Explorar los documents (998 total)

vignette_quilhate.jpg
Loup-garou parking

PRESENTACION

Sa siloeta dreiçada sus sas patas arrièras, a mai de tres mètres de naut. Sas representacions sus las parets e los objèctes, tot indica que l'ors de las baumas es una figura essenciala de la fantasmagoriá de nòstres plan ancians parents del Paleolitic. 
Somiam d'aquela tan alunhada epòca a l'origina de la tradicion que considèra l'ors coma l'animal mitic anionciaire de la sortida de l'ivern e dels temps escurs. 
De Prats-de-Mollo a la Laponia, de Sent Joan de Lutz  a la Siberia, l'ors es la figura sacrificiala del temps ciclic, que permet la victòria de la vida sus la mòrt. Inspirèt la concepcion d'una mariòta giganta, personatge central de la pèça Quilha-te, la nuèit ven ! que fa se crozar cultura tradicionala e dança contemporanèa. En causissent cants  occitans que n'adaptam las paraulas al contèxte de l'epòca preïstorica, introdusèm un descalatge dins l'escota de mantun espectator que coneisson pas aquela lenga. I trobaràn pertant una mena de familiaritat. En efièch, nòstres ancessors paleolitics an degut veire evoluir lor lenga pendent los milièrs d'annadas de lors peregrinacions, al ponch que los rencontres amb d'autres grops d'umans devián mens passar per la compreneson dels mots que pel despartiment de la dança, de la musica e dels mites dont l'art parietal poiriá èsser l'expression.
Quilha-te, la nuèit ven ! Es un ritual, que celèbra l'animal dreiçat, tan pròche de l'uman, tan coma lo còsmos e los cicles del temps. còsmos e los cicles del temps. Aquela pèça per l'espaci public s'inscriu dins lo projècte Renàisser animal : un poèma sus nòstras originas, per pensar nòstra fin, la de modèls de societats mortifèras. Es tanben nòstra faiçon d'exprimir lo desir de s'i reïnventar. 

FICHA TECNICA

una performança concebuda coma un ritual per l'espaci public 
(dança - mariòtas - projeccions video)
Creacion lo 18 de junh de 2024 jos l'arca religant lo cai de Garona a la Garonnette.
Direccion artistica e univèrs plastic : Coralie Lèguevaque 
Escritura, particion sonòra e mesa en scèna : Philippe Fauré 
Interprèts : Salomé Fauré, Manuela Lombardo, Jean-Loup Gayrard, David Lobera 
Cants : L'Agacin de Garoneta dirigit per Læticia Dutech 
Projeccions video : Valentin Maron del Collectiu l'Irrésolu 
Lutz : la nuèit, fonts led autonòmas
Durada : 30 a 40 minutas 

CONTACTE DIFUSION

Site internet de l'artiste : https://www.loupgarouparking.fr/ 
vignette_premi-2025.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura



C'est reparti pour une année de lecture avec le Prèmi literari Calandreta !

Créé en 2014 à l'initiative de la Calandreta Dagtenca, le Prèmi literari Calandreta est un prix littéraire ouvert à toutes les classes qui souhaitent y participer (Calandretas mais aussi toute autre classe de l'enseignement public comme privé). Les jurés sont les élèves eux-mêmes.

Pour la 2e année, c'est à Narbonne, accueillis par les Calandretas narbonesas, que les classes et les auteurs se donneront rendez-vous au printemps 2025 pour la remise des prix, avec la participation du CIRDOC - Institut occitan de cultura.

Retrouvez ici le détail de la sélection officielle, réalisée par l'équipe organisatrice du Prèmi en collaboration avec les bibliothécaires du CIRDOC - Institut occitan de cultura.
Les inscriptions sont ouvertes.


La Sélection 2024-2025

Maternelles

Cycle 2

Cycle 3

Collège

Lo Mescladís e Zibola - Robert Pastor - ed. Jaccon Gilbert  / diff. IEO Erau
- Acampada de Famillha e d'autres racontes - ed. CAOC

Présentation du prix

Les classes qui désirent participer au prix liront les 4 livres sélectionnés (du niveau de lecture adapté) et voteront pour élire l'ouvrage qui leur plaît le plus.

Objectifs pour l'enseignant

Mobiliser les élèves autour d'un beau projet de lecture. Permettre des échanges et choix dans la classe autour d'œuvres littéraires occitanes. Mener les écoliers à renforcer leur créativité en prolongeant la lecture par une exploitation transversale des oeuvres présentées dans le cadre du prix. 

Intérêts pour les élèves

- Découvrir le plaisir de lire et la littérature occitane  
- Aprendre à critiquer et participer à l'élection d'une œuvre littéraire.
- Prolonger le prix en créant par classe ou en groupe, une œuvre originale en lien avec l'ouvrage choisi (en arts plastiques, en langue, projet de découverte...)
- Rencontrer les auteurs et illustrateurs occitans et participer à l'exposition des œuvres. 

Calendrier du prix

Jusqu'au 18 octobre 2024
- Inscriptions des classes

De septembre à mars
- Temps de lecture pour les classes
- Organisation d'activités autour du prix littéraire pour ceux qui le souhaitent
- Pour les enseignants, formation coopérative autour des albums organisée au fil de l'année par APRENE au CIRDOC - Institut occitan de cultura (site de Béziers)

À partir de février
- Réception du matériel pour voter  

Printemps
- Transmission du choix à l'école Calandreta Dagtenca

Lors de la Passejada literària à Narbonne
1- Annonce des résultats du prix (par cycle)
2- Rencontre d'auteurs 
3- Exposition des créations des participants

Contact / Inscription

premi.literari.calandreta  {a}  gmail.com

 

vignette.jpg
C’est avec une guitare puissante et hypnotisante que le groupe CXK entame son deuxième album, Castèls dins la Luna.

Le guitariste et chanteur Paulin Courtial et le batteur Dimitri Kogane s'évadent des montagnes pour conquérir les déserts américains. Enregistré et mixé en un temps record de six jours à Chicago, du 25 au 30 septembre 2023, cet album cathartique promet une immersion totale dans l'univers singulier du duo, entre une énergie brute post-rock à l'américaine et des mélodies nerveuses en langue occitane.
Ce n’est d’ailleurs pas un hasard si le duo cite Queens Of The Stone Age pour décrire des titres tels que Cal viure amb son temps ou Negra fin, portés par leurs riffs lourds et leurs voix qui oscillent entre colère et mélancolie.

Ils ont absorbé toutes les facettes du rock alternatif et bien plus encore. Le très inspiré Enrico va chercher ses influences vers le duo d’Oslo, Aiming For Enrike.

Avec seulement une guitare et une batterie, CXK imagine un titre presque électro, instrumental, enregistré comme une boucle mais sans en être une, une transe rappelant les chants répétitifs des travaux des champs, des mélodies en boucles de trois minutes, un tour de magie rythmique.

Dans leur premier album, CXK se décrivait comme "les Paysans du Rouergue égarés dans le désert californien", une philosophie musicale se résumant alors en une formule concise : "Une guitare, une batterie et on fonce !" Aujourd’hui, leur approche est devenue plus complexe, plus profonde.
Paulin explore les harmonies modales flirte avec les dissonances dans sa voix et sa guitare et Dimitri déconstruit les clichés de la batterie binaire du rock.

L'histoire de CXK remonte à 2017, lorsque Paulin Courtial, originaire de l'Aveyron et baigné dans l’occitan depuis sa naissance, décide de former le groupe avec Dimitri Kogane, partageant leur passion pour une musique brute et nerveuse. Cette rencontre les a menés jusqu’à Chicago pour enregistrer ce deuxième disque avec le géant du grunge, Steve Albini.

Leur rencontre avec la légende vivante de Nirvana et du punk américain, facilitée par Yves Roussel pour le mastering, s'est déroulée de façon spontanée et fulgurante. Travailler avec Albini, reconnu pour son approche brute et minimaliste de l'enregistrement, a permis à CXK de capturer l'essence de leur musique sans artifices. L'enregistrement s'est déroulé en live, sans ordinateur, sur bande, préservant ainsi l'énergie et l'authenticité de leur son, ainsi que l’incroyable virtuosité de leurs interprétations.

Les neuf pistes de l'album reflètent la diversité et la conscience de leurs textes en occitan, cette langue étrangement proche des sonorités anglaises, leur permettant d’exprimer à la fois l’urgence de leurs prises de conscience face aux violences du monde moderne mais aussi de puiser dans la mémoire collective des émotions millénaires pour aborder les problématiques actuelles.

Enregistrées live, en analogique, ces chansons réfléchies, travaillées et ressassées, se livrent de façon brute.
Tout commence avec 24 de Febrièr de 2022, le 24 février 2022, début de l'invasion de l'Ukraine par la Russie. On ressent distinctement le bruit des bottes dans cette chanson, grâce à la frappe puissante de la batterie de Dimitri. Le chant joue avec les blessures de l'âme slave en occitan. “Ce jour-là, je me suis dit, s’il y avait la guerre, je n’irais pas, et pourtant mon cœur me demande de défendre la démocratie - que se passe-t-il le jour où tu te réveilles en guerre ?” explique Paulin.

Et c’est par une Granda, Bailèra, lunaire avec ses fulgurances d’effets sur les guitares et pourtant tellurique par sa rythmique, que se pose la dernière pierre de ce Castèls dins la Luna, un disque qui s’inquiète de la folie des hommes, grands architectes des châteaux sur la lune.

Mai d'infos : aquí
vignette_te9.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

Los numèros se seguisson e se semblan pas, portant cadun son esclairatge sus una facieta diferenta de la creacion occitana. Totjorn estrambordanta e abondosa, contunha, als quatre cantons d’Occitània, de prepausar formas e formats novèls, en tot explorar de novèls territòris intellectuals o questionar son ric eiretatge multi-secular. Al somari d’aquel numèro 9 justament, obratges especializats e espectacles vos convidan a tornar descobrir l’istòria dels territòris occitanofòns. Per aquesta edicion, la Revolucion francesa mas tanben lo ric patrimòni oral que daissa pas de noirir la creacion contemporanèa.


Qu’es aquò, Tè! ?

Al fial de las paginas, classadas per grandas tematicas mas que los contenguts dialògan entre els d'un domeni a l'autre, vos propausam per aquel catalòg novèl de la creacion occitana actuala, una seleccion plurala. Plurala dins sas formas e expressions (romans, concèrts, espectacles de teatre, exposicion...), mas tanben quand se fa lo miralh de la granda diversitat de l'expression occitana dins totas sas formas dialectalas, del provençal al gascon en passent pel lengadocian. 

« Seleccion » que significa pas « exaustivitat »
, aital los numèros a venir de Tè! vos convidaràn a descobrir de creacions novèlas, d'artistas inedits, tot en demorant al mai pròche de l'actualitat. 
Per fin de vos ajudar dins las vòstras causidas d'aquisicion e de programacion, aquelas presentacions seràn acompanhadas d'informacions tecnicas e de pictogramas que lo detalh es presentat sus la primièra pagina del catalòg. Caduna d'entre ela remanda tanben, a una presentacion en linha, al còr del portal de la creacion occitana actuala : fabrica.occitanica.eu, per una presentacion detalhat (e bilingüa).

E, plan segur, esitètz pas a sollicitar las equipas del CIRDÒC - Institut occitan de cultura per vos acompanhar dins las vòstras cèrcas, las vòstras presas de contacte, o per beneficiar dels servicis e otisses propausats dins lo quadre de l'ofèrta a las collectivitats (detalh en pagina 27 del catalòg).


Consultar totes los numèros del catalòg Tè! en linha : AQUI

Bona lectura e bona immersion !
vignette_affiche_hcl34.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Histoire et Culture en Languedoc - 34
L'istòria dels sègles XII e XIII en Lengadòc se presenta coma un miralh a mantuna facieta que s'i passejam dins un intervalle espaciotemporal, e que la vida de Maria de Montpelhièr ne serà nòstre fial conductor.
En efèit, Maria s'inscriu dins lo linhatge de las nautas figuras femeninas occitanas que va d’Almodis de la Marche (1023-1071), comtessa de Barcelona, puèi a Ermengarda, vescomtessa de Narbona (1127-1196).
Als sègles XII e XIII, vesèm se desvolopar un movement occitano-iberic basat sus una dobèrtura culturala e filosofica apelada Convivéncia, pròcha de çò que nomenam a l'ora d'ara : Alteritat.
D'aquela movença naisserà la « Civilization dels Trobadors ».
Convèrsa crozada de Pèire Joan Bernard e d'Alem Surre-Garcia puèi rencontre-dedicàcia de son darrièr obratge "Convivéncia" (Tròba vox, 2024), permetràn d'explorar l'Edat Mejana occitan a travèrs d'una de sas figuras femeninas emblematicas.
Un eveniment en partenariat amb l'associacion HCL34.

PROGRAMA

14h15 : Acuèlh dels participants
14h30 : Presentacion del 17en Rencontre del Patrimòni istoric
Jean-Louis LACROIX President de HCL34, Maguy CHAPOT-BLANQUET
Descobèrta de l'exposicion del CIRDOC " La granda revirada. L'occitan, lenga de traduccions "
15h00 : Convèrsa a l'entorn de " Maria de Montpelhièr (c. 1182-1213), al miralh de la societat dels sègles XII et XIII" amb Pèire Joan Bernard (archivista) e Alem Surre-Garcia (istorian, escrivan)
16h15 : Presentacion-dedicàcia de l'obratge La Convivéncia (Ed.Tròba Vox, 2024) per son autor Alem Surre-Garcia
16h45 : Clausadura de la jornada - refrescaments


INFORMACIONS PRACTICAS

Lo dimècres 9/10 a 14h30 - CIRDOC (Besièrs)
Adreça : 1 bis bd Du Guesclin, 34500 Béziers cedex 
Infos e reservacions : secretariat@oc-cultura.eu / 04.67.11.85.13.
vignette_JOURNEEDESENFANTS_carre.jpg
CIRDOC - Institut Occitan de Cultura
Accents du Sud
La Ciutat

Lo CIRDÒC - Institut Occitan de Cultura que's junta a Accents du Sud e a la Ciutat entà organizar lo Dia deus Mainatges, ua jornada dedicada a las familhas, qui's debanarà lo dimèrcs 10 de julhet, au Hédas, a la Ciutat de Pau.
Totas las animacions que son a gratis.

PROGRAMA DEU DIA

11h a 12h : talhèr descobèrta cant, dança e musica tradicionaus.

Talhèr animat per Thomas Baudoin, entaus 7-11 ans.
Plaças limitadas, sus inscripcion.
La Ciutat, Cerquem !, sala de recepcion.

11h a 17h : jòc de pista.

En autonomia, dab un liberet, partitz a la recèrca d'indicis au bèth hons deu Hédas !
Partença sus la plaça Récaborde.

14h-14h30 : conte musicau.

Conte musicau per Caroline Dufau, a partir de 4 ans.
Ua seria d'istòrias tau public joen, neuridas de l'imaginari occitan pirenenc, entà saunejar, arríder e esmave’s.
La Ciutat, Cerquem !, sala de recepcion.

15h-15h30 : iniciacion dança.

Talhèr animat per Anne-Lise Herbel, a partir de 4 ans.
Plaça Récaborde.

16h-16h30 : conte musicau.

Conte musicau per Caroline Dufau, a partir de 4 ans.
Ua seria d'istòrias tau public joen, neuridas de l'imaginari occitan pirenenc, entà saunejar, arríder e esmave’s.
La Ciutat, Cerquem !, sala de recepcion.

16h30 : vrespèr

Auhèrt per Accents du Sud.

17h-17h30 : iniciacion dança.

Talhèr animat per Anne-Lise Herbel, a partir de 4 ans.
Plaça Récaborde.

17h30-18h30 : scèna obèrta.

Bal trad (sauts, escotisha, masurcà, cercles, valsa...) dab scèna obèrta a tots los musicians !
Sus inscripcion.

18h30-20h : concèrt : Clapàs Band.

La polifonia occitana e lo brass band US que hèn equipa : un coctèl de cultura explosiu !
Au d'aise dens aqueras orquestracions contemporanèas, los aires populars de Lengadòc que retroneishen, Clapàs Band que contan au briu deu concèrt l'istòria a las cent caras d'ua cultura viva, luenh deus clichats regionalistas. Aqui e ara, Occitània pulse au present, viva e esmaventa. Que's passa fremit a l'estransi en duas cròchas e un sospir.
Dab Clapàs Band, la cançon lengadociana b'a lo son orquèstra !

vignette_60841.jpg
Recuèlh dels racontes finalistas del “IV Concors de racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols”.

Unes racontes que compausan una garba ont tot i passa : de la languina que vos pren al ventre a la mòrt dels qu’aimatz o la solesa dels que son a mand de tot pèrdre, a la jòia e l’innocéncia dels pichons, estonats davant l’amor que naseja, o los brams de plaser d’una party de pistachièrs. E que nos an menat d’un recanton perdut en Arièja o en Aran a la sèuva dels aztècas, l’Imalaia o lo Japon d’abans la guèrra, per i encontrar tot un cortègi de personatges susprenents, ambe de formigas que parlan, tuaires de massa, un comitat de mascas que benlèu ne son pas unas, un drac endormit… Una fèsta.

Contes publicats :

Acampada de familha. Jean-Marc Rabier
Zibola. Robèrt Pastor
Un café dab Edoné. Jordi Ràfols Brasó
Yobai. Sara Laurenç
La còla dau drac. Jean Claude Puech
Cambiaments de nom. Alan Roch
Empúries. Matieu Poitavin
L’Institucion de Defensa de las Mascas (IDEM). Esther Lucea Teruel
Le tren de la nuèit. Miquèl Ruquet
vignette_rencontres2024.jpg
Département de Haute-Garonne
Région Nouvelle-Aquitaine
Région Occitanie
Ville d'Agen
Ofici Public de la Lenga Occitana
Rdv es balhat a Agen (47) los 13 e 14 de junh que venon pels Rencontres occitans de las lengas e culturas regionalas.
Dos jorns d’escambis e de debats a l’entorn de la plaça de la lenga occitana dins la societat actuala (educacion, economia, torisme, cultura...) a travèrs l’experiéncia e las idèas de los e las que la pòrtan e la defendon al quotidian.
Seràn present.a.s per aquela primièra edicion (entre autres) : Jean-Luc Lagrave, Romain Baudoin, Martine Ralu...
Per descobrir lo programa dins son integralitat e vos inscriure : ligam :  http://abrac.at/rencontres2024
vignette_60839.jpg
Roch, Alan
Aprèp aver parlat de las patas dels mila-patas, dels pics dels eirices, de las escaumas de las serenas, del monde d’alas e de plumas, dels provèrbis del beure e del manjar, aprèp s’èsser interessat al bestiari e a la mit-òc-logia,lo poèta se vira cap al monde vegetal per nos contar, en vèrses ortalans, la vida reala (?!!!) e tanplan supausada de l’òrt, dels legums, de la frucha, del bòsc, dels arbres, de las èrbas, de las flors, …
vignette_edito_20.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

Amb l’estiu qu’apròcha, lo CIRDOC-Institut occitan enfila son vestit de sason per entamenar una granda virada d’eveniments e festenals occitans. Plan segur Total Festum que, dempuèi 2006, reviscola la cultura dels païses d’òc e catalans mas tanben un fum d’autras iniciativas ont s’exprima la creativitat d’associacions e d’artistas d’en pertot sul territòri. Es l’escasença per l’establiment de prepausar son sosten dins lo quadre d’une politica de cooperacion que se desvelopa de longa, amb l’ajuda de las collectivitats e partenaris institucionals. Mas dins los faches de que s’agís e cossí se passa ? lo CIRDOC - Institut occitan de cultura coopera segon tres modalitats complementàrias. D’en primièr per la mesa a disposicion de ressorças documentàrias (libres, mòstras, supòrts de mediacions variats …) e d’una formacion elementària per s’arrengar amb aqueles otisses. Puèi amb una formula afortida d’una preséncia sul terren e d’una proposicion especifica (animacions, creacions, consultacion …) assegurada en relacion amb los organizators. Enfin, en foncion del contèxte, del besonh exprimit e de l’interés per l’espandiment de la cultura, lo CIRDOC - Institut occitan de cultura interven coma co-productor en contribuïssent a la programacion. Es aital que nos crosarem dins las setmanas que venon, del Total literari a l’Universitat Occitana d’Estiu, de Prom’Aude als Rencontres de Salinèla, de la Passejada Calandreta a la Maïada (47).

Descobrir la Letra en Òbra 20 - Mai de 2024 / Julh de 2024 : AQUI
sus 100