Emission del 24 de novembre de 2020
Peisses e pescaires a l'estanh de l'Airòla
A Grussan anam au rescontre d'òmes afogats de pesca, lei pescaires de l'estanh de l'Airòla.
Dins lo vilatjon dei cabanas de pescaires, a riba de l'estanh partisson cada jorn amb sei "betons" sus leis aigas gaire prigondas. Sòlas, doradas, lops e anguilhas son vendudas sus plaça cada matin, d'ora.
Amb l'entrevista de tres pescaires vesem coma s'organiza aquela pesca particulara, amb lo partage deis aigas tirat au sòrt a la Prodomiá. Nos esplican lo fonccionament dei fielats que fabrican pendent l'ivèrn quand fai tròp frèsc per pescar. Una vida pròcha de la natura, un rescontre bèu.
Un reportatge de Lisa Gròs.
[resumit de Tè Vé Òc]
Acamp inedit de dos ensembles musicals : Gli Incogniti e la Manufacture Verbale gausan lo rencontre entre musicas sabentas dels sègles XVII, XVIII e XXI e musicas popularas que mesclan lenga occitana e colors vocalas del monde entièr.
Quand Monteverdi costeja una musica tradicionala occitana, quand la Passion de Sant Matèu de Bach s'alia als acòrdis d'un cant d'amor indian, quand Pachelbel encontra la lenga d'òc d'una musica lemosina, se crea un país misteriós ont las sasons e los temps se mestissan e se cobrisson d'una poesia e d'un quicòm atemporal.
Una coproduccion Théâtre des 4 Saisons, Office Artistique de la Region Novèla Aquitània, Gli Incogniti e Chantier Vocal.
Gli Incogniti e la Manufacture Verbale son sostenguts dins la creacion e la difusion d'aquel espectacle per lo Théâtre des 4 Saisons de Gradinhan, l’OARA, la DRAC Novèla Aquitània, la region Novèla Aquitània, lo departament de Gironda.
DRALHAS, es una transumància audiovisuala. A la debuta, la campana. Lo Son. L'Òme, e la Natura. Es una vièlha sonalha espigada a la desvirada d'una brocanta, trobada al fons d'una anciana jaça, e nos vaquí inexorablament portats, atraits pel sovenir d'un son de tropèl ausit endacòm al fons d'una valada. Aquel tintinnabulum ancestral que dempuèi segles vestís, abita nòstres paisatges, avèm desirat l'explorar. Partir al rencontre d'aquel monde, vengut discrèt, gardat. Encontrar l'elevaire. Comprene son lengatge, sa musicalitat. Deschifrar l'incredibla particion que compausa amb l'ajuda de sas bèstias ensonalhadas; de sos crits e dels siblaments poderoses que lor adreça, e del ligam intime que crean ensemble per donar vida a aquela granda orquèstra populara. Dralhas, es l'istòria d'aquel rencontre, l'expression poetica de la descobèrta sensibla de la cultura pastorala contemporanèa entre Provença e Puèi Domat, de sas problematicas e de son urgéncia fàcia a l'industrializacion creissenta de l'elevatge.
A partir d'imatges collectats sul terren (Provença, Cevenas, Losera, Aubrac) e d'imatges d'archius documentaris, la còla d'aquel cinè-concèrt a teissut un filme mut sus la vida de las sonalhas e de las esquilas, de lor fabricacion a lor usadura sus las dralhas del pastoralisme en Massís central. Alara las campanas sonan, prenan vida, la composicion sonòra dialòga amb la composicion cinematografica : sus scèna, un ecran, dos trelhons, un violon, de samplers e pedalas a efièits, de sintetizadors analogics... e tres musicians qu'embrasan las musicas tradicionalas dels paises d'òc coma la musica experimentala e brutista, recampats per liurar una poesia audiovisuala radicala.
Una produccion l'Excentrala, ex-Auvèrnhe imaginada e FeM amb lo sosten de la Spedidam, de la DRAC Auvèrnhe Ròse e Alps e de la Region Occitània, lo sosten en residéncia de Rudeboy Crew / Festival d'Òlt, Vidéoformes, festival international des Arts numériques, Scènes Croisées, scène conventionnée de Lozère ; friche Lamartine, Lyon ; la Filature du Mazel, Notre Dame de la Rouvière.
L'édition numérisée ci-dessous provient du Musée-Bibliothèque Paul Arbaud d'Aix-en-Provence.
Le livre est composé d’une série de stances qui évoquent l’univers des jeux de cartes et dénoncent la tricherie.
Pour ouvrir son livre, Jacques Perrache fait appel à de nombreuses plumes, notamment celle de Louis Bellaud et François de Malherbe qui, pour la première fois, accèdent à l’impression.
Pour en savoir + : exposition sur Louis Bellaud
Reliure maroquin bleu, double filet d'encadrement sur les plats, petits fers dans les coins, dos lisse titre et fers dorés, tranches dorées.
Ex-libris Paul Arbaud "Mi fan gau" au contreplat sup.
Tampon du relieur "Thompson" dans le coin gauche v. garde sup.
Estampille "Académie d'Aix en Provence Musée Paul Arbaud" sur la page de titre
Contient une dédicace de l'auteur à Charles de Bourbon Cardinal de Vendôme.
Pièces liminaires de Louis de Gallaup, César de Nostredame, Louis de la Bellaudière, François du Périer, François de Malherbe
Nous avons pu repérer quatre autres éditions datant de 1585 dans les Bibliothèques françaises :
Jacques Perrache a également publié son oeuvre en 1587 sous un autre titre :
E tornet vers lo rainard :
« Adiussiatz , diguet-eu…
– Adiussiatz , diguet lo rainard. Vaquí mon secret . Es plan simple : vesem ben mas coma lo cuer. L’essencial se pòt pas veire per los uelhs.
– L’essencial se pòt pas veire per los uelhs, tornet dire lo prinçonet, per fin de se suvenir.
– Quo es lo temps qu’as perdut per ta ròsa que fai ta ròsa tant importanta.
– Quo es lo temps qu’ai perdut per ma ròsa … faguet lo prinçonet, per fin de se suvenir.
– Los òmes an obludat questa vertat, diguet lo rainard. Mas la deves pas obludar. Devenes responsable per totjorn de çò qu’as amistonat. Ses responsable de ta ròsa…
– Sei responsable de ma ròsa… », tornet dire lo prinçonet, per fin de se suvenir.
Site de l'editor : Tintenfass