Explorar los documents (998 total)

vignette_canteloube.jpg

PRESENTACION 

Es un enterrament de l'annada de 2000 que Daniel Chavaroche nos convida a seguir, lo de Zéphirin Calmont paisan, ancian resistent combatent, que se morís a la velha de sos 80 ans. Alara darrièra lo corbilhard inesperat, seguiretz MOI (de prononciar moy), lo can de Zéphirin. 
Vos farà conéisser los del masatge de Canteloube, mas tanben los autres : Jaufré, lo cantonièr-fossaire, Kéké lo colhonet comun, Ricou, lo paisan reconvertit, los Neos (rurals), Méline al veusatge fricaud, Pelhhou lo tavernaire e en fin de cortègi, los Refusaires que se convidan coma qui de dreit... als obsèquis de Zéphirin Calmont, es un païs qu'enterram...
Mas sabètz plan, a l'enterrament lo mai trist esclatan los rires estofats lo mai devastators. Aquel escapa pas an aquela marrida costuma. 


EXTRAITS VIDÈOS 


Descobrir l'espectacle en vidèo : aquí
"Le C15 corbillard" extrait de l'espectacle Ceux de Canteloube per Daniel Chavaroche

CONTACTE DIFUSION 


Site internet de l'artista : https://danielchavaroche.jimdo.com/

couverturete_nou_fabrica.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
La Rampe - TIO
Association Cròca-Luna

NOÙ#1, son 4 jorns de teatre francament viù, pels pichons e los grands ! Del 4 al 7 d'octòbre de 2023 a Sant Africa, amb Cròca-Luna e La Rampe-TIO, descobrissètz la creacion occitana a travèrs d'espectacles excepcionals, accessibles a totes e a totas. Lo detalh de la programacion es de retrobar dins las paginas d'aquel tirat a despart. La bilhetariá es dobèrta en linha aquí.

Qu’es aquò, Tè! ?

Al fial de las paginas, classadas per grandas tematicas mas que los contenguts dialògan entre els d'un domeni a l'autre, vos propausam per aquel catalòg novèl de la creacion occitana actuala, una seleccion plurala. Plurala dins sas formas e expressions (romans, concèrts, espectacles de teatre, exposicion...), mas tanben quand se fa lo miralh de la granda diversitat de l'expression occitana dins totas sas formas dialectalas, del provençal al gascon en passent pel lengadocian. 

« Seleccion » que significa pas « exaustivitat »
, aital los numèros a venir de Tè! vos convidaràn a descobrir de creacions novèlas, d'artistas inedits, tot en demorant al mai pròche de l'actualitat. 
Per fin de vos ajudar dins las vòstras causidas d'aquisicion e de programacion, aquelas presentacions seràn acompanhadas d'informacions tecnicas e de pictogramas que lo detalh es presentat sus la primièra pagina del catalòg. Caduna d'entre ela remanda tanben, a una presentacion en linha, al còr del portal de la creacion occitana actuala : fabrica.occitanica.eu, per una presentacion detalhat (e bilingüa).

E, plan segur, esitètz pas a sollicitar las equipas del CIRDÒC - Institut occitan de cultura per vos acompanhar dins las vòstras cèrcas, las vòstras presas de contacte, o per beneficiar dels servicis e otisses propausats dins lo quadre de l'ofèrta a las collectivitats (detalh en pagina 27 del catalòg).


Consultar lo primièr numèro del catalòg Tè! en linha : AQUI

Bona lectura e bona immersion !
Philadelphe-DE-GERDE.jpg
Los tèxtes picats de pèças de teatre inedits escritas per Filadelfa de Yèrda
Duclos, Claude (1871-1952)

Qual es Filadelfa de Gerda ?

De son nom vertadièr Claude Réquier nascuda Duclos, originària de Gerda pròche de Banhèras de Bigòrra. Poetessa e felibressa occitana, amiga de Mistral, coronada a l’Acadèmia dels Jòcs Floraus e als Grands Jòcs Floraus del Felibritge. A la debuta de las annadas 1910, se sarra del partit politic Action Française de Charles Maurras. Catolica e regionalista, es fòrça activa dins la defensa e la valorizacion de las tradicions localas.

vignette_couvte.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

2023 constituís sens cap dobte una annada excepcionala. Excepcionala al regard de l’espelida de tant de projèctes novèls, artistics, literaris, musicals… qu’aurem lèser de ne parlar plan lèu, mas tanben per las multiplas creacions enfin preposaudas al public e que vos convidam a descobrir per las paginas d’aquel numèro 7. Excepcionala tanben perque commemoram ongan doas grandas figuras de l’Occitània contemporanèa : Robèrt Lafont e Bernat Manciet. Mas vaquí ja que s’anóncia 2024, que ne serà pas mens rica en omenatges novèls a l’escasença dels centenaris Bernard Lesfargues e Marcèla Delpastre.


Qu’es aquò, Tè! ?

Al fial de las paginas, classadas per grandas tematicas mas que los contenguts dialògan entre els d'un domeni a l'autre, vos propausam per aquel catalòg novèl de la creacion occitana actuala, una seleccion plurala. Plurala dins sas formas e expressions (romans, concèrts, espectacles de teatre, exposicion...), mas tanben quand se fa lo miralh de la granda diversitat de l'expression occitana dins totas sas formas dialectalas, del provençal al gascon en passent pel lengadocian. 

« Seleccion » que significa pas « exaustivitat »
, aital los numèros a venir de Tè! vos convidaràn a descobrir de creacions novèlas, d'artistas inedits, tot en demorant al mai pròche de l'actualitat. 
Per fin de vos ajudar dins las vòstras causidas d'aquisicion e de programacion, aquelas presentacions seràn acompanhadas d'informacions tecnicas e de pictogramas que lo detalh es presentat sus la primièra pagina del catalòg. Caduna d'entre ela remanda tanben, a una presentacion en linha, al còr del portal de la creacion occitana actuala : fabrica.occitanica.eu, per una presentacion detalhat (e bilingüa).

E, plan segur, esitètz pas a sollicitar las equipas del CIRDÒC - Institut occitan de cultura per vos acompanhar dins las vòstras cèrcas, las vòstras presas de contacte, o per beneficiar dels servicis e otisses propausats dins lo quadre de l'ofèrta a las collectivitats (detalh en pagina 27 del catalòg).


Consultar lo primièr numèro del catalòg Tè! en linha : AQUI

Bona lectura e bona immersion !
vignette_calandreta.jpg
Calandreta la Garriga

PRÉSENTATION 

Atelier chant en Occitan avec l'association De Cor d'Erau e d'Oc - Par Olivier, Samuel Grolleau, Clément Chauvet et Rachel Rouvière
Après la réussite de la session de chants de ce printemps 2023 avec Sam et Olivier Grolleau à la Calandreta la Garriga, nous poursuivons avec grand plaisir "l'expérience chorale" l'année scolaire prochaine.
Objectif : Transmission répertoire, langue et culture OC en lien avec les TEMPORADAS.
L'association De Cor d'Erau e d'Oc propose 2 sessions de chants en polyphonie pour un public adulte en occitan, de sept 2023 à Avril 2024.
Chaque intervenant transmettra un répertoire majoritairement en Oc, ouvert à d'autres langues et dialectes et en lien avec la saison pendant laquelle il donnera cours.
Les ateliers pour adultes ont pour objectif de transmettre la langue Occitane grâce à des ateliers de chants animés en occitan toute les quinzaines dans les locaux de la Calandreta de Gignac.
Le répertoire transmis sera composé de chants traditionnels, de compositions polyphoniques contemporaines et des contines liés aux saisons.
Un accent particulier sera mis sur la pratique de la langue comme langue de communication au sein des ateliers : les participants seront encouragés à prendre la parole en occitan.
Le répertoire divers sera le support pour évoquer les « traditions Occitanes » et valoriser les pratiques culturelles contemporaines.
Ces ateliers se concluront à chaque fin de chaque saison par une représentation publique afin de faire entendre la langue occitane dans l'espace public.

Présentation des intervenants

Samuel et Olivier Grolleau
Nourri très jeune au chant occitan dans les écoles "Calandreta ", Olivier et Samuel Grolleau sont aujourd'hui chanteurs dans le groupe Barrut.
Formé au chant par Emmanuel Pesnot, luthier des voix spécialiste des musiques populaires, ils ont suivi auprès de lui une formation intitulée « passeur de chant ».
Cette formation innovante propose de former le chanteur à la transmission d'un répertoire oral.
Au programme : anatomie vocale, le geste vocal, le solfège des musiques populaires, transmettre à l'oral et la posture de l'animateur d'atelier vocal.
Clément Chauvet
Percussionniste et chanteur, il a participé à de nombreux projets musicaux de rue ou de scène: grail'oli, du bartas, kreiz breiz akademi 7, La Nouba....
Son champ d'expression favori est la musque fonctionnelle, accompagnant une fête, un rituel, une procession, en dehors du cadre du spectacle frontal.
Pour ce projet, l'idée est de proposer des arrangements rythmiques sur des chants traditionnels provençaux ,sardes et languedociens qui n'en comportent pas à la base.
Simples et accessibles aux débutants, il sera tout a fait possible de pouvoir uniquement chanter ou uniquement jouer des percussions.
Rachel Rouvière
Chanteuse depuis 30 ans, elle développe son répertoire sur des chants populaires méditerranéens, occitans et apprends les percussions pour s’accompagner. 
Elle travaille depuis sur des projets tel que Calendau, A cha pau, Madalena, Campaneta, Les Crécelles...
Rachel se forme auprès d’Emmanuel Pesnot sur la transmission du chant populaire et fréquente des stages auprès de Pascal Caumont, Maura Gerrera, Blandine Calais Germain, Laurent Cavaillé et récemment sur le chant sarde.
Professeure de chant en école de musique, elle a une préférence pour le travail collectif. Elle intervient, en parallèle, dans les écoles primaires, EHPAD et IME.

Informations pratiques :

Session Automne/Hiver
L'automne avec Samuel Grolleau
Les mardis 12, 26 septembre, 10 octobre 2023 - 20h/22h
Restitution à définir
L'hiver avec Clément Chauvet
Les mardis 7, 28 novembre, 05 décembre - 19h/21h 
Restitution le vendredi 15 décembre au soir
Session printemps/été
Le printemps avec Olivier Grolleau 
Les mardis 09, 23 janvier, 06 février 2024 -19h/21h
Restitution le vendredi 09 février au soir
L'été avec Rachel Rouvière
Les mardis 5, 19 mars, 02 avril 2024 - 19h/21h
Restitution samedi 27 avril au soir 


Prix à la session: 6 ateliers + 2 restitutions publiques = 85€/semestre (+ 5€/an d'adhésion à l'association)
Modalité de paiement: par chèque dès le 1er cours à l'ordre de " De Cor d'Erau e d'Oc ".
Public : les adultes, parents, équipes pédagogiques ou administratives, amis, toute personne intéressée.
Niveau : Pas besoin d'avoir déjà chanté ou de parler occitan!
Lieu : Calandreta La Garriga, 131 Chemin Moulin de Carabotte, l'Aurelle, 34150 Gignac
point GPS : 43.63247607059132, 3.52014616846444
Contact Information: amejalbert34@gmail.com
Contact Pédagogique: samuelbarrut@gmail.com / zitbarrut@gmail.com / 
clementchauvet@yahoo.fr / rachelbaudry@gmail.com
Prest per l'aventura? Inscription là 
vignette_couvte.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

2023 constituís sens cap dobte una annada excepcionala. Excepcionala al regard de l’espelida de tant de projèctes novèls, artistics, literaris, musicals… qu’aurem lèser de ne parlar plan lèu, mas tanben per las multiplas creacions enfin preposaudas al public e que vos convidam a descobrir per las paginas d’aquel numèro 7. Excepcionala tanben perque commemoram ongan doas grandas figuras de l’Occitània contemporanèa : Robèrt Lafont e Bernat Manciet. Mas vaquí ja que s’anóncia 2024, que ne serà pas mens rica en omenatges novèls a l’escasença dels centenaris Bernard Lesfargues e Marcèla Delpastre.


Qu’es aquò, Tè! ?

Al fial de las paginas, classadas per grandas tematicas mas que los contenguts dialògan entre els d'un domeni a l'autre, vos propausam per aquel catalòg novèl de la creacion occitana actuala, una seleccion plurala. Plurala dins sas formas e expressions (romans, concèrts, espectacles de teatre, exposicion...), mas tanben quand se fa lo miralh de la granda diversitat de l'expression occitana dins totas sas formas dialectalas, del provençal al gascon en passent pel lengadocian. 

« Seleccion » que significa pas « exaustivitat »
, aital los numèros a venir de Tè! vos convidaràn a descobrir de creacions novèlas, d'artistas inedits, tot en demorant al mai pròche de l'actualitat. 
Per fin de vos ajudar dins las vòstras causidas d'aquisicion e de programacion, aquelas presentacions seràn acompanhadas d'informacions tecnicas e de pictogramas que lo detalh es presentat sus la primièra pagina del catalòg. Caduna d'entre ela remanda tanben, a una presentacion en linha, al còr del portal de la creacion occitana actuala : fabrica.occitanica.eu, per una presentacion detalhat (e bilingüa).

E, plan segur, esitètz pas a sollicitar las equipas del CIRDÒC - Institut occitan de cultura per vos acompanhar dins las vòstras cèrcas, las vòstras presas de contacte, o per beneficiar dels servicis e otisses propausats dins lo quadre de l'ofèrta a las collectivitats (detalh en pagina 27 del catalòg).


Consultar lo primièr numèro del catalòg Tè! en linha : AQUI

Bona lectura e bona immersion !
JEP2023recto2.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Arpentar e contar lo país
Omenatge a Daniel Fabre (1947 - 2016)

A l’escasença de l’acuèlh de la mòstra concebuda pel Ministère de la Culture Daniel Fabre (1947-2016). Voir le monde à l’envers dins l’encastre de las Journées européennes du patrimoine, lo CIRDOC - Institut occitan de cultura prepausa una programacion a l’entorn de la tematica Arpentar e contar lo país (« Arpenter et conter le pays ») a partir dels testimoniatges de Jean Guilaine, professor emerit al Collège de France, e Daniel Loddo, etnològ, fondator de CORDAE/La Talvera e del trabalh de l’artista platiciana Anabelle Yolle.

En complement de la mòstra, un trabalh de valorizacion de fons etnologics del domeni occitan (objèctes, documents) es presentat dins l’espaci de la Mediatèca, menat en association amb l’etnopòl GARAE e los musèus dagtencs.

A l’occasion de l’accueil de l'exposition conçue par le Ministère de la Culture Daniel Fabre (1947-2016). Voir le monde à l’envers dans le cadre des Journées européennes du patrimoine, le CIRDOC - Institut occitan de cultura propose une programmation autour de la thématique Arpentar e contar lo país (« Arpenter et conter le pays ») à partir des témoignages de Jean Guilaine, professeur émérite au Collège de France, et Daniel Loddo, ethnologue, fondateur de CORDAE/La Talvera, et du travail de l’artiste plasticienne Anabelle Yolle.

En complément de l'exposition, un travail de valorisation de fonds ethnologiques du domaine occitan (objets, documents) est présenté dans l'espace de la Mediatèca, mené en partenariat avec l'ethnopôle GARAE et les musées d'Agde.


- Divendres lo 15 de setembre -

Anabelle Yolle - Talhièr Réenchantement
Atelier de dessin/sculpture par l’artiste plasticienne Anabelle Yolle autour des rites festifs occitans, à destination du jeune public et des scolaires. Le travail réalisé lors de l’atelier sera présenté dans le cadre de l’exposition.
www.cargocollective.com/anabelleyo


- Dissabte lo 16 de setembre -

Daniel Loddo e lo Legendari d’Occitània > 10h30/12h
Ethnologue et chanteur, membre fondateur de la Talvèra, Daniel Loddo partira de la récente publication du recueil Legendari d’Occitània (La Talvèra, 2023)  pour raconter comment le fait d’arpenter le pays lors de nombreuses campagnes de collectages lui permet de dessiner les contours des imaginaires occitans sans cesse renouvelés et redécouverts.
www.latalvera.org
(reservacion conselhada)

Carta blanca a Jean Guilaine > 14h30/16h
Archéologue, professeur émérite au Collège de France, grand spécialiste du néolithique méditerranéen, Jean Guilaine reviendra le temps d’une intervention inédite sur ses débuts : l’exploration des Corbières, sa rencontre avec René Nelli et Daniel Fabre, les campagnes de collectage dans l’Aude ou le mégalithisme languedocien.
https://fr.wikipedia.org/wiki/Jean_Guilaine
(reservacion conselhada)


Daniel Fabre (1947-2016). Voir le monde à l’envers.
L’exposition présente les différents chantiers que Daniel Fabre a ouverts, lesquels ont largement marqué et distingué la nouvelle manière de faire de l’anthropologie. Une approche ancrée dans le monde occitan, puisque les premiers travaux de Daniel Fabre se sont inscrits dans le sillage des anthropologies autochtones interrogeant, à ce titre, les formes de dominations (politiques, culturelles, linguistiques…) qui pèsent sur les communautés du sud de la France.
C’est à partir de ces cadres généraux que Daniel Fabre élabore les importants sujets de recherche qui ne cesseront de l’animer : la question des passages à l’âge d’homme dans les sociétés européennes, les enjeux de l’écriture comme acte social et symbolique, et les contours d’une anthropologie des imaginaires.
Per ne saber mai sus la mòstra.

Exposition visible jusqu'au 3 novembre sur les horaires d’ouverture de l'établissement.

Dintrada liura / Entrée libre
Mediatèca del CIRDOC - Institut occitan de cultura
Place du 14 juillet
34500 Béziers
Réservations :
04 67 11 85 10
www.oc-cultura.eu


Un événement organisé en partenariat avec l'Ethnopôle GARAE, le Ministère de la Culture et la Ville d'Agde.




vignette_60368.jpg
Michelet, Claude
Es un camp de pèiras, daissat à Fermin per son oncle, per li « aprene a viure ». Pas jamai digùs poguèt cultivar aquel canton del causse de Carcin, ont qualques casses mingres e de genibrièrs brotan entre los ròcs. Çaquelà, lo jovent decidis de téner aquela escomesa lançada : jos las pèiras, per fòrça, i a de terra, e Fermin comença de despeirat... Aquel trabalh dessenat - dins lo vilatge, es tengut per fòl - ocuparà tota sa vida. Per çò que, aprèp aver fach ressorgir la tèrra e plantat de vinha e d'arbres fruchièrs, Fermin, tornat de la Granda Guèrra, entreprendra d'utilizar las pèiras de son camp per bastir una crana muralha que cencharà son domeni. Un òme e de pèiras. Es l'istòri mai simpla del monde. Tanben una de las mai polidas.

Revirada occitana de Joèl Bòrias
Lo Blu.jpg
Ostau Bearnés
La Ciutat, citée créative de la culture béarnaise
Aqueth quasernet de cant qu'ei un indispensable que s’arretròba dens las pòchas de las néo cantaires en cantèra, au hons de vielhs sacs de timponas, dens las tiretas deus bufets de familha, sus las taulas de maridatges o dens los cartables d'escolans, Que's pèrd, que s’arretròbe, que s’arrecrompe, que s'auheresca, que's plapa de vin roi, tomba dens ua hlaca, que s’arrecrompe un dusau còp, e que sèrv quitament a còps a notar numèros de telefòne… Aqueth objècte deu quotidian, deus moments ordinaris com extraordinaris, qu'ei considerat com l'atruna simpla e eficaça presentant la basa deu repertòri de la polifonia gascona tradicionau.

Creat mei de 20 ans a per militants preocupats de transméter lo repertòri de cantèra e reeditat mantun còp, aqueth liberet blu, a l'origina shens títol, qu'ei coneishut com lo « liberet blu » per tot los cantaires de gascona enlà.

Un segond volume qu'ei estat editat : « Lo Jaune ».

Somari :

1 - Aqueras montanhas
2 - Adieu ville de Perpignan
3 - Adishatz pastoreta deu Benon
4 - Adiu, plana de Bedós
5 - Adiu praube carnaval
6 - Adiu Vièla e Vilhèras
7 - A la rastora deu hroment
8 - A ! malaja la bugada
9 - Amor d’Aussau
10 - A nueit hè nau ans
11 - Aqueths aussalés
12 - Atau, quan l'arròsa ei navèra
13 - Au bord d'une fontaine
14 - Au pè de la montanha
15 - Au reng deus bienurós
16 - Au som d'Artés / Au bèc d'Ortès
17 - Au verdurèr
18 - Be n’èi ua gran tristessa
19 - Bergèra Naneta
20 - Bèth cèu de Pau
21 - Bona Mair deu Bon Diu
22 - Carnaval qu'ei arribat
23 - Cant d’alegria
24 - Cessatz vòste ramatge
25 - C'est un de mes amis
26 - Chanson d'un jeune amant
27 - Crudèla, si no'm vòs aimar
28 - De bon matin je me suis levé
29 - De la plus charmanta anesqueta
30 - Deus trèits d'ua bruneta
31 - Diga, cruèla pastora
32 - Diu ! D'aqueras montanhetas
33 - Dus pastors a l'ombreta
34 - Diu ! De la nueit qui tant ei longa
35 - Enter La Ròcha e Cotràs
36 - En davant Bearnés
37 - Era cançon de Grangèr
38 - Era sòuta de banassa
39 - Fotetz-me lo camp canalha
40 - Hilhòta de delà l’aiga
41 - Hilhòtas de la-baish
42 - II y a environ cinq ou six ans
43 - Il y a sept ans au mois d'avril
44 - II y a un mois ou cinq semaines
45 - J'ai tant aimé une beauté
46 - L'angèlus
47 - L'aulhèr auprès de son aulhèra
48 - L’encantada
49 - L’Ors Dominica
50 - La-baish a l'arribèra
51 - La belle s'en va au jardin d'amour
52 - La canta d’Avitenh
53 - La Copa Santa
54 – La-haut sur la montagne
55 - La-haut sus la montanha
56 - La hilha deu pastor
57 - La lua s'ei cochada
58 - La Shuqueta
59 - Le refuge
60 - Lo mau d'amor
61 - Lo naviu de nèu
62 - Lo permèr de mars
63 - Lo planh deu pastor / Aulhèrs
64 - Lo printemps qu'ei arribat
65 - Lo ser, l'après sopada
66 - Los galants d'aquesta vila
67 - Lo tres de mai
68 - M'a pres per fantesia
69 - Malaja quan te vi
70 - Maudit sia l'amor (òmis)
71 - Maudit sia l'amor (hemnas)
72 - Mon Dieu que j’en suis à mon aise
73 - Montanhas sus montanhas
74 - Noste Dama deu Cap de Pont
75 - Ò Magali, ma tant aimada
76 - Où vas-tu de ce pas Nicolas
77 - Pan deu cèu
78 - Pastorejant
79 - Quan jo n'èri amoroseta
80 - Quan lo printemps
81 - Quan lo rei partí de França
82 - Que i a ua bergeròta
83 - Réveillez-vous, belle endormie
84 - Sent Vincenç
85 - Si Carnaval nous quitte
86 - Si m'auretz vist
87 - Sous les roses
88 - Tant qui haram atau
89 - Tout en revenant de Paris
90 - Tout serviteur qui sert son maître
91 - Un beau soir au clair de lune
92 - Une fillette de quinze ans
93 - Un joen pastor quitava
94 - Un pastoret navèth
95 - Vos qu'ètz bèra e qu'ètz joena
vignette_revol.jpg
Videoguida : La Revolucion francesa e las lengas de França (en lenga occitana sostitolada francés)

Aquel videoguida d'animacion s'estaca a l'estudi d'aquela periòde carnièra per las lengas de França, que constituïguèt la Revolucion francesa (1789-1799). 

Foguèt realizat en 2023 dins la continuitat de la colleccion e-Anem, mercés al partenariat negat entre lo CIRDOC - Institut occitan de cultura e l'Universitat Tolosa Joan-Jaurés. 

Version occitana sostitolada en francés.

Tèxte occitan

Quand restontís la Revolucion francesa, sos partisans son confrontats a un dilèma : lor objectiu es d’espandir lo messatge revolucionari demest lo pòble per obténer son sosten. Mas pauc de monde sabon lo francés, la màger part  parlan lor lenga regionala.  

Al començament, los revolucionaris s'encargan de traduire los decrets novèls dins las lengas de França. L’entrepresa es gigantassa, e fa espelir 96 volums de traduccions. 

Mas apareisson lèu mai d'un empach : economics, tecnics e sustot ideologics. D’unes revolucionaris presican d'efèit un apròchi radicalament diferent. Tre 1790, lo Provençal Mirabeau declarava « Il est temps de parler françois dans les lois françoises, et d'ensevelir ce style gothique sous les débris de la féodalité » mentre que l’abat Grégoire lançava una enquista granda sus « les moyens d’anéantir les patois ». 

La politica de traduccion es finalament abandonada alara que l'ostilitat cap a las lengas regionalas s'impausa pendent la Terror. Lo deputat Bertrand Barère ten un discors violent ont assòcia las lengas de França als contrarevolucionaris fanatics e a la barbariá. Es représ per l’abat Grégoire que preconiza de fòrabandir los parlars locals al profièit del francés, sola lenga que se deurà ensenhar dins las escòlas de la Republica. 

Aquel climat que s’i mesclan ostilitat declarada e presa en compte pragmatica de la realitat de terren empachèt pas pr’aquò l'usatge de las lengas localas dins los escrits de propaganda, revolucionaris tanplan coma contrarevolucionaris. A Tolosa, lo paire Sermet, defensor afogat de la Revolucion, dispausa aital d’una notorietat considerabla. 

Finalament, ça que la, la Revolucion vei lo trionf d’una linha dura que fa del francés la sola lenga de la libertat e del progrès, e remanda las lengas regionalas al passat e a una societat retrograda. Una fractura ideologica en forma d’oposicion binària que travèrsa los sègles e pesa encara uèi dins lo paisatge politic francés.

sus 100