Explorar los documents (1160 total)

vignette_jplacombe.jpg
Jean-Pierre Lacombe

PRESENTACION

Poèta, fotograf, Jean-Pierre Lacombe es l'autor d'una vintenat d'obratges dont Maisons de paysans, Mémoires de la Corrèze, devengut una referéncia. Son primièr recuèlh de poesia, Lo dever del vaure (le devoir de l'abîme) obtenguét en 2010, lo Prèmi Jaufré-Rudel. 

Jean-Pierre Lacombe es fascinat dempuèi totjorn per la riquessa de la tradicion orala d'ont que venga. Sap se faire tanben contaire per explorar e partejar los camins del mistèri e del meravilhós. 

EQUIPA ARTISTICA

Jean-Pierre Lacombe - contaire

FICHA TECNICA 

Sus demanda als artistas. 

CONTACTE DIFUSION

Site internet del contaire Jean-Pierre Lacombe : http://www.jean-pierre-lacombe.fr/ 
vignette_91.jpg
Pierre Vidal
David Bordes

PRESENTACION

Nau espectacles de contes en çò de nau productors bearnés, de l'auton a l'ivèrn, tau qu'ei lo punt de partença d'aqueth espectacle . De l'iniciativa de partença, los contaires qu'an desirat conservar lo "nau" entà perseguir a dus, aquera mission beròja de transmission.

Entà petits e grans, cada atge de la vita que trobarà dens aqueths contes pirenencs un enriquiment encantador. David Bordes e Pierre Vidal que presentan en lenga nosta, o pas, un espectacle plen de sensibilitat, d'umor e de malícia abordant atau tota la filosofia de la societat d'aqueth territòri de montanha. 

EQUIPA ARTISTICA

David Bordes - contaire
Pierre Vidal - contaire


FICHA TECNICA 

Sus demanda als artistas. 

CONTACTE DIFUSION

Site internet del contaire David Bordes : https://david-bordes.blogspot.com/ 
 
vignette-60565.jpg
CAP'ÒC
Serres, Cécile. Ill.

Un ariçon plan curiós que cèrca lo casau de Menina, pr'amor que n'a entenut a parlar per totas aquestas petitas bèstias qui i demoran o qui coneishen a quauqu'un qui i demora.

Un àlbum tà discutir a l'entorn deu casau, deus diferents actors deu casau, deu legumatge e deus animaus qui ajudan. Lo parat de compréner las relacions ecologicas qui existan en aqueste casau.

Ua creacion CAP'ÒC Illustracion de Cécile Serres

Cicle 2 e 3

Adapt LG : Roland Pécout, Al casal de la Menina
Adapt. LM : Patrick Ratineaud, Au vargier de la Mainin

Fichièrs audio e dralhas pedagogicas

vignette-60564.jpg
Lavalade, Yves
Avec ses consonances surtout celtiques l’univers mythique de ces Contes revêt une certaine épaisseur, une personnalité où ces “rois“, qui ne sont que de petits seigneurs locaux, où cette mer d’Irlande souvent si proche acquièrent une légitimité qui les installe à jamais dans les cœurs et dans les esprits. L’Irlande nous donne ainsi sa part de rêve indoeuropéen ; ses mœurs et ses tiraillements, ses valeurs sociétales, sa métaphysique éthérée et souterraine, même si parfois elle se projette dans une E spagne elle aussi lointaine et mythifiée. Sous - jacente apparaît un peu de la civilisation chevaleresque qui inonda l’Europe ; mais le pays est bien ancré dans son époque, malgré les immenses épreuves subies (cruelle colonisation anglaise, terrible famine provoquée, gigantesque exil d’une diaspora inébranlable et fidèle). La langue occitane contribue à son rayonnement.
vignette_nou.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
La Rampe - TIO
Association Cròca-Luna
NOÙ#1, c'est 4 jours de teatre carrément viu, pour les petits et les grands ! Le détail de la programmation du festival est à retrouver dans le tiré à part Tè ! à découvrir ici.  La billetterie est ouverte en ligne ici. Du 4 au 7 octobre 2023 à Saint-Affrique, avec Cròca-Luna et La Rampe-TIO, découvrez la création occitane au travers de spectacles exceptionnels, accessibles à tous et à toutes.

Le jeudi 5 octobre, le CIRDOC - Institut occitan de cultura s'associe au festival pour proposer aux professionnels du théâtre occitan et au monde enseignant un temps d'échange et de rencontre. 

Jeudi 5 octobre 2023 / 16h30 à 18h30
Salle le Familial - 7 Rue Frangi et Ortega -12400 Saint-Affrique

Participer à distance (sous réserve de bonnes conditions de diffusion) : ici

Infos et inscriptions : stella [a] larampe-tio.org  / prod-edu [a] oc-cultura.eu

logo_ethnopole.jpg
CIRDOC-Institut occitan de cultura
Ministère de la Culture

“L'apellacion Etnopòle que s'estaca a ua institucion labellizada peu Ministèri de la Cultura qui, en matèria de recèrca, d'informacion e d'accion culturau, òbra au còp au plan locau e au nivèu nacionau. Per aquera reconeishença, lo Ministèri qu'enten, dens lo quadre pròpi a cada estructura, promòver ua reflexion de nivèu haut s'inscrivent tot au còp dens los èishs grans de desvolopament de la disciplina etnologica e dens ua politica de constitucion de las basas d'ua accion culturau concertada.


Lo hialat que compta 12 Etnopòles despartits suu territòri .”


L'Institut Occitan d'Aquitània, vadut en 2019 CIRDOC-Institut occitan de cultura, qu'ei labellizat Etnopòle despuish 2014 peu ministèri de la Cultura qui reconeish atau l'interès nacionau de la soa accion dens l'inventari e la mediacion numerica deu Patrimòni culturau immateriau, e que'u confereish la mission nacionau d'animacion de la recèrca en etnomusicologia de França.

L'Establiment Public de Cooperacion Culturau CIRDOC-Institut Occitan de Cultura qu'arcuelh los Encontres nacionaus deus Etnopòles 2023 a La Ciutat a Pau. Aqueth eveniment organizat en associacion dab lo Ministèri de la Cultura qu'a entà tèma “Los Etnopòle e lo patrimòni viu”, 2023 estant l'annada deu 20au anniversari de la Convencion entà la sauvaguarda deu Patrimòni culturau immateriau de l'UNESCO.

Encontres nacionaus deus Etnopòles 2023

Pau - La Ciutat - Plaça François Récaborde

Los Etnopòles e lo patrimòni viu


Diluns 25 de seteme     

Jornada de seminari intèrne aus etnopòles (Salle de recepcion - bastiment Cerquem ! )

Arcuelh de Jean-Luc Armand, Conselhèr regionau de Navèra Aquitània, delegat a las lengas e culturas regionaus, e de Cyril Gispert, director generau deu CIRDOC–Institut occitan de cultura.



Dimars 26 de seteme     

Jornada publica (Salle de recepcion - bastiment Cerquem ! ) - Gratuit sus inscripcion.  


9h15-9h30  Arcuelh


9h30-9h45   Introduccion


9h45-11h   Taula arredona Creativitat e patrimòni viu

Qué los principis qui estructuran la Convencion entà la sauvaguarda deu patrimòni culturau immateriau, sia l'implicacion de las comunautats patrimoniaus, la coneishença e la reconeishença d'un patrimòni viu (creatiu, incarnat, materiau-immateriau, culturau-naturau), e l'imperatiu de sauvaguarda, qu'obreishen com perspectivas d'accions a las institucions culturaus : inventivitat dens lo maine de la mediacion culturau e de la museologia, ligams dab la creacion artistica, despartimentatge de las categorias e dispositius deu patrimòni naturau e deu patrimòni culturau, etc. ?


Dab la participacion de : Karine Le Petit – La Fabrica deus patrimònis en Normandia ; Antoine Huerta – Umanitats océanes ; Alice Fromonteil – CFPCI ; Sylvie Sagnes – GARAE ; Jean-Jacques Castéret – Etnopòle occitan & Marion Llorach – País de Bearn.



11h-11h15            Pausa


11h15-12h30      Taula arredona Cooperacions : hialats, territòris, disciplinas

En se prement deus cas concrèts o deus projèctes, aquera segonda taula arredona qu'explorarà las capacitats deus etnopòles a religar los actors au delà de las lors zònas d'accions abituaus, a intricar las problematicas de recèrca e los enjòcs de l'accion culturau, a crotzar las crisis e los enjòcs territoriaus.

Dab la participacion de : Terexa Lekumberri – Etnopòle basco ; Julie Oleksiak – Musicas territòris interculturalitats ; Philippe Hanus – Migracion, frontèras, memòria ; Antonin Chabert – Sabers de la natura ; Caroline Darroux – Que la fabrica sociau orau.


12h30-14h     Repaishs au Vind’Òc


14h-15h     Projeccion deu filme Allo allo, entenetz-vse dens las nostas campanhas ? un filme documentari de Marie Baltazar e Jean-Michel Martinat, dab los abitants deu país carcassonés, produccion Garae etnopòle.

Presentacion e discussion dab Sylvie Sagnes, etnològa e presidenta deu GARAE



15h-15h45   Actualitat scientifica e culturau deus etnopòles



15h45 -16h   Barradura


16h15 - 17h30    Visita de la mustra “Aussau 1920”, Musèu de las Bèras arts de Pau.

vignette_poriqueta.jpg
Ville d'Anglet
Bibliothèque Quintaou d'Anglet
Dens l'encastre deu cicle : 
BERNARD MANCIET “Le poète-monde »
PROGRAMA PREPAUSAT PER LA VILA D'ANGLET DENS L'ENCASTRE DEU CENTENARI DE LA NEISHENÇA DE BERNARD MANCIET

PRESENTACION

NOM D’UNE HISTOIRE ! "PORIQUETA",
Lectura bilingüa, francés - occitan gascon
Per Lucie Albert, 
“Ça vietzescotar l’istuèra”, en esterèo, en duas lengas, un drin de gascon, un drin de francés. D'ua lenga a l'aute, l'istòria de la garia aus ueus d'aur, l'istuèra de Poriqueta. Poriqueta petiteta on te’n e vas atau ?
Au ritme deus mots, breçats per las duas lengas, las aurelhas petitas que's desvelhan e los còrs que s'esmiraglan . Que creishen atau la curiositat e lo plaser de léger, associats a un moment de partatge.

INFORMACIONS PRACTICAS

Dimèrcs 20 de seteme - 15 h 30 
 
Bibliotèca Quintaou -12, carrèra Albert-le-Barillier-Anglet.
Gratuit. Tot public. Sus reservacion.
 


vignette_videgrenier.jpeg
Daniel L'Homond

PRESENTACION

Un void-pusat dins un vilatge del sud, a la nòstra epòca. En i flandrinejant, lo contaire se soven de las amors de sos tretez ans dins lo pusaut del cafè, avec Mithra, son amigueta d'alara. 
Los viatges a Montevideo desguisats en agraulas, las crudèlas bagatelas d'una giganta rebombida, los SOS Jòcs de ròtle de l'Enfant Sens Paraulas... Tot un tendre univèrs de subrerealisme a las esséncias d'umor, de poesia... De versants sociologics a las reminiscéncia intimas, VIDE-GRENIER evòca la paraula fondatritz, la sexualitat, la duplicitat de las causas e la persisténcia porpra d'un passat compausat.
Votz prigonda, accent d'Òc, acordeon e cançons vendràn bigarrar lo conte fantastic de L'Homond. 

EQUIPA ARTISTICA

Daniel L'Homond : contaire
Regia artistica : Kamel Guennoun
Creacion lum : Georges Mosca
Conselh musical : Marcel Dreux
Agach fertil : Abbi Patrix, Pépito Matéo
Tèxte e scenario : Daniel L’Homond


CONTACTE DIFUSION

Site internet de Daniel L'Homond : https://www.daniel-lhomond.com/
Mél de Daniel L'Homond : albaricoque24@orange.fr
vignette_sonets.jpg

PRESENTACION


“Le sonnet “un petit son”… il n’est pas question d’y mettre ni de l’épopée, ni du grand lyrisme, il faut que ce soit mesuré… limité… c’est de la cuisine à l’étouffée… il ne faut pas que ce soit délirant… c’est très intime un sonnet, on se parle à soi-même…
Je les ai écrits directement en gascon, c’est ma langue naturelle, la plus riche en émotion, il y a une force dans cette langue que je ne trouve pas en français…” entretien B. Manciet & J. Aymonino, 2003

Au parat deu centenari de la neishença de Bernard Manciet, Jakes Aymonino que repren un tribalh qui avèva iniciat en preséncia deu poèta en 2003, a partir deu libe de poesia Sonets, dens ua escritura s'inspirant de la construccion deus sonets deu sègle XVI.

Aquera composicion qu'ei escrivuda entà nau votz, mesclant polifonias en lenga occitana e francesa, evocant los madrigaus deus periòdes Renaishença e Barròca, e jogant dab la votz parlada, cantada, brudida.

La scenografia, concebuda per Yves Chaudouët, que prepausa un montatge d'archius cinematografics e de sequéncias viradas au dia de uei dens la Hauta Lana. Los imatges qu'esposan las texturas musicaus o qu'inspiran a las melodias deus contrapunts visuaus inesperats.


Creada en 1993 per Jakes Aymonino, la Manufactura Verbau que canta, que parla, mormolh, bonimente, que batala, que declama, que tribalha lo pes deus mots e qu'explòra l'accent de las lengas, que prospècta las tradicions oraus e escriutas, e qu'obsèrva las practicas vocaus quotidianas dens un obrador permanent de creacion armonica, polifonica, de construccion collectiva.
Per las soas pintruras, monotypes e filmes, Yves Chaudouët qu'explòra las nocions de memòria, de temps e de preséncia. Shens volontat narrativa, que tribalha a ua representacion de l'invisible, de l'impalpable o de l'efemère.

EQUIPA ARTISTICA

Concepcion / Jakes Aymonino – Scenografia / Yves Chaudouët 

Dab / Fouad Achkir, Jakes Aymonino, Lili Aymonino, Henri Marliangeas, Clara Pertuy, Ravi Prasad, Camille Souquère, Emma Spiesser, Joan Francés Tisnèr

FICHA TECNICA

Contactar l'equipa. 

CONTACTE DIFUSION

La Manufacture Verbale
contacte administratiu - MARIE BONAFY : 
06 71 24 74 70
contacte artistic - JAKES AYMONINO :
06 08 63 87 95
vignette-IC-ODT013.jpg
Liberatz nóstres medias, serigrafia realizada per un.a licean.a
Serigrafia que representa cinc peisses : un gròs e quatre pichons. Cadun a un mot escrich pel còs : "premsa", "TV", "WEB", "jornals" pels pichons e "Bolloré" sul gròs que menaça de manjar los quatre pichons. Scèna acompanhada pel messatge en occitan "Liberatz nóstres medias".
sus 116