Explorar los documents (334 total)

vignette_57931.jpg
Julien, Danièla
Coma o ditz lor títol, l’unitat d’aquelas uèch novèlas caup dins Ròse, grand flume mitic que lor accion se debana sus sas ribas. Títol qu’es pas innocent, puèi qu’es manlevat al vèrs de la Mirèio de Mistral, qu’i fa pensar sul pic : « De lòng dóu Ròse, entre li pibo / e li sauseto de la ribo... ». Es aquí, a Valabregas, pichòta ciutat de panieraires, que comença lo grand cant mistralenc, es aquí tanben que visquèt longtemps l’autritz, filha del flume. D’efièch, la primièra novèla, entièrament autobiografica, raconta sa naissença al castèl de Panissa, ont s’èran refugiats sos parents del temps que los aligats bombardavan Tarascon en agost 44.

Las istòrias que raconta Danièla Julien dins un provençal rodanenc d’un perfièch classicisme, mas refofant d’oralitat populara, an pas res de folkloric. Dison lo racisme ordinari e la misèria jornadièra dels vièlhs e dels marginals, mas tanben la passion de la pesca e de la caça, e mai de la bracona, en Camarga o dins los Segonaus, entre lo flume e sas levadas. Passion perilhosa e mai fatala, qu’òm s’es negat de tot temps dins Ròse. E l’autritz d’evocar los grands dramas que son los aigats e los encendis, tan plan coma las existéncias escuras e modèstas que se crosan per còp d’astre sus sas ribas. Quasi tot es vertadièr dins aqueles tròces de vida e tot i es d’una intensa poesia, que s’i unisson, per donar çò melhor, los dos fluides que son un flume et sa lenga, la que s’i parla despuèi mai de mila ans.
affichesalinelles22_A3_blanc.jpg
Association L' Aucèu Libre
Comité des fêtes de Salinelles
CIRDOC - Institut occitan de cultura
M.A.R.P.O.C.
Los Rencontres de Salinelles de 2022 se desrotlaràn los 24, 25 e 26 de junh dins lo vilatjòt de Salinèlas, prèp de Someire (Gard).
Aculhit per la comuna dins l'irangeria e lo pargue del castèl, aquel eveniment es un temps d'escambi e de descobèrta a l'entorn de la literatura en lenga d'Òc, dins una perspectiva dobèrta e viva, que fa lo ligam entre los tèxtes grands de la tradicion literària d'Òc.  

PROGRAMA DEL DIVENDRES 24, DISSABTE 25 E DIMENGE 26 DE JUNH DE 2022
Telecargar lo programa papièr

DIVENDRES 24/06/2022 - cap. St Julien : « Serada medievala » - 20h00

> Escrituras nomadas en Mediterranèa - rencontres e metamorfòsis d’una lenga.  Alem Surre-Garcia, escrivan, autor de Au-delà des rives, les Orients d’Occitanie (Paris, 2005), Philippe Martel - istorian, professor emerita de l’Universitat Paul-Valéry Montpelhièr III. 

> Intervencion musicala de Naïma Chemoul a l'entorn del Chant des femmes sépharades. 

DISSABTE 25/06/2021

Matinada « Prosa D'uei : lo genre de la novèla » - Lavador de Salinèlas »

- 10h00 - Coordinator : Florian Vernet

Conferéncia La novèla en occitan, de Provença a Gasconha. Evelyne Faïsse

Lecturas (extraits) :

Las Marjas (sortit de Casaus perduts) de Bernat Manciet

Visita (sortit de Isabèu de la valea) d’Eric Gonzales

L’ome que davalava au fiéu dóu Rose (sortit de La Sereno) de Carles Galtier

Memòrias ficcion (sortit de Los Macarèls) de Leon Còrdas

Problèmas oculars (sortit de Cronicas del diluvi) de Florian Vernet

Taula redonda - animada per Florian Vernet : La nouvelle et son écriture.

- 13h-15h Pausa dejunar. Reservacion repais conselhada

Tantossada, Irangeria del castèl :

- 14h30 : Sièsto pouëtico, acompanhada per Mona Hilaly, arpista.

Omenatge als poètas desapareguts (Sergi Bec, Claudio Salvagno, Jean-Marie Petit, Miquèl Decòr) : lecturas pels escolans de la Calandreta Aimat Serre e los poètas present.a.s.

- 15h30 : Jean-Paul Creissac, Frédéric Figeac, Franc Bardou legits pels poètas presents. 

- 16h00 : Contes pels enfants : Catarina Ramonda

Performanças poeticas - Capèla Sant Julian

- 17h00 : Navegació poetic Euroregion : intervention des poètes et poétesses de ce projet eurorégional, entre Occitanie, Baléares et Catalogne. 

Serada festiva - Pargue del castèl

- 19H30 : animacion de l’espaci editors. Actualitats de l’edicion en lenga d’Òc.

- 20h00 : sala dels marronièrs (Taulas redondas professionalas limitadas ) > Les revues d'oc + invités politiques, universitaires et institutionnels

A partir de 20H15 Repais foods trucks + animacion musicala musica d’Òc (CD)

21h00 - Concèrt COR DE LA PLANA

 

PROGRAMA DEL DIMENGE 26 DE JUNH

« Debats actuals » - Irangeria del castèl

09h30 : Agricultura e tradicions 
>  La Révolution viticole en Occitanie héraultaise et gardoise depuis 1950, Jean-Philippe Martin
La tradition orale en Cévennes : conter, chanter, raconter,  Jean-Noël Pelen et Nicole Coulomb 
 
11h00 : Venir à la langue - discussion animada per Amy Cros (TéVèOc) : Tres testimoniatges : Guillaume Chevalier, Cathy Dufour, Gisèle Nakowski. 

INFORMACIONS PRATICAS

Durant los dos jorns : Salon del libre d’Òc / Exposicions

Editors, Librariás e Revistas

MARPOC, Credd’O, Édite-moi, Jorn, L’Aucèu libre, Aquò d’Aquí, Òc, Le Félibrige, Li Nouvello de Prouvenço, Letras d’Oc, Papiers coupés, Edition des Monteils...


Informacions : T/ 06 84 90 73 92 / 06 23 53 25 32
Facebook : LesRencontresdeSalinelles
vignette_Armanac48.jpg
Armanac de la Gascougno. - 1948
Médan, Léopold (1883-1960)
L'Armanac de la Gascougno est une publication périodique annuelle. Chaque numéro comprend un calendrier en occitan et des textes (contes, chansons) principalement issus de la tradition orale. En fin de volume les dates des foires et marchés de toutes les villes du Gers sont mentionnées.

L'année 1948 est disponible sur Gallica, la bibliothèque numérique de la Bibliothèque nationale de France.

vignette_LGO-20220209.jpg
Trad Ivernalas de 2022 - Tè Vé Òc
Gravier, Miquèu. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 9 de febrièr de 2022

Trad Ivernalas de 2022

Maugrat totei lei contrenchas administrativas impausadas per lo governament e la pandemia de Covid, lei Trad Ivernalas an poscut se faire aquest’an. Malaürosament aqueste festenau incontornable de la musica e de la dança folk es estat ben amputat, pas cap de balèti, pas de concèrt, pas mai d’estagi de musica o de dança. Aven seguit lo dissabte de vèspre lei concèrts barutlaires dins tres luòcs musicaus de Somèire ambe lo Duo Será a la capèla dau castèu, Juliette Minvielle dins un novèu grop sonat Fabrik e fin finala au Jazz Corner per escotar VOTZ amb Manu Theron e Damien Toumi. La passejada èra menada per Danís Galvier de Coriandre.

Un reportatge de Miquèu Gravier.

[resumit de Tè Vé Òc]

SonnaillesMUCEM_phw-1956-71-31.jpg
Romain Colautti
Alexis Toussaint
Las esquiras qui pòrtan las bèstias autorn deu còth que son acordadas enter eras au miei d’un quite tropèth, permetent au pastor d’arreconéisher lo son bestiar au son qui produseish. Que son aqueras òbras au còp culturaus, patrimoniaus e simbolicas, qui s’an causit los percussionistas de la companhia Hart Brut entad aquera creacion navèra. E perqué « Trucs » ? Qu’ei lo nom qui’s pòrta ua esquira pro especifica…

Contacte difusion : Hart Brut – Tél : 06.07.96.70.89 julien@hartbrut.com
vignette_57508.jpg
Orwell, George
Biu, Felip. Trad.
Dens 1984, roman d’anticipacion vadut famós, George Orwell qu’imagina un poder qui conta-ròtla tots los actes de la vita vitanta mes tanben totas las pensadas de cada persona. De vertat, en regimi totalitari, nada libetat de pensada ne deu estar possibla ni tanpòc saunejada. A maugrat de Big Brother, l’amor de Winston e Julia, vadut d’ua comuna set de libertat, e poderà subervíver e escapar a la Polícia de la Pensada ?

1984, un roman qui pausa las questions tostemps actuaus de la libertat e deus poders de la lenga.

Traduccion occitana (F. Biu) de l’òbra originau anglesa de George Orwell, Nineteen Eighty-Four, pareguda en 1949.
vignette_57470.jpg.jpg
Ganhaire, Joan
Es pas tròp fringareu, lo comte Gaëtan Caüzac daus Ombradors, tot nòble e chastelan que siá, es avugle, a totjorn freg, a totjorn mestier de beure e de pissar, e son caractari, vos dise pas ! E pertant son passat de brilhant comissari de polícia e sa reconversion en enquestaire privat li donan l'ocasion de resòure los misteris los mai de pas creire que siá : lo de l'òrra cava de las pissaratas, lo daus esbratats que semblan se rencontrar a chasque conh de ruá a Bordeu, lo de la femna que sos òmes semblan un pauc tròp sovent tombar de naut, lo de la maison de repaus ente lo monde mòren d'un biais estranh, lo dau dròlle mut surtit de degun luòc sus una plaça de Clarmont, lo de la maison trevada per lo poëma verenós d'un dich Rimbaud (Artur)...

Si i veu gaire, a tota sa testa e mercés a Júlian Vernhanegra e a Francisco Iglesias, dos ancians arcandiers passats a son servici, saurá plan trobar la cencena de quelas enquestas vertadierament de pas creire. E quante la fina còla laissará lo chasteu daus Ombradors per partir en chaça, artelhatz vos, monde, auretz pas 'chabat de rire e de frijolar !
vignette.jpg
Balthazar Montanaro
Juliette Minvielle
Sophie Cavez
À partir de poèmes écrits par Aurèlia Lassaca et d’une sélection de textes sélectionnés dans les fonds du CIRDOC – Institut occitan de cultura, et par le prisme d’un beau savoir chansonnier, le trio composé de Juliette Minvielle, Sophie Cavez et Baltazar Montanaro aborde la féminité dans ce qu’elle a de plus direct, du point de vue des femmes et non fantasmée par le prisme des hommes.

Contact Compagnie Baltazar Montanaro :
www.compagnie-montanaro.com

vignette_57395.jpg
Lou dansaire de cordo e lou balancié de Juniòr Sans
Sans, Junior (1820-1905)

Envoi "A Moussu Frederic Donnadieu, President de la Soucietat arqueoulougico scientifico e literario de Beziés. Oumage e souveni de bouno amistat de soun counfraire en Felibrige", signé Junior Sans et daté du "16 de juliet 1885".

Le premier poème A la noble e digno véuso del coumandant Léon Farret [...] est daté du 16 de juliet 1885
le second poème Lou dansaire de cordo e lou balancié : fablo imitado de Florian est daté du 25 d'outobre 1884.

Pour plus d'informations sur Junior Sans, consulter l'article biographique qui lui est consacré sur Vidas, los actors de la renaissança d'òc

vignette_57369.jpg
sus 34