Club Muxu amassa dos artistas adèptes del street-art : l'avaironés Jean-Charles Couderc e la basca Magali Etcheverria, dicha Gau Txoria. Aquestes fan dialogar l'occitan e lo basc per exprimir de revindicacions comunas.
Nascuda en 1954, Terèsa Pambrun que viu a Lavedan, ua vath de la montanha pirenenca. Regenta pendent vint ans, qu'ei egaument estada conselhèra pedagogica cargada de la lenga e de la cultura occitanas au près deus ensenhaires d'escòlas primàrias.
Breçada peus contes deu son pair pendent la soa joenessa, qu'ei era medisha passionada de legendas e de mites. Qu'a publicat mantun album joenessa qui a era medisha illustrats d'aqüarellas.
En 2005, que publica un roman en gascon bigordan entitolat Sho!.
Nascut a Nimes, Robin Chouleur viu e trabalha en Occitània. Enfant, la proximitat de sa familha amb lo mitan artistic lui
permet de descobrir las òbras abstraitas dels artistas Claude Viallat e Roger Vilder. Ne conservarà una propension a
l'abnegacion dins la repeticion dels motius, un engatjament fisic dins l'acte creatiu tant coma una volontat de descompausar los
diferents moviments que constituisson aitant d'etapas dins lo traçat de sos dessenhs.
Uèi, Robin Chouleur explòra dins sas òbras las logicas que se desplegan al sen de caduna d'aquelas cellulas elementàrias. Amb elas, faiçona de sistèmas inter-relacionals coerents en recrutant de règlas constructivas a las declinasons multi-escalaras.
Pascal Caumont qu'ei un cantaire, concertista e professor de musica occitan, especialista de musica tradicionau mediterranèa, (occitana, catalana) au conservatòri de Tolosa. Qu'ei lo fondator e gavidaire deus grops de polifonia Vox Bigerri e Albada.
Hont : Wikipèdia
Contacte : https://www.voxbigerri.com/
Originària d'Avairon, Chloé Aubert es una plasticiana e comediana. Desira far aquelas doas disciplinas complementàrias dins son trabalh.
Aprèp un certificat d'estudis teatrals obtengut a París en junh de 2021, Cloche contunha de desvolopar son activitat artistica en pensant a las siás creacions (pegatges, cartas postalas, zines) coma de supòrts que se pòdon escambiar, compartir e mandar.
[resumit : La Galariá]
Caduna, cadun, s’es al mens un còp pausat la question… Que sens rebat, cossí pensar sa realitat pròpria ? Lo Diari, lo magazine de la cultura en occitan, perseguís, al sieu biais, aquela interpelacion. |
Dempuèi 2020, un collectiu poetic e artistic, la PEL (Praxis Escrita Liura, fondat per Melissanda Artús e Joan-Carles Codèrc), s’apodera de las paginas del magazine amb d’òbras del moment, variadas, que totas an en comun de carrejar un brieu o un pecic de lenga. Al cap de dos ans, las questions se fan mai precisas, quand las responsas demorarián dins una foscor fugidissa… e tan melhor ! |
Per aquò l’artista e ara comissari permanent Joan-Carles Codèrc, sostat pel Diari, decidisson de passar un escalon dins la reflexion amb un projècte nòu e un biais diferent de promòure la lenga e la cultura occitanas : una galariá d’art en linha, que permeta tan de remirar coma de partejar o crompar d’òbras que nos pertòcan, nos fan soscar. |
Aquí e uèi nais La Galariá, un espaci novèl d’expression artistica per una lenga-cultura que ne manca totjorn. Apevada sul site-magazina del Diari, mas amb una identitat e una vida pro pròpia, La Galariá aculhís e aculhirà d’artistas que totes e totas se vòlon ensajar a la creacion d’òbras en presa amb la lenga nòstra, que venga subjècte, matèria, mejan… Del concrèt a l’intocable, dins una vertadièra quista de sens que rebuta las frontièras de çò qu’una lenga cobrís coma de çò que “fa art”. |
Elles sont de Béziers et sont amies : elles aiment chanter des chants à danser, des polyphonies, de chants de Noël, des chansons de 9, des chants pour faire la fête, pour pleurer et pour rire, mais toujours en occitan !