Explorar los documents (1162 total)

Escaudes.jpg
Brigalhas de pin

Fête gasconne organisée par Brigalhas de Pin

>> à partir de 10h. : Démonstration de l'ancienne scierie mobile par les Amis de la Forêt de Roaillan. Présentation d'une mule et d'une ânesse bâtées.  Exposition de photos sur l'utilisation des mules dans la Haute Lande.

>> à 16h. : Petit viatge capbath los parlars gascons de Gironda / Petit voyage parmi les parlers gascons de la Gironde. Présentation Powerpoint sonorisée par J.-P. Laliman, agrégé de lettres classiques, professeur d'occitan spécialisé en gascon.

>> à 17h. : L'ahromiguera : théâtre amateur gascon.

>> à 19h. : Lo vent de l'Estey : Polyphonies gasconnes.

>> à 21h. : Bal Trad' animé par le groupe Pass'aires et Yan Cozian. Un repas est prévu : 15 euros. Bal : 7 euros, gratuit pour les participants au repas.

vignette_Tarasque.jpg
Ficha d'inventari de la Tarasca de Tarascon
Gaspa, Marie

Ficha d'inventari realizada dins l'encastre de l'inventari dels gigants, animals fantastics e dragons processionals de França, coordonat pel Centre francés del patrimòni cultural immaterial – Ostal de las Culturas del Monde a l'entorn de las fèstas de la Tarasca e de son animal totemic : La Tarasca de Tarascon.

Ane-Bessan-2-300x163.jpg
L'Ase de Beçan
CIRDÒC-Mediatèca occitana
Dins lo vilatge de Beçan se debana, dempuèi fòrt longtemps, un curiós ritual a l'entorn de l'Ase.
A l'apròcha de Sant Laurenç (10 d'agost), la populacion, venguda nombrosa, es al rendètz-vos per qualques jorns de fèsta. L'Ase, l'animal emblematic de la vila dançarà d'oradas. De la glèisa a la carrièra, de placetas en ostal de retirada, d'elegits de la comuna a la comunautat, l'ase parada en faire ressondir los còrs d'aqueles que lo fan viure.

La fèsta de Sant Laurenç es la fèsta locala de Beçan. Cada annada, se debana sus cinc jorns, dimenjada inclusa. Las sortidas de l'Ase constituisson los moments fòrts, d'ont lo segond nom donat a la fèsta : « La fèsta de l'ase ». L'animal es al centre de las festivitats e es d'alhors pas qu'a l'escasença de Sant Laurenç que la populacion pòt profechar de sa preséncia. Fòra de qualques evolucions, lo public assistís a un programa qu'a un encastre identic segon lo jorn.
Aital los beçaneses e los toristas veson la primièra dança de l'ase a 17h picanta, lo dissabte pròche del jorn de Sant Laurenç. La jornada de dimenge es plan emplenada mas los moments fars son aqueles : de la benediccion e de la messa en preséncia de l'ase e plan segur la remesa dels ramelets que la joinessa i met a l'onor la municipalitat. Lo diluns e lo dimars, las jornadas un pauc mens protocolàrias, recampan la populacion a l'entorn de l'ase a travers de diferentas animacions. Lo darrièr jorn de la fèsta l'animal aurà lo dreit de se repausar mas es lo moment que lo pichòt ase serà de la partida per finalizar l'eveniment.
seleccion-3-teatre.pdf
En scèna ! Le théâtre occitan pour petits et grands
CIRDÒC-Mediatèca occitana
Amb aquela Seleccion novèla, los bibliotecàris del CIRDÒC vos mènan dins las colissas del teatre d’òc. Medelha costat cort, Nasr-Eddin costat jardin, dels classics d’estudiar a las scenetas de montar per se metre l’occitan en boca, una creacion viva de veire, de legir, de jogar. En scèna !
IMG_1630.JPG
Lo viatge de Joana - Sason 2 / Episòdi 2
Clément, Anne. Auteur, interprète
Benichou, Julien. Compositeur
Vidal, Alain. Interprète
Huang, Edda. Interprète
Benichou, Daphné. Interprète
Zinner, Lucas. Interprète
François, Isabelle. Interprète
Tèxte de l'episòdi : 

Evidentament tot a cambiat per ieu. Me siáu acostumada a ma vida de femna amb un òme e lo risolièr de l’amor sus ma tèsta. Aviái pas jamai pantaissat qu’una causa com’aquò arribariá un jorn dins ma vida de tanturla: faire la cosina, anar faire leis crompas soleta dins los supermarkets americans, començar a comprendre e a parlar un pauc aquela lenga. Remy me daissava sa veitura e menavi una veitura automatica sens bóstia de cambi.

M’a menat visitar los musèus de Baltimore lo BMA (Baltimore art museum) e lo Walters Museum. I aviá tant de pinturas francesas que me sentissiái a l’ostal. Urosament que Remy èra amb ieu que pecaire la pintura es pas jamai estada una causa importanta per ieu. Un còp a Paris èri anada al Louvre mas fasiá tant de temps. Donc ai descubert al BMA Matisse, Van gogh, Picasso e çò que m’a fòrça esmoguda Andy Warrhol. E al Musèu Walters ai aimat los paisatges del Monet, Manet, Sysley, l’art del Japon, de l’Egipte, de la Grècia...

Tot aquò me semblava un autre mond : pas simple d’imaginar de gens fasent de pinturas o d’esculturas tota la santa jornada. Quand on a pas apres a conóisser l’art enfant es pas simple de lo descubrir e de lo comprener a la fin de sa vida.

Sabi pas çò qu’auriá dich l’oncle Vincent de me veire vistalhar los musèus ambe son argent !
Çò que m’agradava mai èra d’anar me passejar sus la Baia del Cheasepeake ont son arribats los Pilgrims Fathers d’Anglatèrra a la debuta del sègle detz e sèt. E tanben los soldats de la guèrra de Secession prèp del Patamac. Rémy èra urós de me veire espantada per tant de meravilhas com’un enfant davant un novèl joguet.

- Un jorn anarem a Washington. En fàcia del Congrès i a de Musèus mai que bèls de tota mena. E descubriràs un pauc mai la pintura francésa e aquela de tota l’Euròpa. E las esculpturas de Malhòl que ven de ton pais Banyuls. E anarèm passar una fin de setmana a New York ont i a tanben de musèus e subretot aquel de l’Edat Mejana « Lo Cloister Museum ». Saràs pas contenta de veire qu’an raubat lo clastre de San Guilhem del desert e tant d’autres. Subretot aquel de San Michel de Cuxa dins las Pireneas orientalas. Tot de marme ròse. Mas l’an pas raubat l’an crompat donc i a de gens del pais que l’an vendut !

Fasiái la torista, l’amorosa e la femna a l’ostau. Un jorn me desrevelhèri. Me caliá tornar al vilatge :

- Allò! Joana Belcaire? Mossu Bardot lo notari !

- Bonjorn Mestre ! Quante plaser de vos ausir !

- Pas qu’un problèma…

- Es grèu?

- Non pas : i a agut ièr un gròs auratge e lo teulat de vòstre ostal es tombat al mitan de vòstre jardin. Vos faguètz pas de marit sang ai demandat al maçon de venir. E deman tot anirà plan !

- Mercè plan. A ben lèu; Deman tornarai al vilatge.

- Bon viatge!

Remy èra pas content mas ieu me fasiá plaser. Subretot que sabiái ara que l’òme qu’aimavi me seguiriá.

- Es pas tu que vas reparar ton teulat?

- Vòli veire çò qu’es arribat e seguir lo travalh, es mon ostal !

- Dins un mes ai acabat a l’universitat per de bon, la retirada es arribada. S’esperavas poiriam partir ensems.

Per lo primièr còp èrem pas d’accòrdi. Remy èra tot blanc, sa votz tremolava e sas mans tanben. Las lagremas èron pas luènh. E ieu voliái partir, dintrar al vilatge. Eri secassa : la tanturla èra tornada.
Quand comencèt de plorar m’arrestèri. Aviái ganhat ! Segur que dins un mes me vendriá rejónher.

- Pas qu’un mes e puèi vendràs.
- Mas es pas possible per ieu de tot laissar aicí, caldrà de temps. Vòli pas gardar aquest’ostal aprèp la retirada. Ai pas d’enfants e sabi pas de que vau faire dels mòbles e tot lo demai.

- T’en fagues pas tornarai ambe tu a la fin de l’estiu…

- Benlèu. Mas ieu te vòli pas quitar. Vòli viure ambe tu. Deves saupre que t’aimi. O sabiái dejà quand èrem joines mas ai agut paur : ères tant plena de ton pais. Era pas possible d’imaginar Joana vivent dins un autre pais tant luènh de son Occitània.

M’a pres dins sos braces e puèi es anat crompar un « crab cake » amb un còp de vin roje per me faire plaser. Eri devenguda una filhèta gastada.
Puèi avèm pres los bilhets e zòu : ieu partiriái deman e el dins un mes.

Quand nos quitèrem a l’aeropòrt me balhèt una pichòta caisseta. Dedins una baga amb una pèira blava: un safir... Eri promésa e el plorava de bonhur e de lagui de me daissar.

Un còp assetada dins l’avion comencèri de realizar tot çò qu’aviá cambiat dins ma vida dempuèi una annada. Lo sovenir de Matilda èra luènh mas pensavi sovent a ela, al plasèr qu’aviam agut de viure ensems, de faire lo viatge per l’America totas doas. M’auriái tant agradat se foguèsse venguda ambe ieu dins los musèus. Un estela limpaira dins ma vida ! Mas èri segura que l’aviái ajudada a faire son camin de femna. Mas qual èra l’òme qu’aviá causit : un gentleman o una racalha !

Paris, Montpelhièr, mon amiga Clara m’esperava a l’aeropòrt.

- Alara Madama l’americana de qué fa de tornar al vilatge ? Es que parlas la lenga aprèp una annada dins lo pais ?

- Comenci a me despatolhar e pòdi sortir soleta.

- E l’amor es enfin arribat dins ta vida? Aquel Rémy èra tant polit dins seis vingt ans ! Evidentament es un pauc tardièr d’èstre amorosa dins l’automne de sa vida ! Lo mai important es que ara existís e que siás urosa. Per aquò i a pas d’atge.

Quante plaser de la tornar veire, sèm amigas dempuèi l’escòla primaria. Es maridada, dos enfants e a trabalhat tota sa vida a la comuna, secretària. Ara es retirada e amb lo Jaume son marit qu’èra regent, fan de viatges organizats un pauc pertot dins lo mond et cade còp que tornan fan una serada ambe los filmes del darrièr pais descubert.
Auriái poscut faire aquò ambe Baltimore. Un autre còp! Mas quand Rémy sarà aicí farem una serada sus l’istòria del Maryland, aquò sarà fòrça interessant... e different.

Ara siáu davant ma pòrta. Dintre e sus la taula un molon de corrièr. Una letra endessus e recóneissi sul còp l’escritura e mon còr fa tifa tafa...

castelnaudary_21-06-17.jpg
Union régionale des Foyers ruraux d'Occitanie / Pyrénées-Méditerranée

Programme 


Toute la journée :
- Accueil de la Passejada (expo, bibliothèque éphémère, siestes sonores...)
- Initiation à la peinture animée par un artiste local 
- Stand exposition Musée Paysan d'Emile 
- Stand "cuisine d'autrefois" à base de recettes locales traditionnelles 

De 9h à 12h : Randonnées de 6 et 13km, avec haltes de ravitaillement et découverte commentée de l'oeuvre "Land'Art" à Saint-Elix d'Astarac 

12h30 : Apéritif et repas avec animations "cantèra" (chants collectifs)

A partir de 15h :
- Animation et initiation aux jeux traditionnels : quilles au maillet, rampeau de l'Astarac, palet gascon...
- Espace "jeux du Monde" pour petits et grands 
- Buvette 
- Ambiance musicale occitane 

17h30 : Appéritif de clôture offert aux participants par la Municipalité de Pellefigue 

Informations pratiques : 

fdfr32@wanadoo.fr 
05.62.25.69.25.

138d853e9747bd6a124d9967f9aa9c27.jpg
LA TAMBOUILLE et l'IEO del VILAFRANCAT
Après une première édition couronnée de succès avec les rencontres occitano-berbères, LA TAMBOUILLE et L'IEO del VILAFRANCAT persistent et signent dans une seconde édition autour des rencontres occitano-tziganes !

Forts du succès de l'année passée malgré une météo déplorable les deux associations fers de lance de ce concept festif, invitent cette année les tziganes pour une journée d'échanges et de convivialité.

LE PROGRAMME

10h : ACCUEIL
10h/13h : animations,contes oc (bilingue), lectures d'histoires tziganes, stages de danses trad occitanes et stage flamenco avec Rebeca Ortega
EXPOSITIONS :
Les tziganes lors de la seconde guerre mondiale, les gitans aux Saintes Marie de la Mer...
Noms de paysage en Occitanie. (expo IOA)
JEUX en BOIS ANIMATION SERIGRAPHIE
12h30 : REPAS TARTES/SALADES/DESSERTS
14h : THEATRE « le gouffre » par la compagnie « Le scrupule du gravier »
15h30 : Conférence de Danièle Rousseau « voyages : imaginaires ou réalité... »
16h30 : lectures de poèmes par Jean-françois Mariot
17h : Rencontres de danses (démo des stages du matin)
18h : SPECTACLE FLAMENCO par REBECA ORTEGA y MARTIN JIMENEZ CORTES
19h30 : REPAS GOULACH !!!!!!!!!! végetos aussi !
21h : CONCERT BAL : PITSI CEVERI : musiques tziganes TRAUCATERME Trad/Rock occitan festif

LE CONTENU

SPECTACLE FLAMENCO
Ce petit bout de terre de l'ouest aveyronnais aura la chance inouïe d'accueillir Rebeca Ortega. Sa notoriété internationale repose sur sa connaissance approfondie de la danse et du chant, son sens du rythme et son élégance. Issue d'une famille flamenco c'est tout naturellement qu'elle suivra des cours d'apprentissage à Madrid avec Dolores Jimenez. Elle poursuivra très vite sa route, donnant conférences et spectacles dans l'Europe entière. Elle sera accompagnée par un grand de la guitare flamenco, le non moins célèbre Martin Jimenez Cortes. Le duo animera un stage Flamenco et se produira vers 18h

CONFERENCE : TZIGANES,TZIGANES...
Le voyage inachevé. La connaissance de l'autre est toujours d'une richesse évidente. C'est ainsi que Danièle Rousseau ayant longtemps travaillé avec la communauté des gens du voyage à VDR animera une conférence sur le thème « voyages : imaginaire ou réalité ». Une lecture de poèmes par Jean-François Mariot fera suite à cet échange.

THEATRE : LE GOUFFRE
Le Scrupule du Gravier, collectif de théâtre marseillais, présente sa nouvelle création : Le Gouffre. Un spectacle créé dans le cadre du dispositif "Résidence et Territoire" en Aveyron. Une résidence singulière, nourrie de rencontres, de récolte de paroles, d'actions culturelles, d’anecdotes et d'histoires. Deux conteurs-enquêteurs arpentent le pays des Cent Vallées, se perdent dans les méandres du Viaur et racontent leurs aventures. En chemin, ils rencontrent des histoires, un paysan d'antan dépassé par l'agriculture intensive, ou encore le Drac, fils du diable, qui magouille avec les multinationales... Contactés par le Centre Socio-Culturel du Naucellois en Aveyron, Julien Tanner et Maxime Touron sont allés récolter des paroles et des histoires sur ce territoire dans le cadre d'une résidence de deux mois subventionnée par la DRAC Occitanie.

LE BAL DE LA SOIREE

PITSI CEVERI
Deux violons, un accordéon, une guitare et une voix. Un répertoire provenant de différentes régions d’Europe de l’Est avec notamment des danses roumaines (Hora, Sirba), des chansons tziganes hongroises, russes, roumaines…et petit à petit, des arrangements propres au groupe. C’est une musique parfois endiablée et virevoltante, souvent joyeuse, quelques fois déchirée mais qui appelle toujours à la fête et à la danse.

TRAUCATERME
Littéralement tRaucatèrme signifie en occitan « ceux qui trouent les talus » et qui n'agissent pas comme tout le monde. Les tout fous traversant les haies, dépassant souvent les bornes (aux sens propre comme au figuré et vagabondant sur les chemin de traverse) Ces Cantalous se sont réunis autour des musiques traditionnelles, mais ne dédaignent pas les autres genres. Leur répertoire est le fruit de collectages et de quelques compositions, mais si l’envie les en prend ils peuvent allier les chants en occitan aux rythmes reggae ou rock. Une façon de se laisser pousser des ailes tout en gardant les racines musicales d’ici. Ils écument depuis une décennie déjà tout le volcan cantalien en sévissant dans les fêtes de village et autres manifestations... Une musique vivante, festive et décomplexée ! En plus leur troisième CD sera dans les bacs fin Juin !

ORGANISATEURS

LA TAMBOUILLE
Réservations et infos : Annie 056581812 - 0644016040

IEO del VILAFRANCAT
Infos : Clémentine 0608302142
IMG_1638.JPG
Lo viatge de Joana - Sason 2 / Episòdi 1
Clément, Anne. Auteur, interprète
Benichou, Julien. Compositeur
Vidal, Alain. Interprète
Huang, Edda. Interprète
Benichou, Daphné. Interprète
Zinner, Lucas. Interprète
Tèxte de l'episòdi : 

Per vos dire onte ne siáu : me sòni Joana, siáu retirada e ambe una filha Matilda qu’es venguda me demandar d’adjuda siáu venguda me passejar a Baltimore. Aquí ai un amic de joinesssa Remy professor de lengas romanas a l’universitat. Mas aquela filha Matilda - la filha qu’aviái pas aguda dins ma vida solitaria -del temps qu’èri a l’universitat ambe lo Remy se n’es anada. A trapat un amorós sus l’internet.
Quant istòria!

Era pas possible per ieu de pensar que Matilda m'aviá abandonada. Segur qu’èri pas qu'una femna vièlha e que los joves an besonh de joinessa... Mas aviái l'impression d'aver tot donat per pas res. Comencère de plorar doçament. Remy sabiá pas de que faire per me consolar.

- T’a demandat d'adjuda. Çò qu'as fach es fòrça bon. Ara es devenguda adulta mercè a tu. Te fagues pas de marit sang, tornarà. Benlèu pas deman mas un jorn, aquò's segur. A l'ora d'ara a besonh de se sentir liura.

- Aviái pantaissat tant de causas : cresiái d'aver enfin una filha e de pas pus èstre soleta. E sabi pas se l'òme qu'a causit es una bona tria !

- Doblides pas que ara siáu aquí, vòli dire a costat de tu...

Aviá pausat una man sus mon espatla, mas èra pas lo moment. Faguèri dos passes e prenguèri mon saquet.

- Vòli anar me passejar.

- Coma vòs. E ont ?

- Sus lo pòrt. Per veire los bateus...

- Vòs tornar a Fellspoint ? O sabi qu'aimas los bateus mas tanben los pastissons del café Bonaparte !

E sèm partits. Avèm caminat, sèm anats bèure de tè, manjar un mufin. Pus ges de lagremas mas de tot biais la jòia èra pas de la partida.
Sèm anats caminar dins un pargue ont d’enfants jogavan. Vesiái Matilda d’en pertot, dins los arbres, dins las veituras. M’aviá pas daissat lo numerò de son barrutlaire. E ara de qu’anavi faire soleta?
Lo Rémy travalhava. Ieu parlavi pas la lenga.
Demorava pas qu’una causida: tornar a l’ostau. Mas enfin èri venguda aquí per veire Remy. Es que seriái venguda sens Matilda?
Aviái somiat d’annadas d’aquel viatge. Aviái pas lei sòus per venir. Puèi mercé a l’oncle Vincent n’aviái trapat. E ara qu’éri enfin aquí vòliái pas pus demorar.

E tot d’un còp la causa devenguèt clara : aviái paur de me retrobar sola dins un ostau amb un òme. Fasiá tant de temps benlèu 35 ans que degun aviá pas careçat ma pèl, que sabiái pas pus çò qu’èra un poton sus la boca sens anar mai luenh…

Las fuòlhas començavan de faire un tapís sus l’erba e l’umiditat amb lo ser qu’arribava montava de la tèrra. Ma tèsta virava, vesiái pas pus res. Tot d’un còp Remy prenguèt ma man e la sarrèt dins la sieuna. Fuguèt com’un eslhauç dins tot mon còs. Gausavi pas lo regardar mas un sorire espeliguèt sus mas pòtas com’una desliurança. Una pòrta s’èra duberta dins ma solituda. Avèm caminat coma dos pichòts dintran a l’ostal aprèp l’escòla. Quand sèm tornats i aviá totjorn res : Matilda aviá pas sonat.

- Te faguès pas de lagui, s’a un problèma sauprà ont te trapar.

- Pas simple d’èstre calma e rasonabla per una femna qu’a pas fach qu’aquò dins sa vida e que tot d’un còp es sortida de son camin…

- N’en traparàs un autre se vòs de camin…

- Me cal crompar un barrutlaire.

- Ges de problèma, deman. Aqueste ser te vòli faire conéisser un’especialitat de Baltimore : la coca de crancs : « crab cake ». Vòs manjar aquí o al restaurant?

- Benlèu aqui amb un veire de vin.

- Me'n vau crompar tot aquò, espèra me com’una pichòta filha. Sarà lèu fach !

Assetada davant la fenèstra de la cosina ai esperat. Los arbres dins aquel pais son tant grands. Bon per l’estiu ! La nuèch arribava. Puèi siái anada cercar mon bilhet d’avion. Lo retorn en França èra previst per lo 15 de decembre: dos mes aicí : de qu’anavi faire ?

Era important de descubrir la cosina. Ai trobat una ensalada, èra déjà presta. Un pauc de vinagre, d’òli e de sal dins un ensaladièr e tot anava pla…

Lo temps passava : fasiá pas luenh d’una ora que Remy èra partit. E s’aviá agut un accident ? benlèu qu’a l’ora d’ara èra a l’espital mitat mòrt ? Mancariá pas qu’aquò : me retrobar soleta dins aquest’ostal, dins aquel pais estranh ont conéissiái pas degun.

E Remy aviá prés ma man, l’aviá daissada e pas res de mai. Començavi de me rosegar las onglas coma quand éri filhòta. Es que l’aimavi ? E el, de que voliá ? Es ieu que l’aviái sonat per lo venir veire de l’autre costat de la mar.
- Joana, siáu aquí ! Es estat longuet per de que an degut preparar lo « crab cake ». N’i aviá pus ges. Es dissabte e tot lo mond n’en vòl !

- Ah bon !

- Eh bé, de que se passa ? As plorat ?

- Non pas ! Ai preparat l’ensalada e t’esperavi. Siáu urosa de te tornar veire.

- E ara per començar un bon còp de vin !

E aprèp tot s’es pla passat. Lo vin dins mas venas faguèt son camin. Lo "crab cake" èra mai que bon. Me cal trobar la recèpta : al vilatge seràn mai que contents de manjar aquò.

E lo lendeman matin èra dimenche e aprèp 35 ans de solituda dins mon lièch me desrevelhèri dins los braces d’un Remy plen de sorires. Una vida novèla començava benlèu...
aci la man.xml
Salomé Val
<< Retorn a la pagina principala (presentacion del talhièr)

Aquesta aisina qu’ei un repertòri audio de quauquas comptinas peu cicle 1 bastit a partir deus enregistraments hèits dab los escolans deu cicle 3 de la Calandreta de la Dauna a Peçac.

La tòca d’aqueste tribalh qu’ei de perméter aus grans de har passar la lenga orau aus petits. Atau, los petits que poden préner apuèg suus grans tà aquesir la lenga orau gascona.

L’aisina que’s compausa de 20 enregistraments audios e deus tèxtes de las comptinas.
Las comptinas perpausadas que son :
- Açi la man
- Adiu diluns
- Nadau nadalet
- Careleta porceleta
- La Comptina de carnaval
- Sénher escargòlh
- Soritzina
- Patapim patapam
- Poma de reineta
- Los Sèt Dias
- Verd e blu
- La Fusada
- Gatamina
- Formuletas
- Monsurs los ors
- Per aquera carrereta
- Quan tres aulhas van tau camp
- Qu’èi duas mans
- Lo Lop
- Cinc sens

<< Retorn a la pagina principala (presentacion del talhièr)

Escotar/telecargar las comptinas

Salomé Val
Lo men projècte que pren plaça dens l’encastre deu tribalh cooperatiu realizat pendent l’annada de PEE dab l’establiment Aprene. Que pertòca las classas de cicle 1 e 2 (classas de mairau dinc au CE2).

Lo men tribalh que’s presenta en 2 partidas: la purmèra que concerna la partida scientifica cap a la fonologia deu gascon. Qu’i poderatz trobar dralhas tà tribalhar los fonèmas, la prononciacion e las particularitats fonologicas specificas au gascon.

La dusau partida qu’ei ua partida dedicada aus apèrs pedagogics tà la classa. Aquiu se poderà trobar un fiquèr de tribalh autocorretiu en autonomia taus escolans de GS-CP-CE1 (tipe fiquèr PEMF), un repertòri fonologic nomenat “fonèmas en comptinas” qui regropa comptinas per tribalhar cada fonèma. Enfin, taus escolans e regents de mairau, ua seria d’un vintenat de comptinas en format audio enregistradas peus escolans de CE2-CM1-CM2 de la mea classa (Calandreta de la Dauna de Peçac).

La mira d’aqueste tribalh qu’ei de perméter aus mainatges de las classas de mairau d’aquesir, de compréner e de prononciar los fonèmas a truvers l’escota auditiva de las comptinas.

Ensenhador del talhièr

Presentacion (pagina actuala)
I - Los fondaments scientifics de la fonologia gascona
II - La fonologia dens los programas
III - Fiquèr fonologic auto correctiu tipe PEMF
IV - Repertòri “fonèmas en comptinas”
V - La transmission de la lenga orau : deus grans aus petits



sus 117