L'IEO du Cantal vous propose de redécouvrir le centre ancien d'Aurillac au cours d'une balade contée nocturne le samedi 7 octobre prochain. Proposée dans le cadre de la fête du Salers et la foire de la St Géraud, en partenariat avec la Ville d'Aurillac et l’office de tourisme du Pays d’Aurillac, cette balade contée bilingue français-occitan réunira Didier Huguet et Jean-Claude Rocher. Le duo nous dévoilera des pans méconnus du patrimoine aurillacois en sons et lumières, illustrés par des chants et mélodies issus du patrimoine musical aurillacois (chant des pèlerins d’Aurillac, bourrées à deux temps d’un manuscrit de 1787,...).
Sur l'itinéraire, un moment privilégié dans l’abbatiale Saint-Géraud où se mêleront pour la première fois en ce lieu, calligraphies en lumière, contes et légendes. Un voyage pour le plaisir des yeux et des oreilles.
Départ à 19h30 du château st Etienne, durée 1h30.
Inscriptions et renseignements auprès de l’Office du Tourisme du Pays d’Aurillac (04 71 48 46 58).
5€ à la réservation, remboursés au départ de la balade. Une navette sera disponible pour le retour vers le château de Saint-Etienne
Vents et moulins, tels sera le thème de la journée 2017 des Compagnons de Paratge qui se déroulera le samedi 14 octobre en Cabardès, à Moussoulens.
(des évolutions peuvent survenir)
- 9h30 - Accueil (salle Emile-Combes)
- 10h - Ouverture de la journée : Patrimoines, vallées des Cabardès :
Gérard Dellus : Les moulins du Cabardès
Jean-Claude Capéra : L’éolienne de pompage de Moussoulens
12h30 - Repas (sur incription ; tarif : 15 € ; des précisions quant au menu seront fournies à la mi-septembre)
14h - Poursuite des interventions
Mirelha Braç et Alan Roch : Lo molinièr que passa de farina… (Images du meunier dans les contes, chansons, proverbes… d'Occitanie)
Josiane Ubaud, lexicographe : « Le lexique des vents en occitan : un tourbillon de mots et de dictons »
17h30 – Contes de vents e de molins, par Jean-Jacques Delpoux (tout-public ; participation libre)
Cette journée est organisée par Compagnons/Companhs de Paratge dans le cadre de l’Université d’Été de l’Aude avec le concours du Conseil Départemental de l’Aude,, de la Commune de Moussoulens et de l’ADREUC e tavec la participation de l’Institut d’Estudis Occitans-Aude, de Patrimoines, vallées des Cabardès et de la Calandreta de Carcassona. Le CIRDOC est partenaire de cette journée du 14 octobre.
• Entrée libre et gratuite.
Inscriptions pour le repas ( 15 € ; Repas végétarien possible)
• Inscriptions et renseignements :
Compagnons de Paratge c/o IEO-Aude BP 151042 11860-Carcassonne Cedex
04 68 25 19 78 ostal.sirventes@wanadoo.fr
- Allo ! L’associacion Païsans d’aicí d’ailà d'Erau ? Bonjorn, me presenti Joana Belcaire, retirada prèp de Besièrs. Es que seriá possible d’aver un rendètz-vos amb qualqu'un de l’associacion ?
- De segur mas per de qué ? Avèm pas pron de temps ni mai pron de gens per rencontrar lo mond.
- Vaquí. Ai agut en eretatge una bòria de 30 ectaras de vinhas. Aimariái trobar un païsan interessat per un fermatge, la renda seriá pichòta.
- Aquò’s una bona idèia de nos sonar. Benlèu que seriá melhor que lo rendètz-vos siá en çò de vos per veire las tèrras. M’en vau parlar amb los autres e vos sonarai la setmana que ven. Al reveire e encara mercés Madama Belcaire !
Per lo moment farem coma aquò !
Matilda a un ostal e un òme qu’a un trabalh. E se vòl trabalhar pòt faire un Bed and Breakfast dins l’ostal de Vincent : lo conse a dich qu’èra possible de trapar d’argent per o faire. Es temps per ela d’èstre adulta, vòli pas pus bailar d’argent. Temps d’èstre « egoïsta » e d’èstre aimada per ieu e non per mon argent. E se tot se passa plan parlarem d’adopcion.
E ara lo melhor arriba : mon òme lo Rémy diluns a Frejòrgues. Lo darrièr còp qu’es vengut dins lo vilatge e benlèu en França, sabi pas, èra en çò de sa cosina que veniá cada mes d’agost se pausar dins lo Lengadòc. Rémy aimava aquel pais e cada estiu nos retrobàvem per caminar, dançar, nadar. Un jorn me demandèt :
- T’agradariá de venir me visitar a Baltimore ?
- Ai pas de sòus per pagar lo viatge. Comenci a trabalhar a la pòsta l’an que ven. De tot biais me fariá paur de venir dins aquel pais. Dins los filmes m’agrada pas. Salvatge !
- Son pas que de filmes ! Es lo darrièr còp que veni. Mos parents son retirats, an pas pus d’argent e coma fai d’estudis devi gardar tot l’argent per pagar l’universitat.
- Serai trista de pas pus te veire !
- E ieu tanben.
Aqueste ser sèm anats dançar, m’a sarrat dins sos braces, fach un poton leugièr sus las pòtas e l’istòria s’es acabada.
Es qu’un professor d’universitat pòt aimar una femna de la campanha que trabalha a la Pòsta ? Cada annada ai recebut una carta per Nadal e li ai mandat una carta per l’an novèl. Quaranta ans !
Aprèp i a agut lo Renat e puèi pas pus res dins ma vida de femna. Mas ai aimat la vida amb las gens dins lo vilatge.
Per tot dire ai paur, avèm pas lo meteis biais de viure amb Rémy ni mai de pensar. Me siá acostumada a la vida americana, mas cossí farà el aicí ? E ieu de que vòli faire de ma vida ara ? Lo pantais d’aver una filha es mòrt.
La pluèja tomba tranquilla, coma un ser d’automne - la sason ont òm n’a pas pus lo coratge de se batre per un ideal, alara qu’òm auriá tot lo temps d’o faire. Mas benlèu que amb Rémy d’autras pòrtas se poirián dubrir. La vergonha de pas èstre una ajuda per los qu’an pas res per viure, per los migrants, las femnas batudas, los enfants abandonats dins la carrièra…
Madama Joana es un pauc tard vos cal anar dormir, vòstre prince arriba deman...
Encara un còp siái davant la sortida « Arrivée » de l’aeropòrt, una ora avant l’ora. Ai enveja de rire, de plorar, de fugir, de demorar.
« L’avion Air France en provenance de Paris - Charles de Gaulle… »
Es arribat ! Devi anar al w.c, pòdi pas pus esperar. Mas es pas a costat, corre, mèfi de pas tombar ! Quand torne lo vesi ambe sos bagatges palficat al mitan de l’aerogara. Cerca d’en pertot mas pas de mon costat.
Veni plan planeta, arribi darrièr son esquina :
- Rémy !
- Joana !
Encara un còp e benlèu per longtemps siái prisonièra dins sos braces. Sabi pas quant de temps sèm demorats pegats l’un contra l’autre.
- Siás segura aqueste còp ? Pòdi creire qu’anam èstre urós ensems ? Si que non i a un avion per Paris dins doas oras.
- Se vòles podèm partir ensems. Mas davant ai crompat un lièch tot nòu, lo caldriá ensajar.
La pòrta de l’ostal qu’aviái barrada a clau es dubèrta. Dintram.
- Rémy quin plaser de te tornar veire subretot aicí. Vos siatz plan retrobat ?
- Bonjorn Matilda. Cresiái qu’aviás ton ostal ?
- Que si !
- Alara de que fas aquí ?
- M’agradavi de te veire. Aprèp la maire, lo paire.
- E Jaume es pas ambe tu ? *
- I a un problèma !
- Dejà ! Aprèp una setmana !
- Li ai dich la color de l’enfant qu’ai dins lo ventre. Alara es pas pus segur d’èstre amorós de ieu ! E ieu vòli pas viure soleta e encara mai quand i aurà lo pichòt !
- Mas Rémy e ieu volèm èstre un pauc solets. Donc vas tornar a ton ostal e vendràs sopar aqueste ser.
Matilda plora e s’en va en bombant la pòrta.
Rémy me regarda, ieu regarde Rémy e començam de rire sens nos poder arrestar. Aviam la filha e segur que ara seriá melhor d’èstre dos per s’en ocupar.