette non-liberté qui semble les caractériser tous. Un pays d’explosions rentrées. Je vous invite à y rentrer. » (Yves Rouquette). Paul Gayraud (Sévérac-le-Château, 1898 - Montpellier, 1994), agent puis contrôleur de l’Enregistrement, blessé de guerre en 14, membre actif de la Résistance en Rouergue, a écrit l’essentiel de son œuvre en occitan, avec les deux tomes du tomes del Libre del Causse puis les quatre tomes du Vièlh Estofegaire.
lelilasblanc.jpg
 « Le café-concert fut l’un des divertissements les plus populaires chez les Parisiens de la Belle Époque. Les Auvergnats de Paris ne faisaient pas exception : les musiciens des bals musette antérieurs à 1914 intégraient volontiers des versions instrumentales de ces « chansonnettes » à leur répertoire de bal. Certaines de ces mélodies de café-concert dépassent le cadre parisien et se retrouvent dans le répertoire des musiciens de tradition du Massif central. À plus d’un titre, les chansonnettes du caf’ conc’ préfigurent l’esthétique du genre musette développée par les accordéonistes parisiens de l’entre-deux-guerres. » - AEPEM

Genre : musique traditionnelle, variété 
En savoir plus : http://www.aepem.com/produit/le-lilas-blanc/
Leona_web-212x300.jpg
La Mal Coiffée
Laurent Cavalié
Anne Spielmann
Karine Berny
Myriam Boisserie
Marie Coumes
Laetitia Dutech
Inspiré de « Diotime et les lions » d’Henry Bauchau Concert-récit 
Tout public à partir de 6 ans


PRÉSENTATION 

« LEONA » est l'épopée d’une jeune fille dont les lointains ancêtres sont des lions. Alors que les traditions de son clan la poussent vers la place réservée aux femmes de sa lignée, elle ne peut pourtant ignorer les pulsions sauvages de ses ancêtres qui battent en elle.   
Cette petite fille grandit, nourrie de transmissions apparemment antagonistes qu'elle va s'attacher, par sa force de vie, à faire cohabiter. 
Dans son clan, les hommes sont des chasseurs et d'excellents cavaliers et les femmes cultivent jardin, musique et poésie. 
Elle est attirée par l'aspect sauvage de l'activité des hommes, sauvagerie qu'elle sent en elle, et en même temps elle éprouve un profond respect et beaucoup d'amour pour l'activité plus civilisée que lui transmet sa mère. 
Son désir profond, son énergie, sa curiosité et son attachement au clan l'amèneront jusqu'à la folie d'un choix entre le sauvage et le domestique impossible à faire. 
Et enfin, aidée par son grand-père, elle fera évoluer l'ordre établi, dans un respect de tous qui ouvrira une voie nouvelle pour son clan. 
Inspiré du roman d’Henry Bauchau, « Diotime et les lions » (Actes Sud/Babel), ce poème narratif occitan est écrit et mis en musique par Laurent Cavalié. « Leona » est une adaptation du spectacle « …E los leons ».  
Avec «LEONA», les voix et les percussions de La Mal Coiffée sculptent une musique qui porte le récit conté en français par l'une des chanteuses, Marie Coumes. 


Note d'intention

Des questions philosophiques universelles

Dans cette histoire le personnage principal est une petite fille qui découvre la complexité de son héritage culturel. 
Elle est très vite confrontée à la difficulté d'assumer ses choix, à la difficulté de grandir qui la mène à la grande aventure de l'affirmation de soi. 
Elle va découvrir, en le vivant, que tout s'éclaire dès qu'on est juste et sincère envers soi-même. Ici les relations familiales, inter-générationnelles et inter-sexes sont à la base du noeud dramatique et font de ce récit une histoire universelle qui éveille chaque enfant à des questionnements philosophiques. 
Du noyau familial à la société, trouver sa place est l'un des chemins pour grandir en paix. 

Une découverte musicale 
La forme musicale proposée par La Mal Coiffée est simple : des voix et des percussions, qui sont des outils musicaux "primaires" et universels. 
Le choeur, société miniature, donne à voir et à entendre comment chacune des chanteuses nourrit de sa personnalité le groupe sans se perdre en lui. 
La musique n'est pas la simple illustration de la parole, mais participe à la narration. Comment se traduisent en sons les actions, les émotions ou les relations des personnages sont autant de questions pour stimuler l'écoute et la rendre active. 
LEONA est une occasion de faire découvrir au jeune public que la musique peut dire beaucoup avec peu. 

Une découverte linguistique 
L'occitan, cette langue étrangère pour certains, enfouie dans leur accent ou chez leurs anciens pour d'autres, est porteuse de sens, d'émotion et de poésie. 
Elle est aussi un pont pour s'intéresser à toutes les autres langues présentes dans l'environnement des enfants. 


Équipe artistique 


Interprètes : La Mal Coiffée 
Karine Berny : bombo leguero, chacha
Myriam Boisserie : pétadou, chacha, kayamb, adufe
Marie Coumes : tambour sur cadre, roseau
Laëtitia Dutech : tambureddu, adufe, bendhir, tambour

Equipe de création : 
Compositeur : Laurent Cavalié 
Regard extérieur : Anne Spielmann 



MÉDIATION ET ATELIERS 

Ateliers d'expression, de la réflexion au chant (de 7 à 11 ans) 
L'histoire d’"…E los Leons…" de Laurent Cavalié, tirée du roman « Diotime et les lions » de Henry Bauchau est un support magnifique pour inviter les enfants à échanger sur des sujets qui font leur/notre quotidien. 
- Les relations familiales/ rituels familiaux
- L'héritage culturel
- L'affirmation de soi/ assumer ses choix/ trouver sa place
- Grandir/ beautés et difficultés de l'enfance
- La liberté
- La nature
- L'altérité etc...

L'atelier animé par Myriam Boisserie, se déroule en 5 temps modulables, en fonction de la motivation des enfants. 
Le temps de l'histoire ou d'un thème de l'histoire. 
Le temps de l'échange. 
Le temps de l'écriture: en 2 phrases au maximum, l'enfant formule sa pensée sur un bout de papier. Le temps de la lecture à haute voix: tous les papiers sont mélangés et tirés au hasard. L'enfant lit la pensée d'un autre. 

Le temps du « parler » au « chanter »: invitation à l'improvisation chantée de ce qui est lu. On peut s'essayer au jeu de bourdon, une note tenue en accompagnement de la chanteuse/ du chanteur. 

Initiation à la polyphonie (à partir de 7 ans) : 
À partir des chants du spectacle, Laetitia Dutech propose aux enfants des jeux musicaux pour s'essayer au « chanter ensemble », une initiation à l'improvisation percussive guidée... 
Éveil à la polyphonie par la polyrythmie. 
Écoute et pratique d'une forme chantée particulière où l'attention et la conscience du chant de l'autre sont primordiales. 

Atelier Chant, transmission orale (à partir de 5 ans) 
Karine Berny propose de transmettre des chants occitans traditionnels, comptines ou virelangues. Les outils proposés seront le travail sur le corps-instrument (échauffement, danse, expression corporelle), les jeux d'écoute et d'improvisation vocale et rythmique, et enfin l'imitation pas à pas pour apprendre simplement et durablement un chant en effaçant les barrières techniques de la langue « étrangère ». 


FICHE TECHNIQUE



Leona est un concert – récit tout public à partir de 6 ans.
Durée : 50 min 
Deux versions possibles :
version acoustique, jauge à définir selon le lieu (4 chanteuses en tournée)
version sonorisée ( 4 chanteuses et 1 technicien en tournée), fiche technique son sur demande. 

Temps d’installation et balance minimum 2h. 
Deux représentations par jour sont possibles. Il est également possible de proposer 1 représentation en journée de « Leona », et 1 concert d’  « …e los leons » par exemple le soir. L’équipe et la fiche technique sont identiques. 

CONTACT DIFFUSION


Diffusion Label Sirventès 
Tourneur Joël MESPOULEDE : 06-78-73-50-20 tourneur@sirventes.com  
Administration Nathalie MARTY : 06-73-69-06-50 administration@sirventes.com 
vignette_viure.jpg
Viure
Lafont, Robert (1923-2009). Directeur de publication
Revue trimestrielle publiée à Nîmes de 1965 à 1973 (30 numéros) sous la direction de Robert Lafont. Lors de sa création, le comité de rédaction réunit Jean-Paul Bringuier, Claude Fabre, Gui Martin et Yves Rouquette. Jean Larzac et Philippe Gardy rejoindront l’équipe en 1966.

Le premier numéro paraît en 1965, il débute par un texte liminaire Revolucion occitana, souvent repris par la suite, qui constitue un manifeste et annonce mai 68. Le texte est rédigé par Robert Lafont et Yves Rouquette.

L'importance de Viure tient à son caractère précurseur dans tous les domaines. Par ses analyses (aliénation, colonialisme intérieur, socialisme, nationalisme...) la revue a donné les éléménts nécessaires à la réappropriation de l'histoire et de l'identité occitanes. Des désaccords au sein du comité de rédaction entraîneront la disparition de la revue en 1973.
sus 114