Explorar los documents (1132 total)

vignette_22282.jpg
Videoguida : Quand dansan acordeon e cabreta (lenga e sostítols en occitan)

Lo duo cabreta/acordeon sembla uèi una evidéncia. En fach, lo rencontre entre la cornamusa tradicionala e lo novèl vengut dins lo Massís Central s’es pas facha sens dificultats. De fach, l’acordeon viu dins lo primièr mitan del sègle XX son ora de glòria e s’impausa pauc a cha pauc dins los bals e las manifestacions al detriment d’instruments mai tradicionals dins la region, coma la cabreta.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22280.jpg
Videoguida : La Fèira de Bèucaire (lenga e sostítols en occitan)

La fèira de Bèucaire figura pendent de sègles al rang de las grandas fèrias annalas francesas, als costats de las de Champanha o de Borgonha. Lo privilègi acordat a la ciutat gardonenca per la tenguda d’aquel eveniment comercial de primièr òrdre relèva tant d’una situacion geografica ideala, al caireforc de las grandas rotas de comèrci de l’epòca, coma de realitats politicas e istoricas. Dos obratges en occitan nos descrivan lo borbolh d’aquela fèira : La Canso, tèxte anonim delsègle XIII, e  L'Enbarras de la fieiro de Beaucaire de Jean Michel de Nîmes (1657).


Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

ocfutura.jpg
OCFUTURA : Los Occitans dens la Grana Guèrra
OCPROD
Ocfutura qu’ei un projècte de global mèdia iniciat per Octele en 2017. Tot trimèstre, ueit estructuras e mèdias qu’amassan lo lor tribalh e los lors saber-har entà auherir lo dossièr tematic mei complet aus internautas. Ocfutura que tractè dens los sons dossièrs anteriors de las hemnas occitanas, de l’agricultura, l’aeronautica, de torisme, l’ensenhament, deus espòrts occitans e de la Grana Guèrra.

La darrèra tematica causida qu’ei « Los Occitans dins la Granda Guèrra ». Entà illustrar lo subjècte istoric, articles escriuts per OCPROD, Lo Congrès permanent de la lenga occitana e Lo Jornalet, gaseta occitana d’informacions. Ràdio Lenga d’Òc que hica a l’escota l’entervista de Joan-Loís Blenet, president de la Confederacion Calandreta sus l’occitan pendent la guèrra. Un sarròt de videos au torn deu tèma que son vedereras, com l’entervista de Jean-Jacques Casteret, director de l'Etnopòle deu CIRDÒC-Institut occitan de cultura, etnomusicològue, que podó consultar un fons sonòr conservat a l'Universitat Humboldt de Berlin, en Alemanha. Que presenta ací testimoniatges de Peluts occitans qu’avó l’escadença d’escotar. Costat video tostemps, OCPROD que hica a disposicion un episòdi de l’emission d’Octele « Libres » dab Felip Martel. L’ancian professor a l’Universitat Paul Valéry de Montpelhièr que causí de parlat deu libe « L’occitan en guerre » de Louis Bonfils. Lo CIRDÒC-Institut occitan de cultura e lo portau Occitanica qu’an hèit ua seleccion tematica de libes dens la lor bibliotèca, permetent de descobrir un tròç - manuscrit- de « Lou matricule 1628 penden la guerre » deu jornalista Édouard Moulia e ua presentacion de la benda d’imatges « Verdunissa : Un Nissart qui part à la guerre » per Pascal Colleta e Michaël Crosa.

Anatz suu site : http://ocfutura.info/
Doc-Félix-Arnaudin-CKC-Parler-Noir-Diff (1).jpg
Dominique Commet
Isabelle Loubère

PRÉSENTATION


Félix ARNAUDIN (1844-1921), « Lo Pèc de Labouheyre », est le premier à avoir observé la Haute Lande en autochtone. 

Son travail, sa passion, c’est le collectage du patrimoine culturel landais. Il porte sur le recueil de contes et de chants en gascon, sur la photographie de paysages, de l’habitat, des bergers et des paysans landais. Il consacre ainsi sa vie à sauver cet héritage de l'oubli. 

Le thème du spectacle
 

Nous restituons, sur scène, quelques-uns des contes de Félix Arnaudin, choisis dans le registre populaire, rural, animalier, mystérieux et poétique. 

Ils sont évocateurs de son époque. Nous les disons seul, en duo, dialogués et en interactions régulières avec le public. 

Durant le spectacle, un accompagnement instrumental, en direct, ponctue les contes mais aussi les chansons dont certaines seront chantées avec le public. Des expressions et des mots de notre gascon mettent en valeur les récits et créent un lien convivial avec le public. 

Équipe artistique 

Isabelle Loubère
Dominique Commet


FICHE TECHNIQUE 

Autonomie des artistes au niveau technique. 
Espace scénique minimum de 5m x 4m, et prise de courant 220V.


CONTACT DIFFUSION 


Cie C.K.C. : 40110 Onesse et Laharie - 05.58.07.33.20 - cie.ckc@gmail.com - www.lacieckc.fr
felip_biu.jpg
Philippe Biu (1973 -) est écrivain, traducteur et enseignant à l'Université de Pau et des Pays de l’Adour, titulaire d’un doctorat en Culture et langue régionales soutenu à Pau en 2011, spécialiste de philologie.

Originaire du village d’Arette dans la vallée de Barétous en Béarn, il devient professeur certifié de lettres et d’occitan et enseigne dans des établissements secondaires des Pyrénées-Atlantiques, puis à l’université à partir de 2001, où il travaille sur les Récits d’histoire sainte en béarnais. Ses recherches universitaires l’amènent aussi régulièrement à se pencher sur l’utilisation de l’occitan par ses contemporains.

https://mediakiosque.univ-pau.fr/video/4000-ah-be-te-les-anthro-pau-logiques-le-journal-pays-1977-1978-loccitan-dans-la-presse-ecrite-lexemple-du-journal-pays-par-philippe-biu/

En 2015, iI est le premier enseignant d’Europe à dispenser un cours de langue sifflée dans l’enseignement supérieur. Cette version sifflée de l’occitan dans sa variante gasconne du Béarn, utilisée à Aas en vallée d’Ossau, fait depuis quelques années l’objet d’une redécouverte.
https://occitanica.eu/items/show/20230

Philippe Biu publie chez Letras d’òc en 2016 la traduction de la nouvelle de Howard Phillips Lovecraft, The Whisperer in Darkness.
https://fabrica.occitanica.eu/labasa/14156
vignette_alm-occ-1925.jpg
Almanach occitan. - 1925
Dambielle, Honoré (1873-1930). Directeur de publication
« Organ bilingüe d'accion occitana e de vulgarizacion » l'Almanach occitan publica d'estudis en lenga occitana e en lenga francesa d'autors occitans dels mai bèls. Publica tanben d'òbras ineditas dels escrivans de la renaissença occitana.

A partir de 1925 la devisa « La fe sens òbras mòrta es » orna la pagina de títol de la publicacion. Devendrà la devisa de la Societat d'estudis occitans puèi de l'Institut d'estudis occitans.
vignette_22189.jpg
Videoguida : Para lo lop ! Istòria de la Bèstia (lenga e sostítols en occitan)

Pendent tres annadas, del 11 d'abrial de 1764 al 19 de junh de 1767, Gevaudan subís los assauts d'una bèstia fèra que terrorisa la populacion e semena la mòrt e lo dòl sus son camin. Los melhors caçaires son mandats sul terrenh sens succès, fins a aquesta jornada de junh de 1767 qu'un òme de la region arrèsta la cavalcada macabra.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan.

Sans titre-1.jpg
Sandra Juan, CIRDOC - Institut occitan de cultura

Roman, poésie, nouvelles ou contes, classiques ou plus récents, cette sélection vous propose quelques ouvrages à découvrir sans tarder ! Pour les plus grands comme pour les plus jeunes : ICI

Vous avez déjà tout lu, et êtes curieux de découvrir d'autres livres encore ? Nous vous invitons à fouiller dans la BaSa de la FaBrica pour compléter votre bibliothèque et partir à la découverte de nouveaux auteurs : ICI.

En mars #jerestealamaison et #jelisenoccitan ! (#demorialostal e #legissienoccitan) !

vignette_P1c.jpg
Videoguida : Lo roman de Flamenca (lenga e sostítols en occitan)

Lo roman de Flamenca, redigit en occitan al sègle XIII per un anonim, nos es arribat jos la fòrma d’un sol manuscrit incomplet, retrobat a Carcassona a l’escasença de las confiscacions revolucionàrias.
Aquela videoguida d’animacion realizada en 2014 dins l’encastre del projècte e-Anem vos propausa de (tornar) descobrir aquel cap d’òbra sulfurós de la literatura medievala, demorat desconegut per mai de sièis sègles.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22138.jpg
Qu’ei en installant-se a Sent Lon (40) que lo coble Saintorens, Ghislaine, comptabla, e Jean- Paul, mecanincian, que s’apassiona per la boha de Lanas de Gasconha.

En 2006, au darrèr d'ua formacion en luteria, Jean-Paul que comença a modificar puish a fabricar bohas. Uei lo dia, dab la lor fabrica Neofactlandes, ne’s son pas sonque especializats dens la fabricacion de boha, mes tanben dens la de la caremèra, clarin d’espiula simpla, de la petita museta, ua creacion qui favoriza l’aprenedissatge simplificat de l’instrument e de la boeita de bordons grèus, que pòt recéber de tres a cinc nòtas, las quaus e fòrman un acòrd de continú.

Suu site de la fabrica, neofactlandes.com, que poderatz descobrir los diferents modèles de boha (classica, superiora, etc.) e véder quin se fabrica ua boha en 20 estapas.
sus 114