Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Version occitana sostitolada en francés.
Lo Dictionnaire languedocien-français de Pierre-Augustin Boissier de Sauvages es una de las òbras lexicograficas occitanas las mai importantas de las que foguèron estampadas e difusidas a l’epòca modèrna. Es estat una aisina de trabalh importanta pels escrivans de la renaissença d’òc, que mantun còp i fan referéncia al sègle XIX. Es un dels primièrs diccionaris e lexics estampats de la lenga occitana, anteriors a las doas grandas entrepresas del sègle XIX, lo Dictionnaire provençal-français de Simon-Jude Honnorat (Digne, 1846-1848) puèi Lou Tresor dóu Felibrige de Frédéric Mistral (1878-1886).
Son autor, l'abat Pierre-Augustin Boissier de Sauvages (1710-1795), nascut e mòrt a Ales (Gard), es lo fraire del metge e naturalista François Boissier de Sauvages (1706-1767). Professor de filosofia al Collègi d’Ales, Pierre-Augustin Boissier de Sauvages se consacra a las sciéncias naturalas e publica mantun estudi relatiu a la sericicultura, sòcle de l’economia cevenòla al sègle XVIII. Es un dels pichons contribuidors provincials de l’Encyclopédie de Diderot e d’Alembert. Malgrat d’estudis de teologia quand èra jove a Paris, Pierre-Augustin Boissier de Sauvages rejonh lo sacerdòci pas que sul tard, en 1771, a 61 ans.
Menèrba, entre Cevenas e Montanha Negra, pòrta de dintrada del Pargue natural regional de Lengadòc Naut, atira cada annada toristas e badaires venguts descobrir un site natural grandiós e una ciutat del ric patrimòni istoric.
Menèrba constituís aprèp Besièrs e Carcassona lo tresen fach de guèrra màger de la Crosada contra los Albigeses. Lo sèti qu’endura pendent l’annada de 1210 marca tanben una virada dins lo conflicte. Aprèp una èrsa de capitada rapidas dins lo camp dels crosats, un tressaut sembla de se produsir de la part del camp lengadocian. Alara arriba l’episòdi de Menèrba e de son lenhièr, lo primièr d’una longa seria.
Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Version occitana sostitolada en francés.
Lo duo cabreta/acordeon sembla uèi una evidéncia. En fach, lo rencontre entre la cornamusa tradicionala e lo novèl vengut dins lo Massís Central s’es pas facha sens dificultats. De fach, l’acordeon viu dins lo primièr mitan del sègle XX son ora de glòria e s’impausa pauc a cha pauc dins los bals e las manifestacions al detriment d’instruments mai tradicionals dins la region, coma la cabreta.
Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Version occitana sostitolada en francés.
La fèira de Bèucaire figura pendent de sègles al rang de las grandas fèrias annalas francesas, als costats de las de Champanha o de Borgonha. Lo privilègi acordat a la ciutat gardonenca per la tenguda d’aquel eveniment comercial de primièr òrdre relèva tant d’una situacion geografica ideala, al caireforc de las grandas rotas de comèrci de l’epòca, coma de realitats politicas e istoricas. Dos obratges en occitan nos descrivan lo borbolh d’aquela fèira : La Canso, tèxte anonim delsègle XIII, e L'Enbarras de la fieiro de Beaucaire de Jean Michel de Nîmes (1657).
Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Version occitana sostitolada en francés.