- 16h15-16h45 : Lecture à deux voix : Aurèlia Lassaque et Àngels Gregori Parra, poète catalane
Ai sécolos XVIII e XIX siècles dins la Contea de Niça coma a Mentan e Recabruna (relevant dau Principat de Mónegue mas non de la diocèsi de Niça contrariament a Mónegue) la màger part dei oficis religiós èran en latin. Mas per que cadun capigue dau temps dei messas, l’omelia e li anóncias èran fachi en occitan. Es tanben lo cas de l’educacion religioa "la doctrina" que se faía en niçard ou en gavòt (tanben sonat vivaroalpenc).
Per la diocèsi de Niça au manco, que correspònde a l'época qu'a una pichina part de l'actual departament dei Aups Maritimes, cada evèsque faía soventi fes publicar una nòva version dau "catequisme" en occitan de Niça, sèti de l'evescat, coma en toscan, lenga oficiala per la Contea de Niça e Pimont dins lu Estats de Savòia (avian segurament pas idèa de faire una version en gavòt, dialècte parlat dins la quasi totalitat de la diocèsi de Niça levat Niça e li comunas immediatament confinhanti, vist que n'avèm pas trobada traça, per lo moment).
[imatge id=22988]Lo catequisme version adulte (coma lo sieu equivalent, la version mainaa) ven d’una lònga tradicion d'escritura occitana religioa (cartas, cartularis). D’una longor de 203 pàginas, editat sota l’episcopat de Monsinhor Galvano e redigit per lo celèbre Preire e escrivan Jausep Micheu (Giausep Miceu, en occitan niçard grafia toscanizanta) en lo 1839, marca la vivacitat e la riquessa de la literatura religioa dins aquest espaci occitan.
Dins la prefàcia dau sieu obratge editat l’an d'après Grammatica nissarda per emparà en pòou de temp Lo Patouas dòou Paìs [Gramàtica niçarda per emparar en pauc de temps Lo Patoàs dau País] (Nissa, Imprimaria de la Sossietà Tipografica, 1840, 86 p.), Don Micheu « curat de Sant Estève [de'n Tiniá] » d'aquesto temps en pòste dins la parròquia gavòta sonada encuei Sant Estève de'n Tiniá, nos indica en occitan niçard p. VIII « Ellu pourran en pòou de temp embau secours d’achesto libre capì lu discours e li instrussion dei nuostre Ministre ecclesiastico, che d’ordinari si fan en patouas » [Elu porràn en pauc de temps emb•au secors d'aquesto libre[,] capir li discors e li instruccions dei nòstres Ministres eclesiàsticos, que d'ordinari si fan en patooàs].
En lo prefaci dau sieu obratge editat l’anada venenta Grammatica nissarda per emparà en pòu de temp Lo Patouas dòou País [Gramàtica niçarda per emparar en pauc de temps Lo Patoàs dau País] (Nissa, Imprimaria de la Sossietà Tipografica, 1840, 86 p.), Don Micheu « curat de Sant Estève [de'n Tiniá] » en aquèu moment en pòsta en la parròquia gavòta nomada ancuèi Sant Estève d'enTiniá, nos indica en occitan niçart p. VIII « Ellu pourran en pòou de temp embau secours d’achesto libre capì lu discours e li instrussion dei nuostre Ministre ecclesiastico, che d’ordinari si fan en patouas » [Elu porràn en pauc de temps emb•au secors d'aquesto libre[,] capir li discors e li instruccions dei nòstres Ministres eclesiàsticos, que d'ordinari si fan en patooàs].
Aquelu catequismes atèstan d’un usatge institucional de l’occitan encara ben installat dins la religion. De mai, es lo ligam fins a encuei, época que se celèbran encara de messas en occitan e que se canta parier la sieu fe en lenga nòstra (de cançons religiosas de "Calenas/ Chalenas" fins ai fèstas mai populari contemporanèï coma La Messa en gavòt per la Fèsta de las castanhas a Val de Blore).
Son lu catequismes per questions-respòstas en occitan niçard lu mai contemporanèus d’una lònga seria de catequismes pareissuts despí lo 1782. Tant en version adulte qu'en version enfant, aquèu catequisme es lo darrier exemple d'emplec religiós d’occitan niçard denant una « traversada dau desèrt ». Seguiràn mai tardi d’autres tipes de publicacions religioï en occitan, que sigon de cants (repilhats per de gropes de música de la Gavotina de la Contea de Niça dins li valadas de Vesubiá, dei Palhons mas tanben a Niça), de partidas de la Bíblia tan coma de catequismes illustrats. De preires an pròpi mostrat lo sieu interès per l'occitan, que sigue lo gavòt emb•au canònico Étienne Galléan, l'abat Clovis Véran o Sully Maynart dins "la valaa de Tiniá" o lo niçard emb•au canònico Georges Castellana a Niça.
De notar que l'ensenhament segondari privat sota pacti laissa plaça encara encuei a la lenga d'aicí emb de cors d'occitan. Au licèu Sant Jausep de Recabruna Cab Martin proposant un ensenhament de l'occitan vivaroalpenc mentonasc coma au collègi e licèu Sasserno de Niça proposant l'occitan niçard. Mentre que d'establiments equivalents ne'n proposan minga dins lo rèsta dau departament coma dins aquèu de Var.
Presentacion de Laurenç Revest
Emission del 15 de julhet de 2020
Josiana Ubaud : lei noms dei baraquetas de Sèta
Avem cercat dins lei carrièiretas e andronas de Sèta, de baraquetas au nom occitan. Josiana Ubaud e tres sòcis dau Cercle occitan setòri nos acompanhèron. Josiana s'interessa en aquelei noms que son lei testimoniatges preciós de la vida d'ièr. Aquò es fòrça important per de qué aquelei noms desaparèisson sovent, en emportant leis indicacions sus lo biais de viure a la baraqueta, leis indicacions multiplas sus lei fonccions e leis usatges. Biais de bastir, d'amenatjar, de plantar d'arbres e tanben lo gost per la tranquillitat dei luòcs.
Josiana Ubaud comenta tot dau long aquel reportatge realizat per Lisa Gròs.
[resumit de Tè Vé Òc]
Emission del 08 de julhet de 2020
Bestionetas : un documentari animalier
Ambé d'imatges personaus e d'arquius d'emissions Lenga d'Òc, Amada Cròs prepausa un documentari animalier especiau « bestionetas ». Veiretz un moment inedit d'una libellula, tot just mudada, qu'es a sortir de son envolòpa (exuvie, en francés) per se secar au solèu. Faretz tanben coneissença ambé divèrsei menas de parpalhons, e cabussaretz dins la fragilitat de l'abelha. Identificacion, comportaments, particularitats, foncions dins nòstra biodiversitat pivelarèla, çò que nos fau faire per leis ajudar... Descubrirètz dins aquela emission fòrça visuala un pichòt monde sota l'uelh esmeravelhat de la camèra.
Un documentari d'Amada Cròs.
[resumit de Tè Vé Òc]
Emission del Primièr de julhet de 2020
Manada Albert Chapelle
De ièr a uèi : un apercebut de la manada Chapelle a travèrs dos testimoniatges, aquel de son fondator Albert Chapelle e aquel de Florent Lupi son felen que li succeda.
Un reportatge de Marc Carteyrade
[resumit de Tè Vé Òc]
Cantem coma cal est un chant de Noël qui, d'après toutes les personnes présentes lors du collectage, était chanté à la messe de minuit.
Voici la retranscription des enregistrements les plus complets ou présentant des variantes significatives.
Ce collectage est issu du projet Lo Bramàs. Mémoire chantée des pays audois.
Cantem coma cal jos la nòstra teulada
cantem coma cal, cantem Nadal
es nascut dins un estable
le petit enfantonel
de son rire adorable
Cantem coma cal jos la nòstra teulada
cantem coma cal, cantem Nadal
Loguem totis Dieu lo Mestre
de la plèja (de la luna) dal solelh
qu’a volgut naisser al campèstre
sans candèla e sans calelh
Cantem coma cal jos la nòstra teulada
cantem coma cal, cantem Nadal
Es nascut dins un estable (dessús la palha)
dins un plan paure ostalet
qu’a la pòrta sens sarralha
lo divin enfantonet
Es nascut dins un estable
dins un plan paure ostalet
qu’a la pòrta sens sarralha
lo divin enfantonet
Cantem coma cal jos la nòstra teulada
cantem coma cal, cantem Nadal
Logem totis Dieus le Mestre
de la terra dal solelh
Qu’a volgut naisser al campèstre
Voici les paroles des collectages effectués dans le département de l'Aude en Occitanie.
Il s'agit d'une berceuse, une de ces chansons douces que l'on fredonne aux enfants pour les endormir. Le rythme musical imite le mouvement du berceau.
Ce collectage est issu du projet Mémoire chantée de l'Aude.
Nen nen petiton
La menina es al canton
Que penchena le minon.
Lo papà es a Rivèl
Que ramena un ausèl
A la poncha del cotèl.
Une autre version donne :
Nen nen petiton
La menina es al canton
Que rosega le cauchó
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Que fa còire de bobon (la soupe)
Lo papà es de vei de la (?)
Que fa còire de chocolat
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Que fa queire (còire) de bobon (la soupe)
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Que penchena le gaton
Lo papà es a la vinha
Que va t’aportar un aucèl
Sus la punta dal cotèl.
Autres versions de la strophe consacrée au "Papà" :
Lo papà es a la vinha
Te portarà un aucèl
Sus la punta dal cotèl
Lo papà es a Revèl
Que porga le blat
Amb un curvèl
Autres versions de la strophe consacrée à la figure maternelle (mère ou grand-mère) :
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Que penchena lo minon
Nen nen petiton
La menina es al canton
Que se caufa lo cotilhon
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Lo papà es a Limós
Portarà de cambajon
Plan bon
Autre version :
Nen nen toston
La mamà es al canton
Que se calfa le penon(s)
Lo papà es a Estagel
Te portarà un aucèl
[à la pointe du couteau]
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Lo papà es a la caça
Portarà un aucèl
sus la punta dal cotèl
Autre version :
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Lo papà es a Limós
Portarà de cambajon
Plan bon
Dodo petiton
La menina es al canton
Que penchena lo minon
Porga porga dins la dorna
Sei dins lo curvèl dins lo curvèl
Autre version :
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Lo papeta es a la vinha
Te portarà un aucèl
A la punta del cotèl
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Que fa tetar lo petiton