Explorar los documents (5747 total)

vignette_fleurame.jpg

PRESENTACION


Marcela Delpastre (1925-1998) es una autora màger de la literatura occitana d'uèi. 
En occitan coma en francés, s'es illustrada dins totes los genres : poesia, contes, memòrias, etnografia...
Nascuda e mòrta a Germont, comuna de Chambaret en Corresa, es tanben l'endreit ont a viscut, dins la fèrma familiala, menant una vida dobla de païsana e d'escrivan.  
Aquela mòstra presentarà de fòtos eisidas d'un reportatge fotografic, vertadièr retrait en imatges realizat en cò de l'autora a la fin de las annadas 70 pel fotograf Charles Camberoque. 
D'unes figuran dins l'obratge paregut ia pauc de temps : « Marcelle Delpastre, à fleur de l’âme », d’autres son d'inedits. 
« C’était en 1978. [...]
Avec Yves Rouquette nous étions »montés » en juillet dans le Limousin rencontrer Marcelle Delpastre dans sa ferme de Germont, sur la commune de Chamberet, loin de la rumeur du monde.
Avec près de quarante années de recul, je pense que ce jour-là, cette rencontre avec Marcelle Delpastre et ses parents m’avaient particulièrement inspiré, photographiquement parlant.
J’ai essayé de saisir l’atmosphère de leur petite maison. De cette ferme modeste et banale qui devait ressembler à celle de beaucoup de paysans du Limousin. Au-delà du portrait, d’une petite tranche de vie de la famille Delpastre, mes images évoquent également cette vie rurale en Limousin vers la fin du XXème siècle.
Marcelle allait sur la cinquantaine, accompagnée de son rire et d’une joie comme enfantine qui faisait plaisir à voir.
J’ai été fasciné par les relations entre fille, mère et père, que j’ai essayé de capter dans mes photos. »
Charles Camberoque
Extrait de Miquèla Stenta, Marcelle Delpastre à fleur de l’âme. 
Charles Camberoque, fotograf internacionalament conegut e reconegut, es nascut a Carcassona e professor de fotographia a l'Escòla dels Bels-Arts de Montpelhièr, pòrta un regard sus l'òme e sas identitats, en quèsta de l'universal dins lo particulièr. 
vignette_expoperigord.jpg
Agence culturelle départementale de Dordogne
Comité Périgord pour la langue occitane
Conseil départemental Dordogne-Périgord
Novelum
Archives départementales de Dordogne

PRESENTACION 

Los trobadors, que lo brèg n'es lo Perigòrd-Lemosin, an creat a l'Edat Mejada, un art novèl d'aimar e de valors qu'an permesas a la lenga e a la cultura occitanas de s'espandir dins Occitània tota e al-delà dins Nòrd de França, Catalonha, Itàlia, Portugal fins a la luènha Alemanha. La lenga d'aqueles poètas èra lo lemosin. 

L'exposicion dona a descobrir l'istòria d'aqueles trobadors e de lor plaça dins la societat a l'epòca de las crozadas e dels mestissatges culturals intermediterranèus. 
S'estada en particulièr a rendre compte de l'expression poetica e amorosa de quatre trobadors perigordins : Arnaut Daniel de Ribérac, Giraut de Bornelh d’Excideuil, Arnaut de Maruelh de Mareuil-sur-Belle e Bertran de Born d’Hautefort.


COMISSARIAT

Concepcion originala (1999) : Comitat Perigòrd per la lenga occitana, Jean Roux, Bernard Lesfargues, Laurence Benne.

Amb la participacion de : Jean-Claude Pouyadou, Bertrand Ramette, le Centre culturel de Ribérac, lo grope Tre Fontane, lo CIRDOC de Besièrs e los professors Pierre Bec e Robert Lafont. Produccion e realizacion actualas (2019) : Agéncia culturala departamentala Dordonha Perigòrd, Conselh departamental de Dordonha, Novelum, Archius departamentals de Dordonha. 

CONTACTE DIFUSION

Agéncia culturala departamentala de Dordonha : culturedordogne.fr
vignette_fontevraud.jpg
Katy Bernard

PRESENTACION

D’Alienor d’Aquitània a Alienor de Bretanha, quina votz per aquelas femnas al poder entre los sègles XII e XIII ? Eròinas d'ièr fins a uèi, recampadas a travèrs del gradual e l'abadiá de Font Ebraud. 
Katy Bernard, Mèstre de conferéncia
Katy Bernard viu a Bordèu. Es mèstre de conferéncias d'occitan a l'Universitat Bordeaux-Montaigne, especialista notadament dels tèxtes literaris dels trobadors. Es presidenta de l'associacion Trobadas. 
vignette_theatre.jpg
Olivier Neveux
Marie-José Sirach

PRESENTACION

L'importance d'André Benedetto est inversement proportionnel à la place qu'il occupe dans les histoires du théâtre. Poète, auteur de pièces, metteur en scène, acteur loup éruptif et distancié, fondateur du Théâtre des Carmes, initiateur du festival "off" d'Avignon, compagnon d'Uzeste Musical, son œuvre, lyrique et rugueuse, est immense : Urgent crier, Géronimo, Nous les Eureupéens, Deux ponts trois arbres et quatre hommes du Sud, L'homme aux petites pierres encerclé par les gros canons... Ses textes nombreux embrassent le siècle avec ce qui le compose de terreur, d'espoir et ce qu'il exige de lucidité pour le transformer. Il occupe une place singulière et irréductible au sein de la constellation des « œuvres rouges », aux côtés de Nazim Hikmet, de Franca Rame et de Dario Fo, de Maïakoski ou d'Hélène Weigel. Cette constellation est aujourd'hui éclipsée, après avoir été caricaturée et attaquée. C'est logique : elle est menaçante. Elle met en cause et en question la place coutumière assignée à l'art, l'usage régulier et ordonné des mots, des corps, des rires et des fictions. Il n'est pas dit toutefois que les Vaiqueurs qui font l'histoire auront le dernier mot. 

À travers l'écriture de Benedetto, son art du théâtre, sa réflexion sur le jeu, l'adresse, les spectateurs, se dessine une histoire alternative du théâtre (...) Cette histoire, il importe de l'écrire, de la dire, de la réfléchir. Pas tant (et pourtant) pour regarder vers le passé que pour se donner du courage et des idées pour l'avenir. Bref, revenir à cette œuvre comme on va chercher l'inspiration. De toute évidence, il existe des poètes et des œuvres utiles pour vivre, lutter et créer. 

INFORMACIONS PRACTICAS

Olivier Neveux (professeur d'histoire et d'esthétique du théâtre) et Marie-José Sirach
vignette_yuni.jpg
Les Boraldes dansent
Fanny Gombert

PRESENTACION

YUNI es una creacion per d'espacis de patrimòni. En immersion dins de monuments o dins lo paisatge, YUNI cèrca a amplificar lo sentiment d'universalitat e de grandiosa que nos abita dins d'espacis aital.   
Lo buf de las cabretas e l'energia del còrs de l'interprèta revelhan e questionan l'agach que pausam sul temps de las causas. Ensemble, la dançaira e lo musician cercan a crear una experiéncia d'Union. L'union entre cultura passada e presenta, entre artistas e publics, entre l'òme e lo patrimòni. 
Totems vius, evoluisson sus un dispositiu scenografic de sol/miralh que ven a l'encòp conflar los volumes e ritmar la forma dels còrs. Lo rencontre entre lo rebat del patrimòni e la textura futurista del sol/miralh acompanha la pèça coregrafica e interròga los ligams entre tradicion e modernitat. Los espectators dispausats d'un biais bi-frontal, se miralhan dins aquel corredor « fòra-temps» e prenon part al dialòg sonòr e coregrafic que se construtz ara e aquí dins lo patrimòni. 
Fanny Gombert, Coregrafa


EQUIPA ARTISTICA

Les Boraldes dansent 
 

FICHA TECNICA 

Per dos dançaires e un ponde sonòr . 

CONTACTE DIFUSION 

Companhiá Les Boraldes dansent
Adreçe : 31 rue de séguret-saincric – 12000 RODEZ
Contacte : cie.lesboraldes@gmail.com / 06 51 72 89 96
Site internet de la compagnie : https://www.lesboraldesdansent.com/
edc822a84d06b5c9f3775f3ea9a138ae_XL.jpg
Daniel L'Homond
Neyla Entraygues

PRESENTACION

Espantal : un espantal devengut un òme...
Lo barrutlaire del Peiregòrd s'en va viure sa questa suls camins del glòbe per ensajar d'aténher Pampeligòsse.
Caboçat mas encantat, Espantal rebondirà d'aventuras en avatars, encontrarà las passions e lo dobte, a de kilomètres de sos solièrs traucats...
Tigrat d'Heroic Fantasy, trochat d'umor, lo conte scenic se vòl fricaud e fa la part bèla a l'imaginari... 
Sus las plancas, los dos complicis torn a torn empòrtan lo public dins las carambòlas del eròi...

EQUIPA ARTISTICA

Daniel L'Homond : contaire
Neyla Entraygues : contaira

CONTACTE DIFUSION

Site internet de Daniel L'Homond : https://www.daniel-lhomond.com/
Mél de Daniel L'Homond : albaricoque24@orange.fr
vignette_landais.jpg
Michel Feynie

Presentacion

L'espectacle « Òmes e femnas dau Landés » que fasiá descobrir la vida dels gents d'aquela region aboscada situada precisament al sud-oèst del despartament de Dordonha.

Amb aquela segonda parta, lo comedian perseguís son aventura intimista entre creacion e collectatge, nos contant l'istòria d'òmes e de femnas d'aquel país esconduda dins la memòria collectiva dau Peiregòrd. 

 

Ficha tecnica

Durada : 40 min

Distribucion :

Interpretacion e escritura de l'espectacle : Michel Feynie
 

CONTACTE 

Companhiá Nordack - Le bourg - 24700 ST GERAUD DE CORPS

Telefòn : 06 81 41 75 60

Mèl : compagnienordack@orange.fr

vignette_batalh.jpg

PRESENTACION

BATALH!* presenta sa darrièra invencion, lo campanofòn : carriòla tarabustièra, maquina a estiva sonòra, que recampa sonalhas, clapas, clapetas, bronzes, picas, esquiletas e autras clòscas de transumàncias. Es dins una energia resolument bruta que los tres protagonistas abòrdan aquela exploracion del son campanaire, que s’inscriu dins lo camp de las musicas improvizadas e repetitivas. Al fial de las tintinnabulacion de carrièra, les tres pastres sens bèstias, a la manòbra del campanofòn desplegan una musica singulara, entre Batucada de pòcha, Gamelan dels alpatges e calivari.acions armonicas a l’entorn de l’univèrs sonòr del pastoralisme occitan.  
Genèsi 
Un an passat a arpentar los camins de transumància, bòrdas, estables del Massís Central, nos a menat en 2019 a la realizacion de Dralhas, cine-sonalhas e transumància audiò-visuala. Avèm desirat amb aquel, realizar una expression poetica del nòstre rencontre amb lo monde agro-pastoral tradicional. D’un objècte sonòr, emblematic d’una practica anciana totjorn plan viva, avèm doncas realizat un film mut acompanhat d’una musica live als confluents de l’experimentacion, de l'improvisacion, de las musicas tradicionalas e electronicas, liurant aital una poesia sonòra e visuala radicala. 
Batalh ! Fa seguida d’un biais, al cinè-concèrt Dralhas que dobrissiá lo camin vèrs un usatge artistic de las clòscas e sonalhas dels tropèls. 
LO CAMPANOFÒN : DESCRIPCION DEL PROTOTIPE
Una clòsca d'elevatge compta una varietat de sons, en foncion non solament de la matèria, de la forma e de la talha ; mas tanben de la manièra qu'es dispausada (pausada, suspenduda, o sostenguda per l'ansa), tan coma en foncion del tipe de frapa e de sa destinacion. 
Lo campanofòn es un dispositiu dotat de dos portics de clòscas, dos clavièrs de sonalhas, un pòste a clòscas menairas. Es pensat per èsser jogat per 1 a 3 musiciens a l'encòp e s'enròda d'instruments complementaris. Un primièr prototipe, complètament desmontable a vist lo jorn en 2021 amb la collaboracion d'Olivier Combal, fustièr e ebenista. 

EQUIPA ARTISTICA

François Arbon : campanofòn, saxofòn basse, clavièr
Iris Kaufmann : campanofòn, votz, shruty box
Romain Maurel : campanofòn, votz, megafòn

FICHA TECNICA

contacte tecnic - François Arbon - 06 85 12 63 20 
contacte produccion - Iris Kaufmann - 06 20 05 50 54

CONTACTE DIFUSION 

FeM collectiu : femcollectiu@gmail.com – 06 20 05 50 54
vignette_labeluga.jpg

PRESENTACION

Una creacion a partir dels poèmas de Calelhon e del poèta persan Omar Khayyâm pel triò d'artistas la Beluga, que mèscla los instruments de las musicas tradicionalas del monde amb de la musica electro. 
Calelhon, femna de pè e militanta per sa cultura, ne'n demòra pas mens dobèrta als autres. Escriu dempuèi son Roèrgue del mitan del sègle XX, un omenatge vibrant al poèta grand iranian del sègle XI, Omar Khayyâm. 

CONTACTE DIFUSION 

Site internet : https://labeluga.wixsite.com/
Descobrir lo teaser en linha AQUI
Cargada de prod:
Isabelle Bringuet : 06 15 55 56 80
Mél : contact@labeluga.fr
vignette_paulin.jpg
Joëlle Ginestet

PRESENTACION 

Joëlle Ginestet, mèstre de conferéncias onorari, ex-directritz de la seccion de Linguistica, Stilistica e Occitan de l'Universitat Toulousa Jean Jaurès e cercaira al sen del laboratòri PLH, farà lo parallèla entre Calelhon, poetessa roergata e la tarnesa Loisà Paulin. 
En Roèrge e dins Tarn, Calelhon e Loisà an creat dins la dralha dels felibres, poètas e erudits iniciators lengadocians de l'occitanisme modèrne, en relevant un desfís doble : s'afirmar femnas de letras e escriure en lenga occitana. Alara que sovenirs d'una collectivitat en trin d'abandonar sa lenga los interpelavan, an afrontat lo monde modèrne. 
sus 575