Explorar los documents (1157 total)

logo_ethnopole.jpg
CIRDOC-Institut occitan de cultura
Ministère de la Culture

“L'apellacion Etnopòle que s'estaca a ua institucion labellizada peu Ministèri de la Cultura qui, en matèria de recèrca, d'informacion e d'accion culturau, òbra au còp au plan locau e au nivèu nacionau. Per aquera reconeishença, lo Ministèri qu'enten, dens lo quadre pròpi a cada estructura, promòver ua reflexion de nivèu haut s'inscrivent tot au còp dens los èishs grans de desvolopament de la disciplina etnologica e dens ua politica de constitucion de las basas d'ua accion culturau concertada.


Lo hialat que compta 12 Etnopòles despartits suu territòri .”


L'Institut Occitan d'Aquitània, vadut en 2019 CIRDOC-Institut occitan de cultura, qu'ei labellizat Etnopòle despuish 2014 peu ministèri de la Cultura qui reconeish atau l'interès nacionau de la soa accion dens l'inventari e la mediacion numerica deu Patrimòni culturau immateriau, e que'u confereish la mission nacionau d'animacion de la recèrca en etnomusicologia de França.

L'Establiment Public de Cooperacion Culturau CIRDOC-Institut Occitan de Cultura qu'arcuelh los Encontres nacionaus deus Etnopòles 2023 a La Ciutat a Pau. Aqueth eveniment organizat en associacion dab lo Ministèri de la Cultura qu'a entà tèma “Los Etnopòle e lo patrimòni viu”, 2023 estant l'annada deu 20au anniversari de la Convencion entà la sauvaguarda deu Patrimòni culturau immateriau de l'UNESCO.

Encontres nacionaus deus Etnopòles 2023

Pau - La Ciutat - Plaça François Récaborde

Los Etnopòles e lo patrimòni viu


Diluns 25 de seteme     

Jornada de seminari intèrne aus etnopòles (Salle de recepcion - bastiment Cerquem ! )

Arcuelh de Jean-Luc Armand, Conselhèr regionau de Navèra Aquitània, delegat a las lengas e culturas regionaus, e de Cyril Gispert, director generau deu CIRDOC–Institut occitan de cultura.



Dimars 26 de seteme     

Jornada publica (Salle de recepcion - bastiment Cerquem ! ) - Gratuit sus inscripcion.  


9h15-9h30  Arcuelh


9h30-9h45   Introduccion


9h45-11h   Taula arredona Creativitat e patrimòni viu

Qué los principis qui estructuran la Convencion entà la sauvaguarda deu patrimòni culturau immateriau, sia l'implicacion de las comunautats patrimoniaus, la coneishença e la reconeishença d'un patrimòni viu (creatiu, incarnat, materiau-immateriau, culturau-naturau), e l'imperatiu de sauvaguarda, qu'obreishen com perspectivas d'accions a las institucions culturaus : inventivitat dens lo maine de la mediacion culturau e de la museologia, ligams dab la creacion artistica, despartimentatge de las categorias e dispositius deu patrimòni naturau e deu patrimòni culturau, etc. ?


Dab la participacion de : Karine Le Petit – La Fabrica deus patrimònis en Normandia ; Antoine Huerta – Umanitats océanes ; Alice Fromonteil – CFPCI ; Sylvie Sagnes – GARAE ; Jean-Jacques Castéret – Etnopòle occitan & Marion Llorach – País de Bearn.



11h-11h15            Pausa


11h15-12h30      Taula arredona Cooperacions : hialats, territòris, disciplinas

En se prement deus cas concrèts o deus projèctes, aquera segonda taula arredona qu'explorarà las capacitats deus etnopòles a religar los actors au delà de las lors zònas d'accions abituaus, a intricar las problematicas de recèrca e los enjòcs de l'accion culturau, a crotzar las crisis e los enjòcs territoriaus.

Dab la participacion de : Terexa Lekumberri – Etnopòle basco ; Julie Oleksiak – Musicas territòris interculturalitats ; Philippe Hanus – Migracion, frontèras, memòria ; Antonin Chabert – Sabers de la natura ; Caroline Darroux – Que la fabrica sociau orau.


12h30-14h     Repaishs au Vind’Òc


14h-15h     Projeccion deu filme Allo allo, entenetz-vse dens las nostas campanhas ? un filme documentari de Marie Baltazar e Jean-Michel Martinat, dab los abitants deu país carcassonés, produccion Garae etnopòle.

Presentacion e discussion dab Sylvie Sagnes, etnològa e presidenta deu GARAE



15h-15h45   Actualitat scientifica e culturau deus etnopòles



15h45 -16h   Barradura


16h15 - 17h30    Visita de la mustra “Aussau 1920”, Musèu de las Bèras arts de Pau.

vignette_poriqueta.jpg
Ville d'Anglet
Bibliothèque Quintaou d'Anglet
Dens l'encastre deu cicle : 
BERNARD MANCIET “Le poète-monde »
PROGRAMA PREPAUSAT PER LA VILA D'ANGLET DENS L'ENCASTRE DEU CENTENARI DE LA NEISHENÇA DE BERNARD MANCIET

PRESENTACION

NOM D’UNE HISTOIRE ! "PORIQUETA",
Lectura bilingüa, francés - occitan gascon
Per Lucie Albert, 
“Ça vietzescotar l’istuèra”, en esterèo, en duas lengas, un drin de gascon, un drin de francés. D'ua lenga a l'aute, l'istòria de la garia aus ueus d'aur, l'istuèra de Poriqueta. Poriqueta petiteta on te’n e vas atau ?
Au ritme deus mots, breçats per las duas lengas, las aurelhas petitas que's desvelhan e los còrs que s'esmiraglan . Que creishen atau la curiositat e lo plaser de léger, associats a un moment de partatge.

INFORMACIONS PRACTICAS

Dimèrcs 20 de seteme - 15 h 30 
 
Bibliotèca Quintaou -12, carrèra Albert-le-Barillier-Anglet.
Gratuit. Tot public. Sus reservacion.
 


vignette_videgrenier.jpeg
Daniel L'Homond

PRESENTACION

Un void-pusat dins un vilatge del sud, a la nòstra epòca. En i flandrinejant, lo contaire se soven de las amors de sos tretez ans dins lo pusaut del cafè, avec Mithra, son amigueta d'alara. 
Los viatges a Montevideo desguisats en agraulas, las crudèlas bagatelas d'una giganta rebombida, los SOS Jòcs de ròtle de l'Enfant Sens Paraulas... Tot un tendre univèrs de subrerealisme a las esséncias d'umor, de poesia... De versants sociologics a las reminiscéncia intimas, VIDE-GRENIER evòca la paraula fondatritz, la sexualitat, la duplicitat de las causas e la persisténcia porpra d'un passat compausat.
Votz prigonda, accent d'Òc, acordeon e cançons vendràn bigarrar lo conte fantastic de L'Homond. 

EQUIPA ARTISTICA

Daniel L'Homond : contaire
Regia artistica : Kamel Guennoun
Creacion lum : Georges Mosca
Conselh musical : Marcel Dreux
Agach fertil : Abbi Patrix, Pépito Matéo
Tèxte e scenario : Daniel L’Homond


CONTACTE DIFUSION

Site internet de Daniel L'Homond : https://www.daniel-lhomond.com/
Mél de Daniel L'Homond : albaricoque24@orange.fr
vignette_sonets.jpg

PRESENTACION


“Le sonnet “un petit son”… il n’est pas question d’y mettre ni de l’épopée, ni du grand lyrisme, il faut que ce soit mesuré… limité… c’est de la cuisine à l’étouffée… il ne faut pas que ce soit délirant… c’est très intime un sonnet, on se parle à soi-même…
Je les ai écrits directement en gascon, c’est ma langue naturelle, la plus riche en émotion, il y a une force dans cette langue que je ne trouve pas en français…” entretien B. Manciet & J. Aymonino, 2003

Au parat deu centenari de la neishença de Bernard Manciet, Jakes Aymonino que repren un tribalh qui avèva iniciat en preséncia deu poèta en 2003, a partir deu libe de poesia Sonets, dens ua escritura s'inspirant de la construccion deus sonets deu sègle XVI.

Aquera composicion qu'ei escrivuda entà nau votz, mesclant polifonias en lenga occitana e francesa, evocant los madrigaus deus periòdes Renaishença e Barròca, e jogant dab la votz parlada, cantada, brudida.

La scenografia, concebuda per Yves Chaudouët, que prepausa un montatge d'archius cinematografics e de sequéncias viradas au dia de uei dens la Hauta Lana. Los imatges qu'esposan las texturas musicaus o qu'inspiran a las melodias deus contrapunts visuaus inesperats.


Creada en 1993 per Jakes Aymonino, la Manufactura Verbau que canta, que parla, mormolh, bonimente, que batala, que declama, que tribalha lo pes deus mots e qu'explòra l'accent de las lengas, que prospècta las tradicions oraus e escriutas, e qu'obsèrva las practicas vocaus quotidianas dens un obrador permanent de creacion armonica, polifonica, de construccion collectiva.
Per las soas pintruras, monotypes e filmes, Yves Chaudouët qu'explòra las nocions de memòria, de temps e de preséncia. Shens volontat narrativa, que tribalha a ua representacion de l'invisible, de l'impalpable o de l'efemère.

EQUIPA ARTISTICA

Concepcion / Jakes Aymonino – Scenografia / Yves Chaudouët 

Dab / Fouad Achkir, Jakes Aymonino, Lili Aymonino, Henri Marliangeas, Clara Pertuy, Ravi Prasad, Camille Souquère, Emma Spiesser, Joan Francés Tisnèr

FICHA TECNICA

Contactar l'equipa. 

CONTACTE DIFUSION

La Manufacture Verbale
contacte administratiu - MARIE BONAFY : 
06 71 24 74 70
contacte artistic - JAKES AYMONINO :
06 08 63 87 95
vignette-IC-ODT013.jpg
Liberatz nóstres medias, serigrafia realizada per un.a licean.a
Serigrafia que representa cinc peisses : un gròs e quatre pichons. Cadun a un mot escrich pel còs : "premsa", "TV", "WEB", "jornals" pels pichons e "Bolloré" sul gròs que menaça de manjar los quatre pichons. Scèna acompanhada pel messatge en occitan "Liberatz nóstres medias".
vignette_leaumate.jpg
Ville d'Anglet
Théâtre Quintaou
Dens l'encastre deu cicle : 
BERNARD MANCIET “Le poète-monde »
PROGRAMA PREPAUSAT PER LA VILA D'ANGLET DENS L'ENCASTRE DEU CENTENARI DE LA NEISHENÇA DE BERNARD MANCIET

PRESENTACION

Adaptacion teatrala
L’aiga Mata
Cie Tiberghien
Lo menescrit de L’aiga mata  escrivut en francés e trobat après la mèort deu Bernat Manciel que’s presenta com ua seguida de vint-e-ueit pròsas poeticas. L’espectacle que balha a enténer e a véder la pròsa sublima deu Manciet, formidablament mestrejada dab l’ajuda de quate lengatges : votz, musica, pintrura e lutz. L’òmi-auburi que camina dens l’univèrs picturau e sonòr creat per l’Adrian Demont e lo Sergi Korjanevski, univers de piadar, de vent, de ploja, d’aiga, de broishòcs, de miaça e de hueita, galopant atau interiorament las arretèortas deu son hat.

Mesa en scèna e en lum : Jean-Pascal Pracht
Dessenhs : Adrien Demont 
Environament sonòr : Serge Korjanevski 
Votz : Christian Loustau 
Dab : Alain Raimond 

INFORMACIONS PRACTICAS


Dissabte 25 de noveme, 20 h
Teatre Quintaou, petita sala – 1, allée de Quintaou - Anglet
Tot public
Tarifas : 10 € (plen) / 8€ (reduit e -18 ans) - Plaçament liure
Bilheteria en linha sur www. anglet-tourisme.com o a l’Ofici de torisme
Al Teatre Quintaou (lo ser deu espectacle).
vignette_quintaou.jpg
Ville d'Anglet
Théâtre Quintaou
Dens l'encastre deu cicle : 
BERNARD MANCIET “Le poète-monde »
PROGRAMA PREPAUSAT PER LA VILA D'ANGLET DENS L'ENCASTRE DEU CENTENARI DE LA NEISHENÇA DE BERNARD MANCIET

PRESENTACION

Votz e guitarra
Accidents
Isabelle Loubère et Fabrice Vieira
Lo Bernat Manciet que desplega, dens lo gascon asprur, que disen « negue », ua poesia hèita per estar dita a votz hauta. En 1955, paraît le recueil Accidents, évocation en prose mêlée de vers, d’une course folle à moto dans l’Allemagne en ruine d'après-guerre. Lo tèxte qu’es ací hicat en votz per la comediana Isabèla Loubère de la Companhia deu Parlar negue, qui escandeish en occitan balanç poetics escurs, acompanhats preu guitarista-bassista Fabrice Vieira de la Companhia Lubat qui putza dens lo son estile ‘enjazat » de qué acompanhar aqueth camp d’arroeinas per quauquas verdas praderias d’improvisacion
Votz : Isabelle Loubère
Guitarra : Fabrice Vieira
Durada : 50 mn

INFORMACIONS PRACTICAS


Dissabte 18 de noveme, 18 h
Teatre Quintaou, petita sala – 1, allée de Quintaou - Anglet
Tot public
Gratuit sus reservacion en linha www.anglet.fr
vignette_dider.jpg
Ville d'Anglet
Théâtre Quintaou
Dens l'encastre deu cicle : 
BERNARD MANCIET “Le poète-monde »
PROGRAMA PREPAUSAT PER LA VILA D'ANGLET DENS L'ENCASTRE DEU CENTENARI DE LA NEISHENÇA DE BERNAT MANCIET

PRESENTACION

Projeccion deu documentari de Patric La Vau
Bernard Manciet, un díder de huec (un dire de feu)
 
En partint de la desglaracion sus l’empont e de quauques-uns deus sons poèmas en occitan, lo documentari deu Patric La vau, en occitan e en francés, que hè enténer l’eloquencia e lo « díder poetic » deu Bernat Manciet. Entertiens dab lo Bernat Manciet, lectures en francés, testimoniatges en occitan deu poèta e escrivan Joan-Pèir Tardiu, fotografias, tau com òbras graficas deu Manciet.

52 minutas
Produit per Les Nuits Atypiques

INFORMACIONS PRACTICAS


Dissabte 23 de seteme a 17 h
Théâtre Quintaou, petite salle – 1, allée de Quintaou - Anglet
Tot public. Entrada liura, dens la limita de las plaças disponiblas.
 


vignette_60374.jpg
Couston, Mireille
Jausseran, Jean-Michel
Une petite anthologie de vingt contes merveilleux et récits fantastiques d'écrivains provençaux, en majorité de la période initiale du Félibrige, soit extraits d'oeuvres plus amples, soit choisis, entre autres, dans l'Armana Prouvençau.
vignette_60370.jpg
Lagarde, André
Al long de Sinèra e la mòstra d’òr, Andrieu Lagarda nos conta l’itinerari e la vida d’un òme del pòble, entre los sègles XIXen e XXen. De las descobèrtas d’un mainadet curiós de tot çò que l’environa, a l’adulte qu’a sabut bastir son independéncia, en passant per la dintrada a l’escòla o las porradas del temps de gojat.
Es la vida d’un mestieral que camina e s’adapta als cambiaments tant socials coma tecnics e economics que capviran la vida del pòble, en passant del vilatjòt rural a la vilòta industriosa.
Andrieu Lagarda es un mèstre per desvolzar las cronicas de la vida vidanta al long de las annadas : fèstas, aventuras e reviradas, mas tanben paurs, dramas e malastres, dins una lenga viva e saborosa. Un grand plaser de lectura. Sinèra e la mòstra d’òr, un dels libres dels pus escasuts d’Andrieu Lagarda.

Amb un lexic occitan-francés.
sus 116