Philippe Martel revient sur la défaite française après l'offensive allemande et sur l'idéologie du Régime de Vichy, notamment face aux langues de France.
Lors de la défaite de 1940, la France est coupée en deux. La zone Sud, correspondant en partie à l'espace occitan, est entre les mains du Maréchal Pétain. Celui-ci va y déployer les thèmes réactionnaires de la Révolution Nationale, notamment le retour à la terre et aux "petites patries". Pour cela, il va s'appuyer sur la figure de Frédéric Mistral, l'écrivain tutélaire de la langue d'oc, et soulever de nouvelles espérances parmi les défenseurs des langues de France. A l'instar des autres français, les écrivains d'oc et les occitanistes se joignent à l'unité nationale, mais reviennent très vite de leurs illusions.
Philippe Martel, Historien, Professeur émérite, est l'un des principaux spécialistes de l'espace occitan
“L'apellacion Etnopòle que s'estaca a ua institucion labellizada peu Ministèri de la Cultura qui, en matèria de recèrca, d'informacion e d'accion culturau, òbra au còp au plan locau e au nivèu nacionau. Per aquera reconeishença, lo Ministèri qu'enten, dens lo quadre pròpi a cada estructura, promòver ua reflexion de nivèu haut s'inscrivent tot au còp dens los èishs grans de desvolopament de la disciplina etnologica e dens ua politica de constitucion de las basas d'ua accion culturau concertada.
Lo hialat que compta 12 Etnopòles despartits suu territòri .”
L'Institut Occitan d'Aquitània, vadut en 2019 CIRDOC-Institut occitan de cultura, qu'ei labellizat Etnopòle despuish 2014 peu ministèri de la Cultura qui reconeish atau l'interès nacionau de la soa accion dens l'inventari e la mediacion numerica deu Patrimòni culturau immateriau, e que'u confereish la mission nacionau d'animacion de la recèrca en etnomusicologia de França.
L'Establiment Public de Cooperacion Culturau CIRDOC-Institut Occitan de Cultura qu'arcuelh los Encontres nacionaus deus Etnopòles 2023 a La Ciutat a Pau. Aqueth eveniment organizat en associacion dab lo Ministèri de la Cultura qu'a entà tèma “Los Etnopòle e lo patrimòni viu”, 2023 estant l'annada deu 20au anniversari de la Convencion entà la sauvaguarda deu Patrimòni culturau immateriau de l'UNESCO.
Encontres nacionaus deus Etnopòles 2023
Los Etnopòles e lo patrimòni viu
Diluns 25 de seteme
Jornada de seminari intèrne aus etnopòles (Salle de recepcion - bastiment Cerquem ! )
Arcuelh de Jean-Luc Armand, Conselhèr regionau de Navèra Aquitània, delegat a las lengas e culturas regionaus, e de Cyril Gispert, director generau deu CIRDOC–Institut occitan de cultura.
Dimars 26 de seteme
Jornada publica (Salle de recepcion - bastiment Cerquem ! ) - Gratuit sus inscripcion.
9h15-9h30 Arcuelh
9h30-9h45 Introduccion
9h45-11h Taula arredona Creativitat e patrimòni viu
Qué los principis qui estructuran la Convencion entà la sauvaguarda deu patrimòni culturau immateriau, sia l'implicacion de las comunautats patrimoniaus, la coneishença e la reconeishença d'un patrimòni viu (creatiu, incarnat, materiau-immateriau, culturau-naturau), e l'imperatiu de sauvaguarda, qu'obreishen com perspectivas d'accions a las institucions culturaus : inventivitat dens lo maine de la mediacion culturau e de la museologia, ligams dab la creacion artistica, despartimentatge de las categorias e dispositius deu patrimòni naturau e deu patrimòni culturau, etc. ?
Dab la participacion de : Karine Le Petit – La Fabrica deus patrimònis en Normandia ; Antoine Huerta – Umanitats océanes ; Alice Fromonteil – CFPCI ; Sylvie Sagnes – GARAE ; Jean-Jacques Castéret – Etnopòle occitan & Marion Llorach – País de Bearn.
11h-11h15 Pausa
11h15-12h30 Taula arredona Cooperacions : hialats, territòris, disciplinas
En se prement deus cas concrèts o deus projèctes, aquera segonda taula arredona qu'explorarà las capacitats deus etnopòles a religar los actors au delà de las lors zònas d'accions abituaus, a intricar las problematicas de recèrca e los enjòcs de l'accion culturau, a crotzar las crisis e los enjòcs territoriaus.
Dab la participacion de : Terexa Lekumberri – Etnopòle basco ; Julie Oleksiak – Musicas territòris interculturalitats ; Philippe Hanus – Migracion, frontèras, memòria ; Antonin Chabert – Sabers de la natura ; Caroline Darroux – Que la fabrica sociau orau.
12h30-14h Repaishs au Vind’Òc
14h-15h Projeccion deu filme Allo allo, entenetz-vse dens las nostas campanhas ? un filme documentari de Marie Baltazar e Jean-Michel Martinat, dab los abitants deu país carcassonés, produccion Garae etnopòle.
Presentacion e discussion dab Sylvie Sagnes, etnològa e presidenta deu GARAE
15h-15h45 Actualitat scientifica e culturau deus etnopòles
15h45 -16h Barradura
16h15 - 17h30 Visita de la mustra “Aussau 1920”, Musèu de las Bèras arts de Pau.